Magatzem Balcells
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i magatzem  | |||
| Cronologia | ||||
| 1905 | reforma, Arquitecte: Juli Batllevell i Arús | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura modernista | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Lloc | Guàrdia, 15 i Arc del Teatre, 16 | |||
| ||||
El magatzem Balcells era un conjunt arquitectònic situat als carrers d'en Guàrdia i de l'Arc del Teatre del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història
[modifica]Els germans Sarriera
[modifica]A l'últim quart del segle xviii, els comerciants Antoni i Josep Sarriera i Manzano formaven part de la societat Galup, Sarriera i Cia,[1] que va tributar 300 lliures en el Cadastre del 1783.[2][3] El 1789, van constituir la societat Sarriera Germans i Cia,[2] i el 1792 van adquirir en emfiteusi a Jaume de Guàrdia i Ardèvol els solars designats amb les lletres «t» i «u»,[4] on van fer construir una casa-fàbrica[5][6] destinada a la fabricació de teixits de cotó i d'indianes.[7][8]
El 1796, la van vendre al comerciant Francesc Parellada,[9] que ja en tenia una altra al solar designat amb la lletra «p» (actual núm. 12, enderrocada), i va posar aquesta en lloguer: «En la calle den Guardia, esquina a la den Trentaclaus, hay para alquilar una Casa grande, nueva, construida para Fábrica de Texidos de Algodon, y de pintados: à la persona que le acomode, que acuda à la misma calle, en la Fàbrica de Francisco Parellada, en donde daran razon.»[7] El 1803 va demanar permís per a fer-hi reformes.[10]
Els Balcells
[modifica]Bonaventura Balcells i Carol (1840-1903),[a][12] natural de Montornès de Segarra, va marxar a Cuba de molt jove i el 1863 va fundar a L'Havana el magatzem de queviures J. Balcells y Cía, Sociedad en Comandita, segurament amb el seu nebot Josep Balcells i Cortada (c.1854-1931),[12][13] que també hi havia anat a fer fortuna.[11][b] El 1880 es va associar amb l'indià Andrés Avelino Subirán Ichaso,[16] originari de Tafalla (Navarra), i van crear la raó social Balcells y Subirán,[17][18] que tenia una de les tres flotes mercants de vaixells de vela més importants de l'Estat espanyol. Les seves cinc corbetes i dos bergantins-goletes[17] (valorades en conjunt en 160.000 pessetes el 1893) feien el trajecte d'anada i tornada de Barcelona a Cuba, passant pels ports de Matanzas i Cienfuegos i fent escala a Nova Orleans i Nova York.[11]
Subirán va morir pel desembre del 1892, i pocs mesos després l'empresa es va transformar en Balcells y Sobrino amb l'entrada de Josep Balcells i Cortada, i tenia el despatx al carrer de la Plata, 4.[19][11] Mentrestant, es mantenia el negoci de Cuba, dedicat a magatzem de queviures, importació i exportació i també a la banca.[11] Tanmateix, l'esclat el 1895 de la segona guerra d'Espanya amb Cuba, va provocar la davallada dels negocis d'ultramar dels Balcells, i dos anys després van començar a vendre's part de la flota, i amb els diners obtinguts van comprar terrenys a Barcelona per a edificar-hi blocs d'habitatges de lloguer.[11]
Bonaventura Balcells va morir el 15 de novembre de 1903,[20] i el 1905, el seu fill Josep Balcells i Vallbona[c] va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte sabadellenc Juli Batllevell.[21][11] El 1906 es va liquidar la raó social Balcells y Sobrino i es va crear una nova societat amb la participació dels germans Balcells i Vallbona: «La rahó social «Balcells y Sobrino», que de temps venía funcionant a n'aquesta plassa, per defunció del senyor Balcells-oncle, girará d'aquí endavant baix la denominació de «José Balcells y Companyía» per haver entrat a formar part de la societat els hereus del finat.»[22][23] El despatx era al carrer de Trafalgar, 39,[24] i a la dècada del 1930, es convertiria en la societat anònima Fabril i Comercial Balcells, que tenia una filatura de cotó a La Bauma de Castellbell[11] i es va liquidar el 1971.[25]
El 1919, Bonaventura Balcells i Vallbona va demanar permís per a instal·lar-hi dos motors elèctrics, segons els plànols de l'enginyer Josep Rexach.[26] El magatzem serviria per al negoci d'exportació d'oli de la societat fins ben entrada la postguerra espanyola,[11] quan es va constituir Aceites Balcells SA.[27] Posteriorment, va ser convertit en garatge, i finalment, va ser enderrocat el 2015[28] arran d'una operació de renovació urbana.[11][29]
Descripció
[modifica]El magatzem pròpiament dit constava de dues naus de planta baixa i pis amb pilars d'acer que formaven un sol espai diàfan. La façana tenia un coronament motllurat i mixtilini d'inspiració barroca que recordava el de la Casa Calvet de Gaudí.[11] A la cantonada hi havia un edifici d'habitatges de planta baixa i dos pisos.
Notes
[modifica]- ↑ Es va casar amb Dolors Vallbona i Carol (probablement parenta seva), filla d'un altre indià, Joan Vallbona i Marí, i van tenir quatre fills: Bonaventura, Josep, Francesc i Enric.[11]
- ↑ Posteriorment, seria regentat pels fills d'aquest darrer, Josep i Lluís Balcells i Bosch, i també hi participaren els germans Josep i Francesc Balcells i Vallbona.[14] Els Balcells mantindrien aquest negoci (que després canviaria el nom a Mercantil Balcells SA)[15] fins a l'any 1960, quan va ser expropiat pel govern castrista.[11]
- ↑ Casat amb Dolors Morató i Senesteva, germana de Rafael Morató i Senesteva i filla del comerciant de productes colonials Rafael Morató i Sauleda, que el 1901 va adquirir els Porxos d'en Xifré.
Referències
[modifica]- ↑ Almanak mercantil ó Guía de comerciantes, 1800, p. 421.
- 1 2 Thomson, 1992, p. 287.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AHPB, notari Josep Ubach, 08 i 15-11-1792.
- ↑ «Carrer Arc del Teatre 16». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Diario de Barcelona, 05-05-1797, p. 504.
- 1 2 Diario de Barcelona, 15-08-1797, p. 940.
- ↑ Gaceta de Madrid, 28-06-1793, p. 617.
- ↑ AHPB, notari Ramon Constansó, manual 1.097/27, f. 536v-541v, 18-12-1796.
- ↑ «Francesc Parellada. Comerciant. Guàrdia i Trenta Claus (Arc del Teatre). Casa i fàbrica. Obrir 1 balcó de sortida i 1 finestra i tancar 4 finestres». C.XIV Obreria C-91/1803-079. AHCB, 27-05-1803.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Casamartina i Parassols, 2011.
- 1 2 Anuario-Riera, 1903, p. 227.
- ↑ «Bonaventura Balcells Carol (pintura)». Museu Marítim de Barcelona.
- ↑ Guía Comercial Panamericana, 1916-1917, p. 172.
- ↑ Benito German Peña Galvez. «Vedado elegante: C, No. 670, casa de José Balcells». Fotos de La Habana, 09-03-2021.
- ↑ «Andrés Avelino Subirán Ichaso (pintura)». Museu Marítim de Barcelona.
- 1 2 Rodrigo y Alharilla, 2006, p. 283.
- ↑ Pineda Guerra, Josep. «Flota de l'empresa naviliera Balcells i Subirán (pintura)». Museu Marítim de Barcelona, 1889.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 253.
- ↑ La Veu de Catalunya. Diari catalá d'avisos, noticias y anuncis (edició matí), 25-11-1903, p. 1.
- ↑ «José Balcells. Guàrdia 15-17. Modificar tres finestres i part de la casa existent per fer un magatzem». Q127 Foment 2657/1905. AMCB, 09-11-1905.
- ↑ La Veu de Catalunya. Diari catalá d'avisos, noticias y anuncis (edició matí), 05-04-1906, p. 2.
- ↑ Memoria corresponiente al año 1919, que presenta el Ministro de Hacienda y Comercio. Perú. Ministerio de Hacienda y Comercio, 1919, p. 1247.
- ↑ Anuario-Riera, 1908, p. 886.
- ↑ BOE, núm. 88, 13-04-1971, p. 6051.
- ↑ «Buenaventura Balcells. Guàrdia 15. Instal·lar dos electromotors en el seu magatzem d'olis». Q127 Foment 1075/1919. AMCB, 05-07-1919.
- ↑ «ACEITES BALCELLS S.A.». e-informa.
- ↑ «Enderroc de finques als carrers Arc del Teatre, Lancaster i Guàrdia». Ajuntament de Barcelona, 09-03-2015.
- ↑ «PMU de les finques del carrer Arc del Teatre 4, 6, 8, 10, 12, 14 i 16 i del carrer Lancaster 14, 16, 18, 20 i 22», 14-02-2003.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 23.
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 232-233. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Casamartina i Parassols, Josep. Juli Batllevell. Un gaudinià oblidat. Fundació Gas Natural Fenosa, 2011, p. 290-299. ISBN 9788461555604.
- Rodrigo y Alharilla, Manuel «Cuba, una particular tierra de promisión». Cuba: de colonia a república. Biblioteca Nueva [Madrid], 2006, p. 271-287.