Cienfuegos

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCienfuegos
Escut de Cienfuegos
Bléck iwwer Cienfuegos.JPG

Localització

22° 08′ 44″ N, 80° 26′ 11″ O / 22.145555555556°N,80.436388888889°O / 22.145555555556; -80.436388888889
Estat insular Cuba
Província Cienfuegos Province
És capital de Cienfuegos Province
Població
Total 164.924 (2012)
• Densitat 495,27 hab/km²
Llengua Espanyol
Geografia
Superfície 333.000.000 m2 (333 km2)
Altitud 25 m
Història
Fundació 1819
Indicatius
Codi postal 55100–55500
Fus horari UTC−05:00
Altres dades
Agermanament Bahía Blanca
Tacoma
Cambridge
Modifica dades a Wikidata

La ciutat de Cienfuegos, també coneguda com la Perla del Sud, és el segon port més important de Cuba i capital de la província del mateix nom (anteriorment pertanyia a la província de Las Villas). Deu el seu origen a l'interès de les autoritats colonials espanyoles per desenvolupar noves ciutats a l'illa. S'ha desenvolupat al costat de la badia de Jagua, també anomenada badia de Cienfuegos. Posseeix una posició estratègica al centre sud de Cuba que la vincula amb el Carib, es caracteritza per un agradable ambient marítim i gran arrelament de les activitats nàutiques que constitueixen un dels seus trets distintius.

Història[modifica | modifica el codi]

Luis Lorenzo de Clouet y Piette, tinent coronel d'infanteria, el dia 1 de gener de 1819 va proposar a José Cienfuegos y Jovellanos, Capità General de l'Illa de Cuba, fundar una colònia a la Badia de Jagua, fet que va ser acceptat.

Va arribar a Jagua en companyia de 46 colons francesos procedent de Bordeus i Nova Orleans. Es varen traslladar a la vora del riu Saladito, molt a prop del lloc que va ocupar un poblat indi, i es varen allotjar en tendes de campanya i barraques fetes pels antics pobladors indígenes. Allà pretenia fundar la colònia.[1]

El 19 d'abril de 1819 Agustín de Santa Cruz y de Castilla va visitar Luis de Clouet i li va indicar la conveniència de fundar la colònia en una possessió seva anomenada ”Península de la Majagua”, possessió que li va oferir per a aquesta finalitat.[2]

Aquest oferiment va ser acceptat i va fundar la colònia Fernandina de Jagua, anomenada així en honor al Rei d'Espanya i conservant també el nom que els aborígens donaven a la comarca.

Concessió del títol de Villa

En 1829 es va substituir el nom de Fernandina de Jagua per el de Cienfuegos, en honor al Capità General de l'Illa José Cienfuegos y Jovellanos que havia fet molt per la colònia.

L'Ajuntament i el títol de Villa li és concedida el 1829, i adquireix la categoria de ciutat el 1880.[3]

En la Guerra de 1895 va ser destacada la participació dels habitants de Cienfuegos i molt a prop d'aquí es va lliurar la Batalla de Maltiempo, en la qual Antonio Maceo i Máximo Gómez al capdavant dels mambises varen derrotar a les tropes espanyoles.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Centre històric urbà[modifica | modifica el codi]

Parc José Martí

Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 2005 com a primer i notable exemple de conjunt arquitectònic i urbanístic en el qual es van plasmar les noves idees de modernitat, higiene i urbanisme sorgides a Amèrica Llatina al segle XIX.[4]

Té un traçat ortogonal en forma de quadrícula, i es caracteritza per la compactació constructiva, l'homogeneïtat estilística i la monumentalitat dels seus principals edificacions. El seu entorn arquitectònic, neoclàssic i eclèctic, s'articula al voltant del Parc José Martí, i el Paseo del Prado.

  • Catedral de Nuestra Señora de la Purísima Concepción
Catedral de la Puríssima Concepció

El 15 d'abril de 1833 s'inaugura un temple parroquial adequat a la seva població de més de tres mil habitants. No tenia pòrtic ni torre campanar i es construeix de maons amb l'edifici de forma quadrada, línies rectes i arcades al centre.

Cap a 1850 es varen introduir algunes millores. Es va construir la primera torre, es va crear l'altar major, i es va adquirir a Barcelona la imatge de la Verge de la Puríssima Concepció, patrona de la Vila.

En 1866 es projecta la nova ampliació, dotant-la de la nova volta i la segona torre. Els habitants de Cienfuegos no varen permetre que fos enderrocada la primera torre erigida (de la nau lateral dreta) sent l'original més petita i la de l'esquerra més alta.

El 20 de febrer de 1903 va ser declarada Santa Església Catedral.[5]

  • Teatre Tomás Terry
Teatre Tomás Terry

Tomás Terry va ser un magnat nascut a Veneçuela que va fer molts diners amb el comerç d'esclaus a Cuba i també amb la indústria del sucre.[6] Mort el 1885, els seus fills, complint els seus desitjos, varen donar cent mil pesos per a la construcció d'un bon teatre. Teatre que es va inaugurar el 12 de febrer de 1890.

La seva construcció segueix l'estil del teatre italià, constituït per una sala en forma de ferradura, on el públic se situa en 4 nivells, sempre de cara a l'espectacle que es presenta.

El pòrtic de la façana principal del teatre està rematat per tres mosaics de la casa veneciana de Salviati, que són al·legories de la musa de la tragèdia, la comèdia i la música, i constitueixen un dels pocs exemples existents al país de la influència de l'art bizantí.[7]

És Monument Nacional.

  • Palau Ferrer
Palau Ferrer, actual Casa de la Cultura

Josep Ferrer Sires, acabalat català radicat a Cienfuegos, va fer construir aquest palau el 1917.[8] El projecte, basat en el modernisme català, va ser de l'arquitecte de Cienfuegos Pablo Donato Carbonell.

Està construït en dos nivells, la planta baixa sense ornaments, destinat a aixoplugar mercaderies i la planta superior amb ornamentació en marbres, valuosa ferreria i rajoles esmaltats, amb decoració d'alta qualitat artística. Remata el seu terrat amb un elegantíssim mirador a la cantonada sud-est, que permetia al mercader des de les altures "dominar totes les operacions" del port i presenciar també l'entrada a la badia de "alguna possibilitat de fer negoci".[9]

  • Palau de Govern
Palau de Govern

Situat en el Parc José Martí, va ser declarat Monument Nacional en 1995. És una emblemàtica construcció davant del parc José Martí. Representa també l'eclecticisme local, però més recent. Va ser escenari dels successos revolucionaris del 5 de setembre de 1957. Avui és seu de l'Assemblea Provincial del Poder Popular.

  • Col·legi de Sant Llorenç
Col·legi de Sant Llorenç

En morir Nicolás Salvador Acea el 1904, va deixar part de la seva herència per a la creació de dues escoles dedicades a nens pobres: una d'arts i oficis per homes i una altra de la llar per dones.

A mitjans de la dècada del 20 va començar a construir l'edifici davant del Parc Martí. L'escola de la llar Sant Tomàs es va inaugurar a la planta alta el 1r d'octubre de 1929 i la d'arts i oficis Sant Llorenç uns tres anys després.

El frontó triangular està totalment treballat amb motius al·legòrics a la pròspera ciutat de Cienfuegos, presenta al centre un escut local flanquejat simètricament per la figura del comerç, la indústria, l'agricultura, les ciències, les arts ..., d'elles, les dos majors es troben a cada costat de l'escut, dos nens asseguts i dos ajaguts d'acord al tancament de l'angle a cada costat.

Edifici d'estil eclèctic, es basa en la utilització de la línia clàssica heretada del segle XIX.[10]

Antic Liceu
  • Antic Liceu (actualment Biblioteca Provincial "Roberto García Valdés")

Aquest edifici el va fer construir la Societat d'Instrucció i Esbarjo Liceo de Cienfuegos, l'origen de la qual es remunta al segle XIX. Es va inaugurar el 31 de desembre de 1921 després de 3 anys de construcció. En 1961 aquesta societat va ser intervinguda per les organitzacions revolucionàries locals. L'octubre de 1976 es va instal·lar la Biblioteca Provincial "Roberto García Valdés".

L'edifici és una joia de l'eclecticisme de Cienfuegos. Té tres plantes i conjuga dos estils: renaixement a l'exterior i dòric antic a l'interior. La fusteria de la façana està emmarcada dins el pòrtic de paredat i arcs de mig punt de fusta i vidre. A la part més alta té al relleu l'escut de Cienfuegos.

La planta baixa està composta per un pòrtic amb columnates, un ampli vestíbul que condueix directament a l'escala i a ambdós costats del vestíbul es troben sales tancades, utilitzades en l'època en què l'immoble allotjava el Liceu per a jocs de taula, bar, economia i biblioteca.

Escalinata de l'Antic Liceu

L'escalinata que dóna l'accés al primer pis és de marbre. Té un descans intermedi, del qual surten dues branques, dreta i esquerra que donen accés al primer nivell, envoltat per columnates i una bella barana. Aquest pis està compost per un ampli saló que abasta una gran part de la planta baixa, amb balcons que donen a la façana principal. El seu sostre és del tipus mansarda, amb decoració estil Lluís XV. Davant d'aquest saló es troba un entresolat, al qual s'accedeix per una escala metàl·lica de cargol. Aquest espai era ocupat per l'orquestra que amenitzava els balls. A un costat, hi havia el tocador de senyores i al fons la sala d'Esgrima. Pengen del sostre en aquest nivell artístiques làmpades de fina manufactura veneciana.

El segon i últim pis està compost pel terrat, al qual s'accedeix per la continuació de l'escala que ve des del carrer Santa Creu. Aquí es va construir en data no precisada un local que va funcionar com Casino de Jocs.

Diversos adorns apareixen a les parets de l'edifici: Un es dedica a Agustín de Santa Creu i altres commemoren moments importants de la història del Liceu.[11]

Altres llocs[modifica | modifica el codi]

  • Cementiri de Reina
"La Bella Durmiente" al cementiri Reina. Darrere es pot observar les tres fileres de nínxols verticals

Inaugurat el juny de 1839 amb l'objectiu de substituir el cementiri anterior que datava de la fundació de la ciutat el 1819. Va ser declarat Monument Nacional el 30 gener de 1990.

Resulta singular per l'estructura del seu pati principal, únic en el país circumscrit per tres fileres de nínxols verticals. Per aquest cementiri sabem com s'enterrava en l'antiga vila Fernandina de Jagua. Es pot observar el nivell artístic pel que fa als treballs en ferro fos, marbre i pissarra. Les làpides d'aquests nínxols mostren elegància en els seus baixos relleus, igual que la ferreria que emmarca voltes i panteons.

Entre les escultures sobresurt, per la perfecció i suavitat de les seves línies, "La Bella Durmiente", d'un escultor italià. En els nínxols trobam dates mortuòries que es remunten a la dècada de 1830.[12]

  • Cementiri Tomás Acea
Edifici central del cementiri Tomás Acea

És l'únic cementiri jardí cubà. Declarat Monument Nacional el 10 d'octubre de 1978 per seus valors artístics, arquitectònics, històrics i ambientals.

Es va construir pels pobres, amb diners que va deixar en morir Francisca Tostes García, vídua de l'acabalat cienfueguero Nicolás Salvador Acea y de los Ríos i se li va donar el nom del seu fill Tomás. Va ser inaugurat el 21 de novembre de 1926. Hi ha tota una col·lecció d'escultures monumentals fetes amb marbre de Carrara, d'alta qualitat, portat des d'Itàlia.

El cementiri està parcel·lat en diferents seccions mitjançant avingudes interiors amb diverses espècies d'arbres que donen el nom a cadascuna d'elles: Els Pins, Els Tamarindos, Els Xiprers, entre d'altres.

Descansen personalitats de la història, la cultura i les ciències de la localitat i es destaca des de l'exterior per la seva impressionant façana de l'edifici central, que és expressió eloqüent de l'arquitectura del període republicà a l'Illa.

Hi ha molts monuments funeraris de gran valor cultural entre els quals destaquen el dels Veterans de la Guerra d'Independència i el Mausoleu dedicat als màrtirs del 5 de setembre de 1957 quan la revolta de marins i civils contra la dictadura de Fulgencio Batista i que va ser dissenyat per l'escultor Evelio Lecuor i els arquitectes Daniel Tabeada i Enrique Capablanca. Així mateix destaca el monument als habitants de Cienfuegos enviats a Àfrica en missions internacionals.

També hi ha l'obelisc que recentment es va inaugurar dedicat a Juan Luis Lorenzo De Clouet, fundador de l'antiga vila Fernandina de Jagua el 1819.[13]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Luis De Clouet» (en espanyol). EcuRed. [Consulta: 23 març 2013].
  2. «Agustín de Santa Cruz y de Castilla» (en espanyol). EcuRed. [Consulta: 23 març 2013].
  3. «Cienfuegos (Municipio)» (en espanyol). EcuRed. [Consulta: 23 març 2013].
  4. «Centro histórico urbano de Cienfuegos (2005)» (en espanyol). Llista del patrimoni mundial. UNESCO. [Consulta: 23 març 2013].
  5. «Catedral de Nuestra Señora de la Purísima Concepción» (en espanyol). EcuRed. [Consulta: 23 març 2013].
  6. «Teatro Tomás Terry, un monumento en Cienfuegos» (en espanyol). Absolut Cuba. [Consulta: 23 març 2013].
  7. «Teatro Tomás Terry» (en espanyol). EcuRed. [Consulta: 23 març 2013].[]
  8. «Palacio Ferrer» (en espanyol). Cristal Voyages. [Consulta: 23 març 2013].
  9. Sabdiel Batista Díaz. «El Palacio Ferrer: el más elegante balcón para ver Cienfuegos» (en espanyol). Cienfuegos Patrimonio. Sabdiel Batista Díaz, 15-07-2008. [Consulta: 23 març 2013].
  10. «Colegio San Lorenzo» (en espanyol). DCubanos. [Consulta: 23 març 2013].
  11. Sabdiel Batista Díaz. «EL LICEO: JOYA DEL PATRIMONIO ARQUITECTONICO CIENFUGUERO» (en espanyol). Cienfuegos Patrimonio. Sabdiel Batista Díaz, 07-05-2008. [Consulta: 23 març 2013].
  12. «Cementerio de Reina» (en espanyol). EcuRed. [Consulta: 23 març 2013].
  13. «Cementerio Tomás Acea» (en espanyol). EcuRed. [Consulta: 23 març 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cienfuegos Modifica l'enllaç a Wikidata