Jordi Garcés i Brusés

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJordi Garcés i Brusés
Dades biogràfiques
Naixement 25 de juny de 1945 (72 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Professor i arquitecte
Dades familiars
Fills
Pare Tomàs Garcés i Miravet
Modifica dades a Wikidata

Jordi Garcés i Brusés (Barcelona, 25 de juny de 1945) és un arquitecte català.[1]

Fill de Tomàs Garcés i Miravet, estudià a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es titulà el 1970. Durant els seus estudis treballa al despatx MBM arquitectes i amb Ricard Bofill. Professor de Projectes a l'Escola Eina (1971-1973) i a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona des de 1975. El 1987 es doctorà en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya. Catedràtic de Projectes des del 1990, ha sigut assessor en l'Organització de Ponències i Conferències del Congrés de la U.I.A.'96. Professor convidat a l'École Polytechnique Fédérale de Lausana (Suïssa), ha participat com a jurat en nombrosos concursos i premis. El 1991 guanyà el premi FAD, i el 1996 el premi Ciutat de Barcelona. Treballa associat amb Enric Sòria i Badia.

Pel que fa als seus dissenys estan relacionats amb el món de l'interiorisme i l'arquitectura, d'aquests cal destacar el llum de taula Sylvestrina (1974) o la font Alta (2004) de Jordi Garcés.[2]

Obra[modifica]

Museus[modifica]

Nou edifici del Museu Picasso

Escoles[modifica]

Altres obres[modifica]

  • 1982-1983 Centre Social a La Seu d'Urgell.
  • 1983-1985 Centre d'Assistència Primària a Móra la Nova.
  • 1989-1990 Hotel Plaza, Barcelona.
  • 1990-1991 Pavelló Olímpic de la Vall d'Hebron, Barcelona.
  • 1994-1996 Cinema-Teatre IMAX, Barcelona.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]