Marina Garcés Mascareñas

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMarina Garcés Mascareñas
Marina Garcés.jpg
Biografia
Naixement (es) Marina Garcés Mascareñas
30 maig 1973 (45 anys)
Barcelona
Educació Universitat de Barcelona . filosofia (–2001)
Universitat de Barcelona . filosofia (–1996)
Activitat
Ocupació Filòsofa, professora i escriptora
Ocupador Universitat de Saragossa
Museu d'Art Contemporani de Barcelona
Gènere artístic Assaig
Influències Maurice Merleau-Ponty, Denis Diderot, Gilles Deleuze i Michel Foucault
Família
Parella Santiago López Petit
Pare Jordi Garcés i Brusés
Premis

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: MarinaGarces
Modifica les dades a Wikidata

Marina Garcés Mascareñas (Barcelona, 1973) és una filòsofa i assagista catalana. És professora agregada de l'assignatura Pensament filosòfic i científic contemporani a la Universitat Oberta de Catalunya. Va ser professora titular de filosofia de la Universitat de Saragossa durant 15 anys. També ha estat professora a altres universitats com la Universitat Pompeu Fabra o la Universitat de Girona, a través de diversos màsters.[cal citació] Ha impulsat el projecte col·lectiu Espai en Blanc de pensament crític i experimental.[1][2] Un dels conceptes centrals del seu pensament és el comú en el camí de desenvolupar alternatives per enfrontar-nos a les crisis actuals. Defensa la filosofia com una forma de vida, un art que neix al carrer i que continua sense interrupció a l'espai íntim i invisible.[1]

Biografia[modifica]

Va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 2001 amb una tesi titulada Las prisiones de lo posible. Des del 2002 impulsa i coordina el projecte Espai en Blanc, una aposta col·lectiva per una relació compromesa, pràctica i experimental amb el pensament filosòfic.[2] Resident a Barcelona, treballa com a professora titular de filosofia a la Universitat de Saragossa. Ha col·laborat amb la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Girona.[3][4] Des de 2016 és membre del claustre del professors del Programa d'Estudis Independents del MACBA i dirigeix l'Aula Oberta de l'Institut d'Humanitats del CCCB. El 2017 va ser pregonera de les Festes de la Mercè.[5] El seu discurs va aixecar una polèmica en relació als atemptats del 17 d'agost del mateix any.[6]

Pensament[modifica]

Alguns dels seus filòsofs referents són Merleau-Ponty i Diderot. Els seus primers mestres són Deleuze i Foucault. També ha rebut la influència de la lectura del pensament feminista i postcolonial.[7]

Marina Garcés percep la filosofia com una pràctica vinculada no tan sols al món acadèmic, sinó que, també, relacionada amb els moviments socials i culturals, els quals denomina que són territori d’experimentació, contestació i compromís.[8][9][10][7]

Considera que les noves formes de politització tenen la característica de l'anonimat. No es tracta de l'anonimat de la massa, de l'homogeneïtzació, de la uniformitat, sinó de la vida que es pot dir alhora en primera persona del singular i del plural. Alguna cosa que no es fa des d'unes sigles concretes, uns representants, sinó des d'una presència compartida. Es tracta de voler reapropiar-se de la vida i, a la vegada, d'obrir espais per a una politització radical de la vida.[10]A Filosofía inacabada (2015) parla de la "fi dels grans homes". Qüestiona el fet que tots els filòsofs han estat homes, blancs, occidentals i acomodats i assenyala que en l'actualitat es produeix un gir cap a la feminització, la precarització i la col·lectivització del pensament filosòfic.[7]

Publicacions[modifica]

  • Garcés, Marina. En las prisiones de lo posible. Barcelona: Bellaterra, 2002. ISBN 9788472902015. 
  • Garcés, Marina. Un mundo común. Barcelona: Bellaterra, 2013. ISBN 9788472906099. 
  • Garcés, Marina. El compromís / Commitment (en català). Barcelona: CCCB, 2013, p. 44. ISBN 978-84-616-6290-6. 
  • Garcés, Marina. Filosofía inacabada (en castellà). Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2015. ISBN ISBN 9788416495221. 
  • Garcés, Marina. Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla (en català). Arcàdia, 2016, p. 200. ISBN 978-84-944680-7-0. 
  • Garés, Marina. Nova il·lustració radical (en català i Castellà). 2ª. Anagrama, 2017, p. 80. ISBN 978-84-339-1615-0. 

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Marina Garcés: “La filosofía nace como arte callejero”». El País, 07-09-2015. [Consulta: 12 setembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Fitxa Centre de Cultura Contemporània de Barcelona». [Consulta: 12 setembre 2015].
  3. «La filòsofa i escriptora Marina Garcés inaugurarà el curs acadèmic a la UPC, el 21 de setembre» (en ca). [Consulta: 14 agost 2018].
  4. «Marina Garcés | Cátedra de Filosofía Contemporánea» (en ca). [Consulta: 14 agost 2018].
  5. «Pregó de la Mercè 2017».
  6. «SALVADOS - El calvario de Marina Garcés en redes: "Animaron a venir a hacerme la vida imposible a mi trabajo"» (en es). laSexta.com. ISBN: {{{isbn}}}.
  7. 7,0 7,1 7,2 «Una nueva generación de filósofos catalanes». La Vanguardia. Miradas, 12-09-2015. ISBN: {{{isbn}}} [Consulta: 12 setembre 2015].
  8. «Marina Garcés, la filósofa insumisa» (en castellà). El Mundo. ISBN: {{{isbn}}}.
  9. «Marina Garcés:». La Vanguardia. ISBN: {{{isbn}}}.
  10. 10,0 10,1 «Marina Garcés: "Hay un independentismo poco identitario"». La Vanguardia, 18-12-2013. [Consulta: 12 setembre 2015].
  11. «Marina Garcés, la filósofa insumisa» (en es). ELMUNDO. ISBN: {{{isbn}}}.

Enllaços externs[modifica]