Marina Garcés Mascareñas

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMarina Garcés Mascareñas
Marina Garcés.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Marina Garcés Mascareñas
1973
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Filòsofa i assagista
Ocupador Universitat de Saragossa
Museu d'Art Contemporani de Barcelona
Gènere Assaig
Dades familiars
Parella Santiago López Petit
Pare Jordi Garcés i Brusés
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: MarinaGarces
Modifica dades a Wikidata

Marina Garcés Mascareñas (Barcelona, 1973) és una filòsofa i assagista catalana. És professora titular de filosofia de la Universitat de Saragossa. Ha impulsat el projecte col·lectiu Espai en Blanc [1] de pensament crític i experimental.[1][2] Un dels conceptes centrals del seu pensament és el comú en el camí de desenvolupar alternatives per enfrontar-nos a les crisis actuals. Defensa la filosofia com una forma de vida, un art que neix al carrer i que continua sense interrupció a l'espai íntim i invisible.[1]

Biografia[modifica]

Va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 2001 amb una tesi titulada Las prisiones de lo posible. Des del 2002 impulsa i coordina el projecte Espai en Blanc, una aposta col·lectiva per una relació compromesa, pràctica i experimental amb el pensament filosòfic.[2] Encara que ha viscut sempre a Barcelona, actualment treballa com a profesora titular de filosofia a la Universitat de Saragossa. Ha col·laborat, amb altres universitats com la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra o la Universitat de Girona a través de diversos màsters. Des de 2016 és membre del claustre del professors del Programa d'Estudis Independents del MACBA i dirigeix l'Aula Oberta de l'Institut d'Humanitats (CCCB).[2] El 2017 va ser pregonera de les Festes de la Mercè.[nota 1][3]

Obres[modifica]

Alguns dels seus filòsofs referents són Merleau-Ponty i Diderot. Els seus primers mestres són Deleuze i Foucault i declara que en els últims anys l'ha marcat la lectura del pensament feminista i postcolonial.[4]

Marina Garcés percep la filosofia com una pràctica vinculada no tan sols al món acadèmic, sinó que, també, relacionada amb els moviments socials i culturals, els quals denomina que són territori d’experimentació, contestació i compromís. [3]

Crítica amb la idea d'identitat: Sóc molt crítica, tant en el filosòfic com en el polític, amb la idea forta d'identitat, del tipus que sigui. No hi ha identitats monolítiques encara funcionen com a mecanisme de cohesió. Jo crec en les singularitats: una llengua, un lloc, una història compartida, que ens fan diferents com col·lectius, però que això siguin identitats essencials és una construcció cultural, molt útil i molt perillosa.

Especialment interessada en la filosofia xinesa: "Més que el confucianisme, que torna a estar de moda a la Xina i és la ideologia del poder, m'agrada el taoisme, que són una mica els arquistes d'allà, que desmunten els fonaments d'aquest poder imperial. i ens ensenyen alguna cosa molt bell: que les coses no són sinó que estan sent i que en aquesta mesura no som del tot lliures perquè sempre estem en el curs d'alguna cosa, però entendre aquest curs de les coses ens fa lliures. perquè ens podem relacionar amb això "explica en 2017 en una entrevista. [4]

Considera que les noves formes de politització tenen la característica de l'anonimat. No es tracta de l'anonimat de la massa, de l'homogeneïtzació, de la uniformitat, sinó de la vida que es pot dir alhora en primera persona del singular i del plural. Alguna cosa que no es fa des d'unes sigles concretes, uns representants, sinó des d'una presència compartida. Es tracta de voler reapropiar-se de la vida i, a la vegada, d'obrir espais per a una politització radical de la vida.[5] A Filosofía inacabada (2015) parla de la "fi dels grans homes". Qüestiona el fet que tots els filòsofs han estat homes, blancs, occidentals i acomodats i assenyala que en l'actualitat es produeix un gir cap a la feminització, la precarització i la col·lectivització del pensament filosòfic.[4]

El 2016 va col·laborar amb el llibre Cultura en tensió, de Raig Verd i amb altres autors com Lucía Lijtmaer, César Rendueles, Ramon Faura i Joan Miquel Gual,[6] el qual és una reflexió sobre el sentit de l’espai en tensió, considerant la cultura com un lloc dinàmic i de disjuntives en la mateixa mesura que tants altres espais de la vida, i donant valor a aquest fet. A més, s’observa que reconèixer aquesta tensió dóna pas a riques oportunitats de prendre posició i plantejar la cultura com un cap en el que reapropiar-nos de les nostres vides. Finalment, el 2017 va participar en la redacció del llibre col·lectiu La gran regressió / El gran retroceso (Empúries/ Seix Barral), on es parla sobre la trajectòria que pren la política i les societats actuals, tractades a través de l’anàlisi d’aquesta “gran regressió”, els possibles escenaris futurs i les estratègies per aturar-ho.

Alguns mitjans de comunicació la consideren una de les components rellevants de la nova generació de filòsofs catalans nascuts entre els anys 60 i 70,[4] doncs és la pensadora de la insubmissió i dels moviments socials.

Publicacions[modifica]

  • Garcés, Marina. En las prisiones de lo posible. Barcelona: Bellaterra, 2002. ISBN 9788472902015. 
  • Garcés, Marina. Un mundo común. Barcelona: Bellaterra, 2013. ISBN 9788472906099. 
  • Garcés, Marina. El compromís / Commitment (en català). Barcelona: CCCB, 2013, p. 44. ISBN 978-84-616-6290-6. 
  • Garcés, Marina. Filosofía inacabada (en castellà). Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2015. ISBN ISBN 9788416495221. 
  • Garcés, Marina. Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla (en català). Arcàdia, 2016, p. 200. ISBN 978-84-944680-7-0. 
  • Garés, Marina. Nova il·lustració radical (en català i Castellà). 2ª. Anagrama, 2017, p. 80. ISBN 978-84-339-1615-0. 

Premis[modifica]

Marina Garcés guardonada en la categoria d'assaig, ciències socials i humanitats amb el premi Ciutat de Barcelona 2018 per la seva obra Nova il·lustració radical.

Notes[modifica]

  1. El setembre de 2017 va ser l'encarregada de realitzar el pregó de les festes de la Mercè de Barcelona, ​​on va pronunciar un discurs polèmic que va rebre grans crítiques a l'equiparar el destí de les víctimes dels atemptats a les Rambles de Barcelona, ​​un mes abans, amb el dels seus assassins, dient literalment: "... Durant aquestes festes de la Mercè tots portarem a nosaltres una absència igualment dolorosa: la de les persones que no tornaran mai més a Barcelona ni a les seves festes, no perquè no vulguin sinó perquè el agost 17 van perdre la vida a la Rambla, a la Diagonal i el passeig de Cambrils. i juntament amb ells, també, la d'uns joves de Ripoll que tampoc hi seran i sobre els que sempre tindrem el dubte de si realment volien morir matant, com ho van fer "

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Marina Garcés: “La filosofía nace como arte callejero”». El País, 07-09-2015. [Consulta: 12 setembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Fitxa Centre de Cultura Contemporània de Barcelona». [Consulta: 12 setembre 2015].
  3. «Pregó de la Mercè 2017».
  4. 4,0 4,1 4,2 «Una nueva generación de filósofos catalanes». La Vanguardia. Miradas, 12-09-2015 [Consulta: 12 setembre 2015].
  5. «Marina Garcés: "Hay un independentismo poco identitario"». La Vanguardia, 18-12-2013. [Consulta: 12 setembre 2015].
  6. «Cultura en tensió | Núvol». www.nuvol.com. [Consulta: 19 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica]