Marina Garcés Mascareñas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarina Garcés Mascareñas
Marina Garcés al CCCB 2018.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 maig 1973 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - filosofia (–2001)
Universitat de Barcelona - filosofia (–1996) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsofa, escriptora, catedràtica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Oberta de Catalunya
MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereAssaig Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
PareJordi Garcés i Brusés Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmarinagarces.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2022421 Twitter: MarinaGarces Modifica el valor a Wikidata

Marina Garcés Mascareñas (Barcelona, 30 de maig de 1973) és una filòsofa i assagista catalana. És professora agregada de l'assignatura Pensament filosòfic i científic contemporani a la Universitat Oberta de Catalunya. Va ser professora titular de Filosofia de la Universitat de Saragossa durant quinze anys. També ha estat professora en universitats com la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Girona, a través de diversos màsters.[1][2] Ha impulsat el projecte col·lectiu Espai en Blanc de pensament crític i experimental.[3] Un dels conceptes centrals del seu pensament és «el comú» en el camí de desenvolupar alternatives per a enfrontar-nos a les crisis contemporànies. Defensa la filosofia com una forma de vida, un art que neix al carrer i que continua sense interrupció a l'espai íntim i invisible.[4]

Trajectòria[modifica]

Va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 2001 amb una tesi titulada En prisiones de lo posible. Des del 2002 impulsa i coordina el projecte Espai en Blanc, una aposta col·lectiva per una relació compromesa, pràctica i experimental amb el pensament filosòfic.[3] Des de 2016 és membre del claustre del professors del Programa d'Estudis Independents del MACBA i dirigeix l'Aula Oberta de l'Institut d'Humanitats del CCCB. El 2017 va ser pregonera de les Festes de la Mercè.[5] El seu discurs va aixecar una polèmica en relació als atemptats del 17 d'agost del mateix any.[6]

Pensament[modifica]

Alguns dels seus referents són Charles Baudelaire, Immanuel Kant, el confucianisme i Jean jaurès. Tot i les aproximacions al marxisme heterodox de l'Escola de Frankfurt a l'obra Nova il·lustració radical, el seu pensament té més a veure amb el relativisme postmodern i la filosofia confucianista.

Garcés percep la filosofia com una pràctica vinculada no tan sols al món acadèmic, sinó relacionada amb els moviments socials i culturals, els quals considera que són territori d'experimentació, contestació i compromís.[7][8][9][10]

Considera que les noves formes de politització tenen la característica de l'anonimat. No es tracta de l'anonimat de la massa, de l'homogeneïtzació, de la uniformitat, sinó de la vida que es pot dir alhora en primera persona del singular i del plural.[11] Alguna cosa que no es fa des d'unes sigles concretes, uns representants, sinó des d'una presència compartida. Es tracta de voler reapropiar-se de la vida i, a la vegada, d'obrir espais per a una politització radical de la vida.[9] A Filosofía inacabada (2015) s'ocupa de la «fi dels grans homes» i qüestiona el fet que tots els filòsofs han estat homes, blancs, occidentals i acomodats, i assenyala que en l'actualitat es produeix un gir cap a la feminització, la precarització i la col·lectivització del pensament filosòfic.[10]

Obra publicada[modifica]

Referències[modifica]

  1. «La filòsofa i escriptora Marina Garcés inaugurarà el curs acadèmic a la UPC, el 21 de setembre». [Consulta: 14 agost 2018].
  2. «Marina Garcés | Cátedra de Filosofía Contemporánea». Arxivat de l'original el 2018-08-14. [Consulta: 14 agost 2018].
  3. 3,0 3,1 «Fitxa Centre de Cultura Contemporània de Barcelona». [Consulta: 12 setembre 2015].
  4. «La filosofía nace como arte callejero». El País, 07-09-2015. [Consulta: 12 setembre 2015].
  5. «Pregó de la Mercè 2017».
  6. «SALVADOS - El calvario de Marina Garcés en redes: "Animaron a venir a hacerme la vida imposible a mi trabajo"» (en castellà). laSexta.com.
  7. «Marina Garcés, la filósofa insumisa» (en castellà). El Mundo.
  8. «Marina Garcés:». La Vanguardia.
  9. 9,0 9,1 «Hay un independentismo poco identitario». La Vanguardia, 18-12-2013. [Consulta: 12 setembre 2015].
  10. 10,0 10,1 «Una nueva generación de filósofos catalanes». La Vanguardia. Miradas, 12-09-2015 [Consulta: 12 setembre 2015].
  11. Navarro, Núria. «La gran derrota es haber aceptado que nos maltraten» (en castellà), 09-10-2016. [Consulta: 14 febrer 2022].
  12. Badia, Quique. «La ciutat als marges de l'experiència» (en català). El Temps, 10-06-2018. [Consulta: 14 febrer 2022].

Enllaços externs[modifica]