Marina Garcés Mascareñas

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMarina Garcés Mascareñas
Marina Garcés.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Marina Garcés Mascareñas
1973
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Filòsofa i assagista
Ocupador Universitat de Saragossa
Museu d'Art Contemporani de Barcelona
Gènere Assaig
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Marina Garcés Mascareñas (Barcelona, 1973) és una filòsofa i assagista catalana. És professora titular de filosofia de la Universitat de Saragossa. Ha impulsat el projecte col·lectiu Espai en Blanc de pensament crític i experimental.[1][2] Un dels conceptes centrals del seu pensament és el comú en el camí de desenvolupar alternatives per enfrontar-nos a les crisis actuals. Defensa la filosofia com una forma de vida, un art que neix al carrer i que continua sense interrupció a l'espai íntim i invisible.[1]

Va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona on es va doctorar el 2001 amb una tesi titulada Las prisiones de lo posible.[cal citació] Des del 2002 impulsa i coordina el projecte Espai en Blanc, una aposta col·lectiva per una relació compromesa, pràctica i experimental amb el pensament filosòfic.[2] Viu a Barcelona encara que el seu treball està a la Universitat de Saragossa. Ha col·laborat, amb altres universitats com la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra o la Universitat de Girona a través de diversos màsters. És mare de dos fills.[1] Des de 2016 és membre del claustre del professors del Programa d'Estudis Independents del MACBA i dirigeix l'Aula Oberta de l'Institut d'Humanitats (CCCB).[cal citació] El 2017 va ser pregonera de les Festes de la Mercè.

Alguns dels seus filòsofs referents són Merleau-Ponty i Diderot. Els seus primers mestres són Deleuze i Foucault i declara que en els últims anys l'ha marcat la lectura del pensament feminista i postcolonial.[3] Considera que les noves formes de politització tenen la característica de l'anonimat. No es tracta de l'anonimat de la massa, de l'homogeneïtzació, de la uniformitat, sinó de la vida que es pot dir alhora en primera persona del singular i del plural. Alguna cosa que no es fa des d'unes sigles concretes, uns representants, sinó des d'una presència compartida. Es tracta de voler reapropiar-se de la vida i, a la vegada, d'obrir espais per a una politització radical de la vida.[4] A Filosofía inacabada (2015) parla de la "fi dels grans homes". Qüestiona el fet que tots els filòsofs han estat homes, blancs, occidentals i acomodats i assenyala que en l'actualitat es produeix un gir cap a la feminització, la precarització i la col·lectivització del pensament filosòfic.[3]

Alguns mitjans de comunicació la consideren una de les components rellevants de la nova generació de filòsofs catalans nascuts entre els anys 60 i 70.[3] El 2016 va col·laborar amb el llibre Cultura en tensió, de Raig Verd, amb altres autors com Lucía Lijtmaer, César Rendueles, Ramon Faura i Joan Miquel Gual.[5] i el 2017 en el llibre col·lectiu La gran regressió / El gran retroceso (Empúries/ Seix Barral).

Publicacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Marina Garcés: “La filosofía nace como arte callejero”». El País, 07-09-2015. [Consulta: 12 setembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Fitxa Centre de Cultura Contemporània de Barcelona». [Consulta: 12 setembre 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Una nueva generación de filósofos catalanes». La Vanguardia. Miradas, 12-09-2015 [Consulta: 12 setembre 2015].
  4. «Marina Garcés: "Hay un independentismo poco identitario"». La Vanguardia, 18-12-2013. [Consulta: 12 setembre 2015].
  5. «Cultura en tensió | Núvol». www.nuvol.com. [Consulta: 19 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica]