Martin Heidegger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Martin Heidegger
Heidegger 4 (1960) cropped.jpg
Heidegger el 1960
Naixement 26 de setembre de 1889
Messkirch
Mort 26 de maig de 1976 (als 86 anys)
Todtnauberg
Nacionalitat Alemanya
Religió Catolicisme
Alma mater Universitat de Friburg de Brisgòvia
Ocupació Teòleg catòlic, filòsof
Títol Rector de la Universitat de Friiburg
Partit polític Partit Nazi
Cònjuge Elfride Petri
Fills Hermann Heidegger
Pares Friedrich Heidegger, Johanna Kempf
Lloc web heidegger-gesellschaft.de

Martin Heidegger [ˌmaʁtʿin ˈha͡ɪ̯dɛgɐ] (Messkirch, Alemanya, 26 de setembre del 1889 - Todtnauberg, Alemanya, 26 de maig del 1976) fou un filòsof alemany que destacà per a les aportacions en el camp de la metafísica així com per la seva intervenció en el naixement d'una nova visió filosòfica del món: l'existencialisme.[1]

Era un catòlic convençut, membre actiu del Partit Nazi de 1933 a 1945. Simpatitzava amb el feixisme de Hitler que veia com un führer que en la tradició platònica, acompanyat de bons filòsofs, podria protegir Alemanya contra la decadència del seu «ésser» per la tecnologia, el racionalisme, els valors de la il·lustració i els éssers inautèntics, forasters.

Biografia[modifica | modifica el codi]

A la fi del segle XIX Messkirch, era una petita ciutat de Suàbia en una regió poca industrialitzada i econòmicament endarrerida, impregnada d'un catolicisme conservador, mesclat d'antisemitisme i nacionalisme pangermànic. El pare de Heidegger era un petit artesà i la seva mare d'origen pagesa. El liberalisme econòmic i els moviments d'emancipació obrera que tocaven altres regions d'Alemanya, hi eren vists com una amenaça dels valors tradicionals.[2] A l'escola primària el jove Martin va destacar-se per a la seva intel·ligència i va rebre una beca al Collegium Josephinum a Konstanz, un col·legi jesuïta, sostingut per l'església catòlica com a bastió contre el protestantisme i el modernisme. Tot i això, una part del professorat era menys ultramuntà i obert a les noves tendències.[3] A la fi dels seus estudis segundaris, va abandonar el seminari després d'un mes i decidí d'estudiar a la universitat de Friburg de Brisgòvia on va graduar en teologia catòlica i més tard filosofia. Hi va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia. Va esdevenir el líder d'un moviment estudiantil de dreta catòlica.

La casa on Heidegger es va criar a Messkirch

Va començar la seva activitat docent a Friburg el 1915. Com molts alemanys, va sofrir el tractat de Versalles (1919) com una humiliació, que en molts alemanys va nodrir ressentiments i somnis de reconstruir la mítica gran alemany d'antany. El jove Heidegger va simpatitzar amb aquest moviment.[3] Va ensenyar durant un període 1923-28 a Marburg. Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com a professor de filosofia.

1933-1945: nacionalsocialista convençut[modifica | modifica el codi]

El 1933 va afiliar-se al partit nazi NSDAP i va ser-ne membre fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. A la seva afiliació va declarar: «Sóc de descendència alemanya i lliure de qualsevol sang jueva o de color.»[4] Va esdevenir rector de la Universitat de Friburg. En una crida als estudiants alemanys del 3 de novembre següent perseverà: «No són teoremes o idees les regles del vostre ésser. El Führer (Adolf Hitler) mateix i només ell és la vostra llei, ell és la realitat d'avui i del futur».[4] L'11 de novembre va ser un dels organitzadors i oradors d'una celebració festiva de la revolució nacionalsocialista amb el tema «Amb Adolf Hitler per a l'honor, la llibertat i el dret del poble alemany» a Leipzig, a la qual ell i centenars de professors van subscriure una prometença al Führer.[5] Heidegger era molt influenciat per les teories de Plató, de La República sobre l'estat ideal, dirigit per una oligarquia de filòsofs, i veia en Hitler un coreligonari per a realitzar aquest ideal en una forma moderna.

El 27 d'abril del 1934 va donar la seva dimissió de rector, per què no hauria obtingut prou suport per a la seva política universitària, ni a l'institut, ni al NSDAP. No va ser, com ell va pretendre ulteriorment, per què no volia suportar la política universitària nacionalsocialista, però per què segons ell, aquesta política no anava prou lluny com que no acceptava el seu projecte ambiciós de crear una acadèmia central per a la formació filosòfica i ideològica dels docents. La controvèrsia si era un nazi convençut o només un oportunista queda viva fins avui.[6] Segons els uns, com Habermas mai no va separar-se de la seva opció política del 1934, segons el seu fill Hermann, les frases pronazi eren una forma de camuflatge per tal d'enganyar els agents de la policia secreta que controlaven els seus cursos i de poder exercir així una «resistència espiritual» al règim.[7] Segons Hugo Ott, aquesta tesi de defensa és una llegenda i una ofensa a totes les persones que van resistir realment, en arriscar la seva vida.[8] Malgrat l'obstrucció dels seus hereus refusant l'accés als arxius d'historiadors crítics, filtren a poc a poc documents i proves de la seva sintonia fins a la fi amb la filosofia nazi.[9]

En la seva apologia, escrit el 1945 per a les autoritats de les forces aliades després de la guerra, va minimitzar el seu activisme nazi en pretendre que només va consentir verbalment amb el nazisme, per a salvar la llibertat acadèmica de la «seva» universitat i va utilitzar la seva demissió com prova de la seva senceritat democràtica. Això no correspon amb els fets que mostren un compromís molt més intensiu amb el nazisme, durant el seu mandat i després la seva dimissió. Tenia l'ambició, en la tradició platònica d'esdevenir el führer filosòfic del nou estat alemany. Va escrivir el setembre 1933: «Sé que he de treballar a l'obra que més contribueixi a la missió d'Adolf Hitler.» i el 1974 encara escriví «La nostra Europa sucumbeix sota la democracia».[10]

1945-1979: filòsof admirat pels uns, execrat pels altres[modifica | modifica el codi]

El 1945 fou destituït com a docent a Friburg, després de l'alliberament d'Alemanya pels aliats després de la Segona Guerra Mundial.[4] En una Alemanya que volia oblidar el seu passat feixista, l'any 1952 es reincorporà, si bé la seva activitat acadèmica fou ja molt menys constant. Encara que rebé d'alguns dels seus deixebles, com Herbert Marcuse, el suggeriment insistent que es retractés públicament del seu discurs de 1933, el filòsof desestimà el consell i mai no va voler desdir-se de les seves posicions. En una resposta a Marcuse va equiparar l'expulsió dels alemanys dels territoris del Reich cedits després de la guerra a Polònia, Rússia i Txecoslovàquia amb la sort dels jueus a l'holocaust.[4]

Llegat[modifica | modifica el codi]

La Societat Martin Heidegger (Martin-Heidegger-Gesellschaft) va ser creada al seu poble natal el 1985, per a l'estudi crític del pensament de Heidegger, l'edició de la seva obra completa en col·laboració amb l'arxiu Heidegger a Messbach i l'arxiu alemany de la literatura (Deutsches Literaturarchiv) de Marbach i l'organització d'esdeveniments per a promoure el seu pensament. Fins al 15 de gener del 2015, el filòsof alemany Günter Figal n'era el president. Va demetre després de l'edició el 2014 d'una part dels «Quaderns Negres» (Schwarze Heften) amb escrits de Heidegger dels anys 1930-1944 amb uns passatges radicalment antisemítiques.[11] Figal va explicitar en la seva carta d'acomiadament: «À quests propòsits no només em van xocar però em van capgirar tant que m'és massa difícil contribuir a representar això» (nota: això = una societat que porta el nom de Heidegger).[...] «La implicació de Heidegger dins el Nacionalsocialisme va ser molt més important que el que sabiem fins avui». Demés va queixar-se que els hereus de Heidegger difficulten l'estudi crític, en posar moltes restriccions en accedir als arxius de Marbach. Dés de molt de temps, científics i historiadors exigeixen l'accés incondicional a tots els arxius sense cap entrebanc.[12]

La seva filosofia[modifica | modifica el codi]

Tomba de Martin Heidegger

L'obra de Heidegger sol entendre's com separada en dos períodes distints, cosa per la qual és habitual parlar de dues etapes en el seu pensament:

  • Moment que se serveix de l'analisi de l'existència com a instrument o prolegomen per a una nova metafísica.
  • Un segon període al qual concep el seu pensament com el desenvolupament d'una «història de l'ésser» (En Heideggers texts, Dasein, literalment «ésser, existir», és un sinònim savi per dir home, ésser humà). L'objectiu d'aquesta història de l'humà radica en la comprensió dels vincles entre el desenvolupament de la qüestió de l'ésser en la filosofia i la història d'Occident.

En conseqüència, en ambdós períodes hi ha un mateix objectiu unificador: l'elaboració d'un home nou. El primer ve marcat per la seva principal obra, L'ésser i el temps (1927), que fa un estudi de l'existència humana en el qual confluïxen tres tradicions filosòfiques: historicisme de Dilthey, l'irracionalisme de Kierkegaard i la fenomenologia de Husserl. En la segona etapa del seu pensament, el filòsof estudia la història de la metafísica com procés d'oblit de l'ésser, des de Plató, i com caiguda inevitable en el nihilisme (quan es pensa l'ens tan sols, aquest acaba per aparèixer buit).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Martin Heidegger». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Hernández Reynés, Jesús. «Una crònica de Heidegger i «l’escàndol de la filosofia del segle xx»». Enrahonar 34, 2002 (), pàg. 105-116 [Consulta: de gener del 2015]. «La condició nazi de Heidegger juntament amb la seva qualitat de gran filòsof han mostrat el parentiu de la filosofia amb el nazisme, i això és el gran escàndol del segle XX.»
  3. 3,0 3,1 Steiner, Part 1, The Record.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Ernst Klee, «Heidegger, Martin», Das Personenlexikon zum Dritten Reich: Wer war was vor und nach 1945, Frankfurt del Main, Fischer Taschenbuch Verlag, 2005 (4a edició 2013), pàgina 237-238, ISBN 978-3-596-16048-8 (en català: El lèxic de les persones del Tercer Reich: qui era què abans i després del 1945) (alemany)
  5. AA.VV., Bekenntnis der Professoren an den deutschen Universitäten und Hochschulen zu Adolf Hitler und dem nationalsozialistischen Staat. Überreicht vom Nat.-soz. Lehrerbund Deutschland, Gau Sachsen. Mit Übersetzung in engl., ital., franz. u. span. Sprache., Dresden, Ed. W. Limpert, 1933, 136 pàgines (en català: Prometença de professors a les universitats i escoles superiors d’Alemanya a Adolf Hitler i l’Estat nacionalsocialista, lliurada per l’Associació de professors nacionalsocialista, gau Saxònia. Amb traducció en anglès, italià, francès i castella.)
  6. Gesetz Nr. 104 zur Befreiung von Nationalsozialismus und Militarismus' (alemany) Text complet del decret
  7. «Auch mein Vater hat Widerstand geleistet.» Hermann Heidegger en una intervista per Antonio Gnoli i Franco Volpi al diari italià La Repubblica.
  8. Hugo Ott, Martin Heidegger, Theorie und Gesellschaft Ed. Campus, 1988, 355 pàgines, ISBN 9783593340357
  9. SWR2, 2015.
  10. Sheehan, Thomas. «Heidegger and the Nazis» (en anglès). The New York Review of Books, 16 de juny de 1988 (1988-06-16) [Consulta: 16 de gener del 2015]. «“Our Europe is being ruined from below with ‘democracy’….”»
  11. Oltermann, Philip. «Heidegger's 'black notebooks' reveal antisemitism at core of his philosophy» (en anglès). The Guardian, 13 març de 2014 (2014-03-13) [Consulta: 16 de gener del 2015]. «New publication shows highly influential philosopher saw 'world Judaism' as driver of dehumanising modernity»
  12. SWR2. «Vorsitzender der Heidegger-Gesellschaft zurückgetreten» (en alemany). Südwestrundfunk, 2015 (2015) [Consulta: 16 de gener del 2015]. «Wörtlich sagte Figal: "Als Vorsitzender einer Gesellschaft, die einen Namenspatron hat, ist man ja in gewisser Weise auch Repräsentant dieser Person, und das möchte ich nach der Lektüre der Schwarzen Hefte, und zwar speziell der antisemitischen Passagen in den Schwarzen Heften nicht mehr sein. Mich haben diese Äußerungen nicht nur schockiert, sondern derart umgewendet, dass es mir doch sehr schwierig zu sein scheint, das mit zu repräsentieren." [...] "Die Verstrickung Heideggers in den Nationalsozialismus ist viel größer, als wir bisher wissen konnten, und das heißt, man muss unter diesem Gesichtspunkt die 30er-Jahre-Phase überhaupt erst mal gründlich erforschen. Und das kann man, sobald hinreichend Material dafür da ist." Allerdings wird die kritische Heidegger-Forschung dadurch behindert, dass die Heidegger-Erben den Zugriff auf Tausende von Manuskriptseiten, die im Deutschen Literaturarchiv in Marbach lagern, verhindern. Die Handschriften dürfen nur mit Genehmigung der Erben eingesehen werden. Günter Figal schließt sich nun den Kritikern an, die schon länger fordern, diese Barriere im Interesse der Forschung endlich wegzuräumen.»

Bibliografia secundària[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martin Heidegger Modifica l'enllaç a Wikidata