La Repubblica

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «República (desambiguació)».
Infotaula de publicacions periòdiquesla Repubblica
La Repubblica.svg
La Repubblica logo.png
Capçalera del diari
Tipus diari
Fitxa tècnica
Llengua Italià
Inici publicació 1976
Director Ezio Mauro
Fundat per Eugenio Scalfari
Propietat GEDI Gruppo Editoriale Tradueix
Lloc de publicació Roma
Estat Itàlia
Dades editorials i contingut
Format Berliner Tradueix
Periodicitat Diari
Àmbit Itàlia
Tema Informació general
Editorial Gruppo editoriale L'Espresso
Tirada 790.862 (12/2007)
Difusió 622.157 (12/2007)
Nominacions i premis
Premis
  • (2003)  
Identificadors
ISSN 0390-1076 i 2499-0817
OCLC 642673598

Twitter repubblica
Facebook Repubblica
Lloc web www.repubblica.it
Modifica dades a Wikidata

La Repubblica és un diari italià, amb seu a Roma, pertanyent al Gruppo editoriale L'Espresso.

El 2007 és el segon diari d'Itàlia per difusió amb 617.910 exemplars de mitjana diària (dades Ads-Accertamento diffusione stampa – i mitjana mòbil agost 2006-juliol 2007) darrere del Corriere della Sera (672.801). És també al segon lloc en nombre de lectors, certificats en 2.944.000; precedida per La Gazzetta dello Sport i seguit per Corriere della Sera (que se situa en 2.615.000 lectors).[1]

L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Antonio Asensio de Periodisme.

Història[modifica]

El diari apareix per primera vegada el 14 de gener de 1976 dirigit per Eugenio Scalfari, director del setmanari L'Espresso. Al final de l'any, el diari aconsegueix editar 100.000 exemplars i el 1979 més de 180.000.

El 1981, un escàndol explota al Corriere della Sera, que porta La Repubblica a augmentar el seu nombre de lectors i a prendre al Corriere algunes firmes prestigioses entre els quals Enzo Biagi (cèlebre periodista, redactor en cap del setmanari Epoca després director del Resto del Carlino que va transformar en un diari nacional, i sobretot és creador de Fatto que tracta els principals fets del dia).

El 1986 s'introdueix un suplement financer «Affari e Finanza».

Al final dels anys 80, el diari obté un important suport financer de Carlo De Benedetti, l'editor italià. Aquest principal accionista barra el pas a Silvio Berlusconi i durant dos anys es disputaran l'editorial Mondadori. Acaben trobant un acord i es reparteixen els diaris : De Benedetti obté La Repubblica , L'Espresso , i els diaris regionals i Berlusconi obté la Mondadori.

El 10 de gener de 1994 comença a sortir el Lunedi di Repubblica , l'edició reduïda del dilluns. La notorietat del diari augmenta regularment des dels anys 90 i sobretot des del seu paper de segon diari nacional.

El 1995, a més a més de la introducció de dos suplements «Musica,Rock&Altro» (música) i « Salute » (salut), és l'any de la revolució gràfica. En efecte, s'introdueixen els colors a primera pàgina i en la publicitat.

El 1996, el diari canvia de director: Eugenio Scalfari se substituït per Ezio Mauro. El mateix any, surt un setmanari consagrat a les dones i amb motiu de les eleccions polítiques neix Repubblica.it, l'edició en línia del diari que s'assenta sent el principal lloc web d'informacions italianes amb més de 9.400.000 usuaris.

El novembre de 2004 surt La Domenica di Repubblica (el diumenge de La Repubblica) que conté una vintena de pàgines d'actualitat, espectacles, de l'estil de vida i del temps lliure. Aquest suplement s'inspira en les edicions dominicals dels principals diaris anglosaxons. El setembre de 2007, el diari ha estat actualitzat des d'un punt de vista gràfic i de la paginació: una secció anomenada R² conté enquestes sobre els temes principals de l'actualitat.

Aquest diari pot ser considerat com a prop de les polítiques de centreesquerra (Partit Democràtic de l'Esquerra).

Rubriques[modifica]

La notte dei gufi 
firma que surt el dilluns. Tracta de l'alta finança, de l'economia i de la política.
L'amaca 
Michele Serra, periodista, comenta un fet del dia amb una punta d'ironia.
Bonsaï
rúbrica quotidiana de Sebastiano Messina, periodista, que amb ironia comenta els esdeveniments recents de la política.
Carta Canta
sobre Repubblica.it, Marco Travaglio posa en confrontació les antigues i noves declaracions de les persones polítiques per tal d'ensenyar les seves incoherències.

Suplements[modifica]

  • Il Venerdì
  • Affari&Finanza
  • Metropoli
  • D - La repubblica delle Donne
  • Velvet
  • XL
  • Viaggi
  • Salute

Directiva[modifica]

El diari ha tingut dos directors al llarg de la seva història:

Actualment Mauro Bene, Gregorio Botta, Dario Cresto-Dina, Massimo Giannini, Angelo Rinaldi en són vicedirectors i Angelo Aquaro n'és el redactor en cap.

Edicions locals[modifica]

Hi ha edicions locals a Bari, Bolonya, Florència, Gènova, Milà, Palerm, Nàpols, Torí i Roma.

Difusió[modifica]

Any Mitjana còpies diàries venudes
2006 588.275
2005 587.268
2004 586.419
2003 581.102
2002 579.269
2001 574.717
2000 566.811
1999 562.494
1998 562.857
1997 594.213
1996 575.447
Dades: Accertamenti Diffusione Stampa

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]