Socialdemocràcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Part de la secció del

Socialisme
Red flag waving.svg

Corrents

Socialisme utòpic
Socialisme llibertari
Comunisme
Socialisme marxista
Socialdemocràcia
Socialisme democràtic
Socialisme humanista
Socialisme reformista
Socialisme cristià
Socialisme del segle XXI

Pensament

Internacionalisme
Marxisme
Obrerisme
Sindicalisme

Conceptes

Autogestió
Cooperativisme
Democràcia
Igualitarisme
Justícia social
Lluita de classes
Revolució proletària

modifica

La democràcia social, socialdemocràcia o reformisme és una ideologia política que va emergir a finals del segle XIX i principis del segle XX dels partidaris del socialisme.

Història[modifica | modifica el codi]

Inicialment, els partits social-demòcrates incloïen als socialistes revolucionaris, com ara Rosa Luxemburg i Vladímir Lenin al costat d'aquells que advocaven un enfocament gradual i evolucionari, com ara Eduard Bernstein, Karl Kautsky i Jean Jaures. Després de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa, la democràcia social va relacionar-se exclusivament amb el mètode no revolucionari.

La democràcia social moderna emfatitza un programa de reforma legislativa gradual del sistema capitalista per tal de fer-lo més igualitari i humà, i sovint l'objectiu teòric de construir una societat socialista és completament oblidat o es redefineix de manera pro-capitalista.

Ideologia[modifica | modifica el codi]

El terme democràcia social també pot ser utilitzat per referir-se a un tipus particular de societat que els socialdemòcrates advoquen. L'organització Internacional Socialista (IS), una organització mundial de partits socialdemòcrates i socialistes democràtics, defineix la democràcia social com una forma ideal de la democràcia representativa, que pugui resoldre els problemes que es troben a la democràcia liberal. El SI emfatitza els següents principis:

  • Primerament, llibertat; no només les llibertats individuals, sinó també la llibertat de la discriminació i la llibertat de la dependència, sigui dels propietaris dels mitjans de producció o sigui dels que abusin del poder polític.
  • Després, igualtat i justícia social; no només davant la llei, sinó igualtat econòmica i sociocultural també, i oportunitats iguals per a tots, incloent-hi aquells que tenen discapacitats físiques, mentals o socials.
  • Finalment, solidaritat; unitat i un sentit de compassió per les víctimes de la injustícia i la desigualtat.

Diferències entre la socialdemocràcia i el socialisme democràtic[modifica | modifica el codi]

El socialisme democràtic és un corrent de pensament diferent de la socialdemocràcia, atès que els socialistes democràtics volen treballar per establir una societat socialista amb un sistema econòmic socialista. Molts partits que es diuen "socialdemòcrates" han tractat de distanciar-se dels partits socialistes democràtics. Naturalment, hi ha temes comuns, i alguns socialistes democràtics segueixen associats amb els partits socialdemòcrates en un intent per convertir-los en partits més socialistes.

En la majoria dels casos, els socialdemòcrates es conformen en un estat entre el capitalisme i el socialisme, mentre que els socialistes democràtics proposen el socialisme absolut i volen abolir el capitalisme democràticament. En altres casos, però, alguns partits conserven un nom o un altre només per accidents històrics.

En termes generals, hi ha dos punts de vista en relació a la socialdemocràcia i el socialisme democràtic:

  • Un punt de vista diu que els socialistes demòcrates són només socialdemòcrates d'esquerra, i no pas un corrent de pensament separat. Molts socialdemòcrates reconeixen llur herència marxista obertament i participen dels debats en termes ortodoxos.
  • El segon punt de vista s'oposa a aquest argument i declara que encara que la socialdemocràcia i el socialisme democràtic afavoreixen la "humanització" del capitalisme, per als socialistes demòcrates això és només un pas cap a la construcció d'una societat socialista. Per tant, d'acord a aquest segon punt de vista, atès que els socialdemòcrates han abandonat la meta de construir una societat completament socialista, no han d'anomenar-se "socialistes", sinó reformistes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]