Economia mixta
L'Economia mixta és un sistema econòmic el qual la seva organització està dividida entre el sector públic i el sector privat. Per tant, el repartiment de recursos es realitza entre ambdós sectors. L'economia mixta és una barreja entre dos sistemes econòmics: el de l'economia de mercat i l'economia planificada.
En aquest sistema, la gestió i administració dels béns és compartida entre el sector privat, en gran part, però al mateix temps, l'Estat intervé per evitar possibles fallides del mercat.[1]
Una economia mixta accepta tant empreses privades com serveis governamentals nacionalitzats, com ara serveis públics, seguretat, militar, benestar i educació. Una economia mixta també promou alguna forma de regulació per protegir el públic, el medi ambient o els interessos de l'estat.
Això contrasta amb una economia capitalista de laissez faire que pretén abolir o privatitzar la majoria dels serveis governamentals alhora que vol desregular l'economia, i una economia de planificació totalment centralitzada que pretén nacionalitzar la majoria dels serveis com a l'inici de la Unió Soviètica.
Alguns exemples de filosofies polítiques que donen suport a les economies mixtes inclouen el keynesianisme, el liberalisme social, el capitalisme d'estat, el feixisme, la socialdemocràcia, el model nòrdic i l'economia de mercat socialista de la Xina.
Una economia mixta també es pot definir com un sistema econòmic que combina elements d'una economia de mercat amb elements d'una economia planificada,[2] mercats amb intervencionisme estatal[3] o empresa privada amb empresa pública.[4][5] Comú a totes les economies mixtes és una combinació de principis de lliure mercat i principis del socialisme.[6] Tot i que no hi ha una definició única d'economia mixta, una definició tracta d'una barreja de mercats amb intervencionisme estatal, referint-se específicament a una economia de mercat capitalista amb una forta supervisió regulatòria i intervencions àmplies en els mercats. Un altre és el de la col·laboració activa de les visions capitalistes i socialistes.[7] No obstant això, una altra definició és de naturalesa apolítica i es refereix estrictament a una economia que conté una barreja d'empresa privada amb empresa pública.[8] Alternativament, una economia mixta pot referir-se a una fase de transició reformista a una economia socialista que permet un paper substancial per a l'empresa privada i la contractació dins d'un marc econòmic dominant de propietat pública. Això es pot estendre a una economia planificada de tipus soviètic que s'ha reformat per incorporar un paper més important per als mercats en l'assignació de factors de producció.[9]
La idea darrere d'una economia mixta, tal com defensaven John Maynard Keynes i d’altres, no era abandonar el mode de producció capitalista sinó mantenir el predomini de la propietat privada i el control dels mitjans de producció, amb l'empresa amb la recerca de beneficis i l'acumulació. del capital com a motor fonamental. La diferència d'un sistema capitalista de laissez-faire és que els mercats estan subjectes a diferents graus de control regulador i els governs exerceixen una influència macroeconòmica indirecta a través de polítiques fiscals i monetàries amb l'objectiu de contrarestar la història del capitalisme de cicles d'auge i caiguda, atur i desigualtat econòmica.[10] En aquest marc, el govern ofereix diferents graus d'utilitats públiques i serveis essencials, amb l'activitat estatal que proporciona béns públics i requisits cívics universals, com ara l'educació, la sanitat, la infraestructura física i la gestió de terrenys públics.[11] Això contrasta amb el capitalisme de laissez-faire, on l'activitat de l'estat es limita a mantenir l'ordre i la seguretat, proporcionar béns i serveis públics, així com el marc legal per a la protecció dels drets de propietat i l'execució dels contractes.[12][13]
Sobre els models econòmics d'Europa occidental defensats pels conservadors (demòcrates cristians), liberals (socialliberals) i socialistes (socialdemòcrates: la socialdemocràcia es va crear com una combinació de socialisme i democràcia liberal[14] com a part del consens de la postguerra,[15] una economia mixta és a la pràctica una forma de capitalisme on la majoria de les indústries són de propietat privada però hi ha una sèrie de serveis públics i serveis essencials de propietat pública,[16] normalment al voltant del 15 al 20 per cent.[17] En l'època de postguerra, la socialdemocràcia d'Europa occidental es va associar a aquest model econòmic.[18] Com a ideal econòmic, les economies mixtes estan recolzades per persones de diverses conviccions polítiques, en particular els socialdemòcrates.[19] L'estat del benestar capitalista contemporani ha estat descrit com un tipus d'economia mixta en el sentit d'intervencionisme estatal, en oposició a una barreja de planificació i mercats, ja que la planificació econòmica no era una característica o component clau de l'estat del benestar.[20]
Visió general[modifica]
El terme economia mixta es va començar a utilitzar cap a mitjans del segle xx, tot i això, anteriorment ja s'havia utilitzar en arribar a la conclusió de que la intervenció de l'Estat era necessària per a mantenir un benestar.
Tot i que no hi ha una definició única d'economia mixta, generalment hi ha dues definicions principals, una política i l'altra apolítica. La definició política d'economia mixta fa referència al grau d'intervencionisme de l'estat en una economia de mercat, representant l'estat com una invasió del mercat sota el supòsit que el mercat és el mecanisme natural per assignar recursos. La definició política es limita a les economies capitalistes i impedeix una extensió als sistemes no capitalistes, i pretén mesurar el grau d'influència de l'estat a través de les polítiques públiques en el mercat.[21]
La definició apolítica es refereix als patrons de propietat i gestió d'empreses econòmiques en una economia, fent referència estrictament a una barreja de propietat pública i privada d'empreses en l'economia i no es preocupa per les formes polítiques i les polítiques públiques. Alternativament, es refereix a una barreja de planificació econòmica i mercats per a l'assignació de recursos.[22]
Història[modifica]
El terme economia mixta va sorgir en el context del debat polític al Regne Unit durant la postguerra, encara que el conjunt de polítiques associades posteriorment al terme s'havia defensat almenys des dels anys trenta.[23] Les economies mixtes més antigues documentades en el registre històric es troben ja al IV mil·lenni aC a la civilització mesopotàmica antiga a ciutats-estat com Uruk i Ebla.[24] Les economies de les ciutats-estat de la Grècia antiga també es poden caracteritzar millor com a economies mixtes.[25] També és possible que les ciutats-estat fenicies depenguessin d'economies mixtes per gestionar el comerç.[26] Abans de ser conquerida per la República Romana, la civilització etrusca es va dedicar a una "forta economia mixta".[27] En general, les ciutats de l'Antic Mediterrani en regions com el nord d'Àfrica, Ibèria i el sud de França, entre d'altres, practicaven alguna forma d'economia mixta.[28] Segons els historiadors Michael Rostovtzeff i Pierre Lévêque, les economies de l'Antic Egipte, la Mesoamericana precolombina, l'Antic Perú, l'Antiga Xina i l'Imperi Romà després de Dioclecià tenien totes les característiques bàsiques de les economies mixtes.[29] Després del col·lapse de l'Imperi Romà d'Occident, l'Imperi Bizantí a la seva part oriental va continuar tenint una economia mixta fins a la seva destrucció per l'Imperi Otomà.[30]
Les societats islàmiques medievals van extreure la seva base material primària de les economies mixtes clàssiques mediterrànies que les van precedir,[31] i les economies dels imperis islàmics com el califat abbàssida van tractar els seus sectors capitalistes emergents i destacats o les economies de mercat mitjançant la regulació per via estatal, social, o institucions religioses.[32] A causa de les poblacions baixes i difuses i del comerç desconnectat, les economies d'Europa no podrien haver donat suport als estats centralitzats o les economies mixtes i, en canvi, va predominar un feudalisme principalment agrari durant els segles posteriors al col·lapse de Roma. Amb la recuperació de les poblacions i l'auge de les comunas medievals a partir del segle xi, el poder econòmic i polític es tornà a centralitzar. Segons Murray Bookchin, les economies mixtes, que havien crescut a partir de les comunes medievals, estaven començant a emergir a Europa al segle XV a mesura que el feudalisme va decaure.[33] A la França del segle XVII, Jean-Baptiste Colbert com a ministre de finances de Lluís XIV va intentar instituir una economia mixta a escala nacional.[34]
El sistema nord-americà proposat inicialment pel primer secretari del Tresor dels Estats Units, Alexander Hamilton, i recolzat per líders nord-americans posteriors com Henry Clay, John C Calhoun i Daniel Webster, mostrava els trets d'una economia mixta que combina proteccionisme i laissez-faire, i la despesa en infraestructura.[35][36] Després de 1851, Napoleó III va iniciar el procés de substitució de l'antiga economia agrícola de França per una de mixta i centrada en la industrialització.[37] El 1914 i l'inici de la Primera Guerra Mundial, Alemanya havia desenvolupat una economia mixta amb la copropietat del govern de la infraestructura i la indústria juntament amb un sistema integral de benestar social.[38] Després de la caiguda de les accions de 1929 i la posterior Gran Depressió va llançar gran part de l'economia global a un greu declivi econòmic, economistes britànics com John Maynard Keynes van començar a defensar les teories econòmiques que argumentaven més intervenció del govern en l'economia.[39] Harold Macmillan, un polític britànic del Partit Conservador, també va començar a defensar una economia mixta en els seus llibres Reconstruction (1933) i The Middle Way (1938).[39] Entre els partidaris de l'economia mixta hi havia R. H. Tawney, Anthony Crosland[40][41] i Andrew Shonfield, que estaven associats principalment amb el Partit Laborista al Regne Unit. Durant el període de postguerra i coincidint amb l'Edat d'Or del Capitalisme, hi va haver un rebuig general a tot el món de l'economia del laissez-faire, ja que els països capitalistes van adoptar economies mixtes basades en la planificació econòmica, la intervenció i el benestar.[42]
Filosofia política[modifica]
En el sentit apolític, el terme economia mixta s'utilitza per descriure sistemes econòmics que combinen diversos elements d'economies de mercat i economies planificades. Com que la majoria de les ideologies politicoeconòmiques es defineixen en un sentit idealitzat, el que es descriu rarament -si mai- existeix a la pràctica. La majoria no consideraria poc raonable titllar una economia que, tot i no ser una representació perfecta, s'assembla molt a un ideal aplicant la rúbrica que denomina aquest ideal. Quan un sistema en qüestió divergeix en gran manera d'un model econòmic o ideologia idealitzada, la tasca d'identificar-lo pot esdevenir problemàtica i es quan es va encunyar el terme economia mixta. Com que és poc probable que una economia contingui una barreja perfectament uniforme, les economies mixtes solen tenir una inclinació cap a la propietat privada o la propietat pública, cap al capitalisme o el socialisme, o cap a una economia de mercat o una economia de comandament en diferents graus.
Docència social catòlica[modifica]
L'autor jesuïta David Hollenbach ha argumentat que l'ensenyament social catòlic demana una "nova forma" d'economia mixta. Es refereix a la declaració del papa Pius XI que el govern "ha de proporcionar ajuda als membres del cos social, però mai no els destrueix ni absorbeix".[43] Hollenbach escriu que una economia mixta socialment justa implica el treball, la direcció i l'estat treballant junts a través d'un sistema pluralista que distribueix àmpliament el poder econòmic.[44] El papa Francesc ha criticat el neoliberalisme al llarg del seu papat i ha encoratjat els programes de benestar estatal per "la redistribució de la riquesa, vetllant per la dignitat dels més pobres que s'arrisquen a acabar sempre aixafats pels poderosos".[45] A Evangelii gaudium afirma: "Hi ha qui segueix defensant teories de goteig que suposen que el creixement econòmic, impulsat per un mercat lliure, aconseguirà inevitablement aconseguir una major justícia i inclusió al món. Aquesta opinió, que mai ha estat confirmat pels fets, expressa una confiança crua i ingènua en la bondat dels qui exerceixen el poder econòmic i en el funcionament sacralitzat del sistema econòmic imperant. Mentrestant, els exclosos encara estan esperant."[46]
L'ensenyament social catòlic s'oposa tant al capitalisme no regulat com al socialisme d'estat. Els estudiosos posteriors han assenyalat que concebre la subsidiarietat com un "exercici polític de dalt a baix impulsat pel govern" requereix una lectura selectiva de les encícliques dels anys seixanta. Una lectura més completa de l'ensenyament social catòlic suggereix una conceptualització de la subsidiarietat com un "concepte de baix a dalt" que està "arrelat en el reconeixement d'una humanitat comuna, no en l'equivalent polític de l'obligació noble".[47]
Feixisme[modifica]
Tot i que el feixisme és principalment una ideologia política que subratlla la importància de les qüestions culturals i socials per sobre de l'economia, en general dóna suport a una economia mixta àmpliament capitalista. Dona suport a l'intervencionisme estatal en els mercats i l'empresa privada, juntament amb un marc corporativista feixista, conegut com una tercera posició que aparentment pretén ser un punt mitjà entre el socialisme i el capitalisme mitjançant la mediació de disputes laborals i empresarials per promoure la unitat nacional. Els règims feixistes del segle XX a Itàlia i Alemanya van adoptar grans programes d'obres públiques per estimular les seves economies i l'intervencionisme estatal en economies majoritàriament dominades pel sector privat per promoure el rearmament i els interessos nacionals. Durant la Segona Guerra Mundial, Alemanya va implementar una economia de guerra que combinava un mercat lliure amb una planificació central. El govern nazi va col·laborar amb els principals interessos empresarials alemanys, que van donar suport a l'esforç de guerra a canvi de contractes avantatjoses, subvencions, la supressió dels sindicats i la concessió de càrtels i monopolis.[48] Els estudiosos han fet paral·lelismes entre el New Deal americà i els programes d'obres públiques promoguts pel feixisme, argumentant que el feixisme també va sorgir en resposta a l'amenaça de la revolució socialista i tenia com a objectiu "salvar el capitalisme" i la propietat privada.[49]
Socialisme[modifica]
Les economies mixtes enteses com una barreja d'empreses de propietat social i privades han estat predites i defensades per diversos socialistes com una forma de transició necessària entre el capitalisme i el socialisme. A més, diverses propostes de sistemes socialistes demanen una barreja de diferents formes de propietat empresarial, inclòs un paper per a l'empresa privada. Per exemple, la concepció d'Alexander Nove del socialisme factible perfila un sistema econòmic basat en una combinació d'empreses estatals per a grans indústries, cooperatives de treballadors i de consum, empreses privades per a operacions a petita escala i empreses de propietat individual.[50] El teòric socialdemòcrata Eduard Bernstein va defensar una forma d'economia mixta, creient que un sistema mixt d'empreses de propietat estatal, cooperatives i empreses privades seria necessari durant un llarg període abans que el capitalisme evolucionés per si mateix cap al socialisme.[51]
Després de la Guerra Civil Russa, Vladimir Lenin va adoptar la Nova Política Econòmica a la Unió Soviètica; la introducció d'una economia mixta que serveixi d'expedient temporal per a la reconstrucció de la nació. La política va alleujar les restriccions del comunisme de guerra i va permetre el retorn dels mercats, on els particulars podien administrar petites i mitjanes empreses, mentre que l'estat controlaria les grans indústries, els bancs i el comerç exterior.[52] La República Socialista del Vietnam descriu la seva economia com una economia de mercat d'orientació socialista que consisteix en una barreja d'empresa pública, privada i cooperativa: una economia mixta orientada al desenvolupament a llarg termini d'una economia socialista. La República Popular de la Xina va adoptar una economia de mercat socialista, que representa una primera etapa del desenvolupament socialista segons el Partit Comunista de la Xina (PCC). El PCC adopta la posició marxista-leninista que un sistema econòmic que conté diverses formes de propietat —però amb el sector públic jugant un paper decisiu - és una característica necessària d'una economia en l'etapa preliminar del desenvolupament del socialisme.[53]
A l'inici de la postguerra a l'Europa occidental, els partits socialdemòcrates van rebutjar el model polític i econòmic estalinista aleshores vigent a la Unió Soviètica, comprometent-se o bé a un camí alternatiu al socialisme o a un compromís entre capitalisme i socialisme.[54] En aquest període, els socialdemòcrates van adoptar una economia mixta basada en el predomini de la propietat privada i una minoria d'utilitats essencials i serveis públics de titularitat pública. Com a resultat, la socialdemocràcia es va associar amb l'economia keynesiana, l'intervencionisme estatal i l'estat del benestar. Els governs socialdemòcrates a la pràctica mantenen en gran manera el mode de producció capitalista (factors de mercat, propietat privada i treball assalariat) sota una economia mixta,[55][56][57] i es comprometen a reformar el capitalisme i fer la societat més igualitària i democràtica.[58]
Tipologies[modifica]
Mix de lliure mercat i intervenció estatal[modifica]
Aquest significat d'economia mixta fa referència a una combinació de forces de mercat amb intervenció de l'estat en forma de regulacions, polítiques macroeconòmiques i intervencions de benestar social destinades a millorar els resultats del mercat. Com a tal, aquest tipus d'economia mixta s'emmarca en el marc d'una economia de mercat capitalista, amb intervencions macroeconòmiques destinades a promoure l'estabilitat del capitalisme.[59] Altres exemples d'activitat governamental comuna en aquesta forma d'economia mixta inclouen la protecció del medi ambient, el manteniment dels estàndards d'ocupació, un sistema de benestar estandarditzat i la competència econòmica amb les lleis antimonopoli. La majoria de les economies contemporànies orientades al mercat entren en aquesta categoria, inclosa l'economia dels Estats Units.[60][61] El terme també s'utilitza per descriure les economies dels països que presenten extensos estats del benestar, com el model nòrdic practicat pels països nòrdics, que combinen mercats lliures amb un extens estat del benestar.[62][63]
L'escola americana és la filosofia econòmica que va dominar les polítiques nacionals dels Estats Units des de l'època de la guerra civil nord-americana fins a mitjans del segle xx.[64] Consistia en tres iniciatives polítiques bàsiques: protegir la indústria mitjançant aranzels elevats (1861–1932; canvi a subsidis i reciprocitat des de 1932 fins a la dècada de 1970), inversió governamental en infraestructures mitjançant millores internes i un banc nacional per promoure el creixement de les empreses productives. Durant aquest període, els Estats Units es van convertir en l'economia més gran del món, superant el Regne Unit el 1880.[65][66][67] L'economia social de mercat és la política econòmica de l'Alemanya moderna que dirigeix un camí intermedi entre els objectius de la socialdemocràcia i el capitalisme en el marc d'una economia de mercat privada i té com a objectiu mantenir un equilibri entre un ritme elevat de creixement econòmic, una inflació baixa, baixos nivells d'atur, bones condicions laborals i benestar públic i serveis públics mitjançant la intervenció de l'estat. Sota la seva influència, Alemanya va sortir de la desolació i la derrota per convertir-se en un gegant industrial dins de la Unió Europea.[68]
Mix d'empresa privada i pública[modifica]
Aquest tipus d'economia mixta fa referència específicament a una barreja de propietat privada i pública de la indústria i dels mitjans de producció. Com a tal, de vegades es descriu com un "camí mitjà" o estat de transició entre el capitalisme i el socialisme, però també pot referir-se a una barreja de capitalisme d'estat amb capitalisme privat. Alguns exemples inclouen les economies de la Xina, Noruega, Singapur i Vietnam, totes elles amb grans sectors empresarials de propietat estatal que operen al costat de grans sectors privats. L'economia francesa va comptar amb un gran sector estatal des de 1945 fins a 1986, barrejant una quantitat substancial d'empreses de propietat estatal i empreses nacionalitzades amb empreses privades.[69]
Després de les reformes econòmiques xineses iniciades l'any 1978, l'economia xinesa ha reformat les seves empreses estatals i ha donat més marge a les empreses privades per operar juntament amb els sectors estatal i col·lectiu. A la dècada de 1990, el govern central va concentrar la seva propietat en sectors estratègics de l'economia, però les empreses estatals a nivell local i provincial continuen operant en gairebé totes les indústries, com ara la tecnologia de la informació, l'automòbil, la maquinària i l'hostaleria. L'última ronda de reforma de les empreses estatals iniciada el 2013 va destacar l'augment dels pagaments de dividends de les empreses estatals al govern central i la reforma de la propietat mixta que inclou una inversió privada parcial en empreses estatals. Com a resultat, moltes empreses nominalment del sector privat són parcialment propietat de l'estat per diversos nivells de govern i inversors institucionals estatals, i moltes empreses estatals són parcialment de propietat privada, donant lloc a una economia de propietat mixta.[70]
Mix de mercats i planificació econòmica[modifica]
Aquest tipus d'economia mixta fa referència a una combinació de planificació econòmica amb el lliure comerç per guiar la producció en una economia i pot coincidir amb una barreja d'empresa privada i pública. Pot incloure economies capitalistes amb polítiques de planificació macroeconòmica indicatives i economies planificades socialistes que van introduir forces de mercat a les seves economies, com en el comunisme de Goulash d'Hongria, que va inaugurar les reformes del Nou Mecanisme Econòmic el 1968 que van introduir processos de mercat a la seva economia planificada. Sota aquest sistema, les empreses encara eren de propietat pública, però no estan subjectes a objectius de producció física i quotes de producció especificades per un pla nacional. Les empreses estaven adscrites als ministeris estatals que tenien competència per fusionar-les, dissoldre-les i reorganitzar-les i que establien el sector operatiu de l'empresa. Les empreses van haver d'adquirir els seus inputs i vendre els seus productes als mercats, i finalment es van erosionar l'economia planificada a l'estil soviètic. Dirigisme va ser una política econòmica iniciada sota Charles de Gaulle a França, designant una economia on el govern exerceix una forta influència directiva mitjançant una planificació indicativa. En el període del dirigisme, l'estat francès va utilitzar una planificació econòmica indicativa per complementar les forces de mercat per guiar la seva economia de mercat. Implicava el control estatal d'indústries com el transport, l'energia i les infraestructures de telecomunicacions, així com diversos incentius perquè les corporacions privades es fusionessin o participessin en determinats projectes. Sota la seva influència, França va experimentar el que s'anomena trenta anys gloriosos de profund creixement econòmic.[68]
Les propostes del Green New Deal (GND) demanen reformes socials i econòmiques per abordar el canvi climàtic i la desigualtat econòmica utilitzant la planificació econòmica amb les forces del mercat per guiar la producció. Les reformes impliquen l'eliminació progressiva dels combustibles fòssils mitjançant la implementació d'un preu de carboni i regulacions d'emissions, alhora que augmenta la despesa estatal en energies renovables. A més, demana una major despesa social, habitatge públic i seguretat laboral. Les propostes de GND pretenen mantenir el capitalisme però impliquen una planificació econòmica per reduir les emissions de carboni i la desigualtat mitjançant l'augment dels impostos, la despesa social i la propietat estatal de serveis essencials com la xarxa elèctrica.[71]
Dins del discurs polític, les economies mixtes estan recolzades per persones de diverses inclinacions polítiques, especialment el centreesquerra i el centredreta. El debat regna sobre els nivells adequats de propietat privada i pública, capitalisme i socialisme i planificació governamental dins d'una economia. El centreesquerra acostuma a donar suport als mercats, però defensa un major grau de regulació, propietat pública i planificació dins d'una economia. El centredreta generalment accepta un cert nivell de propietat pública i d'intervenció governamental, però defensa una menor regulació governamental i una major privatització. El 2010, l'economista australià John Quiggin va escriure: "L'experiència del segle XX suggereix que una economia mixta superarà tant la planificació central com el laissez-faire. La veritable qüestió per als debats polítics és determinar la combinació adequada i la manera com la els sectors públic i privat haurien d'interaccionar."[72]
Crítica[modifica]
Nombrosos economistes han qüestionat la validesa de tot el concepte d'economia mixta quan s'entén com una barreja de capitalisme i socialisme. Els crítics que argumenten que el capitalisme i el socialisme no poden coexistir creuen que la lògica del mercat o la planificació econòmica han de prevaler dins d'una economia.[73]
A la obra Human Action: A Treatise on Economics, Ludwig von Mises va argumentar que no hi pot haver cap barreja de capitalisme i socialisme.[74] Mises va aprofundir en aquest punt afirmant que fins i tot si una economia de mercat contingués nombroses empreses estatals o nacionalitzades, això no faria que l'economia fos mixta perquè l'existència d'aquestes organitzacions no altera les característiques fonamentals de l'economia de mercat. Aquestes empreses de propietat pública encara estarien subjectes a la sobirania del mercat, ja que haurien d'adquirir béns de capital a través dels mercats, esforçar-se per maximitzar els beneficis, o si més no intentar minimitzar els costos, i utilitzar la comptabilitat monetària per al càlcul econòmic.[75] Friedrich von Hayek i Mises van argumentar que no hi pot haver un terme mitjà durador entre la planificació econòmica i una economia de mercat, i qualsevol moviment en la direcció de la planificació socialista és un moviment no intencionat cap al que Hilaire Belloc va anomenar "l'estat servil".[76]
Els teòrics marxistes clàssics i ortodoxos també disputen la viabilitat d'una economia mixta com a punt mitjà entre el socialisme i el capitalisme. Independentment de la propietat de l'empresa, la llei capitalista del valor i l'acumulació de capital impulsen l'economia o la planificació conscient i les formes de valoració no monetàries, com el càlcul en espècie, en última instància, impulsen l'economia. A partir de la Gran Depressió, les economies mixtes existents al món occidental encara són funcionalment capitalistes perquè el sistema econòmic es manté basat en la competència i la producció de beneficis.[77]
Intervenció de l'Estat[modifica]
En l'economia mixta l'Estat participa per evitar una fallida del mercat. Per tal d'aconseguir el seu objectiu; aquest realitza les següents funcions:[78][79]
- Regulació → l'Estat intervé per evitar una fallida de mercat i regula els béns per procurar una bona administració.
- Distribució de la renda → l'Estat s'encarrega de distribuir el capital per a una distribució més equitativa.
- Marc jurídic → l'Estat s'encarrega de dictar i redactar lleis per a afavorir el funcionament del sistema.
- Producció de béns i serveis → l'Estat s'encarrega de crear béns i serveis públics per a la població els quals es consideren necessaris i mínims per a una vida digna.
Territoris aplicant aquest sistema[modifica]
Actualment, no es pot dir que hi hagi un sistema econòmic totalment pur i definit. Per aquesta raó, l'economia mixta es podria considerar com al sistema més present en el món i pràcticament la majoria de països apliquen aquesta barreja entre l'economia de mercat i la planificada.
Referències[modifica]
- ↑ «Economía mixta» (en castellà). [Consulta: 27 gener 2017].
- ↑ Gorman, Tom. The Complete Idiot's Guide to Economics, Alpha Books (2003), p. 9. "In a market economy, the private-sector businesses and consumers decide what they will produce and purchase, with little government intervention. ... In a command economy, also known as a planned economy, the government largely determines what is produced and in what amounts. In a mixed economy, both market forces and government decisions determine which goods and services are produced and how they are distributed."
- ↑ Schiller, Bradley. The Micro Economy Today, McGraw-Hill/Irwin, 2010, p. 15. "Mixed economy - An economy that uses both market signals and government directives to allocate goods and resources." This follows immediately from a discussion on command economies and market mechanism.
- ↑ Stilwell, Frank J. B.. Political Economy: The Contest of Economic Ideas. 2. Oxford University Press, 2006. ISBN 9780195551273.
- ↑ Hendricks, Jean and Gaoreth D. Myles. Intermediate Public Economics, The MIT Press, 2006, p. 4 "the mixed economy where individual decisions are respected but the government attempts to affect these through the policies it implements".
- ↑ Young, Greg. «Mixed Economy». Encyclopædia Britannica Online. [Consulta: 30 December 2021]. «Alternatively, a mixed economy can emerge when a socialist government makes exceptions to the rule of state ownership to capture economic benefits from private ownership and free-market incentives. A combination of free market principles of private contracting and socialist principles of state ownership or planning is common to all mixed economies.»
- ↑ Mander, Jerry. The Capitalism Papers: Fatal Flaws of an Obsolete System. Counterpoint, 2012, p. 213–217. ISBN 978-1582437170.
- ↑ Brown, Douglas. Towards a Radical Democracy (Routledge Revivals): The Political Economy of the Budapest School. Routledge, 11 November 2011, p. 10–11. ISBN 978-0415608794. «The apolitical definition of 'mixed economy' generally refers to the mix of public and private ownership forms. ... Here 'mixed economy' itself does not specify a political form. it means an economy characterized by a combination of public and private ownership as well as planning and markets.»
- ↑ Young, Greg. «Mixed Economy». Encyclopædia Britannica Online. [Consulta: 30 December 2021]. «Alternatively, a mixed economy can emerge when a socialist government makes exceptions to the rule of state ownership to capture economic benefits from private ownership and free-market incentives. A combination of free market principles of private contracting and socialist principles of state ownership or planning is common to all mixed economies.»
- ↑ Pollin, Robert (2007). "Resurrection of the Rentier" Arxivat 12 April 2019 a Wayback Machine. (July–August). Book review of Andrew Glyn's Capitalism Unleashed: Finance, Globalization, and Welfare. In New Left Review (46): 141–142. "The underlying premise behind the mixed economy was straightforward. Keynes and like-minded reformers were not willing to give up on capitalism, and in particular, two of its basic features: that ownership and control of the economy's means of production would remain primarily in the hands of private capitalists; and that most economic activity would be guided by 'market forces', that is, the dynamic combination of material self-seeking and competition. More specifically, the driving force of the mixed economy, as with free-market capitalism, should continue to be capitalists trying to make as much profit as they can. At the same time, Keynes was clear that in maintaining a profit-driven marketplace, it was also imperative to introduce policy interventions to counteract capitalism's inherent tendencies—demonstrated to devastating effect during the 1930s calamity—toward financial breakdowns, depressions, and mass unemployment. Keynes's framework also showed how full employment and social welfare interventions could be justified not simply on grounds of social uplift, but could also promote the stability of capitalism."
- ↑ Rees, Merlyn. The Public Sector in the Mixed Economy. Bratsford, 1973, p. 240. ISBN 978-0713413724.
- ↑ "Laissez-faire" Arxivat 1 October 2019 a Wayback Machine.. Encyclopædia Britannica Online. 2 March 2021. Retrieved 14 October 2022.
- ↑ Wu, Yu-Shan. Comparative Economic Transformations: Mainland China, Hungary, the Soviet Union, and Taiwan. Stanford University Press, 1995, p. 8. «In laissez-faire capitalism, the state restricts itself to providing public goods and services that the economy cannot generate by itself and to safeguarding private ownership and the smooth operation of the self-regulating market.»
- ↑ «social democracy». A: Encyclopedia Britannica (en anglès).
- ↑ «Mixed economy». Britannica.com. [Consulta: 5 febrer 2022].
- ↑ Miller, David (1998). "Social Democracy". In Craig, Edward (ed.). Routledge Encyclopedia of Philosophy. 8. Routledge. ISBN 9780415187138.
- ↑ Batson, Andrew (March 2017). "The State of the State Sector" Arxivat 12 November 2020 a Wayback Machine.. Gavekal Dragonomics. p. 4. Retrieved 19 August 2020. "While some may find these estimates low, they are not. Even in the statist 1960s–70s, SOEs in France and the UK did not account for more than 15–20% of capital formation; in the 1980s the developed-nation average was around 8%, and it dropped below 5% in the 1990s. SOEs' role in China is many times larger."
- ↑ Craig, Edward. Routledge Encyclopedia of Philosophy, Volume 8. Routledge, June 1998, p. 827. ISBN 978-0415187138. «In the second, mainly post-war, phase, social democrats came to believe that their ideals and values could be achieved by reforming capitalism rather than abolishing it. They favored a mixed economy in which most industries would be privately owned, with only a small number of utilities and other essential services in public ownership.»
- ↑ "Social democracy". Jason P. Abbot. Routledge Encyclopedia of International Political Economy. Ed. R. J. Barry Jones. Taylor & Francis, 2001. 1410
- ↑ «Welfare state». A: Phillip Anthony O'Hara. Encyclopedia of Political Economy. Routledge, 1999. ISBN 0-415-24187-1. «The welfare state emerged in the twentieth century as one institutional form of this socially protective response. In the 1930s, the responses of emerging welfare states to the Great Depression were to the immediate circumstances of massive unemployment, lost output, and collapse of the financial and trading systems. Planning was not a key element in the response to the crisis of capitalism. Instead, the character of welfare state intervention can best be described as an 'interventionist drift', reflecting the spontaneous, uncoordinated reactions of the protective response.»
- ↑ Brown, Douglas M. «Towards a Radical Democracy: The Political Economy of the Budapest School». Routledge Revivals. Routledge & CRC Press, 11-11-2011, pàg. 10-11. «There are in general two broad yet distinguishable definitions of 'mixed economy': a political definition and an apolitical definition. The political definition refers to the degree of state intervention in what is a market economy. Thus this definition 'portray[s] the phenomenon in terms of state encroaching upon the market and thereby suggest[s] that market is the natural or preferable mechanism. ... The political definition of 'mixed economy' precludes extending it to non-capitalist systems.»
- ↑ Brown, Douglas M. «Towards a Radical Democracy: The Political Economy of the Budapest School». Routledge Revivals. Routledge & CRC Press, 11-11-2011, pàg. 10-11. «The apolitical definition of 'mixed economy' generally refers to the mix of public and private ownership forms. ... Here 'mixed economy' itself does not specify a political form. it means an economy characterized by a combination of public and private ownership as well as planning and markets.»
- ↑ Reisman, David A. Pickering & Chatto Ltd. Theories of the Mixed Economy (Theories of the mixed economy). ISBN 1-85196-214-X.
- ↑ Moore, Karl; Lewis, Charles David. Routledge. The Origins of Globalization, 2 June 2009, p. 24-25, 36. ISBN 978-1-135-97008-6.
- ↑ Signe Isager; Jens Erik Skydsgaard Routledge. Ancient Greek Agriculture: An Introduction, p. 202. ISBN 978-1-134-81827-3.
- ↑ Terostra, Taco. Princeton University Press. Trade in the Ancient Mediterranean: Private Order and Public Institutions, p. 48. ISBN 978-0-691-18970-3.
- ↑ Dunstan, William E. Rowman & Littlefield Publishers. Ancient Rome, p. 10. ISBN 978-0-7425-6834-1.
- ↑ The University Press. The Cambridge Economic History of Europe from the Decline of the Roman Empire: Trade and industry in the Middle Ages, 1941, p. 35. ISBN 9780521087100.
- ↑ Douglas, Jack D. Taylor & Francis. The Myth of the Welfare State, 29 September 2017, p. 339. ISBN 978-1-351-47905-9.
- ↑ Oaks, Dumbarton. University of Birmingham, Centre for Byzantine Studies. Continuity and Change in Late Byzantine and Early Ottoman Society: Papers Given at a Symposium at Dumbarton Oaks in May 1982, 1986, p. 59. ISBN 978-0-7044-0748-0.
- ↑ Professor W Montgomery Watt; Pierre Cachia Transaction Publishers. A History of Islamic Spain, p. 43. ISBN 978-1-4128-4471-0.
- ↑ =Turner, Bryan S. Psychology Press. Weber and Islam, p. 125. ISBN 978-0-415-17458-9.
- ↑ White, Damian F. Pluto Press. Bookchin: A Critical Appraisal, p. 63. ISBN 978-0-7453-1965-0.
- ↑ Hoover Press. Nationalization and Privatization in Contemporary France, p. 4. ISBN 978-0-8179-5153-5.
- ↑ Fels, Rendigs. Allyn and Bacon. Challenge to the American Economy: An Introduction to Economics, 1961, p. 39.
- ↑ Allyn and Bacon. Sociology: A Contemporary Approach, p. 501. ISBN 978-0-205-11384-2.
- ↑ Philip J. Adler; Randall L. Pouwels Cengage Learning. World Civilizations, 28 setembre 2016. ISBN 978-1-337-51764-5. OCLC 1100703755.
- ↑ Michael Charles Howard; John Edward King Princeton University Press. A History of Marxian Economics, Volume I: 1883-1929, p. 66. ISBN 978-1-4008-6052-4.
- ↑ 39,0 39,1 Pekka Suvanto; trans Roderick Fletcher Springer. Conservatism from the French Revolution to the 1990s, p. 105–106. ISBN 978-1-349-25888-8.
- ↑ Tawney. Equality. ISBN 0-04-323014-8.
- ↑ Crosland, Anthony. Greenwood Press. The Future of socialism, 1977. ISBN 0-8371-9586-1.
- ↑ Guichard, Sylvie; Mehrotra, Santosh. Cambridge University Press. Planning in the 20th Century and Beyond: India's Planning Commission and the NITI Aayog, 29 octubre 2020, p. 285. ISBN 978-1-108-49462-5.
- ↑ Pius XI (15 May 1931). Quadragesimo Anno Arxivat 1 June 2020 a Wayback Machine.. Paragraph 79. Retrieved 12 August 2018. The papal text refers to "every social activity", not only to government.
- ↑ Hollenbach, David. «Unemployment and Jobs: A Theological and Ethical Perspective». A: Catholic social teaching and the United States economy: working papers for a bishops' pastoral. University Press of America, 1984, p. 132–133.
- ↑ «Pope: Taxation should favor wealth redistribution for public services» (en anglès). Vatican News, 31-01-2022. [Consulta: 28 març 2024].
- ↑ «Pope Francis understands economics better than most politicians». The Guardian, 27-11-2013.
- ↑ Denis O'Brien. «Subsidiarity and Solidarity». A: Catholic social teaching and the market economy. The Institute of Economic Affairs, 2014, p. 454.
- ↑ Scherner, Jonas (2006). "Industrial Investment in Nazi Germany: The Forgotten Wartime Boom". Arxivat 27 November 2021 a Wayback Machine. Yale University. Retrieved 14 October 2022.
- ↑ Gupta, Dipankar (18 June 1977). "The Political Economy of Fascism". Economic and Political Weekly. 12 (25): 987–992.
- ↑ Nove, Alexander. "Feasible Socialism: Market or Plan – Or Both". Arxivat 25 September 2017 a Wayback Machine. What Next Journal. Retrieved 14 October 2022.
- ↑ Steger, Manfred B. The Quest for Evolutionary Socialism: Eduard Bernstein And Social Democracy. Cambridge, England, UK; New York, New York, USA: Cambridge University Press, 1997. pg. 146.
- ↑ "The New Economic Policy (NEP)" Arxivat 6 December 2022 a Wayback Machine.. Alpha History. Retrieved 2 March 2022.
- ↑ «Socialist Market Economic System». Ministry of Commerce of the People's Republic of China, 25-06-2004. [Consulta: 8 febrer 2018]. «The development of the economic system with public ownership playing a dominant role and diverse forms of ownership developing side by side is a basic characteristic of the socialist economic system at the preliminary stage. This is decided by the quality of socialism and the national situation in the preliminary stage: first, China, as a socialist country, should persist in public ownership as the base of the socialist economy; second, China, as in its preliminary stage, should develop diverse forms of ownership on condition that the public ownership plays a dominant role»
- ↑ Adams, 1993, p. 102-103: "The emergence of social democracy was partly a result of the Cold War. People argued that if the Stalinist Soviet empire, where the state-controlled everything, showed socialism in action, then socialism was not worth having. ... The consensus policies of a mixed and managed economy and the welfare state, developed by the post-war Labour government, seemed in themselves to provide a basis for viable socialism that would combine prosperity and freedom with social justice and the possibility of a full life for everyone. They could be seen as a compromise between socialism and capitalism."
- ↑ Miller 1998, p. 827: "In the second, mainly post-war, phase, social democrats came to believe that their ideals and values could be achieved by reforming capitalism rather than abolishing it. They favored a mixed economy in which most industries would be privately owned, with only a small number of utilities and other essential services in public ownership."
- ↑ Jones, 2001, p. 1410: "In addition, particularly since World War II, distinctions have sometimes been made between social democrats and socialists on the basis that the former have accepted the permanence of the mixed economy and have abandoned the idea of replacing the capitalist system with a qualitatively different socialist society."
- ↑ Heywood, 2012, p. 125–128: "As an ideological stance, social democracy took shape around the mid-twentieth century, resulting from the tendency among western socialist parties not only to adopt parliamentary strategies but also to revise their socialist goals. In particular, they abandoned the goal of abolishing capitalism and sought instead to reform or 'humanize' it. Social democracy, therefore, came to stand for a broad balance between the market economy, on the one hand, and state intervention, on the other."
- ↑ Weisskopf, 1992, p. 10: "Thus social democrats do not try to do away with either the market or private property ownership; instead, they attempt to create conditions in which the operation of a capitalist market economy will lead to more egalitarian outcomes and encourage more democratic and more solidaristic practices than would a more conventional capitalist system."
- ↑ Pollin, Robert (2007). "Resurrection of the Rentier" Arxivat 12 April 2019 a Wayback Machine. (July–August). Book review of Andrew Glyn's Capitalism Unleashed: Finance, Globalization, and Welfare. In New Left Review (46): 141–142. "The underlying premise behind the mixed economy was straightforward. Keynes and like-minded reformers were not willing to give up on capitalism, and in particular, two of its basic features: that ownership and control of the economy's means of production would remain primarily in the hands of private capitalists; and that most economic activity would be guided by 'market forces', that is, the dynamic combination of material self-seeking and competition. More specifically, the driving force of the mixed economy, as with free-market capitalism, should continue to be capitalists trying to make as much profit as they can. At the same time, Keynes was clear that in maintaining a profit-driven marketplace, it was also imperative to introduce policy interventions to counteract capitalism's inherent tendencies—demonstrated to devastating effect during the 1930s calamity—toward financial breakdowns, depressions, and mass unemployment. Keynes's framework also showed how full employment and social welfare interventions could be justified not simply on grounds of social uplift, but could also promote the stability of capitalism."
- ↑ "U.S. Economy - Basic Conditions & Resources" Arxivat 20 October 2017 a Wayback Machine.. U.S. Diplomatic Mission to Germany. "The United States is said to have a mixed economy because privately owned businesses and government both play important roles." Retrieved 24 October 2011.
- ↑ (4)Outline of the U.S. Economy - (2)How the U.S. Economy Works. U.S. Embassy Information Resource Center. "As a result, the American economy is perhaps better described as a "mixed" economy, with the government playing an important role along with private enterprise. Although Americans often disagree about exactly where to draw the line between their beliefs in both free enterprise and government management, the mixed economy they have developed has been remarkably successful." Retrieved 24 October 2011.
- ↑ Lahti, Arto. Globalization & the Nordic Success Model: Part II. 2010. Arto Lahti & Ventus Publishing ApS. p 60. ISBN 978-87-7681-550-9.
- ↑ Eds. Johan Fritzell, Bjorn Hvinden, Mikko Kautto, Jon Kvist, Hannu Uusitalo. The Nordic Welfare States in the European Context. 2001. Routledge. p 3. ISBN 0-415-24161-8.
- ↑ "The Progressive Movement" Arxivat 23 May 2011 a Wayback Machine.. United States History. Retrieved 12 February 2011.
- ↑ Pugh, Martin. The Making of Modern British Politics, 1867-1939 (en anglès). Basil Blackwell, 1982. ISBN 978-0-631-12985-1.
- ↑ O'Brien, Robert; Williams, Marc. Global Political Economy: Evolution and Dynamics (en anglès). Macmillan Education UK, 2016-04-13. ISBN 978-1-137-52312-9.
- ↑ Veure les següents fonts:
- Gill: "By 1880 the United States of America had overtaken and surpassed the UK as industrial leader of the world.: (from Trade Wars Against America: A History of United States Trade and Monetary Policy Chapter 6 titled "America becomes Number 1" pg. 39–49 – published 1990 by Praeger Publishers in the USA – ISBN 0-275-93316-4)
- Lind: "Lincoln and his successors in the Republican party of 1865–1932, by presiding over the industrialization of the United States, foreclosed the option that the United States would remain a rural society with an agrarian economy, as so many Jeffersonians had hoped. ... Hamiltonian side ... the Federalists; the National Republicans; the Whigs, the Republicans; the Progressives ... ." Introduction pg. xiv-xv – published 1997 by Free Press, Simon & Schuster division in the USA – ISBN 0-684-83160-0)
- Lind: "During the nineteenth century the dominant school of American political economy was the 'American School' of developmental economic nationalism. ... The patron saint of the American School was Alexander Hamilton, whose Report on Manufactures (1791) had called for federal government activism in sponsoring infrastructure development and industrialization behind tariff walls that would keep out British manufactured goods. ... The American School, elaborated in the nineteenth century by economists like Henry Carey (who advised President Lincoln), inspired the 'American System' of Henry Clay and the protectionist import-substitution policies of Lincoln and his successors in the Republican party well into the twentieth century." (from Hamilton's Republic Part III "The American School of National Economy" pg. 229–230 published 1997 by Free Press, Simon & Schuster division in the USA - ISBN 0-684-83160-0)
- Richardson: "By 1865, the Republicans had developed a series of high tariffs and taxes that reflected the economic theories of Carey and Wayland and were designed to strengthen and benefit all parts of the American economy, raising the standard of living for everyone. As a Republican concluded ... 'Congress must shape its legislation as to incidentally aid all branches of industry, render the people prosperous, and enable them to pay taxes ... for ordinary expenses of Government.' (from "The Greatest Nation of the Earth" Chapter 4 titled "Directing the Legislation of the Country to the Improvement of the Country: Tariff and Tax Legislation" pg. 136-137 published 1997 by the President and Fellows of Harvard College in the USA – ISBN 0-674-36213-6)
- Boritt: "Lincoln thus had the pleasure of signing into law much of the program he had worked for through the better part of his political life. And this, as Leonard P. Curry, the historian of the legislation has aptly written, amounted to a 'blueprint for modern America'. ... The man Lincoln selected for the sensitive position of Secretary of the Treasury, Salmon P. Chase, was an ex-Democrat, but of the moderate variety on economics, one whom Joseph Dorfman could even describe as 'a good Hamiltonian, and a western progressive of the Lincoln stamp in everything from a tariff to a national bank.'" (from Lincoln and the Economics of the American Dream Chapter 14 titled "The Whig in the White House" pg. 196–197 published 1994 by University of Illinois Press in the USA) - ISBN 0-252-06445-3
- ↑ 68,0 68,1 Gardner, Martin (1991). Whys of a Philosophical Scrivener. St. Martin's Press.
- ↑ Rosser, Mariana V. and J Barkley Jr.. Comparative Economics in a Transforming World Economy. MIT Press, 2004, p. 187. ISBN 978-0262182348. «After World War II a wave of nationalizations occurred, affecting the Bank of France, the four largest commercial banks, the four leading groups of insurance companies, all-electric power and gas producers, the coal mining industry, Air France, and the Renault automobile company (the last specifically because of wartime collaboration with the Nazis by its owner). Until 1981 no other firms were nationalized, although occasionally new public enterprises were created from scratch or the government bought part of ownership, as it did with Dassault Aircraft in 1978. Until 1986 none of these industries were denationalized.»
- ↑ Fan, He. «The long march to the mixed economy in China» (en anglès). East Asia Forum, 09-02-2015.
- ↑ "The Green New Deal Explained" Arxivat 27 April 2022 a Wayback Machine.. Investopedia. Retrieved 2 March 2022.
- ↑ Quiggin, John. Zombie Economics: How Dead Ideas Still Walk among Us (en anglès). Princeton University Press, 2012-05-21. ISBN 978-1-4008-4208-7.
- ↑ "Mixed Economic System" Arxivat 1 May 2022 a Wayback Machine.. Investopedia. Retrieved 1 March 2022.
- ↑ Mises, Ludwig. Human Action: A Treatise on Economics. Liberty Fund, 2007, p. 259. ISBN 978-0-8659-7631-3. «There is no mixture of the two systems possible or thinkable; there is no such thing as a mixed economy, a system that would be in part capitalistic and in part socialist.»
- ↑ Mises, Ludwig. Human Action: A Treatise on Economics. Liberty Fund, 2007, p. 259. ISBN 978-0-8659-7631-3. «The fact that the state or municipalities own and operate some plants does not alter the characteristic features of a market economy. These publicly owned and operated enterprises are subject to the sovereignty of the market. They must fit themselves, as buyers of raw materials, equipment, and labor, and as sellers of goods and services, into the scheme of the market economy. They are subject to the laws of the market and thereby depend on the consumers who may or may not patronize them. They must strive for profits, or at least, to avoid losses.»
- ↑ Gardner, Martin (1991). Whys of a Philosophical Scrivener. St. Martin's Press. p. 126.
- ↑ Mattick, Paul. «State-Capitalism and The Mixed Economi». A: The Limits of the Mixed Economy. Boston, Massachusetts: Extending Horizons Books/Porter Sargent Publisher, 1969. «To be sure, 'orthodox Marxism' maintains that the mixed economy is still the capitalism of old, just as 'orthodox' bourgeois theory insists that the mixed economy is a camouflaged form of socialism. Generally, however, both the state-capitalist and mixed economies are recognized as economic systems adhering to the principle of progress by way of capital accumulation.»
- ↑ «Economía mixta» (en espanyol europeu). [Consulta: 27 gener 2017].
- ↑ «L'organització de l'activitat econòmica. Aspectes diferenciadors dels sistemes econòmics». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 març 2024].