Pius XI

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPius XI
Papst Pius XI. 1JS.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAmbrogio Damiano Achille Ratti
31 maig 1857 Modifica el valor a Wikidata
Desio (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 1939 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Ciutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentGrutes vaticanes Modifica el valor a Wikidata
Emblem of the Papacy SE.svg 259è Papa
6 febrer 1922 – 10 febrer 1939
← Benet XVPius XII →
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
13 juny 1921 –
Arquebisbe catòlic
13 juny 1921 –
← Andrea Carlo Ferrari (en) TradueixEugenio Tosi (en) Tradueix →
Arquebisbe titular
19 abril 1921 –
Diòcesi: arcidiocesi di Adana (it) Tradueix
Bisbe catòlic
28 octubre 1919 –
Arquebisbe titular
3 juliol 1919 –
Diòcesi: arcidiocesi di Lepanto (it) Tradueix
Herb Polski.svg Nunci apostòlic Polònia
6 juny 1919 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióPontifícia Universitat Gregoriana
Universitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic, bibliotecari, diplomàtic i alpinista Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde Franciscà Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióAleksander Kakowski Modifica el valor a Wikidata
Esportalpinisme Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1922Conclave de 1922 Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParesFrancesco Ratti (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataTeresa Ratti (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
PiusPPXIsignature.svg Modifica el valor a Wikidata

C o a Pio XI.svg
Pax Christi in regno Christi

Find a Grave: 7840303 Modifica els identificadors a Wikidata

Pius XI (en llatí: Pius XI, en francès: Pie XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.

Orígens[modifica]

Va estudiar a Milà i a la universitat Gregoriana de Roma; va ser ordenat sacerdot el 1879. Els seus estudis de filosofia van cridar l'atenció del papa Lleó XIII i va tornar a ingressar al seminari de Milà per a fer un doctorat a la Biblioteca Ambrosiana, on va ésser des de 1907 director i prefecte.

El 1918, Pius X el va cridar a Roma, on es va convertir en viceprefecte de la Biblioteca Vaticana. El 1919 Benet XV el va nomenar nunci a Polònia i el 1921 va rebre del mateix papa el capell cardenalici i l'arquebisbat de Milà.

Pontificat[modifica]

El 6 de febrer de 1922, a la mort de Benet XV va ser escollit papa pels cardenals reunits en el conclave. La cerimònia de coronació va ser celebrada a l'esplanada de la Basílica de Sant Pere, acte imitat pels seus successors Pius XII, Joan XXIII i Pau VI, lloc on es realitzen les misses d'inici de pontificat. La seva coronació va ser pública per primer cop des que Pius IX el 1870 va negar-se a acceptar la desaparició dels Estats Pontificis i es va declarar presoner al Vaticà. Els seus predecessors es van coronar a la Basílica de Sant Pere, com Lleó XIII, Pius X i Benet XV.

En el seu pontificat va reconèixer el Regne d'Itàlia, una disputa entre l'Església i el govern italià que es remuntava a l'ocupació dels Estats Pontificis el 1870. El 1928 va publicar l'encíclica Mortalium Animos que és una condemna virulenta de l'ecumenisme.[1] Pius XI va firmar amb el govern italià de Benito Mussolini i el rei Víctor Manuel III els pactes del Laterà (febrer de 1929), que va donar naixement a l'actual estat del Vaticà. Aquest acord va posar fi a una tensió que durava des del 1870. Ambdues parts els hi convenia, ja que Mussolini buscava un acostament als catòlics i l'Església buscava obtenir un reconeixement internacional. Quan Itàlia va reconèixer la sobirania del microestat del Vaticà, donava a l'Església l'oportunitat d'establir relacions internacionals amb els altres països del món.

Pius XI al seu despatx

El desembre de 1929 va publicar l'encíclica Divini Illius Magistri, sobre l'educació on continua la política antimodernista dels seus predecessors. Hi defensa el monopoli «sobrenatural» de l'Església per a l'escolarització, el paper secundari de l'Estat, la necessària segregació de sexes per la desigualtat «natural» de la dona[2] i refusa l'escola única per a tots. Aquest document va formar la base de l'organització de l'educació franquista desprès de la guerra civil.[3]

La posició de Pius XI fou ambigua respecte als règims feixistes d'aquella època. En general, sembla que manifestà certa simpatia al principi dels anys 1930 tot i que des de 1938 es mostrà més combatiu i arribà a criticar les persecucions racistes. Així malgrat certa discòrdia inicial amb el dictador Benito Mussolini deguda a l'assetjament de grups catòlics a la primavera del 1931, el papa mirà d'atraure's la simpatia del règim com ara amb el lliurament de l'Esperó d'Or a Mussolini el 9 de gener de 1932. Arran dels esdeveniments a tot Europa la simpatia inicial cap a certs règims feixistes com el de Hitler canvià gradualment per a situar-se a la crítica.[cal citació]

El 1931 i amb la col·laboració de Marconi, va inaugurar Ràdio Vaticana, amb la qual l'Església va poder llançar les seves opinions a nivell mundial en diversos idiomes, cosa encara vigent.

Tot i ser anticomunista, ideologia que compartia amb el seu secretari d'estat, Eugenio Pacelli, el futur papa Pius XII, cap a la fi del seu pontificat va publicar el març del 1937 l'encíclica Mit brennender Sorge, on condemnava el règim nazi, tot i que de forma molt tèbia i prudent, cosa que no va impedir que Hitler ordenés al cap de la Gestapo, Reinhard Heydrich, que en destruís totes les còpies i les relacions amb el Vaticà van empitjorar durant un temps. Dies després l'encíclica Divini Redemptoris condemnava en termes explícits el comunisme.

El 1938 Pius XI preparava una encíclica que condemnava l'antisemitisme del règim nazi però mai va ser publicada per culpa de la seva malaltia i mort no la va poder publicar però recentment s'han trobat els esborranys. Una altra encíclica important del seu pontificat és la Quadragesimo anno que va commemorar el quarantè aniversari de la publicació de Rerum Novarum de Lleó XIII el 1891 i on l'Església Catòlica prenia posició per primera vegada sobre el moviment obrer.

La mort de Pius XI[modifica]

El sarcòfag del Papa Pius XI.

Ja feia cert temps que Pius patia d'una malaltia greu quan, el 25 de novembre de 1938, tingué dos atacs cardíacs seguits. Ja que tenia problemes respiratoris greus fou confinat al seu apartament. Al febrer de 1939, la salut del pontífex decaigué més encara i va tenir dolors intensos i fins i tot dificultats per a caminar. La seva situació mèdica s'agreujà i a conseqüència el Pius XI va morir el matí del 10 de febrer de 1939 d'un atac de cor amb 81 anys. Va ser enterrat a la cripta de la basílica de Sant Pere, a la capella principal, a prop de la tomba de Sant Pere.

Referències[modifica]

  1. Rato, Ambrogio Damiano Achille. Mortalium animos (en llatí, francès, italià, portuguès, anglès). Roma: Vaticà, 6 de gener del 1928.  (text complet original)
  2. Divini Illius Magistri… i 1929, §52.
  3. Marquès, Salomó. «L'escola franquista. Maestros más santos que Sabios. Depuració i exili». A: Ensenyar i aprendre. Mestres i estudiants a la Girona del segle xx (pdf), 2010, p. 129. ISBN 978-84-8496-151-2. 

Enllaços externs[modifica]



Precedit per:
Benet XV
Papa
1922 - 1939
Succeït per:
Pius XII


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pius XI