Alpinisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un parell d'alpinistes a una aresta en "ensamble"
Els germans Bisson a una esquerda d'una glacera durant una ascensió del Mont Blanc del 1862
Dos alpinistes baixen un barranc a les muntanyes Tatra
Un alpinista baixant en rappel amb la tècnica Dülfer
Un alpinista a les muntanyes Pirin

L'alpinisme és un esport que consisteix a fer ascensions a muntanyes elevades, generalment d'un cert grau de dificultat. És considerat habitualment una de les modalitats del muntanyisme.

Apunts d'història de l'Alpinisme[modifica | modifica el codi]

La primera muntanya que es va pujar per motius purament esportius, sembla que va ser el Mont Aiguille, al sud de França. Antoine de Ville, per ordre del rei Carles VIII, el va pujar, ajudat de cordes i escales de fusta, a l'any 1492.

Abans d'això ja s'havien pujat muntanyes, sempre amb una finalitat o una altra i és probable que amb el pas dels anys i dels segles, altres muntanyes fossin pujades, per pastors, caçadors o aventurers. Res se'n sap d'aquestos. Així el següent pas reconegut i documentat de la història de l'alpinisme es presenta tres segles més tard.

Al 1760 un ric ginebrí, dit Horace-Bénédict de Saussure, marxa al país del Mont Blanc. La seva voluntat queda sotmesa al desig de pujar-hi. Sabent-se incapaç d'ésser el primer a pujar, ofereix força diners al que trobi un camí practicable fins al cim del Mont Blanc. Això trigaria 26 anys.

Al 1786, el dia vuit d'agost, dos aficionats ben entrenats, Jacques Balmat i el doctor Paccard pugen fins al cim i baixen sans i estalvis. Un any després, el promotor d'aquesta aventura, Horace-Bénédict de Saussure, trepitjà també el cim, acompanyat d'un grup de guies de Chamonix.

A partir d'aquell moment, de manera accelerada a la segona meitat del segle XX, d'una a una van essent vençudes totes les muntanyes del món. Des de les més altes fins a les més difícils. Malgrat això, dia a dia també van sorgint nous reptes i es fan paleses dificultats i possibilitats que abans no havien estat tingudes en compte. Fins i tot pics que ja formaven part de « la història » revifen l'interès dels alpinistes, amb vies noves i itineraris espectaculars.

Actualment l'entrenament i la tècnica de muntanya, el perfeccionament dels materials i la relativa seguretat que proporcionen els sistemes de comunicació i rescat han popularitzat considerablement la pràctica d'aquest esport. Així mateix l'especialització de professionals de la muntanya –guies, portadors o acompanyants- fa possible que persones limitades per l'edat o la manca de capacitat, o que simplement no vulguin pujar per si mateixes, tinguin al seu abast un ventall ample i atractiu d'itineraris.

Alguns perills objectius en la pràctica de l'Alpinisme[modifica | modifica el codi]

És un esport de risc, això comporta l'existència de factors aliens al practicant, intrínsecs al medi en què es desenvolupa, els principals a tenir en compte són:

  • La meteorologia amb ràpids i freqüents canvis: el fred, la tempesta de neu, pluja, vent i la boira.
  • Les allaus de neu, el despreniment de cornises, la caiguda de masses de gel (seracs). Tots tres esdeveniments poden ser espontanis o provocats pel mateix alpinista.
  • El despreniment de roques i les esllavissades de pedres, també espontanis o provocats.
  • Les escletxes a les superfícies glacials, ja siguin evidents o siguin cobertes per neu recent o en forma de ponts.

Materials bàsics per la pràctica de l'alpinisme[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una sèrie d'elements específics, producte d'una tècnica esmerada i en contínua evolució i perfeccionament. Un material adequat pot proporcionar grans avantatges i millorar molt el rendiment. És de preu elevat.

  • Calçat adequat: botes rígides o semirigides.
  • Grampons de materials diversos i amb nombre variable de puntes (habitualment dotze), encara que en la pràctica de l'esquí de muntanya (esquí alpinisme) és freqüent utilitzarlos d'alumini i de només deu puntes.
  • Roba d'intempèrie, a base de teixits paravent transpirables.
  • Gorro i guants adequats al clima esperat o possible.
  • Talabard (també conegut com a baudrier) adaptat a l'activitat prevista.
  • Casc protector si és prevista o possible la seva utilitat.
  • Corda de tipus i mides (gruix i llargada) variables. La més habitual és la dinàmica de 8-10mm i 40-50 metres.
  • Bagues de diverses mides.
  • Piolet curt o llarg, tècnicament adaptat a cada activitat.
  • Mosquetons, vuit per descens en ràpel, claus de gel, pitons, friends...

I el material comú a totes les activitats de muntanya: motxilla, llum frontal, aigua i queviures, instruments d'orientació, ressenyes i mapes, manta tèrmica.

Alpinistes[modifica | modifica el codi]

Alpinistes catalans[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alpinisme