El Cavall Bernat (Marganell)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaEl Cavall Bernat
El Cavall Bernat.jpg
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
EpònimEufemisme de carall armat
Ubicació
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaMonistrol de Montserrat (Bages) Modifica el valor a Wikidata
 41° 36′ 02″ N, 1° 49′ 22″ E / 41.60067°N,1.82273°E / 41.60067; 1.82273Coord.: 41° 36′ 02″ N, 1° 49′ 22″ E / 41.60067°N,1.82273°E / 41.60067; 1.82273
SerraladaMontserrat
Dades i xifres
Altitud1.110,7[1]
MaterialConglomerat Eocé
Mesures i indicadors
Temperatura mitjana anual13-14[2]
Mitjana de precipitacions678[2]
Esport
Primer ascensJosep Boix, Josep Costa i Carles Balaguer, el 27 d'octubre de 1935, per l'actual via normal.[3]
Ruta normalCara S.

El Cavall Bernat és una agulla de la muntanya de Montserrat ubicada a la comarca del Bages, a cavall sobre el límit entre els municipis de Monistrol de Montserrat i de Marganell. Dins el massís ocupa una posició central, localitzant-se a l'extrem més occidental de la Regió de la Tebaida o de Sant Salvador.

Per diverses raons, entre les quals cal destacar les que tot seguit es detallen, el Cavall Bernat no sols és la muntanya més coneguda i rellevant de Montserrat, sinó també una de les més emblemàtiques de Catalunya:

  • La seva forma fàl·lica quasi perfecta, altiva i esvelta, sempre ha cridat molt l'atenció, i hi cal cercar l'etimologia del seu nom: Carall Bernat; carall és sinònim de penis en un llenguatge barroer.
  • La seva posició central, dins el massís, i enlairada sobre la carena, fan que destaqui pràcticament des de tot arreu, convertint-lo en un dels trets típics més característics del perfil de la muntanya de Montserrat.
  • Aquesta és una agulla montserratina amb llegenda pròpia, coneguda com a llegenda del Cavall Bernat.
  • La reputació d'inexpugnable de què gaudia al principi, així com les circumstàncies poc menys que èpiques en què es va produir la primera escalada l'any 1935, van sumar-se a la fama i a l'interès general per aquesta muntanya.
  • Les nombroses històries i anècdotes associades a aquest cim són ben conegudes i prou interessants com per haver merescut ser publicades en un llibre per si soles: Història d'una pedra: Cavall Bernat de Montserrat, 1935-1985, de Josep Barberà i Suqué.[4]
  • Aquesta és, ara com ara, l'única muntanya de Montserrat que gaudeix d'un club propi, el Grup Cavall Bernat, que des del 1978 aplega aquells escaladors que han aconseguit assolir-ne el cim.
  • Per tot plegat, així com per la longitud, elegància i dificultat de les vies d'escalada que solquen les seves parets, el Cavall Bernat és un cim de referència, i un dels més cobejats per la comunitat dels escaladors.
  • Anualment hi pugen més de 1.500 escaladors. Destaca especialment, per la importància en la història de l'escalada a Catalunya, l'obertura de la via Puigmal, al Cavall Bernat, realitzada el 17 d'octubre de 1954 per l'escalador i alpinista Jordi Álvarez Garcia.[5]

Referències[modifica]

  1. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. 2,0 2,1 Central de Reserves de Montserrat. El clima [en línia] [data de consulta: 14:55 9 d'octubre de 2011]. Disponible en http://www.montserratvisita.com/weather/_pUI7-gXTbrY4Voh5O4a7h2nypzKpIUSPyQIq7M-kvR-SwRyuDil-2A
  3. Fatjó i Gené, Josep (2005).- Història de l'Escalada a Montserrat. Cavall Bernat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat núm. 49, p. 40. Barcelona. ISBN 8484157229
  4. Barberà i Suqué, Josep. Història d'una pedra: Cavall Bernat de Montserrat, 1935-1985. Barcelona: Vèrtex: Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, 1986. ISBN 8439860137. 
  5. Ballart, Armand «Memorial: Jordi Álvarez (1933-2017)». Vèrtex. FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, Núm. 273), Juliol/agost 2017, pàg. 8.

Enllaços externs[modifica]