Tenzing Norgay
(1953) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (bo) Namgyal Wangdi 1r maig 1914 ↔ 31 maig 1914 Tengboche (Regne del Nepal) |
Mort | 9 maig 1986 (71 anys) Darjeeling (Índia) |
Causa de mort | hemorràgia cerebral |
Sepultura | Himalayan Mountaineering Institute (en) |
Religió | Budisme tibetà |
Activitat | |
Camp de treball | Excursionisme a l'Himàlaia |
Ocupació | explorador, autobiògraf, guia de muntanya, alpinista |
Company professional | Raymond Lambert |
Esport | alpinisme |
Participà en | |
1953 | Expedició britànica a l'Everest de 1953 |
1952 | expedició suïssa a l'Everest de la tardor de 1952 |
1952 | expedició suïssa a l'Everest de 1952 |
1938 | expedició britànica a l'Everest de 1938 |
1936 | expedició britànica a l'Everest de 1936 |
1935 | expedició britànica de reconeixement a l'Everest de 1935 |
Família | |
Cònjuge | Dawa Phuti (1935–) Ang Lahmu Dakku |
Fills | Jamling Tenzing Norgay () Dakku |
Cronologia | |
29 maig 1953 | primer ascens |
Premis | |
|
Tenzing Norgay (vall de Kharta, Tibet, 15 de maig de 1914 - Darjeeling, 9 de maig de 1986) fou un muntanyista nepalès/tibetà, que assolí ser el primer ésser humà, juntament amb Edmund Percival Hillary, a fer el cim de l'Everest.[1]
Biografia
[modifica]Tenzing Norgay era un xerpa, i els xerpes són coneguts i utilitzats per fer expedicions perquè compten amb l'adaptació a les grans altures.[2]
La primera vegada que va anar professionalment a la muntanya va ser el 1936, amb l'expedició d'Eric Shipton[3] al Garhwal. Posteriorment prengué part en l'expedició britànica a l'Everest el 1938, al Nanga Parbat (1950), Nanda Devi amb els francesos (1951) i dues expedicions suïsses a l'Everest (1952) dirigides per en Raymond Lambert, que foren els primers intents seriosos de pujar a l'Everest pel costat nepalès. A aquesta darrera expedició en Tenzing Norgay va arribar per primera vegada als 8.599 m, alçada mai assolida fins aleshores.[4]
Es va fer famós, quant a les 11:30 del matí del 29 de maig de 1953, va coronar l'Everest, juntament amb Sir Edmund Hillary,[1] formant part de l'expedició britànica que dirigia Sir John Hunt.[5]
El 1978 va fundar una empresa dedicada a oferir serveis als nombrosos alpinistes i excursionistes que visitaven Nepal.
Es va casar tres vegades, la seva primera dona va morir jove, i amb ella va tenir un fill, que morí sent un infant, i dues filles, Nima i Pem Pem. La segona dona era Ang Lahmu.[6] Va prendre la tercera muller quan la segona encara vivia, cosa permesa pels costums xerpes, i hi va tenir el tercer fill Jamling Tenzing Norgay que ha continuat la tradició, i pujà a l'Everest el 1996.[7]
Norgay morí el 9 de maig de 1986 a la ciutat índia de Darjeeling als 71 anys.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Seixanta anys de la primera ascensió a l'Everest». VilaWeb, 29-05-2013. [Consulta: 29 maig 2013].
- ↑ Kamler, K. (2004). Surviving the extremes: What happens to the body and mind at the limits of human endurance, p. 212. Nova York: Penguin.
- ↑ Vajpai, Arjun; Kumar, Anu. On Top of the World (en anglès). Penguin Books India, 2010, p. 111. ISBN 0143331728.
- ↑ Elish, Dan. Edmund Hillary: First to the Top (en anglès). Marshall Cavendish, 2007, p. 35. ISBN 0761422242.
- ↑ Ramsay, Cynthia. Sir Edmund Hillary and the People of Everest: A Photographic Essay by Anne B. Keiser (en anglès). Andrews McMeel Publishing, 2002, p.28. ISBN 0740729500.
- ↑ Harlin (III), John. The American Alpine Journal (en anglès). The Mountaineers Books, 2002, p. 456. ISBN 1933056495.
- ↑ Glassman, Jackie. La conquista del Monte Everest (en castellà). Benchmark Education Company, 2011, p. 28. ISBN 1450908675.
- ↑ Pletcher, Kenneth. Explorers in the 20th and 21st Centuries (en anglès). The Rosen Publishing Group, 2013, p. 86. ISBN 162275025X.