Hemorràgia cerebral

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaHemorràgia cerebral
Intracerebral hemorrage (CT scan).jpg
Hemorràgia cerebral esquerra (a la dreta de la imatge), en una tomografia computada amb contrast.
Especialitat neurocirurgia
Classificació
CIM-10 I61, P10.1
CIM-9 431
Recursos externs
MeSH D002543
Modifica dades a Wikidata

L'hemorràgia cerebral o hemorràgia intracerebral és un tipus de l'hemorràgia que ocorre dins del mateix teixit cerebral. L'hemorràgia intracerebral pot ser causada per un trauma o una commoció cerebral, o pot ocórrer espontàniament en un atac hemorràgic.[1]

Una hemorràgia cerebral és una hemorràgia intra-axial quan passa dins del teixit cerebral més que no pas fora d'ell. L'altra categoria d'hemorràgia intracranial és l'hemorràgia extra-axial. Aquest tipus d'hemorràgia pot ser epidural, subdural i subaracnoidal, totes les quals ocorren dins del crani però fora del teixit cerebral. Quan la sang s'acumula dins del parènquima encefàlic, o entre aquest i el crani, es forma un hematoma. Si el sagnat es produeix entre la meninge aracnoide i la piamàter es parla d'hemorràgia subaracnoidal. Aquesta lesió acostuma a ser difusa i no crea veritables hematomes.[2]

Les hemorràgies cerebrals són una seriosa emergència mèdica perquè poden incrementar la pressió intracraneal i si no es tracten poden portar al coma i la mort. La taxa de mortalitat de les hemorràgies intraparenquimatoses és del ~40%.[3]

Signes i símptomes[modifica | modifica el codi]

Hemorràgia subaracnoidal de predomini frontal

Els símptomes corresponen a les alteracions de les funcions de les diferents zones encefàliques danyades pel vessament.[4] Altres símptomes inclouen els derivats d'una pressió intracraneal augmentada (papil·ledema, diplopia o un deteriorament de la consciència que pot evolucionar a coma).[4] Les hemorràgies intracerebrals sovint es diagnostiquen equivocadament com hemorràgia subaracnoide per la similitud dels símptomes i signes, quan no es disposa de medis radiològics adequats. Un mal de cap greu seguit de vòmits és un dels símptomes més comuns d'hemorràgia intracerebral.

Eventualment (~1-8% dels TCEs, amb independència de la gravetat del cop al crani), es presenten hemorràgies cerebrals d'aparició tardana. Sovint dintre de les 48 o 72 posteriors al traumatisme, si bé en alguns casos s'han observat després de setmanes. Els fenòmens causals d'aquest tipus d'hemorràgia poden ser diversos: coalescència de petites hemorràgies no contigües, necrosi d'un focus de contusió cerebral i/o alteracions de la coagulació.[5]

Causes[modifica | modifica el codi]

Escaneig CT scan mostrant l'hemorràgia en la fossa posterior[1]

El vessament intracerebral és la segona causa més comuna d'atac (en anglès stroke), representant un 30–60% de les entrades en hospital per atac.[1] L'alta pressió de la sang eleva el risc d'hemorràgia cerebral espontània de dues a sis vegades.[1] Més comú en adults que en infants, el vessament intraparenquimal normalment es deu a un trauma que penetra dins del cap; però també pot ser per fractura de crani,[6][7][8] ruptura d'un aneurisma o una malformació arteriovenosa, o pel sagnat d'un tumor. Molts tumors cerebrals primaris o metastàtics, en especial els fortament vascularitzats i sovint en relació a fenòmens necròtics propis del procés neoplàsic, causen hemorràgies intra-axials.[9] Un dels més preocupants és l'hemangioblastoma, ja que la seva localització preferent a la fossa posterior del crani pot causar una compressió del tronc de l'encèfal en cas de sagnat.[10] Els cavernomes (malformacions congènites dels capil·lars) provoquen de vegades hemorràgies cerebrals múltiples.[11] L'astrocitoma difús de baix grau, a conseqüència d'anormalitats de la vasculatura tumoral o per un augment de la pressió venosa local derivat de l'expansió del tumor, eventualment és l'origen d'hemorràgies subcorticals sobtades fatals.[12]

En els nens prematurs es produeixen sovint hemorràgies intracerebrals de diferents tipus, derivades de la fragilitat de les seves estructures vasculars o de canvis hipòxics. Especialment serioses són les intraventriculars, les quals poden comportar hidrocefàlia i/o greus afectacions neurològiques. Les prematuritats extremes impliquen un major risc d'hemorràgia i de seqüeles importants.[13]

L'angiopatia amiloide cerebral és un factor etiopatògènic important en l'aparició d'hemorràgies cerebrals. Acostumen a ser intralobulars o presentar-se als solcs del cervell. De vegades, el tractament necessari per aquesta malaltia pot afavorir l'hemorràgia i obliga a fer controls rigorosos.[14] Les malalties que alteren la normal coagulació de la sang (com la drepanocitosi, la malaltia de Von Willebrand o l'hemofilia) són també causa d'hemorràgies cerebrals.[15]

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

Hemorràgia intracerebral estesa a regió basal.

Els factors de risc inclouen:[16] hipertensió arterial, diabetis mellitus, menopausa, tabaquisme, begudes alcohòliques (≥2/per dia).

Representa un 20% de tots els casos de malaltia cerebrovascular als Estats Units, darrere la trombosi cerebral (40%) i l'embòlia cerebral (30%).[17]

És de dues a més vegades prevalent en pacients afroamericans que en els caucàsics.[18]

Tractament[modifica | modifica el codi]

El tractament depèn substancialment del tipus d'hemorràgia intracerebral. La tomografia computada i altres mesures de diagnòstic es fan servir per determinar el tractament adequat, el qual pot incloure a la vegada medicació i cirurgia.

En els darrers anys s'han desenvolupat tècniques quirúrgiques poc invasives com alternativa a la craniotomia convencional emprada per drenar determinades hemorràgies (evacuació endoscòpica i aspiració estereotàctica).[19]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Yadav YR, Mukerji G, Shenoy R, Basoor A, Jain G, Nelson A «Endoscopic management of hypertensive intraventricular haemorrhage with obstructive hydrocephalus». BMC Neurol, 7, 2007, pàg. 1. DOI: 10.1186/1471-2377-7-1. PMC: 1780056. PMID: 17204141.
  2. Caceres JA, Goldstein JN «Intracranial Hemorrhage» (en anglès). Emerg Med Clin North Am, 2012 Ag; 30 (3), pp: 771–794. DOI: 10.1016/j.emc.2012.06.003. PMC: 3443867. PMID: 22974648 [Consulta: 17 juliol 2017].
  3. Sanders MJ and McKenna K. 2001. Mosby’s Paramedic Textbook, 2nd revised Ed. Chapter 22, "Head and Facial Trauma." Mosby.
  4. 4,0 4,1 Vinas FC and Pilitsis J. 2006. "Penetrating Head Trauma." Emedicine.com.
  5. Kurland D, Hong C, Aarabi B, Gerzanich V, Simard JM «Hemorrhagic progression of a contusion after traumatic brain injury: a review» (en anglès). J Neurotrauma, 2012 Gen 1; 29 (1), pp: 19-31. DOI: 10.1089/neu.2011.2122. PMC: 3253310. PMID: 21988198 [Consulta: 19 agost 2017].
  6. McCaffrey P. 2001. "The Neuroscience on the Web Series: CMSD 336 Neuropathologies of Language and Cognition." California State University, Chico. Retrieved on June 19, 2007.
  7. Orlando Regional Healthcare, Education and Development. 2004. "Overview of Adult Traumatic Brain Injuries." Retrieved on 2008-01-16.
  8. Shepherd S. 2004. "Head Trauma." Emedicine.com.
  9. Kang, O; Mudgal, P «Haemorrhagic intracranial tumours» (en anglès). Radiopaedia.org, 2015, Oct 12, pàgs: 5 [Consulta: 23 juliol 2017].
  10. Marvin E, Akhter AS, Coppens JR «Recurrent hemorrhage in hemangioblastoma involving the posterior fossa: Case report» (en anglès). Surg Neurol Int, 2017 Jun 21; 8, pp: 122. DOI: 10.4103/sni.sni_91_17. PMC: 5502298. PMID: 28713626 [Consulta: 23 juliol 2017].
  11. Panciani PP, Agnoletti A, Fornaro R, Fontanella M, Ducati A «Multiple cavernomas of the brain: simultaneous hemorrhage of two lesions in a non-familial form» (en anglès). Turk Neurosurg, 2012; 22 (6), pp: 671-674. DOI: 10.5137/1019-5149.JTN.4107-11.2. PMID: 23208895 [Consulta: 23 juliol 2017].
  12. Nozaki T, Sato H, Yamazoe T, Namba H «Diffuse astrocytoma initially presenting as a massive intracerebral hemorrhage: case report» (en anglès). Neurol Med Chir (Tokyo), 2015; 55 (1), pp: 86-88. DOI: 10.2176/nmc.cr.2013-0177. PMC: 4533396. PMID: 24418786 [Consulta: 13 agost 2017].
  13. Cabañas,F; Pellicer, A «Lesión cerebral en el niño prematuro» (en castellà). Protocolos de Neonatologia. AEPED, 2008, 27, pp:. ISSN: 2171-8172 [Consulta: 7 agost 2017].
  14. Block F, Dafotakis M «Cerebral Amyloid Angiopathy in Stroke Medicine» (en anglès). Dtsch Arztebl Int, 2017 Gen; 114 (3), pp: 37–42. DOI: 10.3238/arztebl.2017.0037. PMC: 5541242. PMID: 28179050 [Consulta: 17 agost 2017].
  15. Escudero Augusto, D; Marqués Álvarez, L; Taboada Costa, F «Actualización en hemorragia cerebral espontánea» (en castellà). Med Intensiva, 2008 Ag-Set; 32 (6), pp: 282-295. ISSN: 0210-5691. PMID: 18601836 [Consulta: 19 agost 2017].
  16. Major Risk Factors for Intracerebral Hamorrhage in the Young Are Modifiable Edward Feldmann, MD; Joseph P. Broderick, MD; Walter N. Kernan, MD; Catherine M. Viscoli, PhD; Lawrence M. Brass, MD; Thomas Brott, MD; Lewis B. Morgenstern, MD; Janet Lee Wilterdink, MD Ralph I. Horwitz, MD. Published in Stroke. 2005;36:1881.
  17. Page 117 in: Henry S. Schutta; Lechtenberg, Richard. Neurology practice guidelines. New York: M. Dekker, 1998. ISBN 0-8247-0104-6. 
  18. Copenhaver BR, Hsia AW, Merino JG, et al. «Racial differences in microbleed prevalence in primary intracerebral hemorrhage». Neurology, 71, 15, October 2008, pàg. 1176–82. DOI: 10.1212/01.wnl.0000327524.16575.ca. PMC: 2676986. PMID: 18838665.
  19. Xu X, Zheng Y, Chen X, Li F, et al «Comparison of endoscopic evacuation, stereotactic aspiration and craniotomy for the treatment of supratentorial hypertensive intracerebral haemorrhage: study protocol for a randomised controlled trial» (en anglès). Trials, 2017 Jun 28; 18 (1), pp: 296. DOI: 10.1186/s13063-017-2041-1. PMC: 5490150. PMID: 28659171 [Consulta: 19 agost 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hemorràgia cerebral Modifica l'enllaç a Wikidata