Hemorràgia cerebral

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaHemorràgia cerebral
Intracerebral hemorrage (CT scan).jpg
Hemorràgia cerebral esquerra (a la dreta de la imatge), en una tomografia computada amb contrast. modifica
Tipushemorràgia intracranial i accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurocirurgia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
simvastatina i Alteplase (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10I61, P10.1
CIM-9431
Recursos externs
MeSHD002543 Modifica el valor a Wikidata

L'hemorràgia cerebral o hemorràgia intracerebral és un tipus de l'hemorràgia que ocorre dins del mateix teixit cerebral. L'hemorràgia intracerebral pot ser causada per un trauma, acompanyar a una commoció cerebral, o pot ocórrer espontàniament en un atac hemorràgic (també anomenat ictus hemorràgic).[1]

Hi ha alguns conceptes que cal tenir presents: una hemorràgia intracranial és una hemorràgia intra-axial quan passa dins del teixit cerebral més que no pas fora d'ell. L'altra categoria d'hemorràgia intracranial és l'hemorràgia extra-axial (o extracerebral). A grans trets, aquest tipus d'hemorràgia pot ser epidural, subdural i subaracnoidal, totes les quals ocorren dins del crani però fora del teixit cerebral. Quan la sang s'acumula dins del parènquima encefàlic, o entre aquest i el crani, es forma un hematoma. Si el sagnat es produeix entre la meninge aracnoide i la piamàter es parla d'hemorràgia subaracnoidal. Aquesta lesió acostuma a ser difusa i no crea veritables hematomes.[2] Per una altra banda, una hemorràgia cerebral s'origina dintre del cervell, del tronc de l'encèfal o del cerebel; al seu parènquima (hemorràgia cerebral intraparenquimatosa) o a l'interior dels ventricles (hemorràgia cerebral intraventricular, moltes vegades derivada d'una hemorràgia en el parènquima circumdant).[3]

Les hemorràgies cerebrals són una seriosa emergència mèdica perquè poden incrementar la pressió intracraneal i si no es tracten poden portar al coma i la mort. La taxa de mortalitat de les hemorràgies intraparenquimatoses és del ~40%.[4]

Signes i símptomes[modifica]

Hemorràgia subaracnoidal de predomini frontal

Els símptomes corresponen a les alteracions de les funcions de les diferents zones encefàliques danyades pel vessament.[5] Altres símptomes inclouen els derivats d'una pressió intracraneal augmentada (papil·ledema, diplopia o un deteriorament de la consciència que pot evolucionar a coma).[5] Les hemorràgies intracerebrals sovint es diagnostiquen equivocadament com una hemorràgia subaracnoide per la similitud dels símptomes i signes, quan no es disposa de medis radiològics adequats. Un mal de cap greu seguit de vòmits és un dels símptomes més comuns d'hemorràgia intracerebral.

Eventualment (~1-8% dels TCEs, amb independència de la gravetat del cop al crani), es presenten hemorràgies cerebrals d'aparició tardana. Sovint dintre de les 48 o 72 posteriors al traumatisme, si bé en alguns casos s'han observat després de setmanes. Els fenòmens causals d'aquest tipus d'hemorràgia poden ser diversos: coalescència de petites hemorràgies no contigües, necrosi d'un focus de contusió cerebral i/o alteracions de la coagulació.[6]

Un tipus particular d'hemorràgies intracerebrals observat en traumatismes cranials tancats és el derivat de les forces d'acceleració-desacceleració i de les ones de xoc. A banda d'hemorràgies meníngiques, es produeixen sovint petites hemorràgies puntiformes a la substància blanca subcortical o a les regions parasagitals. Amb menys freqüència, es veuen hemorràgies considerables de localització més profunda. També es poden formar focus hemorràgics per coalescència als punts de concussió directa o per "contre-coup".[7][8]

Un nivell baix de magnesi sèric s'ha correlacionat amb una mida inicial major i un volum total més gran d'hemorràgia, en relació als paràmetres observats en les hemorràgies intracerebrals espontànies de malalts que tenen un nivell normal d'aquest bioelement.[9]

Causes[modifica]

Escaneig CT scan mostrant l'hemorràgia en la fossa posterior[1]

El vessament intracerebral és la segona causa més comuna d'atac (en anglès stroke), representant un 30–60% de les entrades en hospital per atac.[1] L'alta pressió de la sang eleva el risc d'hemorràgia cerebral espontània de dues a sis vegades.[1] Més comú en adults que en infants, el vessament intraparenquimal normalment es deu a un trauma que penetra dins del cap; però també pot ser per fractura de crani,[10][11][12] ruptura d'un aneurisma o una malformació arteriovenosa, o pel sagnat d'un tumor. Molts tumors cerebrals primaris o metastàtics, en especial els fortament vascularitzats i sovint en relació a fenòmens necròtics propis del procés neoplàsic, causen hemorràgies intra-axials.[13] Un dels més preocupants és l'hemangioblastoma, ja que la seva localització preferent a la fossa posterior del crani pot causar una compressió del tronc de l'encèfal en cas de sagnat.[14] Els cavernomes (malformacions congènites dels capil·lars) provoquen de vegades hemorràgies cerebrals múltiples.[15] L'astrocitoma difús de baix grau, a conseqüència d'anormalitats de la vasculatura tumoral o per un augment de la pressió venosa local derivat de l'expansió del tumor, eventualment és l'origen d'hemorràgies subcorticals sobtades fatals.[16]

En els nens prematurs es produeixen sovint hemorràgies intracerebrals de diferents tipus, derivades de la fragilitat de les seves estructures vasculars o de canvis hipòxics. Especialment serioses són les intraventriculars, les quals poden comportar hidrocefàlia i/o greus afectacions neurològiques. Les prematuritats extremes impliquen un major risc d'hemorràgia i de seqüeles importants.[17]

En els ancians és freqüent observar microhemorràgies a nivell capil·lar, particularment a la zona del nucli estriat cerebral, moltes vegades sense la concurrència d'amiloïdosi o hipertensió arterial. No es coneixen del tot els mecanismes causals del fet, però es creu que la regulació anòmala de les unitats neurovasculars[18] de la barrera hematoencefàlica té un paper essencial en la seva gènesi.[19]

L'angiopatia amiloide cerebral és un factor etiopatògènic important en l'aparició d'hemorràgies cerebrals. Acostumen a ser intralobulars o presentar-se als solcs del cervell. De vegades, el tractament necessari per aquesta malaltia pot afavorir l'hemorràgia i obliga a fer controls rigorosos.[20] Les malalties que alteren la normal coagulació de la sang (com la drepanocitosi, la malaltia de Von Willebrand o l'hemofilia) són també causa d'hemorràgies cerebrals.[21]

Les hemorràgies cerebrals de localització lobar o profunda i secundàries a l'ús de medicaments anticoagulants orals de tipus cumarínic, com ara la warfarina, han augmentat en les darreres dècades. Alguns autors nord-americans estimaven fa uns anys que la seva freqüència en diversos grups de malalts s'havia quintuplicat.[22] Cal dir, però, que els beneficis de dits tractaments sobre la salut de la població en general són majors que el risc que comporten i que el fet estadístic pot relacionar-se -en bona part- amb un increment de prescripcions d'aquests fàrmacs entre els pacients d'edat avançada.[23][24]

Els consumidors habituals de cocaïna són proclius a patir hemorràgies intracerebrals espontànies, predominantment subcorticals.[25] La metamfetamina provoca diversos efectes nocius que alteren la vasculatura del cervell: hipertensió, vasculitis, toxicitat per estrès oxidatiu o vasoespasme. Per això, les hemorràgies cerebrals tenen una incidència considerable entre els joves que abusen de dita substància.[26]

Epidemiologia[modifica]

Hemorràgia intracerebral estesa a regió basal.

Els factors de risc inclouen:[27] hipertensió arterial, diabetis mellitus, menopausa, tabaquisme, begudes alcohòliques (≥2/per dia).

Representa un 20% de tots els casos de malaltia cerebrovascular als Estats Units, darrere la trombosi cerebral (40%) i l'embòlia cerebral (30%).[28]

És de dues a més vegades prevalent en pacients afroamericans que en els caucàsics.[29] Molts especialistes creuen que la causa d'aquesta alta prevalença té molt que veure amb factors com el tipus d'hàbits, el nivell econòmic, d'educació o d'accés a la sanitat i poc amb factors pròpiament racials.[30]

Tractament[modifica]

El tractament depèn substancialment del tipus d'hemorràgia intracerebral. La tomografia computada i altres mesures de diagnòstic es fan servir per determinar el tractament adequat, el qual pot incloure a la vegada medicació i cirurgia.

En els darrers anys s'han desenvolupat tècniques quirúrgiques poc invasives com a alternativa a la craniotomia convencional emprada per drenar determinades hemorràgies (evacuació endoscòpica i aspiració estereotàctica).[31] El tractament conjunt amb cirurgia mínimament invasiva i activadors tissulars del plasminògen recombinant d'efecte trombolític es considera un procediment segur i de bons resultats en casos d'hematomes generadors d'edema cerebral greu.[32]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Yadav YR, Mukerji G, Shenoy R, Basoor A, Jain G, Nelson A «Endoscopic management of hypertensive intraventricular haemorrhage with obstructive hydrocephalus». BMC Neurol, 7, 2007, pàg. 1. DOI: 10.1186/1471-2377-7-1. PMC: 1780056. PMID: 17204141.
  2. ↑ Caceres JA, Goldstein JN «Intracranial Hemorrhage» (en anglès). Emerg Med Clin North Am, 2012 Ag; 30 (3), pp: 771–794. DOI: 10.1016/j.emc.2012.06.003. PMC: 3443867. PMID: 22974648 [Consulta: 17 juliol 2017].
  3. ↑ Alemany Ripoll, M «MRI Diagnosis of Intracranial Hemorrhage: Experimental and Clinical Studies -Tesi doctoral-» (en anglès). Facultat de Medicina. Universitat d'Uppsala, 2003; Feb, pàgs: 45 ISBN 91-506-1662-5 [Consulta: 23 setembre 2017].
  4. ↑ Sanders MJ and McKenna K. 2001. Mosby’s Paramedic Textbook, 2nd revised Ed. Chapter 22, "Head and Facial Trauma." Mosby.
  5. ↑ 5,0 5,1 Vinas FC and Pilitsis J. 2006. "Penetrating Head Trauma." Emedicine.com.
  6. ↑ Kurland D, Hong C, Aarabi B, Gerzanich V, Simard JM «Hemorrhagic progression of a contusion after traumatic brain injury: a review» (en anglès). J Neurotrauma, 2012 Gen 1; 29 (1), pp: 19-31. DOI: 10.1089/neu.2011.2122. PMC: 3253310. PMID: 21988198 [Consulta: 19 agost 2017].
  7. ↑ Kocsis JD, Tessler A «Pathology of blast-related brain injury» (en anglès). J Rehabil Res Dev, 2009; 46 (6), pp: 667-672. ISSN: 0898-2732. PMID: 20104396 [Consulta: 12 setembre 2017].
  8. ↑ Wu X, Kirov II, Gonen O, Ge Y, et al «MR Imaging Applications in Mild Traumatic Brain Injury: An Imaging Update» (en anglès). Radiology, 2016 Jun; 279 (3), pp: 693-707. DOI: 10.1148/radiol.16142535. PMC: 4886705. PMID: 27183405 [Consulta: 12 setembre 2017].
  9. ↑ Liotta EM, Prabhakaran S, Sangha RS, Bush RA, et al «Magnesium, hemostasis, and outcomes in patients with intracerebral hemorrhage» (en anglès). Neurology, 2017 Ag 22; 89 (8), pp: 813-819. DOI: 10.1212/WNL.0000000000004249. PMID: 28747450 [Consulta: 26 agost 2017].
  10. ↑ McCaffrey P. 2001. "The Neuroscience on the Web Series: CMSD 336 Neuropathologies of Language and Cognition." California State University, Chico. Retrieved on June 19, 2007.
  11. ↑ Orlando Regional Healthcare, Education and Development. 2004. "Overview of Adult Traumatic Brain Injuries." Retrieved on 2008-01-16.
  12. ↑ Shepherd S. 2004. "Head Trauma." Emedicine.com.
  13. ↑ Kang, O; Mudgal, P «Haemorrhagic intracranial tumours» (en anglès). Radiopaedia.org, 2015, Oct 12, pàgs: 5 [Consulta: 23 juliol 2017].
  14. ↑ Marvin E, Akhter AS, Coppens JR «Recurrent hemorrhage in hemangioblastoma involving the posterior fossa: Case report» (en anglès). Surg Neurol Int, 2017 Jun 21; 8, pp: 122. DOI: 10.4103/sni.sni_91_17. PMC: 5502298. PMID: 28713626 [Consulta: 23 juliol 2017].
  15. ↑ Panciani PP, Agnoletti A, Fornaro R, Fontanella M, Ducati A «Multiple cavernomas of the brain: simultaneous hemorrhage of two lesions in a non-familial form» (en anglès). Turk Neurosurg, 2012; 22 (6), pp: 671-674. DOI: 10.5137/1019-5149.JTN.4107-11.2. PMID: 23208895 [Consulta: 23 juliol 2017].
  16. ↑ Nozaki T, Sato H, Yamazoe T, Namba H «Diffuse astrocytoma initially presenting as a massive intracerebral hemorrhage: case report» (en anglès). Neurol Med Chir (Tokyo), 2015; 55 (1), pp: 86-88. DOI: 10.2176/nmc.cr.2013-0177. PMC: 4533396. PMID: 24418786 [Consulta: 13 agost 2017].
  17. ↑ Cabañas,F; Pellicer, A «Lesión cerebral en el niño prematuro» (en castellà). Protocolos de Neonatologia. AEPED, 2008, 27, pp: 253-269. ISSN: 2171-8172 [Consulta: 7 agost 2017].
  18. ↑ McConnell HL, Kersch CN, Woltjer RL, Neuwelt EA «The Translational Significance of the Neurovascular Unit» (en anglès). J Biol Chem, 2017 Gen 20; 292 (3), pp: 762-770. DOI: 10.1074/jbc.R116.760215. PMC: 524765. PMID: 27920202 [Consulta: 21 setembre 2017].
  19. ↑ Fisher M, French S, Ji P, Kim RC «Cerebral Microbleeds in the Elderly: A Pathological Analysis» (en anglès). Stroke, 2010 Des; 41 (12), pp: 2782-2785. DOI: 10.1161/STROKEAHA.110.593657. PMC: 3079284. PMID: 21030702 [Consulta: 21 setembre 2017].
  20. ↑ Block F, Dafotakis M «Cerebral Amyloid Angiopathy in Stroke Medicine» (en anglès). Dtsch Arztebl Int, 2017 Gen; 114 (3), pp: 37–42. DOI: 10.3238/arztebl.2017.0037. PMC: 5541242. PMID: 28179050 [Consulta: 17 agost 2017].
  21. ↑ Escudero Augusto, D; Marqués Álvarez, L; Taboada Costa, F «Actualización en hemorragia cerebral espontánea» (en castellà). Med Intensiva, 2008 Ag-Set; 32 (6), pp: 282-295. ISSN: 0210-5691. PMID: 18601836 [Consulta: 19 agost 2017].
  22. ↑ Flaherty ML, Kissela B, Woo D, Kleindorfer D, et al «The increasing incidence of anticoagulant-associated intracerebral hemorrhage» (en anglès). Neurology, 2007 Gen 9; 68 (2), pp: 116-121. DOI: 10.1212/01.wnl.0000250340.05202.8b. ISSN: 0028-3878. PMID: 17210891 [Consulta: 22 setembre 2017].
  23. ↑ Aguilar MI, Hart RG, Kase CS, Freeman WD, et al «Treatment of Warfarin-Associated Intracerebral Hemorrhage: Literature Review and Expert Opinion» (en anglès). Mayo Clin Proc, 2007 Gen; 82 (1), pp: 82–92. DOI: 10.4065/82.1.82. ISSN: 0025-6196. PMID: 17285789 [Consulta: 22 setembre 2017].
  24. ↑ Cervera A, Amaro S, Chamorro A «Oral anticoagulant-associated intracerebral hemorrhage» (en anglès). J Neurol, 2012 Feb; 259 (2), pp: 212-224. DOI: 10.1007/s00415-011-6153-3. PMID: 21748282 [Consulta: 22 setembre 2017].
  25. ↑ Bajwa AA, Silliman S, Cury JD, Seeram V, et al «Characteristics and outcomes of cocaine-related spontaneous intracerebral hemorrhages» (en anglès). ISRN Neurol, 2013; 2013, pp: 124390. DOI: 10.1155/2013/124390. PMC: 3603298. PMID: 23533805 [Consulta: 20 agost 2017].
  26. ↑ Lappin JM, Darke S, Farrell M «Stroke and methamphetamine use in young adults: a review» (en anglès). J Neurol Neurosurg Psychiatry, 2017; Ag 23, pii: jnnp-2017-316071. DOI: 10.1136/jnnp-2017-316071. ISSN: 0022-3050. PMID: 28835475 [Consulta: 20 setembre 2017].
  27. ↑ Major Risk Factors for Intracerebral Hamorrhage in the Young Are Modifiable Edward Feldmann, MD; Joseph P. Broderick, MD; Walter N. Kernan, MD; Catherine M. Viscoli, PhD; Lawrence M. Brass, MD; Thomas Brott, MD; Lewis B. Morgenstern, MD; Janet Lee Wilterdink, MD Ralph I. Horwitz, MD. Published in Stroke. 2005;36:1881.
  28. ↑ Page 117 in: Henry S. Schutta; Lechtenberg, Richard. Neurology practice guidelines. Nova York: M. Dekker, 1998. ISBN 0-8247-0104-6. 
  29. ↑ Copenhaver BR, Hsia AW, Merino JG, et al. «Racial differences in microbleed prevalence in primary intracerebral hemorrhage». Neurology, 71, 15, octubre 2008, pàg. 1176–82. DOI: 10.1212/01.wnl.0000327524.16575.ca. PMC: 2676986. PMID: 18838665.
  30. ↑ Howard G, Cushman M, Howard VJ, Kissela BM, et al «Risk factors for intracerebral hemorrhage: the REasons for geographic and racial differences in stroke (REGARDS) study» (en anglès). Stroke, 2013 Maig; 44 (5), pp: 1282-1287. DOI: 10.1161/STROKEAHA.111.000529. PMC: 3753577. PMID: 23532012 [Consulta: 23 setembre 2017].
  31. ↑ Xu X, Zheng Y, Chen X, Li F, et al «Comparison of endoscopic evacuation, stereotactic aspiration and craniotomy for the treatment of supratentorial hypertensive intracerebral haemorrhage: study protocol for a randomised controlled trial» (en anglès). Trials, 2017 Jun 28; 18 (1), pp: 296. DOI: 10.1186/s13063-017-2041-1. PMC: 5490150. PMID: 28659171 [Consulta: 19 agost 2017].
  32. ↑ Mould WA, Carhuapoma JR, Muschelli J, Lane K, et al «Minimally Invasive Surgery plus rt-PA for Intracerebral Hemorrhage Evacuation (MISTIE) Decreases Perihematomal Edema» (en anglès). Stroke, 2013 Mar; 44 (3), pp: 627–634. DOI: 10.1161/STROKEAHA.111.000411. PMC: 4124642. PMID: 23391763 [Consulta: 23 setembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hemorràgia cerebral
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hemorràgia_cerebral&oldid=25771582»