Embòlia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaEmbòlia
Tipusembolisme i trombosi Modifica el valor a Wikidata
Especialitatmedicina d'urgències i cirurgia vascular Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10I74, I82, O88, T79.0 i T79.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9444.9 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0271669 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB18165 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD004617 Modifica el valor a Wikidata

L'embòlia (del grec émbolos, ἔμβολος, tap) és l'impacte d'una massa no soluble que és transportada pel sistema cardiovascular d'un lloc a un altre. Aquesta massa pot ser de diferents naturaleses: sòlida, líquida o gasosa. A més, pot tenir diversos orígens. L'èmbol és la massa intravascular insoluble que produeix l'embòlia. Rudolf Virchow va emprar el terme per primera vegada l'any 1854.[1]

El seu principal efecte és produir isquèmies tissulars de major o menor grau en funció del lloc que afecti així com de la mida de l'èmbol (com més gran sigui, pot tapar un vas més important i, per tant, produirà un efecte més extens).

Causes[modifica]

Es poden trobar els següents orígens:

Es presenta clínicament amb un quadre de dispnea, dolor toràcic i cianosi a causa de la hipòxia.[6] Aquest tipus d'embòlia pot causar infarts pulmonars,[7] embòlies pulmonars de repetició (si no s'elimina l'etiologia dels èmbols) que poden causar hipertensió pulmonar crònica[8] i en les tromboembòlies poden donar-se embòlies anomenades cavalcants (que taponen les bifurcacions de les artèries pulmonars i poden causar la mort de l'individu).[9] L'administració d'alguns medicaments, com ara el clomifè, de forma continuada és un dels factors que afavoreixen el desenvolupament d'una embòlia pulmonar.[10]

  • Sistèmica: l'èmbol s'impacta en els capil·lars o en les arterioles de petit calibre d'òrgans com el cor, el cervell, la melsa, els ronyons, l'intestí, extremitats inferiors, etc. L'èmbol s'origina a les venes pulmonars, el cor esquerre (per una arrítmia o per dilatació del cor esquerre) o en el sistema arterial (a l'arterioesclerosi o aneurismes que alliberin èmbols).

Aquest tipus d'embòlies solen originar isquèmia i necrosi tissular (infarts). L'afectació del cor o el cervell pot ser fatal i causar la mort (per això s'ha aplicar tractament precoç quan es detecta l'embòlia i fer profilaxi en pacients de risc i hospitalitzats).[11]

  • Paradoxal: és un tipus molt infreqüent. És la que s'origina en el cor dret o el sistema venós (com l'embòlia pulmonar), però que afecta a òrgans depenents del sistema circulatori major i no del pulmonar (els òrgans diana són els de l'embòlia sistèmica).[12] Perquè això passe han d'existir diverses condicions. En primer lloc, ha d'haver-hi comunicació entre els dos sistemes (que sol ser interauricular per un forat a l'envà). A més ha d'existir hipertensió arterial al cor dret (per superar el gradient de pressió que hi ha entre els dos sistemes de forma fisiològica), i finalment i lògicament ha d'originar un èmbol.[13] Rares vegades, es produeix en persones adultes amb persistència del forat oval cardíac.[14]

Tipologia d'èmbols[modifica]

Quant a la composició dels èmbols trobem la següent classificació:

  1. Tromboembòlia: és el típic cas d'embòlia. Està constituït per material trombòtic (material sanguini coagulat dins dels vasos). Característicament, aquest èmbol no s'adapta a les parets vasculars on es troba, ja que s'ha originat en un altre punt distant del sistema vascular.
    1. Pulmonar: a causa d'una trombosi venosa profunda, freqüent en pacients amb varius,[15] immobilitzats durant molt temps o amb fibril·lació auricular.
    2. Sistèmica: cor esquerre per alteracions del ritme o per estenosi de la vàlvula mitral que comporta una dilatació auricular. També en algunes endocarditis trombòtiques no bacterianes. Antics infarts, en afectar la contracció cardíaca que no és perfecta, també poden facilitar la producció de trombes i embòlies. En el sistema vascular arterial els aneurismes i les plaques d'ateroma també poden generar trombosi.
  2. Gasosa: sol ser pel nitrogen o l'oxigen (es produeixen bombolles que taponen els vasos).
    1. Venós: sol ser causat per procediments mèdics invasius del territori venós.[16] Uns 200 centímetres cúbics d'aire poden produir la mort del pacient.[17]
    2. Arterial: sol produir-se en intervencions quirúrgiques o traumatismes toràcics.[18] Amb menys aire que el venós pot produir la mort i es comporta com una embòlia sistèmica pel que fa als òrgans afectats.[19]
    3. Per nitrogen: això passa quan hi ha una descompressió ràpida, per exemple en els submarinistes que ascendeixen ràpidament sense tenir en compte que passen d'un lloc amb molta pressió a un altre amb menys pressió. Cada 10 metres de profunditat, la pressió augmenta 1 atmosfera. Pot produir la mort quan afecta el SNC.
    4. Per diòxid de carboni: és poc comuna. Forma part del conjunt de possibles complicacions accidentals de la cirurgia laparoscòpica.[20]
  3. Greix: l'èmbol està format per glòbuls de teixit adipós.[21] Moltes vegades, el seu origen està en la medul·la òssia (ja que està formada per teixit adipós i cèl·lules hematopoètiques).[22] Pot passar en els traumatismes ossis[23] i ser una complicació de la cirurgia ortopèdica o d'una liposucció.[24] Sol produir embòlia pulmonar.[25] Rarament, el embolisme gras apareix en el cervell com a conseqüència d'una anèmia de cèl·lules falciformes.[26]
  4. Líquid amniòtic: es produeix en parts difícils, en els que el líquid amniòtic que es troba al sac amniòtic, pot penetrar en la circulació sanguínia materna, comportant-se com un èmbol.[27] Aquest tipus d'embòlia també pot originar una coagulació intravascular disseminada.[28]
  5. Tumoral: Deguda a la infiltració d'estructures vasculars per neoplàsies malignes. Les neoplàsies que embolitzen amb més freqüència són els tumors d'origen epitelial o carcinomes, especialment els renals i els hepàtics. No obstant això, el tumor el que sol produir és metàstasi a distància quan penetra en els vasos (originant nous tumors en altres llocs del cos de la mateixa estirp cel·lular que l'originari).
  6. Sèptic: l'èmbol és material sèptic (pus amb l'agent infecciós).[29] Sol donar-se en l'endocarditis bacteriana.[30] A més de produir embòlies pot originar nous centres infecciosos a distància (en forma d'abscessos habitualment). També la periodontitis greu[31] o la tromboflebitis infectada poden originar èmbols sèptics. Una complicació important de l'embolia sèptica pulmonar en drogoaddictes que fan servir la via endovenosa és el pneumotòrax espontani.[32]
  7. Cossos estranys: ocòrre quan el material que provoca l'embòlia és un material provinent de l'exterior de l'organisme. Per exemple: projectils d'arma de foc,[33] alguns paràsits com els que originen l'equinococcosi quística[34] i de forma iatrogènica quan un catèter venós perifèric introduït amb fins mèdics es trenca i produeix una embòlia pulmonar.[35]

Conseqüències[modifica]

Les embòlies produeixen situacions d'isquèmia (ja que disminueixen el flux de sang provocant que no s'oxigenen correctament alguns teixits). Aquesta situació s'intenta superar augmentant la circulació col·lateral, encara que en alguns òrgans com el cor això és molt poc freqüent, ja que no existeixen vasos col·laterals.

Si el grau d'obstrucció és total o molt important llavors es pot produir l'infart, que és quan la hipòxia és tan intensa que produeix la mort de cèl·lules per necrosi.

Referències[modifica]

  1. Norman, RA «Virchow Timeline and Notable Facts» (en anglès). A: Dr Rudolph Virchow, the Father of Pathology. Cambridge Scholars Publishing, 2022; Gen 25, pàg: IX. ISBN 978-1-5275-7732-9 [Consulta: 15 febrer 2024].
  2. Vyas, V; Goyal, A «Acute Pulmonary Embolism» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Ag 8; NBK560551 (rev), pàgs: 20. PMID: 32809386 [Consulta: 14 febrer 2024].
  3. Huisman, MV; Klok, FA «Diagnostic management of acute deep vein thrombosis and pulmonary embolism» (en anglès). J Thromb Haemost, 2013 Mar; 11 (3), pp: 412-422. DOI: 10.1111/jth.12124. ISSN: 1538-7836. PMID: 23294863 [Consulta: 14 febrer 2024].
  4. Ptaszynska-Kopczynska, K; Kiluk, I; Sobkowicz, B «Atrial Fibrillation in Patients with Acute Pulmonary Embolism: Clinical Significance and Impact on Prognosis» (en anglès). Biomed Res Int, 2019 Ag 19; 2019, pp: 7846291. DOI: 10.1155/2019/7846291. PMC: 6720355. PMID: 31531368 [Consulta: 14 febrer 2024].
  5. Pinsky, MR «The right ventricle: interaction with the pulmonary circulation» (en anglès). Crit Care, 2016 Set 10; 20 (1), pp: 266. DOI: 10.1186/s13054-016-1440-0. PMC: 5018168. PMID: 27613549 [Consulta: 14 febrer 2024].
  6. Dix, C; Tran, H «Pulmonary embolus» (en anglès). Aust J Gen Pract, 2022 Set; 51 (9), pp: 667-671. DOI: 10.31128/AJGP-05-22-6440. ISSN: 2208-7958. PMID: 36045622 [Consulta: 15 febrer 2024].
  7. Kaptein, FHJ; Kroft, LJM; Hammerschlag, G; Ninaber, MK; Bauer, MP; et al «Pulmonary infarction in acute pulmonary embolism» (en anglès). Thromb Res, 2021 Jun; 202, pp: 162-169. DOI: 10.1016/j.thromres.2021.03.022. ISSN: 1879-2472. PMID: 33862471 [Consulta: 14 febrer 2024].
  8. Klok, FA; Delcroix, M; Bogaard, HJ «Chronic thromboembolic pulmonary hypertension from the perspective of patients with pulmonary embolism» (en anglès). J Thromb Haemost, 2018 Jun; 16 (6), pp: 1040-1051. DOI: 10.1111/jth.14016. ISSN: 1538-7836. PMID: 29608809 [Consulta: 17 febrer 2024].
  9. Patel, PB; Ramamurthy, S «Massive Life-Threatening Saddle Pulmonary Embolism in a Healthy 28-Year-Old» (en anglès). Cureus, 2023 Abr 18; 15 (4), pp: e37789. DOI: 10.7759/cureus.37789. PMC: 10198669. PMID: 37213943 [Consulta: 14 febrer 2024].
  10. Puri, C; Obah, EA «Clomiphene- induced pulmonary embolism» (en anglès). J Community Hosp Intern Med Perspect, 2021 Mar 23; 11 (2), pp: 256-257. DOI: 10.1080/20009666.2021.1878624. PMC: 8043545. PMID: 33889332 [Consulta: 16 febrer 2024].
  11. Pérez Ramírez, Á «Profilaxis de las enfermedades tromboembólicas en los pacientes hospitalizados -Treball de Fi de Grau-» (en castellà). Facultad de Enfermería, Universidad de Valladolid, 2015, pàgs: 26 [Consulta: 16 febrer 2024].
  12. Windecker, S; Stortecky, S; Meier, B «Paradoxical embolism» (en anglès). J Am Coll Cardiol, 2014 Jul 29; 64 (4), pp: 403-415. DOI: 10.1016/j.jacc.2014.04.063. ISSN: 1558-3597. PMID: 25060377 [Consulta: 15 febrer 2024].
  13. Hakman, EN; Cowling, KM «Paradoxical Embolism» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Set 8; NBK470196 (rev), pàgs: 6. PMID: 29262019 [Consulta: 14 febrer 2024].
  14. Rizza, A; Negro, F; Gasbarri, T; Arpesani, R; Ferro, B; Roncucci, P; Palmieri, C; Sorbo, S; et al «Life-threatening paradoxical thromboembolism in a patient with patent foramen ovale» (en anglès). Cardiovasc Ultrasound, 2022 Nov 28; 20 (1), pp: 28. DOI: 10.1186/s12947-022-00298-x. PMC: 9703718. PMID: 36443797 [Consulta: 15 febrer 2024].
  15. Poredos, P; Kozak, M; Antignani, PL; Jezovnik, MK «From varicose veins to venous thromboembolic events» (en anglès). Int Angiol, 2023 Jun; 42 (3), pp: 254-259. DOI: 10.23736/S0392-9590.23.04948-9. ISSN: 1827-1839. PMID: 36744423 [Consulta: 15 febrer 2024].
  16. Alrasheedi, SM; Alhumaidan, LS; Alkhathami, AA; Alhati, M «Incidental Finding of Venous Air Embolism: A Case Report». Cureus, 2023 Gen 17; 15 (1), pp: e33896. DOI: 10.7759/cureus.33896. PMC: 9935085. PMID: 36819379 [Consulta: 16 febrer 2024].
  17. Callejón-Peláez, EG; Martínez-Izquierdo, A; Baragaño-Ordoñez, ME; Borrego-Jiménez, P; Siles-Rojas, A «Embolismo gaseoso masivo yatrogénico tratado con oxigenoterapia hiperbárica» (en castellà). Sanid Mil, 2021 Abr-Jun; 77 (2), pp: 94-97. DOI: 10.4321/s1887-85712021000200005. ISSN: 1887-8571 [Consulta: 15 febrer 2024].
  18. Alexander, AM; Martin, N «Arterial Gas Embolism» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Abr 14; NBK546599 (rev), pàgs: 6. PMID: 31536206 [Consulta: 15 febrer 2024].
  19. Kandori, K; Ishii, W; Iiduka, R «Massive systemic arterial air embolism caused by an air shunt after blunt chest trauma: A case report» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2018; 51, pp: 368-371. DOI: 10.1016/j.ijscr.2018.09.014. PMC: 6170213. PMID: 30268062 [Consulta: 15 febrer 2024].
  20. Park, EY; Kwon, JY; Kim, KJ «Carbon dioxide embolism during laparoscopic surgery» (en anglès). Yonsei Med J, 2012 Maig; 53 (3), pp: 459-466. DOI: 10.3349/ymj.2012.53.3.459. PMC: 3343430. PMID: 22476987 [Consulta: 16 febrer 2024].
  21. Adeyinka, A; Pierre, L «Fat Embolism» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Oct 31; NBK499885 (rev), pàgs: 14. PMID: 29763060 [Consulta: 18 febrer 2024].
  22. Thach, R; Cina, A; Gitto, L «Fatal bone marrow embolism» (en anglès). Proc (Bayl Univ Med Cent), 2022 Jun 7; 35 (5), pp: 714-716. DOI: 10.1080/08998280.2022.2081953. PMC: 9373754. PMID: 35991753 [Consulta: 15 febrer 2024].
  23. Alpert, M; Grigorian, A; Scolaro, J; Learned, J; Dolich, M; et al «Fat embolism syndrome in blunt trauma patients with extremity fractures» (en anglès). J Orthop, 2020 Set 6; 21, pp: 475-480. DOI: 10.1016/j.jor.2020.08.040. PMC: 7923246. PMID: 33716415 [Consulta: 15 febrer 2024].
  24. Cantu, CA; Pavlisko, EN «Liposuction-Induced Fat Embolism Syndrome: A Brief Review and Postmortem Diagnostic Approach» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2018 Jul; 142 (7), pp: 871-875. DOI: 10.5858/arpa.2017-0117-RS. ISSN: 1543-2165. PMID: 29939780 [Consulta: 15 febrer 2024].
  25. Newbigin, K; Souza, CA; Torres, C; Marchiori, E; Gupta, A; et al «Fat embolism syndrome: State-of-the-art review focused on pulmonary imaging findings» (en anglès). Respir Med, 2016 Abr; 113, pp: 93-100. DOI: 10.1016/j.rmed.2016.01.018. ISSN: 1532-3064. PMID: 26895808 [Consulta: 15 febrer 2024].
  26. Gendreau, S; Scholer, M; Cecchini, J; Habibi, A; Razazi, K; De Prost, N; Carteaux, G; Bartolucci, P; et al «Cerebral fat embolism in sickle cell disease» (en anglès). Am J Hematol, 2020 Feb; 95 (2), pp: E41-E45. DOI: 10.1002/ajh.25686. ISSN: 1096-8652. PMID: 31736103 [Consulta: 18 febrer 2024].
  27. Haftel, A; Carlson, K; Chowdhury, YS «Amniotic Fluid Embolism» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2024 Gen 10; NBK559107 (rev), pàgs: 12. PMID: 32644533 [Consulta: 15 febrer 2024].
  28. Gara, M; Draouil, A; Ben Saad, A; Njima, M; Ladib, A; et al «Disseminated intravascular coagulation type of amniotic fluid embolism: a challenging case report with favorable outcome» (en anglès). Pan Afr Med J, 2021 Abr 1; 38, pp: 325. DOI: 10.11604/pamj.2021.38.325.23434. PMC: 8265244. PMID: 34285748 [Consulta: 15 febrer 2024].
  29. Elsaghir, H; Al Khalili, Y «Septic Emboli» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Jun 26; NBK549827 (rev), pàgs: 12. PMID: 31751017 [Consulta: 17 febrer 2024].
  30. Panjwani, A; Yousif, N «Septic Pulmonary Embolism Related to Right-sided Infective Endocarditis» (en anglès). J Saudi Heart Assoc, 2022 Abr 18; 34 (2), pp: 70-71. DOI: 10.37616/2212-5043.1300. PMC: 9059837. PMID: 35586225 [Consulta: 17 febrer 2024].
  31. Shiota, Y; Taniguchi, A; Yuzurio, S; Horita, N; Hosokawa, S; Watanabe, Y; et al «Septic pulmonary embolism induced by dental infection» (en anglès). Acta Med Okayama, 2013; 67 (4), pp: 253-258. DOI: 10.18926/AMO/51070. ISSN: 0386-300X. PMID: 23970324 [Consulta: 17 febrer 2024].
  32. Sheu, CC; Hwang, JJ; Tsai, JR; Wang, TH; et al «Spontaneous pneumothorax as a complication of septic pulmonary embolism in an intravenous drug user: a case report» (en anglès). Kaohsiung J Med Sci, 2006 Feb; 22 (2), pp: 89-93. DOI: 10.1016/S1607-551X(09)70226-8. ISSN: 2410-8650. PMID: 16568726 [Consulta: 17 febrer 2024].
  33. Campos Serra, A; Montmany Vioque, S; Rebasa Cladera, P; Criado Paredes, E; Navarro Soto, S «Embolismo venoso de un proyectil» (en castellà). Emergencias, 2016 Jun;28 (3), pp: 206-210. ISSN: 2386-5857. PMID: 29105458 [Consulta: 15 febrer 2024].
  34. Salem, R; Zrig, A; Joober, S; Trimech, T; Harzallah, W; Jellali, MA; Mnari, W; Saad, J; et al «Pulmonary embolism in echinococcosis: two case reports and literature review» (en anglès). Ann Trop Med Parasitol, 2011 Gen; 105 (1), pp: 85-89. DOI: 10.1179/136485911X12899838413466. PMC: 4089793. PMID: 21294952 [Consulta: 15 febrer 2024].
  35. Dell'Amore, A; Ammari, C; Campisi, A; D'Andrea, R; et al «Peripheral venous catheter fracture with embolism into the pulmonary artery» (en anglès). J Thorac Dis, 2016 Des; 8 (12), pp: E1581-E1584. DOI: 10.21037/jtd.2016.12.02. PMC: 5227288. PMID: 28149586 [Consulta: 15 febrer 2024].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]