Iatrogènia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La iatrogènia és aquell dany que el malalt no tenia anteriorment i que adquireix per causa de l'actuació del metge, o en un sentit més ampli, el que es deriva de l'atenció mèdica; en resum es refereix als efectes nocius que pateix el malalt per culpa del seu contacte amb la medicina. Iatrogènia deriva de la paraula iatrogènesi que significa literalment "provocat pel metge" (iatros significa metge en grec, i gènesi: crear).

Els danys iatrogènics poden ser de tres tipus: predictibles (o calculats), els aleatoris (o accidentals) i els ocasionats per negligència (o ineptitud). Els predictibles o calculats són inseparables d'un efecte primari, com en el cas de l'administració de medicaments, col·locació de catèters, etc. Els aleatoris o accidentals poden presentar-se també amb l'administració de medicaments però de manera excepcional. Els danys iatrogènics que són comesos per negligència són pròpiament per ineptitud o incapacitat. Les adversitats que provenen d'errors de conducta són anomenades "mala praxi" o "mala pràctica".

Causes de la iatrogènia[modifica]

Hi ha diverses causes de iatrogènia:

  • Error mèdic
  • Negligència mèdica o procediments inadequats
  • Errors en escriure la recepta o recepta difícil de desxifrar.
  • Interacció dels medicaments receptats
  • Efectes adversos dels medicaments receptats.
  • No contemplar els possibles efectes negatius del medicament receptat.
  • Ús excessiu de medicaments que porta a la resistència microbiana.
  • Tractaments no segurs
  • Diagnòstic erroni
  • Diagnòstic psiquiàtric o psicològic erroni.
  • Rebuig per part del metge a prendre en consideració els efectes negatius que el pacient diu patir.
  • Infeccions nosocomials (infecció hospitalària que apareix durant les primeres 48 hores després de l'ingrés hospitalari).
  • Infecció intrahospitalària.
  • Deguda a afeccions musculars, sensorials, nervioses o mentals dels metges.
  • Dany en forma de deteriorament cognitiu que produeixen els psicofàrmacs com les benzodiazepines i que són de curs legal, és a dir que estan autoritzats.

Classificació de iatrogènies[modifica]

Pot ser psicològica, quan danya la integritat psíquica de l'individu i els seus principis ètic-morals, que fins i tot poden repercutir en agreujament de malalties orgàniques; i pot ser no psicològica, quan danya la integritat física de l'individu.

A part d’aquesta classificació, una divisió més concreta seria aquesta:

iatrogènia medicamentosa[modifica]

Els medicaments són potencialment tòxics, els seus efectes secundaris han augmentat amb la seva eficàcia i la difusió de la seva ocupació.

La iatrogènia medicamentosa es pot produir per les següents causes:

  • Per defectes posològics.
  • Per toxicitat primària de la droga que produeix efectes col·laterals.
  • Per les seves propietats teratogèniques.
  • Per crear dependència.
  • Per produir dany anatòmic, funcional o metabòlica.
  • Per provocar hipersensibilitat.

Els tractaments medicamentosos inadequats gairebé sempre es donen per desconeixement de la farmacologia i toxicologia bàsica dels medicaments prescrits i per la influència que exerceixen sobre els metges els laboratoris farmacèutics.

Psicoiatrogènia[modifica]

La psicoiatrogènia té com a mitjà els elements de la comunicació entre el metge i el malalt, tant els propis de la comunicació verbal (iatrolalia) com els de la comunicació expressiva no verbal mitjançant actituds o gestos (iatromimia). Són iatrogènics les paraules o gestos lesius per al pacient en afeblir la seva seguretat, provocar sentiments d'humiliació o ridícul, estimular la seva hipocondria, atemptar contra la seva autoestima, crear o augmentar la seva desconfiança. Els diagnòstics precipitats no suficientment confirmats poden quedar fixats en el pacient i és molt difícil rectificar- els posteriorment.

Els comentaris imprudents poden provocar angoixa al pacient. Sovint durant les visites o rondes hospitalàries, en la pròpia capçalera del malalt, s'exposa des de la seva vida íntima fins a la gravetat de la seva malaltia i la possible causa de la mort, usant amb lleugeresa termes com tumor, neoplàsia, incurable, sense adonar-se'n del dany psicològic a qui segueix atent els comentaris que es fan al seu voltant. En aquest tipus de iatrogènia està inclòs el personal paramèdic

Iatrogènia quirúrgica[modifica]

Tot acte quirúrgic encara el més elemental constitueix una agressió, si a això s'agreguen l'anestèsia i les drogues utilitzades en el pre i postoperatori es donen les condicions potencials per provocar-la.

En cirurgia la iatrogènia pot obeir a les causes següents:

  • Perquè no s'ha establert el diagnòstic ni el pronòstic.
  • Per errors de tècnica, generalment per falta de planejament prequirúrgic.
  • Per una insuficient avaluació clínica preoperatòria.
  • Descuit i mala vigilància del postoperatori.
  • Intervencions innecessàries, justificades a mitges o simplement no justificades.
  • El cirurgià no estava capacitat per efectuar una determinada intervenció.

Iatrogènia en la infectologia[modifica]

Les infeccions nosocomials constitueixen una veritable iatroepidemia. Dues terceres parts de les infeccions que es desenvolupen en els pacients hospitalitzats estan compreses entre les quatre següents: infeccions de les vies urinàries, les infeccions de la ferida quirúrgica, les pneumònies i les bacterièmies, estretament relacionades amb procediments invasius.

En aquest grup també s'inclou l'ús indiscriminat d'antibiòtics, responsable del ràpid increment de les soques resistents.

Podem dir que la Iatrogènia té infinitat de facetes, formes d'aparició, que han de ser vigilades i jutjades sempre que calgui.

És indispensable la formació integral des del punt de vista ètic i moral en el personal de la salut que a més ha de tenir condicions humanes especials. La iatrogènia seguirà existint; sempre hi haurà casos de mala pràctica, algun error durant l'execució dels tractaments o una infecció no identificada a temps, de manera que les accions per disminuir l'efecte nociu de les intervencions mèdiques contribuirà a reduir l'índex de morts per aquesta causa.

Referències[modifica]

[1][2][3][4][5][6][7][8][9][10][11]

  1. «¿Que es la Iatrogenia?» (en es-es). ContraInfo.Com.
  2. «Significado de IATROGENIA o YATROGENIA». [Consulta: 27 gener 2017].
  3. «Documento sin título». [Consulta: 27 gener 2017].
  4. «Revista DIAGNOSTICO». [Consulta: 27 gener 2017].
  5. «Revista Elementos, Ciencia y Cultura - Iatrogenia clínica infecciones nosocomiales». [Consulta: 27 gener 2017].
  6. Ortiz Lobo, Alberto; Ibáñez Rojo, Vicente «Iatrogenia y prevención cuaternaria en salud mental». Revista Española de Salud Pública, 85, 6, 01-12-2011, pàg. 513–525. ISSN: 1135-5727.
  7. Kohn L, ed, Corrigan J, ed, Donaldson M, ed. To Err Is Human: Building a Safer Health System. Washington, DC: National Academy Press; 1999.
  8. Weingart SN, Wilson RM, Gibberd RW, Harrison B. Epidemiology and medical error. BMJ. 2000;320:774-777.
  9. Donahoe MT. Comparing generalist and specialty care: discrepancies, deficiencies, and excesses, Arch Intern Med. 1998;158:1596-1607
  10. «Iatrogenia: conceptos». [Consulta: 27 gener 2017].
  11. Steel K, Gertman PM, Crescenzi C, Anderson J. "Iatrogenic illness on a general medical service at a university hospital". N Engl J Med. 1981; 304 (11): 638-42.