Vés al contingut

Infart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Es denomina infart a la necrosi (mort d'un teixit) per alteració del flux sanguini (habitualment l'aport arterial) d'un òrgan o d'una part d'ell, per:

Els infarts més freqüents ocorren:

però poden produir-se en qualsevol òrgan.

Els infarts, en un mateix òrgan, poden presentar diferents localitzacions i patrons morfològics, segons sigui la conformació estructural d'aquest, les seves relacions anatòmiques i el mecanisme causal. Per exemple, els infarts esplènics poden mostrar característiques molt diverses en cas de torsió de l'hilum i pèrdua de la funció vascular, d'endocarditis o de anèmia falciforme.[3]

Alguns processos en especial, com la síndrome paraneoplàstica o la síndrome antifosfolipídica provoquen infarts múltiples a múltiples òrgans.[4] La trombofília és una de les causes d'infarts renals[5] i de miocardi en persones joves.[6]

Referències

[modifica]
  1. Pósfai É, Marton I, Borbényi Z, Nemes A «Myocardial infarction as a thrombotic complication of essential thrombocythemia and polycythemia vera» (en anglès). Anatol J Cardiol, 2016 Jun; 16 (6), pp: 397-402. DOI: 10.14744/AnatolJCardiol.2015.6125. PMC: 5331370. PMID: 27182615 [Consulta: 24 juliol 2017].
  2. Skinner DB, Zarins CK, Moossa AR «Mesenteric vascular disease» (en anglès). Am J Surg, 1974 Des; 128 (6), pp: 835-839. Arxivat de l'original el 23 de juny 2010. PMID: 4433010 [Consulta: 19 juny 2017]. Arxivat 23 de juny 2010 a Wayback Machine.
  3. Goel, A; Weerakkody, Y «Splenic infarction» (en anglès). Radiopaedia, 2016, Maig 12, pàgs: 4 [Consulta: 20 juny 2017].
  4. Cervera, R; Espinosa, G; Bucciarelli, S; Font, J «Síndrome antifosfolipídico catastrófico» (en castellà). Jano, 2005, Sep; 69 (1576), pp: 461-468. ISSN: 0210-220X [Consulta: 20 juny 2017].[Enllaç no actiu]
  5. Gómez PF, García-Cosmes P, Corbacho L, Tabernero JM «Varón de 48 años con infarto renal y trombofilia» (en castellà). Nefrologia, 2008; 28 (4), pp: 463-464. ISSN: 0211-6995. PMID: 18662160 [Consulta: 12 juliol 2017].
  6. Vacek TP, Yu S, Rehman S, Grubb BP, et al «Recurrent myocardial infarctions in a young football player secondary to thrombophilia, associated with elevated factor VIII activity» (en anglès). Int Med Case Rep J, 2014 Oct 31; 7, pp: 147-154. DOI: 10.2147/IMCRJ.S68416. PMC: 4222711. PMID: 25382985 [Consulta: 12 juliol 2017].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]