Infart

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Es denomina infart a la necrosi (mort d'un teixit) per alteració del flux sanguini (habitualment l'aport arterial) d'un òrgan o d'una part d'ell, per:

  • Obstrucció arterial, el cas més habitual, ja sigui per:
    • elements dins de la llum del vas, per exemple plaques d'ateroma (la causa més habitual, ja sigui per trombosi o embòlia).
    • elements externs (tumors que comprimeixen el vas, torsió d'un òrgan, etc.).
  • Ruptura arterial (traumatisme).
  • Vasoconstricció arterial (per exemple: consum de cocaïna).
  • Obstrucció venosa.

Els infarts més freqüents ocorren:

però poden produir-se en qualsevol òrgan.

Els infarts, en un mateix òrgan, poden presentar diferents localitzacions i patrons morfològics, segons sigui la conformació estructural d'aquest, les seves relacions anatòmiques i el mecanisme causal. Per exemple, els infarts esplènics poden mostrar característiques molt diverses en cas de torsió de l'hilum i pèrdua de la funció vascular, d'endocarditis o de anèmia falciforme.[2]

Alguns processos en especial, com la síndrome paraneoplàstica o la síndrome antifosfolipìdica provoquen infarts múltiples a múltiples òrgans.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Skinner DB, Zarins CK, Moossa AR «Mesenteric vascular disease» (en anglès). Am J Surg, 1974 Des; 128 (6), pp: 835-839. PMID: 4433010 [Consulta: 19 juny 2017].
  2. Goel, A; Weerakkody, Y «Splenic infarction» (en anglès). Radiopaedia, 2016, Maig 12, pàgs: 4 [Consulta: 20 juny 2017].
  3. Cervera, R; Espinosa, G; Bucciarelli, S; Font, J «Síndrome antifosfolipídico catastrófico» (en castellà). Jano, 2005, Sep; 69 (1576)., pp: 461-468. ISSN: 0210-220X [Consulta: 20 juny 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Infart Modifica l'enllaç a Wikidata