Cocaïna
.jpg)
La cocaïna (de nom químic 2β-carbometioxi-3β-benzoxitropà, ecgoní metil ester benzoat) és un alcaloide que s'extreu de la planta anomenada Erythroxylum coca, un arbust originari del Perú i Bolívia. És un fort estimulant utilitzat sobretot com a droga recreativa.[2] Les formes més comunes de consum són inhalació, insuflació o injecció en vena en forma de clorhidrat de cocaïna, pasta bàsica de cocaïna i crack.
Els efectes mentals que provoquen inclouen la pèrdua de contacte amb la realitat, agressivitat,[3] l'agudització de l'estat d'alerta i mania persecutòria,[4] una intensa sensació de felicitat i agitació psicomotriu. Els símptomes a nivell físic són una ràpida freqüència cardíaca, sudoració i dilatació de les pupil·les[5] i altes dosis poden provocar una tensió arterial alta i l'augment de la temperatura corporal.[6] Els efectes comencen tot just uns segons (o minuts) després del seu consum i duren entre cinc i noranta minuts.[5] Encara que la major part del seu consum es realitza de forma il·legal, la cocaïna té un petit nombre d'usos mèdics acceptats com a anestèsic tòpic i antihemorràgic durant cirurgies nasals, entre d'altres.[7]
La cocaïna és molt addictiva, a causa del seu efecte sobre la via mesolímbica del cervell, i hi ha un alt risc de patir dependència, encara que el període de consum hagi estat curt.[2] El seu ús també augmenta el risc d'accident cerebrovascular, infart de miocardi, problemes pulmonars en els fumadors, infeccions sanguínies i aturada cardiorespiratòria sobtada.[2][8] La cocaïna que es ven al carrer es barreja habitualment amb anestèsics locals, midó de blat de moro, quinina, levamisol o sucre, que poden donar lloc a un augment de la toxicitat.[9] Després de consumir dosis de manera repetida, la persona pot veure disminuïda la seva capacitat de sentir plaer (anhedonia) i estar molt cansada físicament.[2] La cocaïna és un estimulant del sistema nerviós central[10] i un supressor de la gana.[11] Actua mitjançant la inhibició de la recaptació de la serotonina, la norepinefrina i la dopamina; això es tradueix en majors concentracions d'aquests tres neurotransmissors al cervell.[2] Pot creuar fàcilment la barrera hematoencefàlica, encara que també pot danyar-la.[12][13] La cocaïna es fabrica a partir de les fulles de la planta de la coca[14] que es cultiva principalment a Amèrica del Sud, i el 2013, 419 quilograms de cocaïna van ser produïts de forma legal,[15] mentre que el valor de la cocaïna comercialitzada en el mercat negre s'estima entre 100.000 i 500.000 milions de dòlars nord-americans cada any. El crack s'obté a partir de la cocaïna.[2]
Després de la marihuana, la cocaïna és la droga il·legal[16] més consumida a nivell mundial,[17] ja que es calcula que entre 18 i 22 milions de persones van utilitzar la substància el 2014, amb Amèrica del Nord com el seu principal consumidor, seguit d'Europa i Amèrica del Sud. S'estima que entre l'1 i el 3 % dels habitants del món desenvolupat han provat la cocaïna en algun moment de la seva vida[2] i cada any, és la responsable directa de milers de morts.[18] Les fulles de la planta de la coca porten sent utilitzades pels habitants de l'actual Perú des de l'antiguitat, encara que per aïllar la cocaïna de la fulla caldria esperar fins a 1860.[2] Des de 1961, està inclosa a la Convenció Única sobre Estupefaents, a fi de combatre el seu trànsit i consum.[19]
Història
[modifica]Hi ha constància que permet afirmar que la planta ja s'utilitzava des del 3000 aC. L'any 1862 els laboratoris Merck d'Alemanya van purificar els primers grams d'aquest alcaloide. Al segle xix el van convertir en un producte fonamental en innumerables medicines casolanes i begudes considerades tonificants, com ara el Vin Tonique Mariani à la Coca de Perou produït a Bordeus per un químic cors i amb un contingut de 6 mg de cocaïna/unça volumètrica.[20] Durant anys va ser un component més de la popular Coca-Cola fins que a principis del segle xx es va retirar de la fórmula en previsió de les lleis que prohibirien la venda i ús de la cocaïna[21] (Harrison Narcotics Tax Act, 1914).[22]
Extracció
[modifica]Els passos que se segueixen durant l'extracció de la cocaïna són:
| PROCESSOS D'EXTRACCIÓ | REACTIUS USATS |
| Pas de la coca a la pasta | Querosè, àcid sulfúric, bicarbonat sòdic |
| Pas de la pasta a la base de la cocaïna | Àcid sulfúric, permanganat potàssic |
| Pas de la cocaïna al clorohidrat de la cocaïna | Èter etílic, acetona, àcid clorhídric |
Addicció
[modifica]La cocaïna és una substància que crea molta addicció. Per això, alguns consumidors de cocaïna poden esdevenir incapaços de controlar el consum d'aquesta substància i arriben a prendre quantitats molt superiors a les que havien previst o a invertir enormes quantitats de diners en l'adquisició de la cocaïna.
Com altres drogues, el consum continuat de cocaïna comporta un procés de tolerància que fa que cada cop s'hagin de prendre dosis més elevades per experimentar els mateixos efectes.
Forma de consum
[modifica]Normalment es consumeix per inhalació, sense produir dependència física però sí que es poden observar canvis en l'estat anímic:
- insomni
- depressió
- irritabilitat
- cansament
Per via oral, és poc activa.
Per via intravenosa pot provocar dependència física.
Una altra forma de consum és el crack que es consumeix per inhalació i només necessita 10 segons per arribar al cervell. Els seus efectes màxims són de 30 segons i decreixen molt ràpidament.
Efectes immediats
[modifica]La cocaïna és un estimulant del sistema nerviós central. Obstaculitza el procés de reabsorció als circuits neuronals dopaminèrgics -dopamina-, per això les vies nervioses d'aquest circuit neuronal es troben contínuament excitades.
Els efectes fisiològics immediats que comporta el seu consum són:
- dilatació de les pupil·les.
- augment de la pressió sanguínia i del ritme respiratori.
- augment de la temperatura del cos.
- eufòria.
- reducció del cansament.
- accentuació perceptiva.
Pupil·les dilatades, coïssor al nas, gola seca: dificultat per menjar i molta set, pèrdua de gana i de son. Sensació d'eufòria, autoconfiança, energia, car suprimeix la sensació de cansament per després ensorrar al passar els efectes. Loquacitat, parlar sense solta ni volta. Nervis en tensió, ganes de moure's. Pèrdua de domini propi. Se salta a discutir i barallar el menor motiu. Ansietat. Una sola vegada és suficient per tenir fort desig de tornar a drogar-se i repetir els records d'eufòria.
La durada dels efectes dependrà del temps d'absorció. Com més ràpida sigui l'absorció, els efectes duraran menys.
Efectes a llarg termini
[modifica]El consum de cocaïna provoca una addicció psíquica important. Efectes de l'ús habitual:
- fortes paranoies, fins a arribar a un quadre psicòtic greu.
- el sistema nerviós es deteriora.
Físicament, els efectes es manifesten sobre el sistema cardiovascular i el sistema respiratori:
- taquicàrdia.
- hipertensió.
- respiració irregular.
- parada respiratòria.
Ús terapèutic
[modifica]Fins a la seva progressiva substitució per altres substàncies més efectives i amb menys complicacions, s'ha emprat en forma de solució tòpica com anestèsic local per efectuar determinades cirurgies oculars, nasals o bucals.[23]
Referències
[modifica]- ↑ Pagliaro, Louis; Pagliaro, Ann Marie. Pagliaros' Comprehensive Guide to Drugs and Substances of Abuse (en anglès). Washington, D.C.: American Pharmacists Association, 2004; Gen, pàgs: 462. ISBN 1-58212-066-8.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Data Available on the Extent of Cocaine Use and Dependence: Biochemistry, Pharmacologic Effects and Global Burden of Disease of Cocaine Abusers». Current Medicinal Chemistry, 19, 33, , pàg. 5647–5657. 10.2174/092986712803988811.
- ↑ Fattore L, Piras G, Corda MG, Giorgi O «The Roman high- and low-avoidance rat lines differ in the acquisition, maintenance, extinction, and reinstatement of intravenous cocaine self-administration». Neuropsychopharmacology, 34, 5, 2009, pàg. 1091–101. 10.1038/npp.2008.438418365.
- ↑ Hollinger, Mannfred A. Introduction to Pharmacology, Third Edition. CRC Press.
- ↑ 5,0 5,1 «Cocaine intoxication». Critical Care Clinics, 28, 4, 10-2012, pàg. 517–526. ISSN: 1557-8232. 10.1016/j.ccc.2012.07.00322998988.
- ↑ «Experimental treatments for cocaine toxicity: a difficult transition to the bedside». The Journal of Pharmacology and Experimental Therapeutics, 347, 2, 11-2013, pàg. 251–257. ISSN: 1521-0103. 10.1124/jpet.113.20638323978563.
- ↑ «Cocaine: what role does it have in current ENT practice? A review of the current literature». The Journal of Laryngology and Otology, 120, 10, 10-2006, pàg. 808–811. ISSN: 1748-5460. 10.1017/S002221510600145916848922.
- ↑ «Cocaine use and risk of stroke: a systematic review». Drug and Alcohol Dependence, 142, 9-2014, pàg. 1–13. ISSN: 1879-0046. 10.1016/j.drugalcdep.2014.06.04125066468.
- ↑ «Cocaine: History, Social Implications, and Toxicity—A Review». Disease-a-Month, 55, 1, , pàg. 6–38. 10.1016/j.disamonth.2008.10.002.
- ↑ «Cocaina». Acta Bioquímica Clínica Latinoamericana, 49, 1, 2015, pàg. 127-134. ISSN: 0325-2957 [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «Cocaine (Topical route)». drugs.com. [Consulta: 14 enero 2015].
- ↑ «Cocaine-induced breakdown of the blood-brain barrier and neurotoxicity». International Review of Neurobiology, 88, 2009, pàg. 297–334. ISSN: 0074-7742. 10.1016/S0074-7742(09)88011-219897082.
- ↑ MD, Steven B. Karch. Karch's Pathology of Drug Abuse, Fourth Edition. CRC Press.
- ↑ «cocaína». RAE.
- ↑ Naciones Unidas (ONU). «Narcotic Drugs 2014. Previsiones de las necesidades mundiales para 2015. Estadísticas de 2013.» (en inglés), 2015. [Consulta: 4 octubre 2016].
- ↑ «[Cocaine addiction: current data for the clinician]». Presse Médicale (Paris, France: 1983), 43, 1, 1 enero 2014, pàg. 9–17. ISSN: 0755-4982. 10.1016/j.lpm.2013.01.06923727012.
- ↑ «How well do international drug conventions protect public health?». Lancet (London, England), 379, 9810, 7 enero 2012, pàg. 84–91. ISSN: 1474-547X. 10.1016/S0140-6736(11)61423-222225673.
- ↑ «Global, regional, and national age-sex specific all-cause and cause-specific mortality for 240 causes of death, 1990-2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013». Lancet (London, England), 385, 9963, 10-2015, pàg. 117–171. ISSN: 1474-547X. 10.1016/S0140-6736(14)61682-225530442.
- ↑ «How well do international drug conventions protect public health?». The Lancet, 379, 9810, , pàg. 84–91. 10.1016/s0140-6736(11)61423-2.
- ↑ Usó Arnal, JC «Vino de Coca Mariani» (en castellà). A: Mundo Antiprohibicionist@, 2011; Maig 19 (rev), pàgs: 2. Arxivat de l'original el 15 de setembre 2017 [Consulta: 7 setembre 2018]. Arxivat 15 de setembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ Freye, Enno; Levy, Joseph V. Pharmacology and Abuse of Cocaine, Amphetamines, Ecstasy and Related Designer Drugs: A comprehensive review on their mode of action, treatment of abuse and intoxication (en anglès), 2009; Set 21, p. 17. ISBN 9048124476.
- ↑ Sixty-Third Congress of the United States «Harrison Narcotics Tax Act, 1914; Des 17» (en anglès). Schaffer Library of Drug Policy, 2006 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 7 setembre 2018].
- ↑ Tsuchiya, H «Anesthetic Agents of Plant Origin: A Review of Phytochemicals with Anesthetic Activity» (en anglès). Molècules, 2017 Ag 18; 22 (8), pii: E1369. DOI: 10.3390/molecules22081369. ISSN: 1420-3049. PMID: 28820497 [Consulta: 7 setembre 2018].
Bibliografia
[modifica]- Richards, John R.; Laurin, Erik G. Cocaine (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2017 Abr 22; NBK430769 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 7 setembre 2018].
- González Llona, Irantzu; Tumuluru, Sumant; González-Torres, Miguel Ángel; Gaviria, Moisés. Cocaína: una revisión de la adicción y el tratamiento (en castellà). Rev Asoc Esp Neuropsiq, 2015 Jul-Set; 35 (127), pp: 555-571. DOI 10.4321/S0211-57352015000300008 [Consulta: 7 setembre 2018].
