Cocaïna

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de fàrmacCocaïna
Cocaine-2D-skeletal.svg
Cocaine-3D-balls.png
Malaltia objecte dolor i Tos
Dades clíniques
Risc per l'embaràs
  • C
Risc de dependència Alta
Via Tòpica, oral, inhalació, IV, PO
Codi ATC N01BC01 R02AD03, S01HA01, S02DA02N01BC01, S01HA01, R02AD03 i S02DA02
Estat legal
R. dispensació
  • AU:
  • CA:
  • RU:
  • EUA:
Dades farmacocinètiques
Biodisponibilitat Oral: 30%
Nasal: 30-60%[1]
Metabolisme Hepatic CYP3A4
Vida mitjana 1 hora
Excreció Renal (benzoylecgonine and ecgonine methyl ester)
Identificadors
Número CAS 50-36-2
PubChem (CID) 5760
IUPHAR/BPS 2286
DrugBank APRD00080
ChemSpider 10194104
UNII I5Y540LHVR
KEGG D00110
ChEBI 27958
ChEMBL CHEMBL370805
AEPQ 100.000.030
Dades químiques i físiques
Fórmula C17H21NO4
Massa molecular 303.353 g/mol
Densitat 1,22 g/cm3
Punt de fusió 195 °C (383 °F)
Punt d'ebullició 187 °C
Solubilitat en aigua 1800 mg/mL (20 °C)
Modifica dades a Wikidata

La cocaïna (de nom químic 2β-carbometioxi-3β-benzoxitropà, ecgoní metil ester benzoat) és un alcaloide que s'extreu de la planta anomenada Erythroxylum coca, un arbust originari del Perú i Bolívia.

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha constància que permet afirmar que la planta ja s'utilitzava des del 3000 aC. L'any 1862 els laboratoris Merck d'Alemanya van purificar els primers grams d'aquest alcaloide. Al segle XIX el van convertir en un producte fonamental en innumerables medicines casolanes i durant anys va ser un component més de la popular Coca-Cola fins que a principis del segle XX es va retirar de la fórmula en previsió de les lleis que prohibirien la venda i ús de la cocaïna.[2]

Extracció[modifica | modifica el codi]

Els passos que se segueixen durant l'extracció de la cocaïna són:

PROCESSOS D'EXTRACCIÓ REACTIUS USATS
Pas de la coca a la pasta Querosè, àcid sulfúric, carbonat sòdic
Pas de la pasta a la base de la cocaïna Àcid sulfúric, permanganat potàssic
Pas de la cocaïna al clorohidrat de la cocaïna Èter etílic, acetona, àcid clorhídric

Addicció[modifica | modifica el codi]

La cocaïna és una substància que crea molta addicció. Per això, alguns consumidors de cocaïna poden esdevenir incapaços de controlar el consum d'aquesta substància i arriben a prendre quantitats molt superiors a les que havien previst o a invertir enormes quantitats de diners en l'adquisició de la cocaïna.

Com altres drogues, el consum continuat de cocaïna comporta un procés de tolerància que fa que cada cop s'hagin de prendre dosis més elevades per experimentar els mateixos efectes.

Forma de consum[modifica | modifica el codi]

Normalment es consumeix per inhalació, sense produir dependència física però sí que es poden observar canvis en l'estat anímic:

  • insomni
  • depressió
  • irritabilitat
  • cansament

Per via oral, és poc activa.

Per via intravenosa pot provocar dependència física.

Una altra forma de consum és el crack que es consumeix per inhalació i només necessita 10 segons per arribar al cervell. Els seus efectes màxims són de 30 segons i decreixen molt ràpidament.

Efectes immediats[modifica | modifica el codi]

La cocaïna és un estimulant del sistema nerviós central. Obstaculitza el procés de reabsorció als circuits neuronals dopaminèrgics -dopamina-, per això les vies nervioses d'aquest circuit neuronal es troben contínuament excitades.

Els efectes fisiològics immediats que comporta el seu consum són:

Pupil·les dilatades, coïssor al nas, gola seca: dificultat per menjar i molta set, pèrdua de gana i de son. Sensació d'eufòria, autoconfiança, energia, car suprimeix la sensació de cansament per després ensorrar al passar els efectes. Loquacitat, parlar sense solta ni volta. Nervis en tensió, ganes de moure's. Pèrdua de domini propi. Se salta a discutir i barallar el menor motiu. Ansietat. Una sola vegada és suficient per tenir fort desig de tornar a drogar i repetir els records d'eufòria.

La durada dels efectes dependrà del temps d'absorció. Com més ràpida sigui l'absorció, els efectes duraran menys.

Efectes a llarg termini[modifica | modifica el codi]

El consum de cocaïna provoca una addicció psíquica important. Efectes de l'ús habitual:

  • fortes paranoies, fins a arribar a un quadre psicòtic greu.
  • el sistema nerviós es deteriora.

Físicament, els efectes es manifesten sobre el sistema cardiovascular i el sistema respiratori:

  • taquicàrdia.
  • hipertensió.
  • respiració irregular.
  • parada respiratòria.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cocaïna Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Pagliaro, Louis; Ann Marie Pagliaro. Pagliaros' Comprehensive Guide to Drugs and Substances of Abuse. Washington, D.C.: American Pharmacists Association, 2004. ISBN 1-58212-066-8. 
  2. Freye, Enno; Levy, J. V.. (en anglès). Springer, 2009, p.17. ISBN 9048124476.