Logorrea

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaLogorrea
Tipus trastorn de la parla i parla compulsiva
Especialitat psicologia
Medicació
Classificació
CIM-10 R47.8
Modifica les dades a Wikidata

En la psicologia, la logorrea (del grec antic: λόγος / logos «paraula», i ῥέω / rheo «fluir») és un trastorn de la parla que provoca una excessiva necessitat de parlar, que de vegades pot conduir a la incoherència i a la repetició. La logorrea es classifica de vegades com una malaltia mental, encara que és més freqüentment classificada com a símptoma de malaltia mental o lesió cerebral.

Característiques[modifica]

La logorrea es caracteritza per la constant necessitat de parlar.[1] Altres símptomes relacionats inclouen l'ús de neologismes (paraules noves sense derivació clara), paraules que no tenen cap significat aparent, i, en alguns casos extrems, la creació de noves paraules i construccions morfosintàctiques.[2] La logorrea no s'hauria de confondre amb la pressió de la parla, que es caracteritza per la rapidesa de la parla i l'alternança «fluida» d'un tema a un altre mitjançant vincles tènues com la rima o el calembour,[3] que no necessàriament estan presents en la logorrea.

Causes[modifica]

S'ha demostrat que la logorrea està associada amb lesions cerebrals traumàtiques en el lòbul frontal,[4] així com amb lesions del tàlem[5][6] i el sistema inhibitori reticular ascendent,[7] i s'ha associat amb l'afàsia.[8] La logorrea també pot derivar d'una varietat de trastorns psiquiàtrics i neurològics[7] com la taquipsíquia,[1] mania,[9] hiperactivitat,[10] catatonia[11] i esquizofrènia.[12]

Tractament[modifica]

La parla excessiva pot ser un símptoma d'una malaltia subjacent i ha de ser abordada amb medicaments si es combina amb hiperactivitat o amb símptomes de malalties mentals, com ara al·lucinacions.[13] El tractament de la logorrea depèn del seu trastorn subjacent, si n'hi ha. S'utilitzen sovint els antipsicòtics, i el liti és un suplement comú als pacients maníacs.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Logorrhea».
  2. Nagels, Arne; Kircher, Tilo. «Symptoms and Neurobiological Models of Language in Schizophrenia».
  3. «Glossary». Medical Student Teaching Resource. Newcastle University.
  4. «Logorrhea Definition and Examples after Brain Injury».
  5. «Manic delirium and frontal-like syndrome with paramedian infarction of the right thalamus». J. Neurol. Neurosurg. Psychiatry, 51, 1, gener 1988, pàg. 116–9. DOI: 10.1136/jnnp.51.1.116. PMC: 1032723. PMID: 3258356.
  6. «[Hemiballismus with logorrhea and thymo-affective disinhibition caused by hematoma of the left subthalamic nucleus]» (en francès). Rev. Neurol. (Paris), 151, 6-7, 1995, pàg. 416–9. PMID: 7481408.
  7. 7,0 7,1 Arseni, C.; Dănăilă, L. «Logorrhea Syndrome with Hyperkinesia». European Neurology, 15, 4, 1977, pàg. 183–7. DOI: 10.1159/000114831. PMID: 872837.
  8. «Review of research on the clinical presentation of acquired childhood aphasia». Acta Neurol. Scand., 93, 6, juny 1996, pàg. 428–36. PMID: 8836305.
  9. «Clinical Management of Bipolar Disorder».
  10. Caplan, Louis R. «Delirium: A Neurologist’s View—The Neurology of Agitation andOveractivity». Disease State Review, 7, 2010.
  11. Ungvari, Gabor S.; White, White; Pang, Alfred H. T. «Psychopathology of catatonic speech disorders and the dilemma of catatonia: a selective review». The Australian And New Zealand Journal Of Psychiatry, 29, desembre 1995, pàg. 653-660.
  12. Nagels, Arne; Kircher, Tilo. «Symptoms and Neurobiological Models of Language in Schizophrenia», 2016.
  13. «Excessive Talking Symptoms, Causes & Treatment Options».

Vegeu també[modifica]