Rima

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el terme de poètica. Si cerqueu l'accident geològic, vegeu «Rima (exogeologia)».

La rima és la concordança parcial o total d'uns sons als versos per produir un efecte de musicalitat a partir de l'última vocal tónica.[1] Pot donar-se en qualsevol posició del vers, si bé el més freqüent és que es produeixi al final i entre versos que no estiguin gaire allunyats, per mantenir la memòria de la cadència a la ment del receptor. La rima pot ser consonant, si els sons repetits són exactes, o assonant, si només hi ha coincidència de les vocals.[2]

És un recurs poligenètic, comú a quasi totes les llengües.[3] En grec antic es deia homoioteleuton («que acaba en el mateix»), si bé que en la poesia grega i llatina no va ocupar el lloc central que va obtenir a Ocident, primer amb la poesia hímnica[4] del cant religiós de la seqüència gregoriana i sobretot des de la poesia trobadors a l'Edat Mitjana. A més del seu aspecte musical, és un recurs que facilita la memorització.[4]

La paraula prové del provençal rim, derivat del grec antic ῥυθμός «moviment regular, cadenciós» via el llatí rhythmus. A l'edat mitjana va prendre el sentit de vers romanç, basat en accents, nombre de sil·labes i rimes, a diferència del vers mètric llatí, un altre recurs literari.[5] A les obres modernes en versos alexandrins sovint és combina la rima amb una estructura mètrica sil·làbica inspirada en la poètica clàssica.

Tipus de rima[modifica]

Hi ha diversos tipus de rimes segons les síl·labes afectades, en català es comença a comptar des de la síl·laba tònica de l'última paraula del vers.

  • Rima assonant: únicament coincideixen els sons vocàlics dels versos.
  • Rima consonant: la repetició de fonemes de l'última síl·laba és total.
  • Rima femenina: l'última paraula del vers és plana o esdrúixola.
  • Rima masculina: l'última paraula del vers és aguda.
  • Rima creuada, croada, encreuada, o de circularitat.
  • Rima encadenada és aquella que en una quarteta, estructura en què rimen el primer i el tercer vers, d'una banda, i el segon i el quart, de l'altra (ABAB)
  • Rima equívoca: la que es dóna a pesar d'una escriptura diferent de les paraules que rimen.
  • Rima falsa: quan l'escriptura coïncideix, però la pronuncia no el fa.
  • Rima interna: la que es produeix entre les paraules de l'interior del vers.
  • Rima fàcil o pobra: la que abusa de terminacions freqüents de la llengua.
  • Rima maridada. Es produeix entre les rimes masculines i femenines d'una mateixa paraula i les respectives masculina i femenina d'una altra: bufó (a) bufona (b) rodó (a) rodona (b).
  • Rima visual.

Referències[modifica]

  1. «Rima». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. García i Martín, Manel. «2. Rima assonant i rima consonant» (vídeo). Breus de mètrica catalana, 29-12-2014.
  3. Julià i Garriga, 1999, p. 234.
  4. 4,0 4,1 Julià i Garriga, 1999, p. 235.
  5. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «rim, 3. rima». A: Diccionari etimològic, 1996 (2004, 4ª edició), p. 798. ISBN 9788441225169. 

Bibliografia[modifica]

Vegeu la categoria Rimes al Viccionari, amb una llista de mots sobre rimes.