Quinina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de fàrmacQuinina
Chinin.svg
Malaltia objecte babesiosis Tradueix, rampa i paludisme per Plasmodium falciparum
Dades clíniques
Risc per l'embaràs categoria D per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA
Grup farmacològic medicament antibacterià i profilaxi del paludisme
Codi ATC P01BC01
Dades químiques i físiques
Fórmula C₂₀H₂₄N₂O₂
Massa molecular 324,184 uma
Punt de fusió 177 ℃
Identificadors
Número CAS 130-95-0
PubChem (SID) 3034034
IUPHAR/BPS 2510
DrugBank 00468
ChemSpider 84989
UNII A7V27PHC7A
KEGG D08460
ChEBI 15854 i 569215
ChEMBL CHEMBL170
PDB ligand ID QI9
AEPQ 100.004.550
Modifica les dades a Wikidata


La quinina és un alcaloide cristal·lí blanc de gust amargant, que s'extreu de l'escorça de diverses espècies de plantes anomenades quina del gènere Cinchona. S'usa com a antipirètic, anti-malària i té propietats analgèsiques i antiinflamatòries.

La quinina és un trihidrat cristal·lí soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, i un estereoisòmer de la quinidina.

Es tracta d'un verí per a certs tipus de microorganismes responsables de malalties com el paludisme i a la vegada actua com neurotònic i estimulant. Tot i que per al tractament de la malària es va deixar d'usar per la utilització de la cloroquina, actualment torna a augmentar el seu ús per l'augment de la resistència de la malària a la cloroquina. També s'ha usat per prevenir la caiguda del cabell, les rampes nocturnes i l'artritis i ha estat usada (amb un èxit relatiu) per al tractament de persones infectades per prions.

Obtenció[modifica]

La quinina d'origen vegetal, s'obté de les següents espècies de plantes anomenades quina del gènere Cinchona, que són pràcticament l'única font de quinina actual.

  • Quinina Groga extreta de Cinchona calisaya
  • Quinina Loja extret de Cinchona officinalis
  • Quinina Roja extret de Cinchona succirubra

Tanmateix, a causa de la pressió de les guerres, s'incrementà la recerca dels processos de producció artifical de la quinina. La síntesi formal de la quinina s'aconseguí el 1944 pels químics americans R.B. Woodward i W.E. Doering.[1] des de llavors, s'han trobat formes més eficients de producció,[2] però cap d'aquestes pot competir en termes econòmics amb l'obtenció de l'alcaloide d'origen natural.

Usos no mèdics[modifica]

La quinina és l'ingredient que dóna el gust amarg a la tònica. Es creu que el gust amargant de la tònica anti-malària amb quinina que es donava com a medicament a l'exèrcits britànics, van fer que aquests la barregessin amb ginebra, iniciant així la popularització del gin tònic.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quinina Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Woodward R, Doering W «The Total Synthesis of Quinine». J Am Chem Soc, 66, 849, 1944.
  2. vegeu l'article de revisió a Angewandte Chemie, Int. Ed., 2005, 44, p. 854 ff