Rampa (mal)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaRampa
Tipussímptoma o signe
Clínica
Símptomesdolor Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MB47.3 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R25.2 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9729.82 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
MedlinePlus003193 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKmuscle-cramps Modifica el valor a Wikidata
MeSHD009120 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0026821 Modifica el valor a Wikidata

La rampa és la sensació de dolor causada per un espasme muscular involuntari; només en uns pocs casos és de gravetat. Pot ser a causa d'una insuficient oxigenació dels músculs o per la pèrdua de líquids i sals minerals com a conseqüència d'un esforç prolongat, de moviments bruscs o del fred. L'enverinament o certes malalties també poden causar rampes, particularment a l'estómac. També es pot definir la rampa com una contracció sobtada i dolorosa d'un múscul o d'un grup d'aquests.

Causes de les rampes[modifica]

És difícil conèixer amb exactitud la causa que provoca les rampes, encara que, entre els possibles factors, destaquen els següents:

  • Dèficit d'alguns minerals (potassi, calci, magnesi), si la rampa apareix en situacions de calor intensa o quan es du a terme exercici prolongat amb sudoració abundant.
  • Fatiga muscular causada o afavorida pel dèficit o l'excés d'entrenament, la deshidratació i els esforços prolongats o de gran intensitat.
  • Manca d'entrenament.
  • Escalfament insuficient, cosa que fa que les condicions amb què es desenvolupa l'exercici no siguin les òptimes: més viscositat intramuscular, menys temperatura, menys aportació sanguínia...
  • Gest tècnic defectuós, amb el qual es disminueix l'eficàcia de la contracció muscular i es requereix més esforç muscular del que seria necessari si s'apliqués el gest tècnic correcte.
  • Desequilibris musculars quan es treballa excessivament una determinada zona -grup agonista- i es deixa pràcticament inactiu un altre grup muscular -grup antagonista.
  • Exercici de característiques anaeròbiques o de gran intensitat, que origina l'esgotament d'algunes substàncies energètiques i, en conseqüència, l'augment de l'àcid làctic i altres modificacions que afavoreixen l'aparició de rampes.

Diagnòstic diferencial[modifica]

Les causes de les rampes inclouen[1] hiperflexió, hipòxia, exposició a grans canvis de temperatura, deshidratació o sal en sang baixa. Els rampes musculars també poden ser un símptoma o una complicació de l'embaràs; malaltia de ronyó; malaltia de la tiroide; hipopotassèmia, hipomagnesèmia o hipocalcèmia (com a trastorns); síndrome de les cames inquietes; varius;[2] i esclerosi múltiple.[3]

Ja l'any 1965, els investigadors van observar que les rampes a les cames i la síndrome de cames inquietes poden ser el resultat d'un excés d'insulina, de vegades anomenada hiperinsulinèmia.[4]

Tractament i prevenció[modifica]

En la fase aguda cal estirar el múscul contret i fer un massatge suau. Posteriorment es poden fer moviments amplis fins a assegurar la superació d'episodi.

Ajuden a evitar les rampes la rehidratació contínua i l'entrenament adequat, progressiu i continuat. També cal recordar fer l'escalfament previ a qualsevol activitat esportiva i millorar la tècnica i els desequilibris musculars.

Diferència respecte a les contractures[modifica]

Es pot caure en l'error de confondre les contractures amb les rampes. De fet, tenen algunes coses en comú. Totes dues apareixen de manera involuntària, poden afectar un múscul en concret i solen produir-se per sobrecàrrega o cansament muscular.

Les principals diferències són que la instauració del dolor es produeix, en les contractures, de manera progressiva. A més, la desaparició d'aquest dolor no és espontània, com succeeix en el cas de les rampes. En la contractura, el múscul es nota com un cordó endurit i, tot i patir-la, ens permet continuar l'activitat esportiva.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Muscle Cramps Symptoms, Causes, Treatment – Do all muscle cramps fit into the above categories on MedicineNet Arxivat 2008-08-24 a Wayback Machine.. Medicinenet.com. Retrieved on 2011-02-13.
  2. Bergin J. The Vein Book, Hardcover text, Editor Bergin J, 2007.
  3. Muscle Cramps at WebMD Arxivat 2007-10-15 a Wayback Machine.
  4. Roberts, HJ «Spontaneous Leg Cramps and "restless Legs" Due to Diabetogenic Hyperinsulinism: Observations on 131 Patients». Journal of the American Geriatrics Society, 13, 7, 1965, pàg. 602–38. DOI: 10.1111/j.1532-5415.1965.tb00617.x. PMID: 14300967.

Enllaços externs[modifica]