Deshidratació
  | |
| Tipus | símptoma o signe de nutrició, metabolisme i desenvolupament |
|---|---|
| Especialitat | endocrinologia i medicina intensiva |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Patogènesi | |
| Causa de | set |
| Classificació | |
| CIM-11 | 5C70.0 |
| CIM-10 | E86 |
| CIM-9 | 276.5 |
| CIAP | T11 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0097971 |
| DiseasesDB | 3520 |
| MedlinePlus | 000982 |
| eMedicine | 801012 |
| MeSH | D003681 |
| UMLS CUI | C0011175 i C1136135 |
La deshidratació és disminució de la quantitat d’aigua de l'organisme per un desiquilibri entre l'aportació (beure) i l'evacuació, per l'orina, la suor, la femta i la respiració.[1]
Les causes de la deshidratació són multiples. Sigui quina sigui la causa que la provoca, la deshidratació s'ha de tractar com més aviat millor i reposar els líquids perduts.[2] En una persona sana, aquesta aigua es recupera bevent i menjant aliments rics en aigua.[2]
Persones a risc són nens petits, gent gran i els que fan activitat física intensa.[3] El risc augmenta amb la temperatura, sigui interior o exterior. Qui pren el sol o fa treballs pesats a l'aire lliure ha de vetllar a beure prou, sempre, i sobretot a les hores de més sol.[4]
Símptomes
[modifica el codi]Hi deshidratació lleuger, moderat o greu. Els símptomes a més de la sequedat de les mucoses que provoca la set, poden ser: nàusees, mal de cap, falta de força o disminució del rendiment, fatiga mental i física. L'orina esdevé foca, el pols accelerat, i en casos greus es pot arribar a insuficiència renal, a caure en coma i, fins i tot, morir.[5] La deshidratació crònica és una causa de fatiga crònica i de càlculs al ronyó.
Causes
[modifica el codi]La majoria de les casos són benignes i el remei és beure. Es pot complicar amb persones deshidratades que no volen o no poden beure, com ara nens o persones grans que no senten set. La suor pot evacuar més aigua que l'orina.
Per a mantenir el nivell d'aigua, els ronyons concentren més l'orina. L'orina es pot concentrar fins a produir només 500 ml al dia, però això és el màxim. Quan la deshidratació es torna més extrema el ronyó falla i ja no produeix més orina, amb la qual cosa els desfets s'acumulen.
Certes malalties provoquen desihidratació com per exemple els vòmits, la diarea, la febre alta, cop de calor, abús d'alcohol i la diabetis. Pot ser un efecte secundari de medicació diürètica.
La deshidratació és una de les causes que generen la insolació (colp de calor) i la ressaca
Tractament
[modifica el codi]El remei és beure aigua o begudes isotòniques així com aliments que en tenen molta. Els símptomes desapareixen ràpidament des de mitjahora després de beure aigua. En cas de dishidratació moderada s'ha de vetllar a prendre begudes que contenen els eletròlits essencials (sodi i potassi).[6]
Es desaconsella beure aigua gelada perquè s'absorbeix menys bé i en grosses quantitats pot causar molèsties. La temperatura ideal és aigua fresca o altes begudes a entre 15°C[7] i 20°C. Begudes calents com cafè o té no tenen gaire efecte en la temperatura interna.[7] El més important és oferir begudes són agradables i que motiven a prendre'n més.[8]
Fruites fresques i particularment síndria, meló, taronges i maduixes així com verdures hidratants com a cogombre, api, enciam i tomàquets milloren la hidratació.[9] Alcohol i cafeïna poden augmentar la pèrdua d'aigua i sals essencials. L'alcohol in particular és diurètic i dilata els vasos sanguinis i fa sudar més. En tot cas és bé alternar alcohol amb aigua.[10]
La deshidratació greu s'ha de tractar a l'hospital, on s'administra un líquid intravenós que contingui electròlits. Això arriba entre altres amb persones que vomiten i que no poden retenir prou líquids només bevent.[6]
Prevenció
[modifica el codi]La prevenció és beure prou. S'ha de pensar de sembre tenir aigua a l'abast, com ara quan es fan llargs trajectes a peu, en bici o en auto o activitats físiques intenses. Amb gent amb mobilitat reduïda o gent gran s'ha de facilitar l'accés a les begudes, quan són sols. Cal recordar que persones amb forces reduïdes poden tenir dificultats per obrir ampolles amb taps de rosca.
Referències
[modifica el codi]- ↑ «deshidratació». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 «Quins són els símptomes de la deshidratació?». Centre Informació del Medicament. Col·legi de farmacèutics de Barcelona, 18-08-2025. [Consulta: 24 novembre 2025].
- ↑ Hospital Universitari General de Catalunya, 2025.
- ↑ Martín i López, Adela. «Amb la calor de l'estiu, cal lluitar contra la deshidratació». Grup Mutuam, 05-08-2015. [Consulta: 24 novembre 2025].
- ↑ «La deshidratació: símptomes, causes i tractament». Revista Interès Mutu. MGC Mútua, 09-08-2021. [Consulta: 24 novembre 2025].
- 1 2 «Deshidratación» (en castellà). Manual MSD: Trastornos hormonales y metabólicos. Merck & Co, 2025. [Consulta: 24 novembre 2025].
- 1 2 Hosseinlou, Abdollah; Khamnei, Saeed; Zamanlu, Masumeh «The effect of water temperature and voluntary drinking on the post rehydration sweating». International Journal of Clinical and Experimental Medicine, 6, 8, 2013, p. 683–687. PMC: 3762624. PMID: 24040477.
- ↑ L. Costill, David L.; Greenleaf, John E.; et alii «Exercise and Fluid Replacement». Medicine & Science in Sports & Exercise, 28, 10, 10-1996, p. i-ix.
- ↑ «Hidratació en Gent Gran». Portal Clínic. Clínic Barcelona, 27-08-2024. [Consulta: 24 novembre 2025].
- ↑ «Alcohol i calor a l'estiu: riscos que es multipliquen». Portal Clínic. Clínic Barcelona, 28-08-2025. [Consulta: 24 novembre 2025].
Bibliografia
[modifica el codi]- «La deshidratació». Hospital Universitari General de Catalunya, 16-08-2023.
