Hipercalcèmia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de malaltiaHipercalcèmia
Small cell carcinoma of the ovary hypercalcemic type - high mag.jpg
Micrografia d'un carcinoma ovàric de cèl·lules petites de tipus hipercalcèmic. Tinció d'HE.
Tipus malaltia del metabolisme del calci
Especialitat endocrinologia
Medicació gallium nitrate anhydrous Tradueix, pamidronic acid Tradueix, Plicamycin Tradueix, prednisona, EDTA i etidronic acid Tradueix
Classificació
CIM-10 E83.5
CIM-9 275.42
Recursos externs
DiseasesDB 6196
MedlinePlus 000365
eMedicine 766373 i 920955
Patient UK hypercalcaemia
MeSH D006934
UMLS CUI C0020437
DOID DOID:12678
Modifica dades a Wikidata

La hipercalcèmia és un trastorn electrolític que suposa l'elevació del nivell de calci a la sang. (Rang normal: 9–10.5 mg/dL o 2.2–2.6 mmol/L). Pot ésser una troballa de laboratori asimptomàtica, però normalment el nivell de calci elevat és sovint indicatiu de malalties, per la qual cosa s'han de portar a terme estudis complementaris si els nivells persisteixen alts. Es pot deure a una alliberament excessiu de calci pels ossos, un augment de l'absorció a nivell intestinal o una excreció renal disminuïda.

Signes i símptomes[modifica]

Els símptomes neuromusculars de la hipercalcèmia són provocats per un efecte batmotròpic negatiu degut a la interacció incrementada del calci amb els canals de sodi. Donat que el calci bloqueja els canals de sodi i inhibeix la despolarització de les fibres nervioses i musculars, un increment en el nivell de calci suposa un augment en el llindar de la despolarització.[1] Entre la simptomatologia més freqüent de la hipercalcèmia cal destacar:

Altres símptomes poden incloure fatiga, anorèxia i pancreatitis aguda.

La presència d'alteracions del ritme cardíac i troballes a l'electrocardiograma com un interval QT curt[2] i/o una ona T aplanada suggereixen hipercalcèmia. La hipercalcèmia significativa pot causar canvis electrocardiogràfics que mimetitzen un infart agut de miocardi.[3] També s'han descrit canvis a l'electrocardiograma que simula hipotèrmia, com és l'ona d'Osborn.[4]

La hipercalcèmia pot incrementa la producció de gastrina, fet que suposa un augment de l'acidesa que pot conduir a desenvolupar úlceres pèptiques.

Els símptomes són més freqüents amb valors elevats de calci (12.0 mg/dL o 3 mmol/l). La hipercalcèmia severa (per sobre de 15–16 mg/dL o 3.75–4 mmol/l) és considerada una emergència mèdica: a aquests nivells, es pot produir el coma o una aturada cardiorespiratòria. La hipercalcèmia incrementa l'excitabilitat neuronal el que pot conduir a la hipotonia del múscul llis i estriat. Això explicaria la fatiga, la debilitat muscular i la disminució dels reflexos osteotendinosos. A nivell intestinal es produeix estrenyiment. La disminució de la conducció nerviosa explicaria la confusió, al·lucinacions, estupor i/o coma.

Etiologia[modifica]

L'hiperparatiroïdisme primari i la hipercalcèmia paraneoplàstica suposen el 90% dels casos d'hipercalcèmia.[5][6]

Disfunció glàndula paratiroide[modifica]

Malignitat[modifica]

Trastorns metabòlics de la vitamina D[modifica]

Trastorns relacionats amb el recanvi ossi[modifica]

Insuficiència renal[modifica]

Tractament[modifica]

L'objectiu terapèutic és primerament tractar la hipercalcèmia i posteriorment tractar la causa subjacent.

Teràpia inicial: fluids i diürètics[modifica]

  • Hidratació, augmentant la ingesta de sal, i forçar la diüresi.
    • La hidratació és necessària pel fet que molts pacients estan deshidratats pels vòmits o per defectes renals en la concentració urinària.
    • L'augment de la ingesta de sal pot incrementar el volum circulant així com incrementar l'excreció urinària de sodi que, a més, incrementa l'excreció urinària de calci (en altres paraules, el calci i el sodi (la sal) s'eliminen de forma conjunta pel ronyó. Qualsevol causa que incrementi l'excreció de sal suposarà incrementar l'excreció urinària de calci).
    • Després de la hidratació, un diürètic de nansa com la furosemida permet continuar introduint quantitats importants de volum, minimitzant el risc de sobrecàrrega i el consegüent edema agut de pulmó. A més, els diürètics de nansa disminueixen la reabsorció renal de calci, fet que contribueix a disminuir els nivells sanguinis de calci
    • Aquesta teràpia inicial permet disminuir el calci en 1–3 mg/dL en les primeres 24 hores
    • S'han de controlar els nivells de potassi o magnesi perquè poden disminuir secundàriament al tractament

Teràpia addicional: bisfosfonats i calcitonina[modifica]

  • Els bifosfonats són anàlegs del pirofosfat amb alta afinitat per l'os, especialment àrees amb alt recanvi ossi.
    • Són captats per l'osteoclast inhibint la resorció òssia osteoclàstica.
    • Actualment disposem dels següents bifosfonats (en orde de potència): (1a generació) etidronat, (2a gen) tiludronat, pamidronat iv., alendronat (3a gen) zoledronat i risedronat
    • Tots els pacients amb hipercalcèmia paraneoplàstica han de rebre tractament amb bifosfonats donat que la "teràpia de primera línia" (a baix) no es pot mantenir indefinidament sense risc. A més encara que la primera línia de tractament hagi estat efectiva, és una realitat que la hipercalcèmia recorrirà en el pacient amb hipercalcèmia i una neoplàsia. D'aquesta manera, l'ús de bifosfonats en aquests pacients serveix de forma profilàctica i terapèutica.
    • En pacients amb insuficiència renal s'ha de valorar el risc-benefici abans d'indicar bifosfonats, donat que estan relativament contraindicats en la insuficiència renal.
  • La calcitonina bloqueja la resorció òssia i incrementa l'excreció urinària de calci inhibint la resorció renal de calci.
    • Se sol utilitzar en la hipercalcèmia potencialment mortal juntament amb la rehidratació, diüresis forçada i els bifosfonats
    • Ajuda a prevenir la recurrència de la hipercalcèmia
    • La dosi és de 4 unitats per kg via subcutània o intramuscular cada 12 hores, i no se sol mantenir de forma perllongada

Altres teràpies[modifica]

  • Rarament emprades o utilitzades en circumstàncies especials

Crisi hipercalcèmica[modifica]

La crisi hipercalcèmica és una emergència mèdica amb hipercalcèmia severa, generalment per sobre dels 14mg/dL (o 3,5 mmol/l).[13]

La simptomatologia principal de la crisi hipercalcèmica és l'oligúria o anúria, així com la somnolència o coma.[14] Un cop diagnosticada, s'ha de descartar o confirmar l'existència d'un hiperparatiroïdisme primari.[14]

En casos extrems d'hiperparatiroïdisme primari, l'excisió de la glàndula paratiroide hiperactiva després de l'exploració quirúrgica del coll és l'única manera d'evitar la mort.[14] La maquinària diagnòstica s'ha de portar a terme en hores, paral·lelament a les mesures per disminuir la calcèmia.[14] El tractament mèdic d'elecció per disminuir el calci en aquesta situació és la hidratació abundant i la calcitonina, així com els bifosfonats (que tenen efecte en els nivells de calci després d'un o dos dies).[15]

Referències[modifica]

  1. Armstrong, C.M., Cota, Gabriel.; Cota «Calcium block of Na+ channels and its effect on closing rate». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 96, 7, 1999, pàg. 4154–4157. Bibcode: 1999PNAS...96.4154A. DOI: 10.1073/pnas.96.7.4154. PMC: 22436. PMID: PMC22436.
  2. Skugor, Mario; Milas, Mira. «Hypercalcemia» ([Lloc web]). Cleveland Clinic. Disease Management, Gener 2009. [Consulta: 3 gener 2016].
  3. Wesson L. C., Suresh V., Parry R. G. «Severe hypercalcaemia mimicking acute myocardial infarction.». Clin Med (London), Vol. 9, núm 2, 2009, pàg. 186-7. DOI: 10.7861/clinmedicine.9-2-186. PMID: 19435131.
  4. Serafi S, Vliek C, Taremi M (2011) "Osborn waves in a hypothermic patient" The Journal of Community Hospital Internal Medicine Perspectives http://www.jchimp.net/index.php/jchimp/article/view/10742/html
  5. Table 20-4 in: Mitchell, Richard Sheppard; Kumar, Vinay; Abbas, Abul K.; Fausto, Nelson. Robbins Basic Pathology. Philadelphia: Saunders. ISBN 1-4160-2973-7.  8th edition.
  6. Tierney, Lawrence M.; McPhee, Stephen J.; Papadakis, Maxine A.. Current Medical Diagnosis and Treatment 2007 (Current Medical Diagnosis and Treatment). McGraw-Hill Professional, 2006, p. 901. ISBN 0-07-147247-9. 
  7. Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 146200
  8. Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 145980
  9. Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 145981
  10. Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 600740
  11. Non-Small Cell Lung Cancer at medscape. Author: Winston W Tan.Chief Editor: Jules E Harris. Updated: Mar 30, 2011
  12. Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 143880
  13. Hypercalcemia in Emergency Medicine at Medscape. Author: Robin R Hemphill. Chief Editor: Erik D Schraga. Revisat en abril de 2011
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 Ziegler R «Hypercalcemic crisis». J. Am. Soc. Nephrol., 12 Suppl 17, February 2001, pàg. S3–9. PMID: 11251025.
  15. Roenn, Jamie H. Von; Ann Berger; Shuster, John W.. Principles and practice of palliative care and supportive oncology. Hagerstwon, MD: Lippincott Williams & Wilkins, 2007, p. 394. ISBN 0-7817-9595-8.