Litiasi renal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Litiasi renal
Kidney Stone Image 4172-PH.jpg
Instrument ultrasònic i càlcul renal.
Classificació i recursos externs
Especialitat urologia i andrologia i nefrologia
CIM-10 N20.0
CIM-9 592.0
DiseasesDB 11346
MedlinePlus 000458
eMedicine med/1600
Patient UK Litiasi renal
Modifica dades a Wikidata
Litiasi al calze menor d'un ronyó

La litiasi renal és un trastorn que afecta al sistema urinari on es formen càlculs en el ronyó o en les vies urinàries, deguda a la cristal·lització i precipitació de compostos de l'orina.[1]

El càlcul es pot quedar en el ronyó o pot desprendre's i anar baixant pel tracte urinari. La intensitat de la simptomatologia (dolor) està generalment relacionada amb la grandària del càlcul. A vegades es produeix la seva expulsió sense gairebé símptomes.

Els càlculs poden quedar-se travats en un dels urèters, en la bufeta, o a la uretra, produint la simptomatologia de dolor (còlic nefrític), disúria (coïssor quan s'orina), o signes com hematúria (presència de sang en l'orina). La litiasi renal pot rebre molts noms depenent del lloc on es produeix la deposició dels càlculs: litiasi calicina (calze), pièlica (pelvis renal), ureteral (urèter), vesical (bufeta urinària) i uretral (uretra).

Tipus de càlculs renals[modifica | modifica el codi]

Un càlcul renal, popularment dit pedra en el ronyó, és un fragment de material sòlid que es forma dintre del ronyó a partir de substàncies que estan a l'orina. Hi ha quatre tipus principals de càlculs en els ronyons:

  • Que contenen calci: oxalat de calci (70-80% de tots els càlculs) i fosfat de calci (5% de tots els càlculs). El calci és un mineral que forma part de la nostra dieta normal. El calci que no és necessari per als ossos i els músculs passa als ronyons. En la majoria de les persones, els ronyons eliminen aquest calci que sobra juntament amb la resta de l'orina. Les persones que formen pedres de calci retenen aquest calci en els ronyons. El calci que no s'elimina s'uneix a altres desaprofitaments per a formar una pedra.[2]
  • Cistina: són poc comuns. La cistina és una de les substàncies que formen els músculs, nervis i altres parts del cos. La cistina es pot acumular en l'orina fins a formar una pedra. La cistinúria, la cistinosi i la síndrome de Fanconi causen pedres de cistina. Constitueix l'1% de tots els càlculs.[5]

La superfície de la pedra pot ser llisa o amb becs. En general són de color groc o marró.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gómez Ayala, AE «Litiasis renal» (en castellà). Farmacia Profesional, 2008 Feb; 22 (2), pp. 44-47 [Consulta: 18 desembre 2015].
  2. Xie, B; Halter, TJ; et al «Aggregation of Calcium Phosphate and Oxalate Phases in the Formation of Renal Stones» (en anglès). Cryst Growth Des, 2015 Jan 7; 15 (1), pp. 204-211. DOI: 10.1021/cg501209h. PMID: 25598742 [Consulta: 18 desembre 2015].
  3. Wiederkehr, MR; Moe OW «Uric Acid Nephrolithiasis: A Systemic Metabolic Disorder» (en anglès). Clin Rev Bone Miner Metab, 2011 Dec; 9 (3-4), pp. 207-217. DOI: 10.1007/s12018-011-9106-6. PMID: 25045326 [Consulta: 18 desembre 2015].
  4. Olson, ME; Nickel, JC; Costerton, JW «Infection-induced struvite urolithiasis in rats» (en anglès). Am J Pathol, 1989 Sep; 135 (3), pp. 581-3. PMID: 2782383 [Consulta: 18 desembre 2015].
  5. Sumorok, N; Goldfarb, DS «Update on cystinuria» (en anglès). Curr Opin Nephrol Hypertens, 2013 Jul; 22 (4), pp. 427-31. DOI: 10.1097/MNH.0b013e3283621c5d. PMID: 23666417 [Consulta: 18 desembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Litiasi renal Modifica l'enllaç a Wikidata