Àcid úric

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicÀcid úric
Substància compost químic
Massa molecular 168,028 uma
Estructura química
Fórmula química C₅H₄N₄O₃
Harnsäure Ketoform.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 1,89 g/cm3
Identificadors
CAS 69-93-2
InChIKey LEHOTFFKMJEONL-UHFFFAOYSA-N
PubChem 1175
AEPQ 200-720-7
ChEBI 17775 i 46455
KEGG C00366
ChemSpider 1142
ChEMBL CHEMBL792
UNII 268B43MJ25
DrugBank 08844
Infocard ECHA 100.000.655
HMDB HMDB00289
DSSTOX DTXSID3042508
RxNorm CUI 1427088
IUPHAR 4731
Beilstein 156158
MeSH D014527
Gmelin 241332
Modifica dades a Wikidata

L'àcid úric és un compost orgànic de carboni, nitrogen, oxigen i hidrogen, amb fórmula química C5H4N4O3.

L'estructura de la molècula és:

Àcid úric

Esquema en 3D de l'àcid úric.

L'àcid úric és un producte de rebuig del metabolisme del nitrogen en els mamífers (el producte de rebuig principal és la urea) i se'n troba a l'orina en petita quantitat. En alguns animals com ara aus, rèptils i molts artròpodes és el principal producte de rebuig i l'expulsen barrejat amb la femta; dels animals que excreten majoritàriament àcid úric se'n diu uricotèlics. L'alt contingut de nitrogen de l'àcid úric és el motiu pel qual el guano és tan valuós com a fertilitzant a l'agricultura.

A la sang humana, la concentració normal d'àcid úric és compresa entre 2,5 i 6 mg/dl per a les dones i fins a 7,2 mg/dl per als homes segons l'Associació Mèdica Nord-americana, encara que se'n poden trobar nivells més baixos en els vegetarians.

La gota en els humans està associada a nivells anormals d'àcid úric en el sistema circulatori. La saturació d'àcid úric a la sang pot provocar l'aparició de litiasi o càlculs renals específics quan l'àcid cristal·litza al ronyó. Un percentatge considerable de malalts de gota arriben a tenir càlculs renals de tipus úric.

L'augment d'àcid úric a la sang no sempre comporta gota. També pot ser senzillament una hiperuricèmia, que pot presentar alguns dels símptomes esmentats anteriorment o pot ser asimptomàtica. Això no obstant, com més augmenta la concentració d'àcid úric a la sang majors són les possibilitats de patir afeccions renals, artrítiques, etc.

Degradació de purins[modifica]

Els àcids nucleics ja existents a l'organisme són hidrolitzats per endonucleases i exonucleases, les quals originen mononucleòtids, que al seu torn són degradats a nucleòsids per la fosfomonoesterasa, un enzim que allibera guanosina i adenosina. La degradació d'aquests dos nucleòsids no pot seguir exactament la mateixa via sinó que prèviament l'adenosina ha de ser desaminada per l'adenosina desaminasa per a poder formar inosina, sobre la qual actua el nucleòsid fosforilasa, que la despulla de la ribosa i origina hipoxantina. Aquest enzim actua directament sobre la guanosina tot alliberant guanina.

A partir de la hipoxantina i la guanina es forma un compost anomenat xantina que origina l'àcid úric. Aquests últims dos passos són catalitzats per la xantina oxidasa, la qual conté FAD, molibdè i ferro no hemo), que origina l'àcid úric i després l'urat monosòdic.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid úric Modifica l'enllaç a Wikidata