Ginseng

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaGinseng
Panax ginseng
Ginsengpflanze.jpg
Dades generals
Font de Ginseng Radix i Ginseng
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Apiales
Família Araliaceae
Tribu Aralieae
Gènere Panax
Espècie Panax ginseng
C.A.Mey.
Nomenclatura
Sinònims
Nom binomial
Modifica dades a Wikidata

El ginseng (Panax ginseng) és una petita planta herbàcia de la família de les araliàcies, l'arrel de la qual s'utilitza tradicionalment en la medicina xinesa amb moltes funcions diferents. Creix en zones temperades d'Àsia com la Xina, Corea del Nord i l'est de Rússia tot i que actualment els exemplars silvestres que es poden trobar són quasi inexistents i tota la producció de ginseng es fa per cultiu.

Etimologia[modifica]

Panax ginseng deriva del grec panakos (panacea) que vol dir "remei per totes les malalties". A més, se li va posar aquest nom en honor a la mítica filla d'Esculapi, capaç de curar tots els mals. El terme ginseng deriva del xinès: jin (home) i chen (tríada) significa la tríada de l'home (l'home, el cel i el ginseng) fent referència a la forma antropomòrfica que té l'arrel d'aquesta planta.

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

El ginseng és originari de la Xina, Indoxina, Corea, Vietnam i Japó. Creix en llocs ombrívols i muntanyosos, ja que no suporta bé estar en llocs on li toqui la llum solar directa, i en boscos abundants de coníferes. Actualment gairebé es pot dir que no en creixen exemplars silvestres sinó que tot prové de cultius de Corea, Xina, Japó, Bulgària i Rússia Oriental.

Les regions amb millors característiques pel cultiu es troben en la zona temperada entre els paral·lels 36 i 38; concretament és la zona de Corea del Nord en la qual es diu que el ginseng és de la màxima qualitat degut a les seves favorables condicions de creixement.

Descripció[modifica]

És una planta herbàcia i perenne que fa entre 30 i 70 cm d'alçada, de creixement lent amb una tija de secció cilíndrica, esponjosa i verda.

L'arrel és fusiforme, axonomorfa, grossa i carnosa, de 2 cm de diàmetre per 20 ó 30 de profunditat, de color blanquinós, estriada transversalment i acabada amb arrels secundàries molt fines i fibroses.

Les fulles tenen pecíol, són compostes, pinnaticompostes i imparipinnades formades per 5 folíols dels quals n'hi ha 3 de terminals molt més grans que els altres 2 laterals. Els folíols són el·líptics o lleugerament ovats d'entre 4-15 cm. de llarg i 2-7 d'ample, amb nervadura pinnada, verticil·lats, amb l'àpex acuminat i el marge serrat o finament bidentat.

Les flors són nombroses i petites de color groc verdós, l'ovari és ínfer i es disposen en inflorescències racemoses de 15 a 30 flors en forma d'umbel·la simple suportada per un peduncle que emergeix de l'extrem de les ramificacions de la tija. El calze està format per 5 sèpals i la corol·la també té 5 pètals ovals.

Els fruits són baies de forma arronyonada, de color escarlata intens envoltades 5 bràctees lanceolades i tancades a l'interior de les quals s'hi troben entre 1 i 3 llavors semicirculars.

Farmacologia[modifica]

Part utilitzada (fàrmac)[modifica]

L'arrel, el fàrmac

L'única part que s'utilitza d'aquesta planta és l'arrel. Aquesta no es considera madura fins que té 20 anys. No obstant això, es recull quan té entre 4 i 6 anys de vida depenent del seu desenvolupament.

Un cop recollida l'arrel s'ha de deixar assecar i depenent dels tractaments posteriors que se li facin en podem obtenir dues varietats diferents: el ginseng vermell i el ginseng blanc. Tant l'un com l'altre s'utilitzen medicinalment però el ginseng blanc només es ven en oficines de farmàcia a Europa i el vermell al Japó i altres països d'Àsia.

Composició química[modifica]

Accions farmacològiques[modifica]

  • És un estimulant nerviós, millora la regulació de la temperatura corporal augmentant la tolerància al fred, a la calor i a les radiacions i estimula la producció de ribosomes hepàtics.
  • activitat antihipnòtica, augmenta l'activitat cerebral i en millora les seves funcions. Millora la circulació del flux sanguini cerebral cosa que va bé per l'envelliment i pacients amb símptomes d'arteriesclerosi. A més, això fa que tingui un efecte antagonista dels depressors del sistema nerviós central com l'alcohol, barbitúrics i opiacis.
  • activitat immunomoduladora, incrementa la capacitat fagocitària de macròfags i limfòcits. En oncologia, s'han demostrar efectes inhibitoris en cultius de cèl·lules tumoral.[1]
  • Pel que fa al rendiment esportiu provat en esportistes d'elit, augmenta el temps de resistència al cansament, manté molt millor les condicions d'homeòstasi després d'un esforç, inhibeix la deficiència d'àcid ascòrbic en situacions d'esforç, també disminueix la producció d'àcid làctic i el temps de resaturació de l'hemoglobina la qual cosa fa que hi hagi un menor dèficit d'oxigen en aquestes situacions i una reducció de la formació de radicals lliures.
  • Permet controlar la pressió arterial, és bon tònic cardíac, provoca un augment del to i de l'amplitud de la musculatura llisa, és antioxidant, antianèmic i té efectes detoxificants que s'han vist en la prevenció de danys causats per substàncies tòxiques.

Ús medicinal[modifica]

Una monografia de l'arrel dessecada del ginseng de Corea figura en la Farmacopea Europea (4a edició, 2002). També es troba inscrita en la llista de l'annex de la Note explicative de 1998 de l'antiga Agència del Medicament. L'arrel de ginseng també consta com a complement alimentari.

A Alemanya, la Comissió E té una monografia dedicada al ginseng on precisa que aquesta arrel augmenta la resistència dels animals de laboratori en diferents models d'estrès.[3]

Efectes adversos i/o tòxics[modifica]

Tot i que se n'ha fet un estudi amb 500 persones al Japó que prenien quantitats abundants de ginseng diàriament i no s'han demostrat efectes tòxics rellevants, se n'han descrit alguns de més o menys freqüents.

Si es pren ginseng de forma moderada s'ha demostrat que es pot tolerar bé i que no produeix efectes tòxics. No obstant això, s'ha descrit una síndrome produïda per l'abús de ginseng: el GAS (Ginseng Abuse Syndrome) el qual dóna hipertensió arterial, estat d'agitació i insomni,[4] erupcions cutànies i diarrea matinal. En menor proporció també pot donar amenorrea, depressió, disminució de la gana, hipotensió arterial i edemes. A més, aquests símptomes es poden agreujar amb el consum simultani de cafeïna i s'alleugen quan es deixa de prendre.

També s'han donat trastorns digestius com diarrea, dispèpsia, nàusees i vòmits.[5] Rarament alguns trastorns cardiovasculars com taquicàrdia; hematològics com epistaxis i neurològics com nerviosisme i molt rarament cefalea.

Interaccions medicamentoses[modifica]

  • L'agregat amb glicerolfosfat de magnesi ha demostrat una bona absorció digestiva i una aportació antiagregant plaquetari i lleugerament hipolipemiant.
  • Cal tenir molta precaució quan es pren amb altres estimulants cerebrals com la cafeïna, guaranà o hormones, ja que en pot potenciar els seus efectes de manera especial. A més, tampoc s'ha de barrejar amb warfarina o heparina per la possible reducció dels efectes anticoagulants que afavoririen l'aparició d'hemorràgies.
  • Si es barreja amb insulina o sulfonilureas en pot potenciar els seus efectes i produir hipoglucèmia. Tot i això, si se'n controlen i administren les doses oportunes no hi ha d'haver cap problema en els seus efectes.
  • Conjuntament amb els inhibidors de la monoamino-oxidasa (IMAOs), el ginseng pot accentuar els seus efectes donant lloc a crisis hipertensives, cefalees i manies.

Contraindicacions[modifica]

El ginseng és desaconsellable durant el curs de malalties agudes, trombosi coronària, malalties cardíaques greus, hipertensió arterial i hemorràgies. Tampoc es prescriu a pacients amb hipersensibilitat nerviosa, esquizofrènia, histèria o mania. Degut a les seves saponines, no està indiciat per persones amb casos d'antecedents d'úlcera gastroduodenal, gastritis, malaltia diverticular i quadres disentèrics. Els efectes del ginseng durant l'embaràs i la lactància no estan suficientment estudiats però es creu que degut als possibles efectes estrogènics podria induir a avorts espontanis en alguns casos.

Alimentació[modifica]

El Consell d'Europa ha inclòs el ginseng a la llista de fonts naturals de condiments alimentaris en la categoria N2. Aquesta categoria estableix que es poden afegir petites quantitats de ginseng als aliments amb la possible limitació d'un principi actiu (no especificat) en el producte final.

Altres plantes anomenades "Ginseng"[modifica]

Eleutherococcus senticosus

Plantes del gènere Panax:

A més, existeixen altres espècies que sovint són anomenades ginseng pels efectes semblants que tenen, però que no són del gènere Panax:

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Enllaç». Shin HR, Kim JY, Yun TK, Morgan G, Vainio H (2000). "The cancer-preventive potential of Panax ginseng: a review of human and experimental evidence". Els efectes del ginseng sobre cèl·lules canceroses estan demostrats en animals tot i que en humans no se'n tenen dades suficients.(anglès)
  2. Andrade E; de Mesquita AA; Claro Jde A; de Andrade PM; Ortiz V; Paranhos M; Srougi M. : Study of the efficacy of Korean Red Ginseng in the treatment of erectile dysfunction. Sector of Sexual Medicine, Division of Urological Clinic of Sao Paulo University, Sao Paulo, Brazil. Aquest estudi ha demostrat que el ginseng millora la disfunció erèctil.
  3. Monografia de la Comissió E dedicada al ginseng «Enllaç».(anglès)
  4. [enllaç sense format] http://www.umass.edu/cnshp/faq.html (anglès)
  5. [enllaç sense format] http://www.medterms.com/script/main/art.asp?articlekey=17671 (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Alonso, Jorge R. Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos (en castellà). 2a ed.. Rosario: Corpus, 2004. ISBN 9789872029234.  (castellà)
  • Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X.  (castellà)
  • Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales. 2009a ed.. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388. (castellà)
  • Stargrove, Mitchell Bebel; Treasure, Jonathan; McKee, Dwight L. Herb, nutrient and drug interactions: clinical implications and therapeutic strategies. St. Louis, Missouri: Mosby/Elsevier, 2008. ISBN 9780323029643.  (anglès)
  • Vanaclocha, Bernat; Cañigueral, Salvador. Fitoterapia: vademecum de prescripción. 4a ed.. Editorial Masson, Barcelona, 2003. ISBN 9788445812204.  (castellà)
  • WILLIAM E. Court. Ginseng The Genus Panax. Amsterdam, 2000. ISBN 9058230341. (anglès)
  • KOREA T. & Ginseng Corp. La Salud a través del Ginseng Rojo Coreano. Barcelona 1991. (castellà)

Enllaços externs[modifica]