Menopausa
La menopausa o climateri es defineix com la crisi endocrina i vegetativa que tenen les dones, i que es caracteritza per una sèrie de fenòmens que afecten tot l'organisme, deguts primordialment a la claudicació ovàrica.[1]
La fertilitat de la dona comença a disminuir cap als trenta anys i arriba una edat en la qual aquesta és pràcticament nul·la o s'atura definitivament. Per aquest fet, el mateix cos atura la producció d'òvuls, ja que els ovaris són incapaços de respondre a les gonadotropines.[2] Possiblement, com a finalitat compensadora, hi ha un reforç de l'activitat de la hipòfisi, la tiroide i les suprarenals. Clínicament, hom pot considerar el començament del climateri en el moment de la desaparició fisiològica de la menstruació (menopausa), que se sol esdevenir entre els 45 i els 55 anys,[3][4] i alguns autors assenyalen la mitjana vora els cinquanta anys, però novament existeix una gran variabilitat tant individual com cultural.[2] Sovint, la desaparició de la menstruació va precedida de trastorns del cicle (oligomenorrea, polimenorrea, hipermenorrea), tot i que vora un 30% de les dones presenten com a únic fenomen climatèric l'acabament de la menstruació. En aquesta fase de la vida sexual de la dona, podem diferenciar entre dos quadres: l'endocrí i el clínic.
Quadre endocrí[modifica | modifica el codi]
Es caracteritza pel fet que, ensems amb l'atròfia ovàrica, hi ha un hipertiroidisme, una hiperfunció suprarenal amb hipertricosi, tendència a la fragilitat i caiguda dels cabells i a l'alopècia del vèrtex, augment d'excreció urinària de 17-cetosteroides, i augment dels nivells de colesterinèmia. La hipòfosi actua amb una hiperfunció gonadotropa, demostrable per l'elevada excreció de gonadotropina per l'orina.[1]
Quadre clínic[modifica | modifica el codi]
En el quadre clínic, es pot distingir manifestacions vasomotores en forma de sufocacions i crisis sudorals, metabòliques com l'osteoporosi, adiposi, predisposició a l'artrosi, principalment dels genolls i lumbosacra, genitals, com és l'atròfia gradual dels òrgans generals, la qual dóna símptomes pelvians locals: vaginitis, pruïja vulvar, i sexuals, que poden anar des d'una minva de l'apetit sexual fins a un augment. També existeixen canvis psicològics tals com depressió, ansietat, irritabilitat, parestèsies, insomni, cefalàlgies.[1]
Fer exercici físic i una dieta alta en calci ajuda a disminuir aquests símptomes.[5]
Dia mundial[modifica | modifica el codi]
El dia mundial de la menopausa és el 18 d'octubre, des de l'any 2000 en què l'OMS el va declarar com a tal.[6]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «climateri». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Chaby, Lucien. La menopausia (en castellà). Madrid: Siglo XXI, 2001. ISBN 9789682323331.
- ↑ http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/ency/article/000894.htm
- ↑ http://www.safemenopausesolutions.com/average-age-of-menopause.html
- ↑ Pintanel Bassets, Mònica; Lluís Capdevila Ortís i Jordi Niñerola Maymí. Psicologia de la actividad física y salud (en castellà). Girona: Documenta Universitaria, 2006. ISBN 84-934959-1-3.
- ↑ «18 d'octubre, día de la menopausia». AEEM. [Consulta: 23 octubre 2014].
|
||||||
