Menopausa
  | |
| Tipus | fase del cicle menstrual, climateri i senescència reproductiva |
|---|---|
| Especialitat | ginecologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | GA30.0 |
| CIM-10 | N95 |
| CIM-9 | 627 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0091164 |
| DiseasesDB | 8034 |
| MedlinePlus | 000894 |
| eMedicine | 264088 |
| MeSH | D008593 |
La menopausa o climateri es defineix com la crisi endocrina i vegetativa que tenen les dones, i que es caracteritza per una sèrie de fenòmens que afecten tot l'organisme, deguts primordialment a la claudicació ovàrica.[1]
La fertilitat de la dona comença a disminuir cap als trenta anys i arriba una edat en la qual aquesta és pràcticament nul·la o s'atura definitivament. Per aquest fet, el mateix cos atura la producció d'òvuls, ja que els ovaris són incapaços de respondre a les gonadotropines.[2] Possiblement, com a finalitat compensadora, hi ha un reforç de l'activitat de la hipòfisi, la tiroide i les suprarenals. Clínicament, hom pot considerar el començament del climateri en el moment de la desaparició fisiològica de la menstruació (menopausa), que se sol esdevenir entre els 45 i els 55 anys,[3][4] i alguns autors assenyalen la mitjana vora els cinquanta anys, però novament existeix una gran variabilitat tant individual com cultural.[2] Sovint, la desaparició de la menstruació va precedida de trastorns del cicle (oligomenorrea, polimenorrea, hipermenorrea), tot i que vora un 30% de les dones presenten com a únic fenomen climatèric l'acabament de la menstruació. En aquesta fase de la vida sexual de la dona, podem diferenciar entre dos quadres: l'endocrí i el clínic.
Quadre endocrí[modifica]
Es caracteritza pel fet que, ensems amb l'atròfia ovàrica, hi ha un hipertiroïdisme, una hiperfunció suprarenal amb hipertricosi, tendència a la fragilitat i caiguda dels cabells i a l'alopècia del vèrtex, augment d'excreció urinària de 17-cetosteroides, i augment dels nivells de lípids.[5] La hipòfisi actua amb una hiperfunció gonadotropa, demostrable per l'elevada excreció de gonadotropina per l'orina.[1]
Quadre clínic[modifica]
En el quadre clínic, es pot distingir manifestacions vasomotores en forma de sufocacions i crisis sudorals, metabòliques com l'osteoporosi, adiposi, predisposició a l'artrosi, principalment dels genolls i lumbosacra, genitals, com és l'atròfia gradual dels òrgans generals, la qual dona símptomes pelvians locals: vaginitis, pruïja vulvar, i sexuals, que poden anar des d'una minva de l'apetit sexual fins a un augment. També existeixen canvis psicològics tals com depressió, ansietat, irritabilitat, parestèsies, insomni, cefalàlgies.[1]
Premenopausa[modifica]
La premenopausa és un terme que s'utilitza per designar els anys previs a l'últim període, quan els nivells d'hormones reproductives són cada cop més variables i més baixos, i els efectes d'aquest descens són presents.[6] La premenopausa comença un temps abans que els cicles mensuals es tornin notablement irregulars en el temps.[7]
Postmenopausa[modifica]
Postmenopausa es refereix a l'estat de les dones que no han experimentat cap flux menstrual durant un mínim de 12 mesos, assumint que tenen un úter i no estan embarassades ni lactants.[6] En dones sense úter, la menopausa o la postmenopausa es poden identificar mitjançant una anàlisi de sang que mostra un nivell de FSH molt alt. Així, la postmenopausa és el moment de la vida d'una dona que té lloc després de l'últim període o, més exactament, després del moment en què els seus ovaris es tornen inactius.
El motiu d'aquest retard en la declaració de la postmenopausa és que els períodes solen ser irregulars en aquesta època de la vida. Per tant, és necessari un període de temps raonablement llarg per assegurar-se que els cicles han cessat.
Perimenopausa[modifica]
El terme perimenopausa, que literalment significa "al voltant de la menopausa", es refereix a la transició que comprèn la premenopausa i fins al moment de la postmenopausa. Això pot durar uns quatre a vuit anys.[8]
Tractament[modifica]
Fer exercici físic i una dieta alta en calci ajuda a disminuir aquests símptomes.[9] En alguns casos pot ser indicada la teràpia hormonal substitutiva.
Dia mundial[modifica]
El dia mundial de la menopausa és el 18 d'octubre, des de l'any 2000 en què l'OMS el va declarar com a tal.[10]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «climateri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Chaby, Lucien. La menopausia (en castellà). Madrid: Siglo XXI, 2001. ISBN 9789682323331.
- ↑ http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/ency/article/000894.htm
- ↑ http://www.safemenopausesolutions.com/average-age-of-menopause.html
- ↑ Choi, Yuni; Chang, Yoosoo; Kim, Bo-Kyoung; Kang, Danbee; Kwon, Min-Jung «Menopausal stages and serum lipid and lipoprotein abnormalities in middle-aged women». Maturitas, 80, 4, 2015-04, pàg. 399–405. DOI: 10.1016/j.maturitas.2014.12.016. ISSN: 1873-4111. PMID: 25631350.
- ↑ 6,0 6,1 «Executive summary of the Stages of Reproductive Aging Workshop + 10: addressing the unfinished agenda of staging reproductive aging». Fertility and Sterility, vol. 97, 4, April 2012, pàg. 843–51. DOI: 10.1016/j.fertnstert.2012.01.128. PMC: 3340904. PMID: 22341880.
- ↑ Schneider, Hermann P.G.; Naftolin, Frederick. Climacteric medicine where do we go?. London: Taylor & Francis, 2005, p. 28. ISBN 9780203024966.
- ↑ «Menopause 101». A primer for the perimenopausal. The North American Menopause Society. Arxivat de l'original el 10 April 2013. [Consulta: 11 abril 2013].
- ↑ Pintanel Bassets, Mònica; Lluís Capdevila Ortís i Jordi Niñerola Maymí. Psicologia de la actividad física y salud (en castellà). Girona: Documenta Universitaria, 2006. ISBN 84-934959-1-3.
- ↑ «18 d'octubre, día de la menopausia». AEEM. Arxivat de l'original el 2015-01-07. [Consulta: 23 octubre 2014].
Enllaços externs[modifica]
- «Menopausa». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].