Cisteïna

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicCisteïna
L-Cystein - L-Cysteine.svg
Substància compost químic i medicament
Massa molecular 121,02 uma
Estructura química
Fórmula química C₃H₇NO₂S
SMILES canònic
Model 2D
C(C(C(=O)O)N)S
SMILES isomèric
C([C@@H](C(=O)O)N)S
InChI Model 3D
Propietats
Acidesa (pKa) 1,96
Identificadors
CAS 52-90-4
InChIKey XUJNEKJLAYXESH-REOHCLBHSA-N
PubChem 5862
AEPQ 200-158-2
ChEBI 17561, 35237, 35235 i 41227
KEGG D00026
ChemSpider 5653
ChEMBL CHEMBL863
UNII K848JZ4886
ZVG 100093
DrugBank 00151
Infocard ECHA 100.000.145
HMDB HMDB00574
DSSTOX DTXSID8022876
NDF-RT N0000184609
IUPHAR 4782
Beilstein 1721408
Número E E920
Open Food Facts e920-l-cysteine-hydrochloride
Modifica dades a Wikidata

La cisteïna (simbolitzat Cys o C) és un dels vint aminoàcids que utilitzen les cèl·lules per sintetitzar proteïnes. El seu nom sistemàtic és àcid 2-amino-3-mercaptopropiònic o àcid (2R)-2-amino-3-sulfanil-propanoic.[1] Codificat en ARNm és: UGU UGC.

La cisteïna és un aminoàcid no essencial, el sofre es pot oxidar i donar lloc cistina que és un dímer format per dos cisteïnes unides per un pont disulfur. Es sintetitza a partir de la metionina, que és un aminoàcid essencial, per mitjà de dues reaccions: transmetilació, en la qual la metionina es transforma en homocisteïna i transulfuració, en la qual l'homocisteïna passa a ser cisteïna. Té la propietat de formar ponts disulfur amb altres cisteïnes, fet que ajuda a la formació de l'estructura terciària. També s'utilitza com a additiu alimentari amb el nom E920.[2]

Fonts[modifica | modifica el codi]

A partir d'aliments[modifica | modifica el codi]

Tot i que està classificada com a aminoàcid no essencial, en alguns casos, la cisteïna podria ser essencial para nadons, ancians i persones amb certes malalties metabòliques o que sofreixen de síndromes de mala absorció. La cisteïna normalment és sintetitzada pel cos humà en condicions fisiològiques normals, sempre que hi hagi metionina suficient. La cisteïna és potencialment tòxica i és catabolizada a l'aparell digestiu i al plasma de la sang. La cisteïna es troba en la majoria dels aliments amb alt contingut proteic, com són:

  • Recursos animals: porc, embotits, pollastre, gall dindi, ànec, ous, llet, mató, iogurt.
  • Recursos vegetals: pebrots vermells, alls, cebes, bròquil, col de Brussel·les, muesli, germen de blat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cysteine» (en en). Pubchem. [Consulta: 5 abril 2015].
  2. «llista d'additius alimentaris a la UE» (en en). [Consulta: 5 abril 2016].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Principals famíles bioquímiques
Àcids nucleics | Alcaloides | Aminoàcids | Carbohidrats | Carotenoides | Cofactors enzimàtics | Esteroides | Flavonoides | Glicòsids | Lípids | Pèptids | Policètids | Tetrapirrols | Terpens
Anàlegs d'àcids nucleics: Els 20 aminoàcids proteïnògens o comuns. Anàlegs d'àcids nucleics :
Àcid aspàrtic | Àcid glutàmic | Alanina | Arginina | Asparagina | Cisteïna | Fenilalanina* | Glutamina | Glicina | Histidina | Isoleucina* | Leucina* | Lisina* | Metionina* | Prolina | Serina | Treonina* | Triptòfan* | Tirosina | Valina*
Aminoàcids postranscripcionals
Cistina | Hidroxiprolina | Selenocisteïna

Els 8 aminoàcids essencials pels humans estan marcats amb un asterisc.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cisteïna Modifica l'enllaç a Wikidata