Alanina

Estructura química de la L-alanina
Alanina
Nom sistemàtic (IUPAC)
Àcid(S)-2-aminopropanoic
Identificadors
Nombre CAS	56-41-7
PubChem	5950
Propietats químiques
Fórmula	C3H7NO2
Pes molecular	89.1
SMILES	C[C@H](N)C(O)=O
Dades completes

L'alanina (representat per les lletres Ala) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.

És una molècula hidrofòbica, amb un grup metil com a cadena lateral. És l'aminoàcid més petit, després de la glicina.

L'abreviatura d'una lletra és A i la de tres lletres Ala. A l'ARNm, codifica com a GCU GCC GCA GCG.

L'alanina és un aminoàcid no essencial pels éssers humans, però de gran importància. Existeixen dos enantiòmers diferents: L-alanina i D-alanina. La L-alanina és un dels 20 aminoàcids més utilitzats en la biosíntesis de les proteïnes, després de la leucina, ja que es troba en un 7,8% de les estructures primàries i en 1150 proteïnes. La D-alanina es troba a les parets cel·lulars bacterials i en alguns pèptids antibiòtics. Es troba a l'interior i a l'exterior de les proteïnes globulars.

Biosíntesis

L'alanina és molt comú, ja que transfereix el seu grup amino al piruvat. Per culpa de les reaccions de transaminació a través de l'enzim alanina transaminasa, la qual es reverteix ràpidament, l'alanina pot biosintetitzar-se amb facilitat a partir del piruvat, per tant es troba present als cicles metabòlics de la glicòlisis, gluconeogènesis i en el cicle de l'àcid cítric.

Funcions

S'utilitza com a font d'energia pels músculs, el cervell i el sistema nerviós, a més ajuda a metabolitzar els àcids orgànics i els glúcids i es troba involucrada en el metabolisme del triptòfan i de la vitamina B6.

L'alanina sintetitzada surt del torrent sanguini i és captada pel fetge, on es metabolitzarà. Mitjançant un procés de gluconeogènesis, es transforma en glucosa, la qual serà utilitzada pel múscul, el cervell, l'eritròcit, la pell, la retina i la medul·la renal.

Ajuda l'estimulació dels anticossos i a estabilitzar els nivells de sucre en sang, a més manté la pròstata en bon estat.

La seva falta pot ocasionar una sèrie de trastorns a l'organisme, com per exemple, problemes protàtics, predisposició a les infeccions, alteracions de la glucosa, debilitat muscular, alteracions nervioses i falta de concentració.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alanina