Alanina

Alanina

Substància	metabòlit, compost químic i medicament
Massa molecular	89,048 uma
Estructura química
Fórmula química	C₃H₇NO₂
SMILES canònic	Model 2D CC(C(=O)O)N
SMILES isomèric	C[C@@H](C(=O)O)N
InChI	Model 3D
Propietats
Acidesa (pKa)	2,61
Punt de fusió	295 °C
Identificadors
CAS	56-41-7
InChIKey	QNAYBMKLOCPYGJ-REOHCLBHSA-N
PubChem	5950
AEPQ	200-273-8
ChEBI	16977, 2539, 40735 i 40734
KEGG	D00012
ChemSpider	5735
ChEMBL	CHEMBL279597
UNII	OF5P57N2ZX
ZVG	12950
DrugBank	01786
Infocard ECHA	100.000.249
HMDB	HMDB00161
IUPHAR	720
Beilstein	1720248

L'alanina (representat per les lletres Ala) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.

És una molècula hidrofòbica, amb un grup metil com a cadena lateral. És l'aminoàcid més petit, després de la glicina.

L'abreviatura d'una lletra és A i la de tres lletres Ala. A l'ARNm, codifica com a GCU GCC GCA GCG.

L'alanina és un aminoàcid no essencial pels éssers humans, però de gran importància. Existeixen dos enantiòmers diferents: L-alanina i D-alanina. La L-alanina és un dels 20 aminoàcids més utilitzats en la biosíntesis de les proteïnes, després de la leucina, ja que es troba en un 7,8% de les estructures primàries i en 1150 proteïnes. La D-alanina es troba a les parets cel·lulars bacterials i en alguns pèptids antibiòtics. Es troba a l'interior i a l'exterior de les proteïnes globulars.

Biosíntesi

L'alanina és molt comú, ja que transfereix el seu grup amino al piruvat. Per culpa de les reaccions de transaminació a través de l'enzim alanina transaminasa, la qual es reverteix ràpidament, l'alanina pot biosintetitzar-se amb facilitat a partir del piruvat, per tant es troba present als cicles metabòlics de la glicòlisis, gluconeogènesis i en el cicle de l'àcid cítric.

Funcions

S'utilitza com a font d'energia pels músculs, el cervell i el sistema nerviós, a més ajuda a metabolitzar els àcids orgànics i els glúcids i es troba involucrada en el metabolisme del triptòfan i de la vitamina B6.

L'alanina sintetitzada surt del torrent sanguini i és captada pel fetge, on es metabolitzarà. Mitjançant un procés de gluconeogènesis, es transforma en glucosa, la qual serà utilitzada pel múscul, el cervell, l'eritròcit, la pell, la retina i la medul·la renal.

Ajuda l'estimulació dels anticossos i a estabilitzar els nivells de sucre en sang, a més manté la pròstata en bon estat.

La seva falta pot ocasionar una sèrie de trastorns a l'organisme, com per exemple, problemes protàtics, predisposició a les infeccions, alteracions de la glucosa, debilitat muscular, alteracions nervioses i falta de concentració.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alanina