Alanina
L'alanina (representat per les lletres Ala o A)[1] és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius. És una molècula hidrofòbica, amb un grup metil com a cadena lateral. És l'aminoàcid més petit després de la glicina. L'abreviatura d'una lletra és A i la de tres lletres Ala. A l'ARNm, codifica com a GCU GCC GCA GCG.[2]
L'alanina és un aminoàcid no essencial per als éssers humans, però de gran importància.[3] Existeixen dos enantiòmers diferents: l-alanina i d-alanina. La l-alanina és un dels vint aminoàcids més utilitzats en la biosíntesi de les proteïnes, després de la leucina, ja que es troba en un 7,8 per cent de les estructures primàries i en 1.150 proteïnes.[4] La d-alanina es troba a las paret cel·lular dels bacteris i en alguns pèptids antibiòtics. Es troba a l'interior i a l'exterior de les proteïnes globulars.
Biosíntesi
[modifica]L'alanina és molt comuna, ja que transfereix el seu grup amino al piruvat.[3][5] Per culpa de les reaccions de transaminació a través de l'enzim alanina transaminasa, la qual es reverteix ràpidament, l'alanina pot sintetitzar-se amb facilitat a partir del piruvat; per tant, es troba present als cicles metabòlics de la glicòlisi, gliconeogènesi i en el cicle de l'àcid cítric.[5]
Funcions
[modifica]S'utilitza com a font d'energia pels músculs, el cervell i el sistema nerviós; a més, ajuda a metabolitzar els àcids orgànics i els glúcids i es troba involucrada en el metabolisme del triptòfan i de la vitamina B6.[3][6]
L'alanina sintetitzada surt del torrent sanguini i és captada pel fetge, on es metabolitzarà. Mitjançant un procés de gluconeogènesi, es transforma en glucosa, la qual serà utilitzada pel múscul, el cervell, els eritròcits, la pell, la retina i la medul·la renal.[3]
Ajuda l'estimulació dels anticossos i a estabilitzar els nivells de sucre en sang, i manté la pròstata en bon estat.[3][6]
La seva falta pot ocasionar una sèrie de trastorns a l'organisme, com ara problemes prostàtics, predisposició a les infeccions, alteracions de la glucosa, debilitat muscular, alteracions nervioses o falta de concentració.[3][6]
Referències
[modifica]- ↑ «Nomenclature and Symbolism for Amino Acids and Peptides». Arxivat de l'original el 9 octubre 2008. [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ «Codons & Anticodons». Arxivat de l'original el 2022-11-16. [Consulta: 25 juny 2022].
- 1 2 3 4 5 6 Levy, Jillian. «The Muscle-Building Amino Acid that Aids Cholesterol» (en anglès), 08-06-2019. Arxivat de l'original el 28 novembre 2020. [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ «Showing Compound (±)-Alanine (FDB000557) - FooDB». Arxivat de l'original el 18 maig 2021. [Consulta: 25 juny 2022].
- 1 2 «Alanine - an overview | ScienceDirect Topics». [Consulta: 25 juny 2022].
- 1 2 3 «Alanine» (en anglès). University of Rochester. Arxivat de l'original el 14 novembre 2019. [Consulta: 26 juny 2022].