Enantiòmer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En química, un enantiòmer (del grec ἐνάντιος, "invers", i μέρος, "part" o "porció") és un de dos estereoisòmers que són imatges especulars completes no superimposables l'un de l'altre, de la mateixa manera que dues mans són "iguals" però inverses. Els compostos d'enantiopurs es refereix a una mostra que només presenta molècules d'una única quiralitat dins els límits de la detecció.[1] Els enantiòmers, quan es troben en un medi simètric, tenen propietats químiques i físiques idèntiques excepte per la seva capacitat de rotar llum polaritzada per plans en quantitat igual però en direccions oposades. Una mescla de parts iguals d'un isòmer òpticament actiu i el seu enantiòmer rep el nom de racemat i té una rotació neta de llum polaritzada per plans de zero. Els enantiòmers l'un de l'altre solen tenir propietats químiques diferents en relació a altres substàncies que també són enantiòmers. Com que moltes molècules dels cossos dels organismes vivents són enantiòmers, sovint hi ha una marcada diferència en l'efecte de dos enantiòmers simètrics en els éssers vius, incloent-hi els humans.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enantiòmer Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. IUPAC, Compendium of Chemical Terminology, 2a ed. ("The Gold Book") (1997). Versió corregida en línia:  (2006–) "enantiomerically pure (enantiopure)" (en anglès).