Vesc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Vesc o Visc
Viscum album parasitant un bedoll
Viscum album parasitant un bedoll

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Santalales
Família: Santalaceae
Gènere: Viscum
Espècie: V. album
Nom binomial
Viscum album
L.
subespècies

V. album album
V. album abietis
V. album austriacum

El vesc o visc (Viscum album) és una planta semiparàsits que viu al damunt de branques, principalment en arbres de fulla caduca, com pomers o pollancres, però també sobre algunes varietats de pins. És originària d'Europa, i de l'oest i sud d'Àsia, és espontània a la península ibèrica, i ha estat introduïda a Amèrica del Nord (a Califòrnia el 1900 i a la Colúmbia Britànica cap al 1988).[1] El nom en llatí "viscum" té un origen incert, però es creu que ve de l'indoeuropeu i vol dir "força". Pel que fa a "album" es refereix a blanc, que fa referència del color del fruit que són baies. És una de les plantes típiques del Nadal, al costat del grèvol, el galzeran (Ruscus aculeatus) i la flor de Nadal o Poinsettia.[2] Se li atribueix (com a moltes plantes) la bona sort. En el druïdisme antic se la considerava una planta sagrada que havia de ser dallada amb una falç d'or pel druida (tradició molt coneguda actualment per les referències habituals als còmics d'Astèrix).

Morfologia[modifica | modifica el codi]

És una planta llenyosa, amb una alçada de 0,2 a 0,5 metres. Sempre és de color verd, degut als pigments de la clorofil·la. Aquesta planta no té arrels, però si que té uns haustoris que els hi permet xuclar els nutrients necessaris per viure. Respecte la morfologia de la tija, és herbàcia, excepte una part que és llenyosa. La tija és curta però les branques són abundants i repetidament enforquillades, de manera que formen com una gran botja que penja de l'arbre parasitat. La morfologia de les fulles són oposades, persistents, oblongues, carnoses, sempre per parelles en l'extrem de les branques dicòtomes. Tenen el pecíol curt. És un arbust dioic amb flors unisexuals amb inflorescència reunides en la formació de branquetes de color groc, però no es pot parlar de cap tipus d'inflorescència com a tal. Les flors són poc vistoses de color grogós-verdós que s'agrupen en posició terminal. Les flors masculines presenten 4 pètals diminuts i 4 estams sense filaments. En canvi, les flors femenines, són molt rudimentàries, tenen 4 peces rodejant 2 carpels soldats. L'androceu té 4 estams i el gineceus està format per dos carpels soldats. El fruit és una baia de polpa viscosa, blanquinosa i translúcida de 6 a 10 mm, i amb una sola llavor. s'ha de tenir en compte que les baies són molt tòxiques i han d'estar receptades només per especialistes.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Als Països Catalans s'han descrit tres subespècies:[3]

  • Viscum album album: Parasita diferents arbres planifolis de l'estatge montà plujós (pollancres, fruiters, espinalbs...). Es troba al Pirineu.
  • Viscum album abietis: Parasita l'avet i és la menys rara de les tres subespècies. Es troba al Pirineu.
  • Viscum album austriacum: Parasita els pins. Es troba dels Pirineus a l'interior del País Valencià.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

Antigament, d'aquesta planta s'utilitzaven les fulles i les parts aèries; però actualment aquesta planta no s'utilitza per cap acció farmacològica, ja que es considera una planta molt tòxica. Actualment s'usen les baies. Es pot usar en homeopatia per prevenir i alleugerir les molèsties arteroscleròtiques. Els extractes de vesc administrats per via intravenosa tenen dos activitats importants: actuen sobre el cor i sobre la pressió sanguínia. Pot usar-se en hipertensió arterial, arterosclerosi, marejos, mals de caps, vertígens, angoixes, palpitacions...

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

Té un efecte hipotensor, diürètic i sedant. Sol donar bons resultats com a cardiotònic, vasodilatador (així millora la circulació sanguínia) i és antiarteroescleròtic. També és important, perquè regula la menstruació.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Aquesta planta s'ha d'usar a dosis baixes, ja que a dosis elevades és tòxic pel sistema cardíac, pot provocar bradicàrdia i fins i tot una parada cardíaca (viscotoxina). Les baies també són molt tòxiques pel seu contingut en viscotoxines.


« : Vaig al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc »
— Embarbussament popular

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Geils, B. i cols. 2002. Mistletoes of North American Conifers. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, pàgina 16 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF (anglès)
  2. Les plantes per nadal, a la web de l'ajuntament de Barcelona
  3. BOLÓS, O. i cols. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • FONT i QUER, P. : Diccionario de Botánica, ediciones Península, 2000 (1a edició: ed. Labor, 1953)
  • de BOLÒS, O., VIGO, J., MASALLES, R.M., NINOT, J.M.: Flora Manual dels Països Catalans, 1a reimpressió. Ed. Pòrtic-Natura, 2000
  • WEBERLING, F.: Morphology of Plants and Inflorescences. Cambridge University Press, 1989 (traducció de l'alemany del 1981)
  • Diversos autors: Flora Ibérica: plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Real Jardín Botánico, C.S.I.C., 1993
  • CRÉTÉ, P.: Précis de Botanique, Tome II: Systématique des Angiospermes. 10 edició. Masson et Cie. éditeurs, 1965.