Pomera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el gènere botànic. Si cerqueu l'arbre fruiter, vegeu «pomera comuna».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Malus
Pomera (gènere)
Malus sargentii (arbust)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Rosidae
Ordre: Rosales
Família: Rosaceae
Subfamília: Maloideae
Tribu: Pyreae
Gènere: Malus
Mill., 1754
Espècies

Vegeu el text

La pomera o amb el seu nom científic Malus és un gènere d'arbres i arbusts que floreixen de la família de les rosàcies que conté entre 42 i 55 espècies a més de tota una sèrie de híbrids de vegades difícils per distinguir.

L'espècie més coneguda és la pomera comuna (malus domesticus) amb un gran nombre de varietats, un dels arbres fruiters més cultivat arreu per les pomes. Altres espècies, d'origen d'Àsia oriental amb fruites molt petites però decoratives són cultivades com a plantes ornamentals com la pomera japònica (Malus floribunda) o la pomera cirerera (Malus baccata) entre d'altres.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom científic prové del llatí mālus que significa arbre fruiter en general i pomera en particular. Com que el llatí no té diacrítics, la paraula és homògraf amb l'adjectiu mǎlus que significa «dolent» el que va conduir a tota una sèrie de malentesos. La paraula és parent amb el grec μηλεα (melea).[1] «Poma», i els seus derivats «pomera» provenen del plural del llatí pomum que significava a l'origen fruita però la significació ja al l'era clàssica va restringir-se a la sola poma.[2] En la iconografia tradicional, «l'arbre del coneixement» del qual es parla en el llibre Gènesi de la bíblia sempre s'ha pintat com una pomera, de la qual Eva hauria collit la poma fatídica, tot i que al text original no més es parla del «del fruit de l'arbre que hi ha al mig del jardí» sense precisar l'espècie.[3]

Biologia[modifica | modifica el codi]

Són arbres i arbusts caducifolis originaris de de l'Àsia central i del Caucas. No floreixen en les zones tropicals, car requereixen acumular major quantitat d'hores de fred (temperatures inferiors a 7 °C.) durant el repòs hivernal. Els cultivars am fruites comestibles foren introduïts a la península Ibèrica pels romans.

Òrgans vegetatius[modifica | modifica el codi]

  • Arrel axonomorfa.
  • Tija llenyosa (arbre) de ramificació simpòdica
  • Fulles en forma ovada amb àpex acuminat, peciolades, divisió del marge serrat, disposició alterna. Amb pilositat (pubescent) a l'envers.

Òrgans reproductors[modifica | modifica el codi]

Flors hermafrodites en inflorescència racemosa, agrupades en corimbes o raïms simples. Corol·la dialipètala amb cinc pètals blancs/rosats, calze amb 5 sèpals. Androceu format per dos verticils amb estams centrípets (múltiples) i gineceu d'ovari ínfer en flor epígina. El fruit és un pom.

Plagues[modifica | modifica el codi]

fruites de Malus florentina

Les plagues més temudes són dos corcs:

Espècies principals[modifica | modifica el codi]

La cinquantena d'espècies s'ha subdividit en huit seccions:[4]

Chloromeles a Nord-amèrica
Docyniopsis a Àsia
Eriologolus
Florentinae
Gymnomeles
Malus
Sorbomalus
Yunnanenses
Sense classificació

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Seva i Llinares, Antoni. «mālus (2)». A: Diccionari Llatí-Català. Barcelona: Ed. Enciclopèdia Catalana, 1993 (2007), p. 796. ISBN 978-84-7739-631-4. 
  2. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «poma». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 732. ISBN 9788441225169. 
  3. Gènesi, 3, 113, Traducció de la Bíblia pels monjos de Montserrat
  4. Robinson, J.P. et alii. «Taxonomy of the genus Malus Mill. (Rosaceae) with emphasis on the cultivated apple, Malus domestica Borkh» (en anglès). Plant Systematics and Evolution, 2001, vol. 226, pàg. 35–58.