Pomera comuna

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'arbre fruiter. Si cerqueu el gènere botànic, vegeu «pomera».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pomera comuna
Red Apple.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Rosidae
Ordre: Rosales
Família: Rosaceae
Subfamília: Maloideae
Gènere: Malus
Espècie: M. domestica
Nom binomial
Malus domestica
Borkh.1803
Sinònims
  • Malus sylvestris subsp. mitis (Wallr.) Mansf.
  • Pyrus malus L.
  • Pyrus malus var. mitis Wallr.

La pomera comuna (Malus domestica), o simplement la pomera, és una espècie de planta del gènere Malus (el gènere de les pomeres) i és l'espècie de pomera més cultivada a tot el món.[1]

L'any 2005 com a mínim es van produir, a tot el món, 55 milions de tones amb un valor de 10.000 milions de dòlars. La República Popular de la Xina va ser el principal productor seguit de l'Estat Units, Iran,i Turquia, Rússia, Itàlia i Índia. L'origen d'aquesta espècie sembla estar al Caucas i les vores de la Mar Càspia, el centre de diversitat del gènere Malus és a Turquia. Actualment n'existeixen i se'n creen moltes varietats.

És un arbre caducifoli de mida mitjana d'uns 12 metres d'alçada però en conreu és molt més baix, sovint menys de dos metres per tal de facilitar-ne el cultiu i especialment la recol·lecció del fruit. En estat natural (sense esporgar) presenta la capçada arrodonida o oberta amb nombroses branques gairebé horitzontals. Les fulles són de forma ovada, dentades a les vores i de color glauc amb el revers de la fulla pubescent.

Pomera en flor.
Flors fruit i fulles de la pomera comuna

Les flors, hermafrodites, tenen una corona 5 pètals blancs, arrodonits sovint amb betes vermelles o rosades, amb peduncle. El calze té cinc sèpals i amb nombrosos estams. Les flors formen agrupacions en corimbes. Floreix a principi de primavera i els fruits, les pomes maduren a principi de la tardor (n'hi ha varietats que maduren l'estiu). La pomera comuna silvestre té la pell del seu fruit de color groguenc i el gust més agre.

Genètica[modifica | modifica el codi]

Pomera silvestre Malus sieversii al Kazakhstan

Entre els progenitors de la pomera comuna Malus domestica es troben les espècies silvestres Malus sieversii M.Roem., de les muntanyes d'Àsia central, al sud del Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan i Xinjiang (Xina). Amb aquesta espècie es treballa per crear varietats de pomera comuna més resistents a plagues i malalties i la tolerància al fred. També es creu, però no és tan segur, que les espècies Malus baccata i Malus sylvestris podrien haver intervingut en la formació de la pomera comuna.

El 2010, un consorci italià va anunciar que havia descodificat el genoma complet de la pomera comuna (del cultivar Golden delicious).[2] Té uns 57.000 gens, el nombre més alt entre qualsevol planta estudiada fins ara i més que els 30.000 gens del genoma humà.[3]

Cultiu[modifica | modifica el codi]

Cultiu de pomeres comunes al Nepal

La pomera es pot cultivar en climes temperats com que és un dels fruiters adaptats a zones relativament fredes i d'estiu poc càlid però les pomes de calibre més gros s'obtenen en zones d'estiu càlid i en regadiu (com el de la Terra Ferma (ponent de Catalunya). Es planten durant el període del repòs de la saba. Es multipliquen generalment per empelt o esqueix com que la majoria de les varietats són autoincompatibles. Les llavors doncs difícilment reprodueixen les característiques de la pomera d'on provenen.[4]

La pomera requereix que es faci una aclarida dels fruits quan aquests tenen la mida d'una avellana, deixant el de la part central del corimbe. Presenten el fenomen de la contranyada o alternança de producció, si un any no s'aclareixen els fruits, l'any següent la producció serà molt baixa.

La pol·linització és per insectes (anemòfila), per això si es produeix un període de pluges continuades durant la florida la producció de pomes pot davallar molt.

Els vergers de pomeres es formen generalment amb plantes adquirides en un viver empeltades en els patrons adequats, molts d'ells formen plantes poc vigoroses, de mida molt petita i de ràpida entrada en producció. Les formes amb les que es cultiven les pomeres són les anomenades obligades (palmeta, bandera, fus, etc.) que permeten una gran densitat de plantes per hectàrea i tenen molts avantatges pel cultiu (sobretot facilitat pels tractament fitoparasitaris i de recollida del fruit). Aquestes plantes empeltades tenen una vida molt curta (d'uns 20 anys) que contrasta amb les pomeres originades per llavors que poden viure al voltant de cent anys però que poden trigar més de 10 anys a entrar en producció.

Plagues i malalties[modifica | modifica el codi]

Fulles de pomera amb danys significatius per insectes

Les pomeres comunes són susceptibles a l'atac de nombrosos tipus de fongs i bacteris a més de plagues d'insectes.

  • Mildiu: fong caracteritzat per les taques grises pulverulentes a les fulles, brots i flors
Àfids en la pomera
  • Àfids: normalment anomenats pugons. Diverses espècies ataquen les pomeres, són vectors d'altres malalties i redueixen el vigor dels arbres.[5]
  • Mal del foc bacterià

Altres:

Conreu a la península Ibèrica[modifica | modifica el codi]

Les majors zones de producció de pomes de la península són a Catalunya principalment a les comarques del pla de Lleida. Les pomes de ponent es cultiven sota la denominació Poma de Lleida, indicatiu de qualitat del tipus Productes de la Terra.[6] També es conrea amb menys importància, a Girona. La Poma de Girona està registrada com una Indicació Geogràfica Protegida de la Unió Europea.

A Espanya el pomer ocupa el segon lloc, en la producció de fruita, després del presseguer, amb una superfície de 52000 hesctàrees. Altres zones de gran importància són Astúries i el País Basc, on també és utilitzada per fer la sidra, beguda típica del nord d'Espanya que s'obté per la fermentació del suc de pomes.

Fusta[modifica | modifica el codi]

La pomera comuna s’aprofita principalment per a obtenir pomes comestibles o pomes més adequades per a fer sidra.[7] Però també és útil la fusta de la pomera, tradicionalment emprada per a diverses funcions.

Aplicacions com a material resistent[modifica | modifica el codi]

La fusta de la pomera és densa i pesant (densitat de 0,7 g/cm3 o superior, un cop seca) , resistent i tenaç. Admet bé la talla i pot polir-se amb bons resultats. Es pot aplicar en fusteria i ebenisteria, tenint en compte que es deforma i clivella amb facilitat. Es tracta d’una fusta valuosa i preuada, gairebé tan bona com la de la perera.[8] Quan es talla o serra emet un perfum agradable i no provoca al·lèrgies ni irritacions (com algunes fustes tropicals).[9]

  • Un dels usos tradicionals era en la fabricació de cargols i engranatges tallats a partir d’una peça massissa.[10][11][12]
  • Una altra aplicació era la fabricació de planxes per al tintat d’indianes.[13][14]
  • Molt preuada en torneria,[15][16] talla,[17][18][19] gravat, instruments de música,[20][21] estris de dibuix i peces similars.[22]
    • En ebenisteria era tradicional el seu ús un cop tintada, per a sustituir fustes més cares i exòtiques com el banús o similars.

En general, és millor la fusta de les pomeres silvestres que la de les empeltades per l’home.[23][24]

Llenya[modifica | modifica el codi]

La llenya de pomera és de gran qualitat i molt aromàtica. Crema de forma lenta.[25][26]

  • La llenya de pomera, en forma de buscalls o encenalls, és molt preuada per a fumar tota mena d’aliments. Proporcionant un perfum i un sabor característics, molt agradables per a moltes persones.[27][28]

Varietats[modifica | modifica el codi]

Hi ha més de 7.500 cultivars de pomera comuna. En pomera hi ha una constant creació de noves varietats, algunes deixen d'utilitzar-se i se n'adopten de noves. Es poden agrupar les varietats pel color de la pell del fruit en vermelles (per exemple Starking) i grogues (del nombrós grup Golden)

Pomes de diferents varietats

En les moltíssimeses varietats de pomeres comunes, es distingeixen alguns grups majors:

  • Grup Golden: de pell groga, inclou varietats com Golden delicious, Golden suprema, Golden reinders, Smoothee, i altres.
  • Grup Vermelles americanes: inclou varietats de pell més o menys intensament pigmentada en color vermell. La més coneguda ha estat la Starking delicious, però ara ja està pràcticament desapareguda. Altres varietats (molt més cultivades i que sovint s'anomenen també -erròniament- Starking) són Red chief, Early red one, Oregon, etc.
  • Grup Gales: són varietats bicolors, què combinen el groc i el vermell. Actualment les de més color vermell reemplacen els altres, malgrat que el color de la pell no té cap relació amb la qualitat organolèptica. En aquest grup cal citar Royal Gala, Mondial Gala, Galaxia, i altres més noves com Brookfield o Buckeye.
  • Grup Fuji: varietats molt tardanes, què tenen un fruit amb un color vermell apagat tirant a bru, però que tenen bon gust, duresa i bona conservació. La majoria de varietats es diuen Fuji, seguides d'un número que la distingeix de les altres.
  • Grup Granny: varietats de pell verda i gust molt àcid. La més coneguda aquí és la Granny Smith, però també destaca la Concorde per la seva qualitat.

La cultura és sotmesa a moviments de moda i igualment a les exigències del comerç, que per la facilitat cerca varietats que es conserven bé i que no sempre cerca la qualitat organolèptica. Tot i això, hi ha un moviment per a conservar «varietats velles», passades de mode, com per exemple la Poma roja de Beneixama i moltes altres.[4]

Rècords[modifica | modifica el codi]

El llibre Guinness dels Rècords Mundials informa que la poma més pesant coneguda era una que pesava 1,849 kg i va ser cultivada a Hirosaki, Japó l'any 2005.[29]

La pomera en els autors clàssics[modifica | modifica el codi]

Els autors de llibres d’agricultura de l’època clàssica escrigueren sobre les pomeres, el seu conreu, els empelts adequats i altres temes relacionats.

« XLI. — Vitis insitio, pirorumque et malorum, quali modo fiat.

Vitis insitio una est per ver, altera est cum uva floret, ea optima est. Pirorum ac malorum insitio per ver, et per solstitium dice quinquaginta, et per vindemiam. Oleae et ficorum insitio est per ver.

»

XLI. Manera d’empeltar la vinya, la perera i la pomera. La vinya pot empeltar-se en primavera o quan floreix. Aquesta darrera opció és millor. Les pereres i les pomeres s’empelten en primavera, durant cinquanta dies del solstici i per la verema. Les oliveres i les figueres s’empelten en primavera. , De Agri Cultura. Marc Porci Cató Censorí .


  • Marcus Terentius Varro , designat habitualment com Varró, en la seva obra “Rerum rusticarum” parlà de les pomeres.
  • Lucius Junius Moderatus Columella, més conegut com Columel·la, tractà de les pomeres de diverses maneres. [33]
    • Una mostra dels refinaments romans en el menjar és el formatge perfumat amb fum de fusta de morera, elogiat per Columel·la. [33]
  • Plini el Vell en l’obra Naturalis historia parla de trenta espècies de pomeres. [37]

Autors posteriors[modifica | modifica el codi]

Literatura, mites, religions i anècdotes[modifica | modifica el codi]

Les pomes i les pomeres estan profusament representades en tota mena d’obres purament literàries. A vegades com un simple recurs. En altres ocasions evocant un jardí idíl·lic o formant part d’una trama. Moltes obres escrites expliquen mites i llegendes, contes o biografies de personatges relacionades amb les pomes o les pomeres.

Antic Testament[modifica | modifica el codi]

Les referències més antigues a les pomes es troben en alguns llibres de l'Antic testament.

  • En el Càntic dels Càntics , atribuït al rei Salomó, hi ha entre altres uns versos relacionats amb la pomera: “...com un pomer entre els arbres del bosc, així és el meu amat enmig dels fills...”[40][41][42]

Ramsès II[modifica | modifica el codi]

Algunes versions indiquen que aquest faraó va plantar pomeres en el seu jardí del delta del Nil. Altres opinions dubten del fet.[44]

Grècia i Roma clàssiques[modifica | modifica el codi]

  • Homer. Odissea. Cant XXIV. Odisseu marxa a casa del seu pare, Laertes, que està treballant a l'hort. L'home es troba envellit i afligit per la llarga absència del seu fill. Per ser reconegut, Odisseu li mostra la cicatriu i recorda els arbres que en la seva infància li regalà el pare. Deu pomeres, entre altres. [45]

Segle XIV[modifica | modifica el codi]

Segle XVI[modifica | modifica el codi]

  • 1515-1547. Jean Quercet , secretari de Francesc I de França , tenia una gran aversió a les pomes. Si probava de resistir la seva repugnància sagnava profusament pel nas. [50]

Segle XVII[modifica | modifica el codi]

Segle XVIII[modifica | modifica el codi]

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

Segle XX[modifica | modifica el codi]

  • Alan Turing es va suïcidar menjant-se una poma emmetzinada amb cianur.

Frases llatines[modifica | modifica el codi]

Algunes frases llatines estan relacionades amb les pomes: Ab ovo ad malum, des de l'ou fins a la poma, que significa «“Des del començament fins al final». Els romans acostumaven a començar els àpats amb ous i a les postres eren freqüents les pomes. [61]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «pomera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «An Italian-led international research consortium decodes the apple genome» (en anglès). AlphaGallileo. [Consulta: 29 agost 2010].
  3. «The Science Behind the Human Genome Project» (en anglès). Human Genome Project Information. US Department of Energy, 26-03-2008. [Consulta: 24 setembre 2010].
  4. 4,0 4,1 Sisquella i Montagut, Mireia. Prospecció dels fruiters de varietats antigues del Parc Natural del Cadí-Moixeró (pdf). Manresa: Espai de recursos agroecològics (EPA), 2008, p. 13. 
  5. Coli, William et al.. «Apple Pest Management Guide» (en anglès). University of Massachusetts Amherst. [Consulta: 3 març 2008].
  6. «Poma de Lleida». Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya Gastroteca.cat, 2015. [Consulta: 12 febrer del 2015].
  7. Diccionario de agricultura práctica y economía rural: y V : 1853 (Imprenta de Antonio Pérez Dubrull). Imprenta de Don Luis Garcia, 1855, p. 359–. 
  8. José Oriol Ronquillo. Diccionario de material mercantil industrial y agricola que contiene la indicación la descripción y los usos de todas las mercancias. Imp. Agustin Gaspar, 1855, p. 487–. 
  9. Juan José Lastra Fernández. Bosques naturales de Asturias. Universidad de Oviedo, 1 January 2001, p. 99–. ISBN 978-84-8317-246-9. 
  10. Dictionnaire du commerce et des marchandises, contenant tout ce qui concerne le commerce de terre et de mer. Guillaumin & Cie., 1837, p. 316–. 
  11. Théodore Chateau. Technologie du batiment, ou Etude complète des matériaux de toutes espèces employés dans l'art de batir.... B. Bance, 1866, p. 118–. 
  12. F A A Crane. Selection and Use of Engineering Materials. Butterworth-Heinemann, 16 July 1997, p. 72–. ISBN 978-0-08-054090-0. 
  13. Agustín de Quinto. Curso de agricultura práctica: conforme á los últimos adelantamientos hechos en esta ciencia.... Imprenta de Collado, 1818, p. 69–. 
  14. Ignacio Boix (Madrid). Nuevo diccionario de agricultura, teórica-práctica y económica y de medicina doméstica y veterinaria. Boix, 1844, p. 142–. 
  15. L.-E. Bergeron. Manuel du tourneur, par L.-E. Bergeron ... précédé de notions élémentaires sur la connoissance des bois, la menuiserie, la forge, la trempe, la fonte des métaux, et autres arts qui se lient avec celui du tour. Hamelin-Bergeron, 1816, p. 58–. 
  16. Dictionnaire universel du commerce de la banque et des manufactures .... Delahays, 1847, p. 255–. 
  17. Charles Marshall Sayers. The Book of Wood Carving. Courier Corporation, 22 May 2012, p. 107–. ISBN 978-0-486-14107-7. 
  18. Charles Beiderman. The Beginner's Handbook of Woodcarving: With Project Patterns for Line Carving, Relief Carving, Carving in the Round, and Bird Carving. Courier Corporation, 12 September 2011, p. 6–. ISBN 978-0-486-13126-9. 
  19. Jack C. Rich. Sculpture in Wood. Courier Corporation, 1992, p. 73–. ISBN 978-0-486-27109-5. 
  20. Stewart Pollens. The Manual of Musical Instrument Conservation. Cambridge University Press, 9 July 2015, p. 839–. ISBN 978-1-316-29970-8. 
  21. Neville H. Fletcher. The Physics of Musical Instruments. Springer Science & Business Media, 6 December 2012, p. 422–. ISBN 978-1-4612-2980-3. 
  22. Peter H. Spectre. 25 Woodworking Projects for Small and Large Boats. WoodenBoat Books, January 1997, p. 60–. ISBN 978-0-937822-46-3. 
  23. Henri Louis Duhamel de Monceau. Tratado del cuidado y aprovechamiento de los montes y bosques: Corta, poda, beneficio y uso de sus maderas y leñas. por D. Joachin Ibarra, 1773, p. 304–. 
  24. Duhamel du Monceau (M.). De l'exploitation des bois; ou, Moyens de tirer un parti avantageux des taillis: demi-futaies et hautes-futaies, et d'en faire une juste estimation: avec la description des arts qui se pratiquent dans les forêts: faisant partie du traité complet des bois & des forests. H.L. Guerin & L.F. Delatour, 1764, p. 311–. 
  25. Jean-Loup Trassard. L'homme des haies. Editions Gallimard, 2014-06-26T00:00:00+02:00, p. 69–. ISBN 978-2-07-253349-5. 
  26. François Rozier. Nouveau cours complet d'agriculture du XIXème siècle ou Dictionnaire raisonné et universel d'agriculture: ouvrage rédigé sur le plan de celui de feu l'abbé Rozier.... A la librairie Encyclopédique de Roret, 1838, p. 208–. 
  27. Chris Dubbs. The Quick and Easy Art of Smoking Food: Updated for the 90's. Academic Learning Company LLC, 1991, p. 26–. ISBN 978-0-8329-0462-2. 
  28. Brian Polcyn. Charcuterie: The Craft of Salting, Smoking, and Curing. W. W. Norton, 17 November 2005, p. 73–. ISBN 978-0-393-08370-5. 
  29. "Plant World - Heaviest Apple"
  30. Teofrasto. Theophrasti... De historia plantarum libri IX cum Decimi principio et De causis siue earum generatione libri VI. apud haeredes Iacobi Iuntae, 1552. 
  31. André Leroy. Dictionnaire de pomologie: Pommes. Dans les principales libraires agricoles et horticoles, 1873, p. 9–. 
  32. Marcus Porcius Cato (Censorius). Les Agronomes Latins: Caton, Varron, Columelle, Palladius : avec la traduction en français. Dubochet, 1851, p. 18–. 
  33. 33,0 33,1 Lucius Junius Moderatus Columella. L. Junius Moderatus Columella Of Husbandry: In Twelve Books: and His Book Concerning Trees. A. Millar, 1745, p. 594–. 
  34. Luis Tramoyeres Blasco. El tratado de Agricultura de Paladio: una traducción catalana del siglo XIV. Imp. de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1911. 
  35. Los humanistas españoles y el humanismo europeo. EDITUM, 1 January 1990, p. 94–. ISBN 978-84-7684-967-5. 
  36. SOBRE EL PRÓLOGO DE FERRER SAYOL AL «DE RE RUSTICA» DE PALADIO. JULIA BUTIÑÁ JIMÉNEZ.
  37. Pline l'Ancien. Histoire Naturelle. C. L. F. Panckoucke, 1831, p. 371–. 
  38. Geōponika. Sumtu Caspari Fritsch, 1781. 
  39. Gabriel Alonso de Herrera. Agricultura general .... crianza de animales y propiedades de las plantas. A.r Sancha, 1777, p. 149–. 
  40. Luis de León. El Cantar de los Cantares, con otras obras inéditas (1806. XXX, 435 p.). en la imprenta de la viuda de Ibarra, 1806, p. 53–. 
  41. Saint Gregory (of Nyssa). Homilies sobre el Càntic dels càntics. Fundació Bernat Metge, 2003, p. 1–. ISBN 978-84-7225-826-6. 
  42. Orígenes. Homilies sobre el Càntic dels Càntics. L'Abadia de Montserrat, 1 January 1979, p. 62–. ISBN 978-84-7202-351-2. 
  43. William Rhind. A History of the Vegetable Kingdom: Embracing Comprehensive Descriptions of the Plants Most Interesting from Their Uses to Man and the Lower Animals : Their Application in the Arts, Manufactures, Medicine, and Domestic Economy, and from Their Beauty Or Peculiarities : Together with the Physiology, Geographical Distribution, and Classification of Plants. Blackie, 1874, p. 322–. 
  44. Christopher Martin Cumo. Foods that Changed History: How Foods Shaped Civilization from the Ancient World to the Present: How Foods Shaped Civilization from the Ancient World to the Present. ABC-CLIO, 30 June 2015, p. 5–. ISBN 978-1-4408-3537-7. 
  45. Homer. Odissea (vol. IV) [cants XIX-XXIV]. Fundació Bernat Metge, 5 May 2014, p. 116–. ISBN 978-84-9859-229-0. 
  46. Francesca Mestre. Antologia. Selecció de textos grecs, d'Homer a Libani. Edicions Universitat Barcelona, 28 September 2015, p. 69–. ISBN 978-84-475-3915-4. 
  47. Stith Thompson, p. 783: "Tell shoots apple from son's head."
  48. Friedrich Melchior Freiherr von Grimm. Historical & Literary Memoirs and Anecdotes. H. Colburn, 1815, p. 277–. 
  49. Madame de Staël (Anne-Louise-Germaine). De L'Allemagne. Didot Frères, 1845, p. 245–. 
  50. Hippolite Cloquet. Osphrésiologie, ou traité des odeurs, de sens et des organes de l'olfaction: avec l'histoire .... Chez Méquignon Marvis, 1821, p. 134–. 
  51. Milza PIERRE. Voltaire. EDI8, 20 August 2015, p. 162–. ISBN 978-2-262-06434-1. 
  52. Bolton Corney. Curiosities of literature by Isaac D'Israeli illustrated, 1838, p. 154–. 
  53. Revue des deux mondes. Au bureau de la Revue des deux mondes., 1869, p. 23–. 
  54. Miquel Agustí. Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica y pastoril. en la estampa de Esteue Liberôs, 1617, p. 55–. 
  55. "Johnny Appleseed: A Pioneer Hero" - Harper 's Magazine, novembre de 1871.
  56. Henry Howe. Historical Collections of the Great West: Containing Narratives of the Most Important and Interesting Events in Western History -remarkable Individual Adventures - Sketches of Frontier Life - Descriptions of Natural Curiosities: to which is Appended Historical and Descriptive Sketches of Oregon, New Mexico, Texas, Minnesota, Utah, California, Washington, Nebraska, Kansas, Etc., Etc. H. Howe, 1855, p. 1–. 
  57. James Francis M'Gaw. Philip Seymour, Or Pioneer Life in Richland County, Ohio. Founded on Facts. R. Brickerhoff, Herald Steam Press Print, 1858, p. 17–. 
  58. Robert Louis Stevenson. Treasure Island. Roberts Brothers, 1884, p. 84–. 
  59. Àngel-O. Brunet i Las. El meu cadàver i jo. Cossetània Edicions, 1 January 2006, p. 166–. ISBN 978-84-9791-205-1. 
  60. Mark Twain. Tom Sawyer. Courier Corporation, 7 March 2012, p. 13–. ISBN 978-0-486-12972-3. 
  61. Aegineta, Paulus; Adams, F. (traductor). The Medical Works of Paulus Ægineta ... Translated Into English, with a Copious Commentary… (en anglès, traduït del llatí), 1834. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pomera comuna Modifica l'enllaç a Wikidata
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
Vegeu Pomera comuna en el Viccionari, el diccionari lliure.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pomera comuna