Guixera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaGuixera
Lathyrus sativus
Lathyrus sativus.png
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Fabales
Família Fabaceae
Tribu Fabeae
Gènere Lathyrus
Espècie Lathyrus sativus
L.
Modifica dades a Wikidata

La guixera (Lathyrus sativus) és una planta conreada de la família de les Fabaceae dins del gènere Lathyrus. El nom científic d'aquesta planta és Lathyrus sativus i el seu nom vulgar, dependent del lloc, és almorta, alveirxó, arveixo cantut, arveixot, bitxas, cairetes, cicércul·la, txítxaro, dent de mort, frixol d'herba, cigrons d'herba, guixa, mola, pedruelo, pinsol, pito o tito.

Existeix un gravat de Goya en una de les sèries de "Los Desastres de la Guerra" en el que dóna per títol a la bonhomia d'aquest llegum amb el nom de gràcies a l'almorta per la importància que va tenir en auxiliar la famulassa de Madrid el 1811.

  • Lathyrus asiaticus (Zalkind) Kudr.
  • Lathyrus sativas L.
  • Lathyrus sativus subsp. asiaticus Zalkind[1]

Planta anual voluble de 30 a 50 cm d'alçada, tiges alades, flors blanques i llegums aplanades. És cultivada per la seva llavor, la guixa, que té un alt contingut de proteïna. En l'àmbit mediterrani es cultiva de forma minoritària, però és important com a conreu a certes zones d'Àsia i Àfrica. Tot i això la llavor conté un aminoàcid tòxic que pot arribar a causar la malaltia del latirisme. A Andalusia la farina de guixa, en castellà harina de almorta, s'utilitza per a arrebossar. Es conrea principalment a l'Índia i Etiòpia, on es valora com a conreu de collita segura en cas que la sequera acabi amb els conreus principals.

Usos[modifica | modifica el codi]

A la Manxa amb farina de guixa es prepara un plat molt bàsic i molt antic, les gachas manchegas. Són un complement de sopes, guisats, amanides i altres plats salats. Baixa en greixos i amb alt contingut en fibra.

Consumir-la com a àpat únic o principal durant períodes molt llargs de temps pot produir la malaltia del latirisme o latirosi. El latirisme és una afecció de paràlisi i reducció de massa muscular per la presència d'un cert aminoàcid (conegut com a ODAP en anglès) en la farina de guixa, que pot causar problemes neurotòxics en les persones .[2] Darrerament s'ha introduït el conreu de varietats de guixa que contenen quantitats reduïdes d'ODAP en les zones afectades per latirisme.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Lathyrus sativus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  2. "Historia de la almorta" (castellà)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guixera Modifica l'enllaç a Wikidata