Guixera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Guixera
Lathyrus sativus.png

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Subfamília: Faboideae
Tribu: Vicieae
Gènere: Lathyrus
Espècie: L. sativus
Nom binomial
Lathyrus sativus
L.

La guixera (Lathyrus sativus) és una planta conreada de la família de les Fabaceae dins del gènere Lathyrus. El nom científic d'aquesta planta és Lathyrus sativus i el seu nom comú, dependent del lloc, són almorta, alveirxó, arveixo cantut, arveixot, bitxas, cairetes, cicércul·la, txítxaro, dent de mort, frixol d'herba, cigrons d'herba, guixa, mola, pedruelo, pinsol, pito o tito.

Existeix un gravat de Goya en una de les sèries de "Los Desastres de la Guerra" en el que dona per títol a la bonhomia d'aquest llegum amb el nom de gràcies a l'almorta per la seva importància que va tenir en auxilia la famulassa de Madrid en 1811.

  • Lathyrus asiaticus (Zalkind) Kudr.
  • Lathyrus sativas L.
  • Lathyrus sativus subsp. asiaticus Zalkind [1]

Planta anual voluble de 30 a 50 cm d'alçada, tiges alades, flors blanques i llegums aplanades. És cultivada per la seva llavor, la guixa, que té un alt contingut de proteïna. En l'àmbit mediterrani es cultiva de forma minoritària, però és important com a conreu a certes zones d'Àsia i Àfrica. Tot i això la llavor conté un aminoàcid tòxic que pot arribar a causar la malaltia del latirisme. A Andalusia la farina de guixa, en castellà harina de almorta, s'utilitza per a arrebossar. Es conrea principalment a l'Índia i Etiòpia on es valora com a conreu de collita segura en cas que la sequera acabi amb els conreus principals.

Usos[modifica | modifica el codi]

A la Manxa amb farina de guixa es prepara un plat molt bàsic i molt antic, les gachas manchegas. Són un complement de sopes, guisats, amanides i altres plats salats. Baixa en greixos i amb alt contingut en fibra.

Consumir-la com a àpat únic o principal durant períodes molt llargs de temps pot produir la malaltia del latirisme o latirosi. El latirisme és una afecció de paràlisis i reducció de massa muscular, deguda a la presència d'un cert aminoàcid (conegut com a ODAP, en anglès) en la farina de guixa, que pot causar problemes neurotòxics en les persones [2] Darrerament s'ha introduït el conreu de varietats de guixa que contenen quantitats reduïdes d'ODAP en les zones afectades per latirisme.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fitxa de la Guixa al Catalogue of life 2008 (anglès)
  2. Historia de la almorta (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guixera