Guixera

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaGuixera
Lathyrus sativus
Lathyrus sativus.png
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuFabeae
GènereLathyrus
EspècieLathyrus sativus
L.
Modifica dades a Wikidata

La guixera o pedrerol (Lathyrus sativus) és una planta conreada de la família de les Fabaceae dins del gènere Lathyrus. El nom científic d'aquesta planta és Lathyrus sativus.

Existeix una gravadura de Goya en una de les sèries de "Los Desastres de la Guerra", que és un homenatge a aquest llegum per la importància que va tenir en la gran fam de Madrid del 1811.

  • Lathyrus asiaticus (Zalkind) Kudr.
  • Lathyrus sativas L.
  • Lathyrus sativus subsp. asiaticus Zalkind[1]

Planta anual voluble de 30 a 50 cm d'alt, tiges alades, flors blanques i llegums aplanades. És cultivada per la seva llavor, la guixa o caireta, que té un alt contingut de proteïna. En l'àmbit mediterrani es cultiva de forma minoritària, però és important com a conreu a certes zones d'Àsia i Àfrica. Tot i això la llavor conté un aminoàcid tòxic que pot arribar a causar la malaltia del latirisme. A Andalusia la farina de guixa, en castellà harina de almorta, s'utilitza per a empanar. Es conrea principalment a l'Índia i Etiòpia, on es valora com a cultiu de collita segura en cas que la sequera faci malbé els conreus principals.

Usos[modifica]

A la Manxa amb farina de guixa es prepara un plat molt bàsic i molt antic, les gachas manchegas. Són un complement de sopes, guisats, amanides i altres plats salats. És baixa en greixos i amb alt contingut en fibra.

Consumir-ne com a àpat únic o principal durant períodes molt llargs de temps pot produir la malaltia del latirisme o latirosi. El latirisme és una afecció de paràlisi i reducció de massa muscular per la presència d'un cert aminoàcid (conegut com a ODAP en anglès) en la farina de guixa, que pot causar problemes neurotòxics.[2]

El 15 de gener de 1944 es publicà un decret sobre la prohibició de la comercialització de les guixes i els productes derivats, després d’identificar aquest llegum com el causant d’una malaltia anomenada latirisme, que es va fer especialment patent a Espanya durant la situació de fam generalitzada que es va viure durant la Guerra Civil.

Darrerament s'ha introduït el conreu de varietats de guixa que contenen quantitats reduïdes d'ODAP en les zones afectades per latirisme.

Referències[modifica]

  1. «Lathyrus sativus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  2. "Historia de la almorta" (castellà)

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guixera Modifica l'enllaç a Wikidata