Acàcia del Japó

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuAcàcia del Japó
Styphnolobium japonicum
Sophora japonica JPG2Aa.jpg
Styphnolobium japonicum
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuSophoreae
GènereStyphnolobium
EspècieStyphnolobium japonicum
(L.) Schott[1][2]
Nomenclatura
Basiònim Sophora japonica Tradueix
Sinònim taxonòmic
Modifica les dades a Wikidata

L'acàcia del Japó o sòfora[3] (Styphnolobium japonicum, abans anomenada Sophora japonica (L.)) és una espècie d'arbre o arbust en la subfamília Faboideae de la família de les fabàcies (lleguminoses).[4]

És un arbre caducifoli originari de l'est d'Àsia, principalment de la Xina, i malgrat el seu nom de japonica, va ser introduïda al Japó.[5] L'escorça és fissurada, de color marró grisenc, mentre que les branques són llises i de color verd. Arriba a fer de 10 a 20 m d'alt. Les fulles són pinnades amb de 9 a 21 foliols.[6] Floreix a la primavera avançada. Les flors, blanques, es disposen en ramells pedunculats semblants als de la robínia.[7] Viu entre cents i dos cents anys.

Styphnolobium japonicum: fulles i flors

Les espècies del gènere Styphnolobium són diferents del gènere Sophora perquè no tenen la capacitat de fer simbiosi amb rhizobium (fixació radicular de nitrogen). Es diu que el darrer emperador de la dinastia Ming, Chongzhen, es va penjar d'un arbre d'aquesta espècie que va ser preservat a Pequín fins que va ser arrencat durant la Revolució Cultural.

S'utilitza molt com a bonsai i a la jardineria. N'hi havia 10.579 als espais públics de Barcelona.[7] Un exemplar centenari catalogat com arbre protegit es troba a Ripoll.[8] Seria tòxica per a les abelles europeus i atreu l'abella gegant de la resina, una espècie invasora inofensiva.[9]

Ús[modifica]

El llegum

La fusta és sostenible i idònea per a portes i finestres. Les flors poden utilitzar-se per tenyir seda en grog o gris granític.[10]

Les flors s'utilitzen en la cuina xinesa.[11] Fan part de les cinquanta plantes fonamentals en la medicina tradicional xinesa.[12] A la infusió de flors se li han atribuït propietats com a abortiva, antibacteriana, anticolesterolèmica, antiinflamatòria, antiespasmòdica, diürètica, emètica, emol·lient, febrífuga, hipotensora, purgant o tònica, entre d’altres.[13]

Totes les parts dures són tòxiques: l'escorça, llavors i sobretot el llegum.[14] Les llavors contenen soforabiosida, citisina, toxalbumina, soforamina i rutina. És desconsella el consum freqüent de la farina.[15] La citisina és el més tòxic dels alcaloides triciclics: produeix efectes similars a la nicotina. Causa atàxia, salivació excessiva, convulsions breues. En dosis grans pot causar arrítmia cardíaca.[16]

Cultivars[modifica]

  • S. japonica «Columnare»
  • S. japonica «Pendulum», de branquillons pènduls
  • S. japonica «Dot» o«Pendula Dotiana», de branquillons tortuosos, una mica pènduls, i fulles recargolades, cultivat per Simó Dot i Canalias, a Sant Feliu de Llobregat el 1920[7][17]

Referències[modifica]

  1. «Styphnolobium japonicum information from NPGS/GRIN». USDA. [Consulta: 19 febrer 2008].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Styphnolobium japonicum - ILDIS LegumeWeb». [Consulta: 19 febrer 2008].
  3. «sòfora». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «sòfora». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Cebrian, Jordi. «styphnolobium japonicum». Flora catalana. [Consulta: 11 novembre 2018].
  6. Llistosella, Jaume; Sànchez-Cuxart, Antoni. Guia il·lustrada per a conèixer els arbres. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2015-08-24, p. 146-147. ISBN 9788447542444. 
  7. 7,0 7,1 7,2 «Styphnolobium japonicum - Acàcia del Japó». Llista d'espècies | Arbres i palmeres | Espais verds i biodiversitat. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 11 novembre 2018].
  8. «Ripoll posa en valor un arbre japonès centenari, únic a Catalunya» (pdf). Nació Ripollès, 02-06-2015.
  9. Aguilar, Xavi «Invasora, no enemiga». El Punt Avui, 11-11-2018, pàg. 21.
  10. «Sophora japonica» (pdf) (en anglès). Agroforestry Database. World Agroforestry Centre (ICRAF), 2009. [Consulta: 11 novembre 2018].
  11. Ye Jun «Flowers bring flavor to speciality dishes» (en anglès). China Daily, 07-06-2011.
  12. «Styphnolobium japonicumStyphnolobium japonicumStyphnolobium japonicumStyphnolobium japonicum». Universitat de Barcelona. [Consulta: 11 novembre 2018].
  13. «Sophora japonica» (en anglès). Practical Plants.
  14. «Styphnolobium japonicum A late bloomer|» (en anglès). Nederlandse Vereniging van Botanische Tuinen (NVBT), s.d. [Consulta: 11 novembre 2018].
  15. Roth, Lutz; Daunderer, Max; Kormann, Kurt. Giftpflanzen, Pflanzengifte (en alemany). Hamburg: Nikol, 1994, p. 672. ISBN 3-933203-31-7. 
  16. Burrows, George E.; Tyrl, Ronald J. Toxic Plants of North America (en anglès). John Wiley & Sons, 2012-10-15. ISBN 9781118413388. 
  17. «Styphnolobium japonicum 'Dot'». Jardins i Jardiners. IEC - ICEA, 18-10-2017. [Consulta: 11 novembre 2018].

Bibliografia[modifica]