Espardenya de mar

Espardenya de mar

Parastichopus regalis
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	180298
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Echinodermata
Classe	Holothuroidea
Ordre	Synallactida
Família	Stichopodidae
Gènere	Parastichopus
Espècie	Parastichopus regalis
Nomenclatura
Sinònims	Stichopus regalis
Protònim	Holothuria regalis

L'espardenya de mar (Parastichopus regalis), coneguda també com a llongo, llonguet, sola o cogombre de mar, és una espècie d'equinoderm holoturoïdeu de l'ordre Synallactida, de la família dels esticopòdids, present al litoral dels Països Catalans i molt cotitzat en gastronomia.

Característiques

Té el cos allargat, amb la superfície ventral xafada i reptant, proveïda de peus ambulacrals. Els exemplars adults tenen una longitud d'uns 30 cm i són de color vermell marronós amb taques blanques.

L'espardenya presenta una simetria bilateral secundària, ja que internament la disposició dels òrgans segueix sent fonamentalment pentarradial, com la immensa majoria d'equinoderms.

Història natural

Alguns exemplars allotgen un peix comensal, (Carapus acus, anomenat pixota, pixota de llanguet, pamfort, entre altres noms) a l'interior del tub digestiu. Quan l'animal és molestat expulsa el tub digestiu, que més tard regenera. Aquesta tàctica defensiva és comuna a tots els holoturioïdeus, i els serveix també com a estratègia per fugir dels depredadors.

Gastronomia

L'espardenya és molt apreciada en gastronomia. Històricament ha estat consumida per pescadors de la costa mediterrània, especialment a Catalunya, País Valencià i Balears, però avui en dia es tracta d'un producte molt cotitzat a totes les cuines, i el seu alt preu es justifica per les tècniques de pesca especialitzades que requereix la seva captura. De l'animal només es menja la musculatura longitudinal, que és de color blanc groguenc i fa uns cinc centímetres de longitud, i que recorda en forma i textura un canyut o navalla.