Pròstata
 | |
 Relacions de la pròstata. | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | prostata |
| Precursor | Invaginacions endodèrmiques de la uretra |
| Part de | aparell reproductor masculí  |
| Sistema | Sistema reproductor |
| Artèria púbica interna Artèria vesical inferior Artèria rectal mitja | |
| Vena ilíaca interna | |
| Nòduls limfàtics ilíacs externs, Nòduls limfàtics ilíacs interns | |
| Innervació | Plexe hipogàstric inferior |
| Identificadors | |
| MeSH | [1] |
| TA | A09.3.08.001 |
| FMA | 9600 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.1251 |
| Terminologia anatòmica | |
1. Bufeta urinària, 2. Símfisi púbica, 8. Còlon sigmoide, 9. Recte, 14. Anus,
La pròstata (del grec προστάτης prostates, literalment 'protector', 'guardià')[1] és una glàndula exocrina tubuloalveolar de l'aparell reproductor masculí, exclusiva dels mamífers.
La pròstata difereix considerablement entre les espècies, anatòmicament, químicament i fisiològicament. En humans té mida i forma d'una castanya o una nou, i està situada per davant del recte i per sota de la bufeta urinària.
Anatomia[modifica]
Estructura[modifica]
La pròstata es divideix en quatre zones diferents: estroma fibromuscular anterior, zona central, zona perifèrica (on es desenvolupen el 75 % dels càncers de pròstata) i zona transicional (zona que envolta la uretra i que és la màxima responsable del creixement anomenat hiperplàsia prostàtica benigna).
Envolta la uretra just per sota de la bufeta urinària i es pot tocar en un tacte rectal.
La pròstata està envoltada pels músculs del terra pelvià, que es contrauen durant el procés d'ejaculació.
Mides i volum[modifica]
Una pròstata humana sana és lleugerament més gran que una nou. Les seves mides i el volum van augmentant al llarg de la vida. Uns valors mitjans aproximats i normals serien:[2]
Edat |
40–49 | 50–59 | 60–70 |
|---|---|---|---|
| Mides en mm (amp.x alç.x long.) |
44x32x38 | 45x32x39 | 47x33x41 |
| Volum en ml ± DS | 28 ± 9 |
31 ± 10 |
35 ± 17
|
- amplada: diàmetre transversal màxim
- alçada: diàmetre màxim anteroposterior
- longitud: distància entre esfínter extern proximal i de la bufeta urinària
Relacions[modifica]
- Anterior: símfisi del pubis.
- Inferior: uretra i penis.
- Posterior: recte.
- Superior: superfície superior del diafragma urogenital i bufeta urinària.
- Lateral: fibres anteriors del múscul elevador de l'anus.
Desenvolupament embrionari[modifica]
La pròstata es desenvolupa a partir de la paret modificada de la porció proximal de la uretra masculina durant la novena setmana de gestació de l'embrió. La condensació del mesènquima, la uretra i el conducte de Wolff dona lloc a la glàndula prostàtica adulta, un òrgan constituït per nombrosos components, tant glandulars com no glandulars, fusionats amb una càpsula comuna. La glàndula de Skene, present en algunes femelles, és homòloga a la glàndula prostàtica dels mascles.
Fisiologia[modifica]
Funcions[modifica]
La funció principal de la pròstata és emmagatzemar i secretar un fluid alcalí (pH 7,29) que constitueix entre el 10 % i el 30 % del volum del líquid seminal que, juntament amb els espermatozoides, formats als testicles, constitueixen el semen. Les vesícules seminals produeixen la resta del líquid seminal. L'alcalinitat del líquid seminal neutralitza l'acidesa del tracte vaginal i prolonga la vida dels espermatozoides.
La pròstata també produeix substàncies de defensa contra les infeccions urinàries.
Atès que conté fibres de musculatura llisa que ajuden a expulsar el semen durant l'ejaculació, la pròstata fa funcions de bombament que eviten que el semen es dirigeixi cap a la bufeta urinària.
Alhora la pròstata fa funcions de vàlvula, cosa que permet que passi l'orina o el semen d'una manera selectiva.
Secrecions[modifica]
Les secrecions prostàtiques varien en funció de l'espècie. Generalment estan compostes per sucres simples i són lleugerament bàsiques.
En les secrecions prostàtiques humanes el contingut proteic és inferior a l'1 % i inclou enzims proteolítics, fosfatasa àcida i l'antigen específic de la pròstata (PSA). A més, les secrecions també contenen zinc.
Regulació[modifica]
Per funcionar correctament, la pròstata requereix hormones masculines (andrògens), produïdes fonamentalment als testicles. Algunes hormones es produeixen a la glàndula suprarenal. Malgrat això, la regulació de la pròstata està determinada per la dihidrotestosterona, el precursor de la testosterona.
Referències[modifica]
- ↑ La paraula prostates, Liddell and Scott, "A Greek-English Lexicon", at Perseus
- ↑ Shi-Jun Zhang, Hai-Ning Qian, Yan Zhao, Kai Sun, Hui-Qing Wang, Guo-Qing Liang, Feng-Hua Li, and Zheng Li «Relationship between age and prostate size». Asian J Androl., 15(1), gener 2013, p. 116–120.
-
Anatomia sistema reproductor masculí.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pròstata |