Pròstata

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pròstata
Gray1160.png
Relacions de la pròstata.
Detalls
Llatí prostata
Precursor Invaginacions endodèrmiques de la uretra
Sistema Sistema reproductor
Artèria púbica interna
Artèria vesical inferior
Artèria rectal mitja
Vena ilíaca interna
Nòduls limfàtics ilíacs externs, Nòduls limfàtics ilíacs interns
Innervació Plexe hipogàstric inferior
Identificadors
Gray p.1251
MeSH Prostate
Dorlands
/Elsevier
p_36/12671161
TA A09.3.08.001
FMA 9600
Terminologia anatòmica
Modifica dades a Wikidata

La pròstata (del grec προστάτης [prostates], literalment 'protector', 'guardià'[1]) és una glàndula exocrina tubuloalveolar de l'aparell reproductor masculí, exclusiva dels mamífers.

La pròstata difereix considerablement entre les espècies, anatòmicament, químicament i fisiològicament. En humans té la forma d'una castanya i està situada per davant del recte i per sota de la bufeta urinària.

Anatomia[modifica | modifica el codi]

Estructura[modifica | modifica el codi]

La pròstata es divideix en quatre zones diferents: estroma fibromuscular anterior, zona central, zona perifèrica (on es desenvolupen el 75 % dels càncers de pròstata) i zona transicional (zona que envolta la uretra i que és la màxima responsable del creixement anomenat hiperplàsia prostàtica benigna).

Envolta la uretra just per sota de la bufeta urinària i es pot tocar en un tacte rectal.

La pròstata està envoltada pels músculs del terra pelvià, que es contrauen durant el procés d'ejaculació.

Mides i volum[modifica | modifica el codi]

Una pròstata humana sana és lleugerament més gran que una nou. Les seves mides i el volum van augmentant al llarg de la vida. Uns valors mitjans aproximats i normals serien:[2]

Edat
40–49 50–59 60–70
Mides en mm
(amp.x alç.x long.)
44x32x38 45x32x39 47x33x41
Volum en ml ± DS
28 ± 9
31 ± 10
35 ± 17
  • amplada: diàmetre transversal màxim
  • alçada: diàmetre màxim anteroposterior
  • longitud: distància entre esfínter extern proximal i de la bufeta urinària

Relacions[modifica | modifica el codi]

Desenvolupament embrionari[modifica | modifica el codi]

La pròstata es desenvolupa a partir de la paret modificada de la porció proximal de la uretra masculina durant la novena setmana de gestació de l'embrió. La condensació del mesènquima, la uretra i el conducte de Wolff dóna lloc a la glàndula prostàtica adulta, un òrgan constituït per nombrosos components, tant glandulars com no glandulars, fusionats amb una càpsula comuna. La glàndula de Skene, present en algunes femelles, és homòloga a la glàndula prostàtica dels mascles.

Fisiologia[modifica | modifica el codi]

Funcions[modifica | modifica el codi]

La funció principal de la pròstata és emmagatzemar i secretar un fluid alcalí (pH 7,29) que constitueix entre el 10 % i el 30 % del volum del líquid seminal que, juntament amb els espermatozoides, formats als testicles, constitueixen el semen. Les vesícules seminals produeixen la resta del líquid seminal. L'alcalinitat del líquid seminal neutralitza l'acidesa del tracte vaginal i prolonga la vida dels espermatozoides.
La pròstata també produeix substàncies de defensa contra les infeccions urinàries.

Atès que conté fibres de musculatura llisa que ajuden a expulsar el semen durant l'ejaculació, la pròstata fa funcions de bombament que eviten que el semen es dirigeixi cap a la bufeta urinària.

Alhora la pròstata fa funcions de vàlvula, cosa que permet que passi l'orina o el semen d'una manera selectiva.

Secrecions[modifica | modifica el codi]

Les secrecions prostàtiques varien en funció de l'espècie. Generalment estan compostes per sucres simples i són lleugerament bàsiques.

En les secrecions prostàtiques humanes el contingut proteic és inferior a l'1 % i inclou enzims proteolítics, fosfatasa àcida i l'antigen específic de la pròstata (PSA). A més, les secrecions també contenen zinc.

Regulació[modifica | modifica el codi]

Per funcionar correctament, la pròstata requereix hormones masculines (andrògens), produïdes fonamentalment als testicles. Algunes hormones es produeixen a la glàndula suprarenal. Malgrat això, la regulació de la pròstata està determinada per la dihidrotestosterona, el precursor de la testosterona.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La paraula prostates, Liddell and Scott, "A Greek-English Lexicon", at Perseus
  2. Shi-Jun Zhang, Hai-Ning Qian, Yan Zhao, Kai Sun, Hui-Qing Wang, Guo-Qing Liang, Feng-Hua Li, and Zheng Li «Relationship between age and prostate size». Asian J Androl., 15(1), gener 2013, p. 116–120.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pròstata Modifica l'enllaç a Wikidata

La pròstata a Urologia.cat