Quimioteràpia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Administració de quimioteràpia per professional d'infermeria

La quimioteràpia és un tractament sistèmic i forma un dels 4 tractaments utilitzats per tractar els càncers juntament amb la cirurgia, radioteràpia i la immunoteràpia. Actualment, s'utilitza com a tractament adjuvant o neoadjuvant del càncer i no només en casos de metàstasi.[1]

Dia a dia aquest tractament evoluciona, apareixen nous fàrmacs més selectius gràcies a les investigacions relacionades amb el seu mecanisme d'acció i els coneixements del càncer i el seu desenvolupament.

Història[modifica | modifica el codi]

A principis del segle XX Paul Ehrlich va estudiar la rel[2]ació antigen- anticòs i va utilitzar la paraula quimioteràpia per primera vegada. A mitjans del segle XX, cap a l'any 1942, a l'inici de la Guerra mundial es va administrar el primer citostàtic de mans de Gilman. Aquest tractament es va aplicar a un pacient amb Linfoma de Hodgkin els resultats del qual van ser positius.

El[Cal aclariment] es descobreix el Metrotrexato que actualment també s'utilitza per al tractament de la Leucèmia. Dos anys més tard, el 1950, es van descobrir el Mercaptopurina, Dactinomicina, el Clorambucil, el Cisplatino, entre altres.[3]

A mitjans de segle XX també es van administrar estrogens i androgens per tractar el càncer de pròstata i càncer de mama. A partir d'aquest moment es va incrementar la investigació. Més tard, l'any 1955 es va crear el Cancer Chemotheraphy National Service Center (CCNSC) que va estudiar i fer avenços importants en la quimioteràpia i els fàrmacs utilitzats, anomenats citostàtics.

Més endavant, als anys 60, es va començar a implantar la poliquimioteràpia, és a dir, la combinació de diferents fàrmacs per fer el tractament. La primera combinació va ser amb Mostaza Nitrogenada, Vincristina, Procarbacina i Prednisona. Avui en dia, no s'utilitza pels seus efectes secundaris.

Objectius[modifica | modifica el codi]

Els objectius principals d'aquest tractament són: curar el càncer, evitar la seva disseminació, disminuir el càncer i alleugerar els símptomes. La utilització de la quimioteràpia és personalitzada i en cada cas es valorarà la seva necessitat i els beneficis que pot aportar a la persona afectada.[4] El seu metge informarà prèviament de quin és l'objectiu a seguir amb l'administració del tractament.[5]

Indicacions[modifica | modifica el codi]

Hi ha quatre indicacions principals de la quimioteràpia: control del càncer, curar la malaltia, tractament pal·liatiu i profilaxi.[6]

Control de la malaltia[modifica | modifica el codi]

L'objectiu principal del control del tumor és evitar la seva progressió, augment de la supervivència o disminució de les recaigudes.

Curació malaltia[modifica | modifica el codi]

Hi ha tumors que són curables amb la quimioteràpia. Alguns d'ells són tumors germinals, carcinoma d'ovari, leucèmia aguda, limfoma de Hodgkin, entre altres. En els nens, sarcoma de Swing, tumor de Wilms, leucèmia limfòcita aguda, entre altres.

Tractament pal·liatiu[modifica | modifica el codi]

Hi ha situacions en les quals la quimioteràpia s'utilitza per controlar i alleugerar la simptomatologia desencadenada per la malaltia. Sempre s'han de valorar els beneficis respecte als efectes secundaris.

Profilaxi[modifica | modifica el codi]

A vegades la quimioteràpia s'administra per evitar recidives. Sovint, després de la cirurgia.

Cicle cel·lular i cèl·lules tumorals[modifica | modifica el codi]

Les cèl·lules tumorals són aquelles anormals amb una diferenciació alterada que provoquen l'aparició de les neoplàsies. Per poder tractar aquesta malaltia cal conèixer el cicle cel·lular, els processos de cada fase i com es comporten les cèl·lules tumorals.

Cicle cel·lular[modifica | modifica el codi]

Cicle cel·lular amb les seves fases

Els fàrmacs antineoplàsics actuen en les fases del cicle cel·lular que és el procés que es realitza per la duplicació i creixement de les cèl·lules. Les fases específiques del cicle cel·lular sóN: G0, G1, S, G2 i M en els quals es troben els processos de mitosi i miosi.[7]

Fase G0[modifica | modifica el codi]

És la fase de repòs en la qual la quimioteràpia és més efectiva.

Fase G1[modifica | modifica el codi]

És una fase de creixement que s'inicia immediatament després de la divisió cel·lular. És una etapa d'intensa activitat metabòlica on els gens es transcriuen i es tradueixen per sintetitzar les proteïnes necessàries per al creixement cel·lular i la duplicació de l'ADN.

Fase S[modifica | modifica el codi]

Quan la cèl·lula assoleix unes determinades dimensions, s'ha de preparar per a la seva divisió; per això duplica prèviament el seu contingut genètic amb la finalitat que cada cèl·lula filla contingui una còpia idèntica del genoma (conjunt d'ADN de la cèl·lula). Aquesta és una fase de síntesi i replicació de l'ADN i finalitza quan el contingut d'ADN del nucli s'ha duplicat. Té una durada aproximada de 8 hores.

Fase G2[modifica | modifica el codi]

En aquesta etapa, preparatòria per a la mitosi, es transcriuen i es tradueixen certs gens responsables de l'aparició de les proteïnes necessàries per a la divisió cel·lular. Té una durada aproximada de 4 hores.

Fase M[modifica | modifica el codi]

És l'etapa final del cicle, quan les cèl·lules es divideixen i reparteixen equitativament el seu contingut nuclear (mitosi) i citoplasmàtic (citocinesi) entre les dues cèl·lules filles. En primer lloc la cromatina que ha estat duplicada en la fase S es condensa i forma unes estructures - cromosomes- que han d'ésser alineats separats i desplaçats cap als extrems de la cèl·lula. En segon lloc, el citoplasma s'ha de segmentar de manera que asseguri que cada cèl·lula filla obtingui no solament un conjunt complet de cromosomes, sinó també els elements i orgànuls citoplasmàtics.

Fase G0[modifica | modifica el codi]

En alguns casos, a partir de la fase M la cèl·lula pot entrar en una fase G0 durant la qual experimenta tota una sèrie de transformacions que porten a la diferenciació cel·lular, de manera que la cèl·lula s'especialitza i únicament utilitza una part del seu genoma. En algunes cèl·lules molt especialitzades la diferenciació cel·lular no permet que es tornin a dividir; en altres cèl·lules poden passar de G0 a G1 i dividir-se en ser correctament estimulades.

Cèl·lules tumorals[modifica | modifica el codi]

Les cèl·lules tumorals es comporten de manera concreta i tenen unes característiques que les diferencia. Aquestes tenen una proliferació caòtica i superior a les cèl·lules normals, es dupliquen fàcilment si disposen de nutrients, inestables genèticament, menys capacitat de diferenciació i poden provocar metàstasi.[8][9]

Freqüència de l'administració[modifica | modifica el codi]

La determinació de la dosi i freqüència de l'administració de la quimioteràpia es veurà marcada per diferents factors com: el fàrmac, la tolerància de la persona i l'índex de Massa Corporal de la persona. Així doncs, el tractament és individualitzat.

Factors que influeixen en la freqüència[modifica | modifica el codi]

A grans trets, la freqüència es veurà determinada per: tipus de citostàtic utilitzat, tipus de càncer, resposta de la persona al tractament i resposta del tumor al mateix.[10]

La freqüència i dosi recomanada és d'intervals curts amb dosis altes per aconseguir els màxims resultats i eliminar el nombre més gran de cèl·lules neoplàsiques. Tot i així, els citostàtics tenen una toxicitat molt elevada que sovint no permet complir els requisits ideals. En els intervals és molt importants permetre que les cèl·lules sanes es recuperin per poder iniciar un nou interval.

En relació al IMC hi ha situacions en les quals es pot veure alterat i no és 100% fiable. Per exemple, en persones obeses. Les dosis s'hauran de controlar de forma exhaustiva en persones amb insuficiència hepàtica o renal.

Cicles de quimioteràpia[modifica | modifica el codi]

El tractament de la quimioteràpia es realitza per cicles. Dins d'aquests cicles hi ha el període de tractament, de recuperació i de continuació.[11] Els cicles fan referència a tota una sèrie de sessions. Aquestes poden ser des d'1 fins a 5. Aquestes sessions són periòdiques.[12]

Tipus de quimioteràpia[modifica | modifica el codi]

Cada persona i cada situació és diferent, per tant, cada tractament serà individualitzat. La quimioteràpia com a tractament es pot aplicar de diferents maneres. Això, depèn de la localització del tumor, del tipus de tumor i de l'estat de la persona. Els tipus de quimioteràpia són: de manteniment, adjuvant, neoadjuvant, intensiva, de segona línia i poliquimioteràpia.

De manteniment[modifica | modifica el codi]

Aquesta s'aplica amb dosis baixes i durant un període llarg. El seu objectiu és incrementar la supervivència o aconseguir la remissió de la malaltia.

Adjuvant[modifica | modifica el codi]

En aquest cas, la quimioteràpia, s'aplica un cop realitzat un tractament principal. Per exemple, cirurgia o radioteràpia. Un cop aplicar el primer tractament es fa quimioteràpia per aconseguir la destrucció de les cèl·lules que hagin pogut quedar i baixar la possibilitat de disseminació del càncer. Aquest tipus s'aplica en càncers de mama o de còlon.[13]

Neoadjuvant[modifica | modifica el codi]

La quimioteràpia neoadjuvant també es coneix amb el nom d'inducció o primària. Aquesta té l'objectiu de reduir la massa tumoral i permetre un tractament posterior per aconseguir resultats més positius. Generalment, s'utilitza en tumors sensibles a la quimioteràpia i alguns exemples són el càncer de mama, osteosarcoma, el de pulmó, cap i coll, entre altres.[14]

Segona línia[modifica | modifica el codi]

S'utilitza en aquelles persones que no han tingut una bona resposta a la quimioteràpia o ha tingut una recidiva. Els citostàtics utilitzats són diferents dels primers per assegurar un millor resultat i evitar resistències.

Resposta a la quimioteràpia[modifica | modifica el codi]

La resposta a la quimioteràpia pot esser molt diversa. L'OMS classifica la resposta en 4 estadis. Podem parlar de resposta completa, parcial, estable i progressió. La resposta completa fa referència a l'eradicació de la malaltia i de les cèl·lules canceroses a escala física, radiològica i bioquímica. La parcial consisteix en la desaparició durant 1 mes del 50% del càncer. Pel que fa a la resposta estable, hi trobem els canvis al tumor o un increment o disminució de les lesions respecte a la resposta parcial o progressió. Finalment, la progressió fa referència a l'increment de la dimensió de la lesió, aproximadament amb un 25%.

Efectes secundaris[modifica | modifica el codi]

La quimioteràpia provoca, en algunes persones, efectes secundaris que es controlen durant tot el tractament. Aquests poden ser més lleus o més severs segons la persona, el fàrmac i la seva tolerància.[10]

Alguns dels efectes més freqüents són: astènia, nàusees, vòmits, xerostomia, diarrea, estrenyiment, canvis cicle menstrual, alopècia, anèmia, neutropènia, trombocitopènia. Tot això, pot provocar més risc d'infecció, hematomes i sagnat.[15]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quimioteràpia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «¿Qué es la quimioterapia?» (en castellà). AECC. [Consulta: 16 desembre 2004].
  2. «Creation of CCNSC» (en anglès). National Cancer Institute. [Consulta: 16 desembre 2004].
  3. «Quimioterapia para el Cáncer» (en castellà). Academia Nacional de Medicina. [Consulta: 16 desembre 2004].
  4. «Chemotherapy» (en anglès). MedlinePlus, 05/29/14. [Consulta: 16 desembre 2004].
  5. «Familiaritzación con el tratamiento de la quimioterápia» (en castellà). American Cancer Society. [Consulta: 16 gener 2004].
  6. «Qué es, cómo funciona y tipos de quimioterapia» (en castellà). SEOM, 2015. [Consulta: 16 abril 2014].
  7. «Divisió cel·lular» (en castellà). Ciències de la vida. [Consulta: 16 desembre 2004].
  8. Lowitz, BB. «Principios de oncología y biología del cáncer». Oncología Clínica, 2001, pàg. 3-28.
  9. De las Peñas Sabater, R; Diz Tain, P. «Biología Tumoral». . Gráficas Alse [León], 2006, pàg. 61-75.
  10. 10,0 10,1 «Quimioteràpia» (en català). GenCat. [Consulta: 16 abril 2014].
  11. «La quimioteràpia» (en català). Fundació Josep Carreras. [Consulta: 16 abril 2014].
  12. «Tractament farmacològic del càncer» (en català). GenCat. [Consulta: 16 abril 2014].
  13. «Quimioteràpia» (en català). Infermeria Virtual. [Consulta: 16 abril 2014].
  14. Rebollo López, Francisco Javier; García de Arboleya, Rocío. «Quimioterapia neoadyuvante y tratamiento quirúrgico en pacientes con cáncer de mama localmente avanzado». Elsevier, 2012.
  15. «La quimioterapia y usted» (en castellà). National Cancer Society. [Consulta: 16 abril 2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]