Cetoacidosi diabètica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaCetoacidosi diabètica
Tipus complicacions de la diabetis mellitus i diabetis mellitus tipus 2
Especialitat endocrinologia
Classificació
CIM-10 E10.1, E11.1, E12.1, E13.1, E14.1
CIM-9 250.1
Recursos externs
OMIM 612227
DiseasesDB 3709
MedlinePlus 000320
eMedicine med/548
Patient UK diabetic-ketoacidosis
MeSH D016883
UMLS CUI C0011880
DOID DOID:1837
Modifica les dades a Wikidata

La cetoacidosi diabètica és una complicació potencialment mortal en pacients amb diabetis mellitus. Això passa sobretot en aquells amb diabetis mellitus tipus 1, però pot passar en les persones amb diabetis mellitus tipus 2, en determinades circumstàncies. La cetoacidosi diabètica resultat d'una escassetat d'insulina, en resposta del cos al metabolisme dels àcids grassos i la producció de cossos cetònics que causen la majoria dels símptomes i complicacions.[1]

Diagnosi[modifica]

La cetoacidosi diabètica pot ser el primer símptoma de la diabetis no diagnosticada prèviament, però també pot passar en els diabètics coneguts a causa d'una varietat de causes, com malalties intercurrents o mal compliment de tractament amb insulina. Són símptomes típics els vòmits, la deshidratació, la respiració profunda panteixant, la confusió (i podent progressar fins al coma). La cetoacidosi diabètica es diagnostica amb una anàlisi de sang i una anàlisi d'orina, que es distingeix d'altres formes menys comuns de cetoacidosi per la presència d'alts nivells de sucre en la sang. El tractament consisteix en líquid intravenós per corregir la rehidratació, la insulina per suprimir la producció de cossos cetònics, el tractament de les causes subjacents, com infeccions, i l'observació estreta per a prevenir i detectar altres complicacions.[1][2]

La cetoacidosi diabètica és una urgència mèdica, i sense tractament pot conduir a la mort. Va ser descrita per primera vegada el 1886 i fins a la introducció de la teràpia d'insulina en la dècada de 1920 era gairebé sempre mortal.[3] Ara porta una mortalitat de menys del 5% amb el tractament adequat i oportú.

Detecció[modifica]

Com a prova de la cetoacidosi diabètica es mesura el nivell d’àcid acetoacètic en l’orina de persones amb diabetis.[4] i per controlar les persones amb una dieta cetogènica o baixa en hidrats de carboni.[5][6] La nitroprussida canvia de rosa a porpra en presència d’acetoacetat, la base conjugada d’àcid acetoacètic, i el canvi de color permet classificar-ho a simple vista. La prova no mesura el β-hidroxibutirat, la cetona més abundant del cos (cal mesurar-lo d'una mostra de sang); durant el tractament de la cetoacidosis, el β-hidroxibutirat es converteix en acetoacetat, de manera que la prova no és útil després que el tractament comenci i pugui ser fals en el moment del diagnòstic.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Kitabchi AE, Umpierrez GE, Murphy MB, Kreisberg RA «Hyperglycemic crises in adult patients with diabetes: a consensus statement from the American Diabetes Association». Diabetes Care, 29, 12, December 2006, pàg. 2739–48. DOI: 10.2337/dc06-9916. PMID: 17130218.
  2. Dunger DB, Sperling MA, Acerini CL, et al. «European Society for Paediatric Endocrinology/Lawson Wilkins Pediatric Endocrine Society consensus statement on diabetic ketoacidosis in children and adolescents». Pediatrics, 113, 2, February 2004, pàg. e133–40. DOI: 10.1542/peds.113.2.e133. PMID: 14754983.
  3. Eledrisi MS, Alshanti MS, Shah MF, Brolosy B, Jaha N «Overview of the diagnosis and management of diabetic ketoacidosis». American Journal of Medical Science, 331, 5, May 2006, pàg. 243–51. DOI: 10.1097/00000441-200605000-00002. PMID: 16702793.
  4. Nyenwe, EA; Kitabchi, AE «The evolution of diabetic ketoacidosis: An update of its etiology, pathogenesis and management». Metabolism: Clinical and Experimental, 65, 4, abril 2016, pàg. 507–21. DOI: 10.1016/j.metabol.2015.12.007. PMID: 26975543.
  5. Hartman, AL; Vining, EP «Clinical aspects of the ketogenic diet». Epilepsia, 48, 1, gener 2007, pàg. 31–42. DOI: 10.1111/j.1528-1167.2007.00914.x. PMID: 17241206.
  6. Sumithran, Priya; Proietto, Joseph «Ketogenic diets for weight loss: A review of their principles, safety and efficacy». Obesity Research & Clinical Practice, 2, 1, 2008, pàg. I-II. DOI: 10.1016/j.orcp.2007.11.003. PMID: 24351673.
  7. Misra, S; Oliver, NS «Diabetic ketoacidosis in adults.». BMJ (Clinical Research Ed.), 351, 28-10-2015, pàg. h5660. DOI: 10.1136/bmj.h5660. PMID: 26510442.

Bibliografia[modifica]

  • American Diabetes Association «Hyperglycemic Crises in Diabetes». Diabetes Care, 27, S1, 2004. ISSN.
  • English, P; Williams, G «Hyperglycaemic crises and lactic acidosis in diabetes mellitus». Posgraduate Medical Journal, 80, 253-261, 2004. ISSN.
  • Powers, Alvin C. «Diabetes Mellitus». A: Harrison´s Principles of Internal Medicine. McGraw-Hill Proffesional, 2005. ISBN. 

Enllaços externs[modifica]