Trastorn electrolític

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaTrastorn electrolític
Tipussigne clínic
Especialitatnefrologia
Classificació
CIM-10E86-E87
CIM-9276
Recursos externs
MeSHD014883
Modifica les dades a Wikidata

Els electròlits tenen un paper fonamental en el manteniment de l'homeòstasi dins del cos. Ajuden a regular la funció cardíaca i neurològica, equilibri de fluids, lliurament d'oxigen, equilibri acidobàsic i molt més. Els trastorns o desequilibris electrolítics poden desenvolupar-se mitjançant els següents mecanismes: ingestió excessiva o disminució de l'eliminació d'un electròlit; disminució de la ingestió o eliminació excessiva d'un electròlit.

Els trastorns electrolítics més greus impliquen anomalies en els nivells de sodi, potassi o calci. Altres desequilibris d'electròlits són menys freqüents, i sovint es produeixen conjuntament amb canvis importants dels electròlits citats. L'abús crònic de laxants o la diarrea o vòmit sever (gastroenteritis) poden causar trastorns electrolítics juntament amb la deshidratació. Les persones que pateixen bulímia o anorèxia nerviosa tenen un risc especialment alt per a un desequilibri electrolític.

Funció general[modifica]

Els electròlits són importants, perquè les cèl·lules (especialment les cèl·lules nervioses, del cor i del múscul) mantenen els voltatges a través de les seves membranes cel·lulars i transmeten els impulsos elèctrics (impulsos nerviosos, contraccions musculars) a través d'elles mateixes i d'altres cèl·lules. Els ronyons treballen per mantenir les concentracions d'electròlits constants en la sang, tot i els canvis que se'n produeixin en el cos. Per exemple, durant un exercici pesat, els electròlits es perden amb la suor, particularment en forma de sodi i potassi. Aquests electròlits han de ser substituïts per mantenir constant la concentració d'electròlits dels fluids corporals.