Sarcoïdosi
 Radiografia de tòrax que mostra la nodularitat típica de la sarcoïdosi a la base dels pulmons.  | |
| Tipus | hipersensibilitat de tipus IV i malaltia (individual) |
|---|---|
| Especialitat | hematologia, dermatologia, pneumologia i oftalmologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | tos i dispnea |
| Tractament | ibuprofèn i metotrexat |
| Patogènia | |
| Associació genètica | BTNL2 (en)  |
| Classificació | |
| CIM-11 | 4B20 |
| CIM-10 | D86.9, D86 i D80-D89 |
| CIM-9 | 135 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0141183 |
| OMIM | 181000 |
| DiseasesDB | 11797 |
| MedlinePlus | 000076 |
| eMedicine | 301914 |
| Patient UK | sarcoidosis-pro |
| MeSH | D012507 |
| Orphanet | 797 |
| UMLS CUI | C0036202 |
| DOID | DOID:11335 |
La sarcoïdosi (també anomenada malaltia de Besnier-Boeck-Schaumann o, més senzillament malaltia de Besnier-Boeck, i més rarament com a síndrome de Besnier-Boeck-Schaumann) és un trastorn multisistèmic d'etiologia desconeguda caracteritzat per l'existència de granulomes no caseïficants a múltples òrgans.[1] És de causa desconeguda. Afecta principalment el pulmó i els ganglis del mediastí. Normalment, l'inici és gradual. La sarcoïdosi pot ser asimptomàtica o crònica. Comunament millora o desapareix de forma espontània. Més de 2/3 de les persones amb sarcoïdosi pulmonar no tenen símptomes després de 9 anys. Aproximadament el 50% té recaigudes. Al voltant del 10% desenvolupen una discapacitat greu. La cicatrització o la infecció pulmonars pot conduir a insuficiència respiratòria i mort.[1]
Signes i símptomes[modifica]
La sarcoïdosi és una malaltia sistèmica que pot afectar qualsevol òrgan. Els símptomes comuns són vagues, com ara la fatiga sense canvis pel somni, falta d'energia, pèrdua de pes, molèsties i dolors, artritis, sequedat en els ulls, inflor dels genolls, visió borrosa, dificultat per respirar, la tos seca o lesions en la pell. A vegades, la distinció entre sarcoïdosi i càncer pot ser difícil.[2] Els símptomes cutanis varien, i van des erupcions cutànies i nòduls (petites protuberàncies) de l'eritema nodós o lupus pernio. Sovint és asimptomàtica.
La combinació d'eritema nodós, afectació hil·lar pulmonar bilateral, limfadenopaties i artràlgies es diu síndrome de Löfgren. Aquesta síndrome té un pronòstic relativament bo.
La sarcoïdosi pot afectar als ronyons, fetge (incloent-hi la hipertensió portal), el cor[3] o el cervell (la sarcoïdosi afecta el cervell o els nervis que es coneix com a neurosarcoïdosi).
Manifestacions oftalmològiques[modifica]
Hi poden haver nòduls petits a nivell de la conjuntiva (60-70%). La glàndula lacrimal també es pot infiltrar, però sobretot és freqüent la uveïtis anterior granulomatosa. En aquesta es poden observar els Nòduls de Koeppe, que apareixen a nivell de l'esfínter de l'iris, acompanyats de precipitats queràtics en l'endoteli corneal.
En el fons d'ull s'hi poden trobar:
- Uveïtis intermèdia
- Vitritis i periflebitis
- Oclusions venoses
- Granulomes coroïdals
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sarcoïdosi |
- ↑ 1,0 1,1 Merck Manual Home Edition, Sarcoidosis.
- ↑ Tolaney SM, Colson YL, Gill RR, Schulte S, Duggan MM, Shulman LN, Winer EP. Sarcoidosis mimicking metastatic breast cancer. Clin Breast Cancer. 2007 Oct;7(10):804-10. PubMed PMID: 18021484
- ↑ "Sarcoidosis and the Heart". Foundation for Sarcoidosis Research. Accessed 2 Dec 2007. [1] Arxivat 2012-12-13 a Wayback Machine.