Cloroquina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de fàrmacCloroquina
Chloroquine.svg
Malaltia objecte esclerodèrmia sistèmica, amebosi, artritis reumatoide, paludisme per Plasmodium falciparum, pèmfig i malària
Dades clíniques
Via oral
Grup farmacològic medicament antibacterià i profilaxi del paludisme
Codi ATC P01BA01
Dades químiques i físiques
Fórmula C₁₈H₂₆ClN₃
Massa molecular 319,182 uma
Identificadors
Número CAS 54-05-7
PubChem (SID) 2719
IUPHAR/BPS 5535
DrugBank 00608
ChemSpider 2618
UNII 886U3H6UFF
KEGG C07625 i D02366
ChEBI 3638
ChEMBL CHEMBL76
NIAID ChemDB 000733
AEPQ 100.000.175
Modifica les dades a Wikidata


La cloroquina és un fàrmac utilitzat per impedir i per tractar la malària en àrees on se sap que dita malaltia és sensible als seus efectes.[1] Alguns tipus de malària provocats per soques resistents de Plasmodium i alguns casos complicats requereixen una medicació diferent o fàrmacs addicionals. És també ocasionalment utilitzada per tractar l'amebosi extraintestinal, l'artritis reumatoide i el lupus eritematós sistèmic. És subministrada oralment[1] i, segons les recomanacions de l'OMS, la dosi total acumulada en adults no pot superar els 100 grams de cloroquina base sigui quina sigui la duració del tractament.[2]

Els seus efectes secundaris comuns inclouen problemes musculars, pèrdua d'apetit, diarrea, i erupcions cutànies. Els efectes secundaris seriosos inclouen problemes de visió, danys musculars, atacs epilèptics, i anèmia aplàstica. El seu ús durant l'embaràs es considera segur, a banda de fenòmens d'intolerància de tipus idiosincràtic.[3] La cloroquina és un fàrmac membre de la classe de les 4-aminoquinolines.[4] Lluita contra la forma asexual de la malària dins els glòbuls vermells.[1] La cloroquina va ser descoberta l'any 1934,[5] per un químic de la companyia Bayer. És un dels medicaments essencials de la llista model de l'Organització Mundial de la Salut.[6] Als Estats Units es troba disponible com a medicació genèrica.[1] El seu cost de producció és aproximadament de 0,04 USD (2014), sent un dels antipalúdics més econòmics.[7] Als Estats Units costa aproximadament 5,30 USD per dosi.[1]

Usos clínics[modifica]

Prevenció de la malària[modifica]

La cloroquina ha estat utilitzada durant molt de temps pel tractament i la prevenció de la malària causada pels plasmodis Plasmodium vivax, P. ovale i P. malariae. El paràsit Plasmodium falciparum va començar a desenvolupar-hi resistència al compost,[8][9] poc temps després de l'inici de la campanya de l'OMS Global Malaria Eradication l'any 1955.

La cloroquina ha estat àmpliament utilitzada com a fàrmac d'administració massiva en un gran nombre de països, fet que pot haver contribuït a l'aparició i propagació de resistències per part dels microorganismes. La resistència de P. falciparum a la cloroquina ha estat confirmada a totes les regions amb malària falcípara, excepte al Carib, Amèrica Central occidental i algunes zones de l'Orient Mitjà. També P. vivax és resistent al fàrmac a Papua Nova Guinea i Indonesia. Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties americans s'oposen a l'ús individual de la cloroquina perquè existeixen combinacions de medicaments més efectives.[10] En les àrees on se sap que existeix resistència a la cloroquina, s'haurien d'utilitzar altres antimalàrics, com per exemple la mefloquina o l'atovaquona.[11]

Amebosi[modifica]

En l'amebosi extraintestinal, la cloroquina pot ser utilitzada en lloc de o en addició a altres medicacions pel tractament de l'abscés amèbic hepàtic[12] i de l'amebiasi pulmonar que amb freqüència l'acompanya,[13] en cas que el metrodinazole[14] o altres nitroimidazoles no puguin millorar l'estat del pacient en 5 dies, o en el cas que el pacient sigui intolerant a aquests tipus de medicació.

Supressió del sistema immunitari[modifica]

Com que la cloroquina causa una lleu supressió del sistema immunitari, s'utilitza en el tractament d'algunes malalties autoimmunitàries, com ara l'artritis reumatoide,[15] el lupus eritematós (LES) de predomini cutàni,[16] la sarcoïdosi o l'artritis idiopàtica juvenil.[17] Avui dia, es prefereix emprar hidroxicloroquina[18] en aquest tipus de patologies, ja que el seu índex d'efectes adversos és menor. En el cas del LES, l'administració d'hidroxicloroquina té un efecte protector contra l'arteriosclerosi accelerada que es desenvolupa en aquesta patologia autoimmune crònica.[19]

Síndrome antifosfolipídica[modifica]

Assajos clínics i models animals indiquen que la hidroxicloroquina és un fàrmac útil per prevenir el risc de trombosi inherent a dita síndrome.[20] Les propietats antitrombòtiques del compost inclouen la inhibició de l'adhesió i l'agregació plaquetària, la reducció del nivell de colesterol i el bloqueig de la producció d'anticossos fosfolipídics.[21]

Síndrome de Sjögren[modifica]

La hidroxicloroquina s'utilitza de vegades per tractar les manifestacions extraglandulars cròniques (sobretot artràlgies i miàlgies) de la síndrome de Sjögren primària.[22] També ha estat emprada amb bons resultats en malalts que sofreixen púrpures cutànies greus, ulceroses i refractàries als corticoides, aparegudes durant la fase inicial de la malaltia.[23] En canvi, no mostra eficàcia davant la xerostomia, la xeroftàlmia i el cansament que caracteritzen aquesta síndrome.[24]

Porfíria[modifica]

En casos de porfíria cutània tardana familiar,[25] un dels subtipus de porfíria amb major prevalença, la hidroxicloroquina a dosis baixes ha demostrat tenir la mateixa eficàcia i menys complicacions en la normalització dels nivells plasmàtics de porfirina que les flebotomies repetides.[26]

Efectes secundaris[modifica]

Els efectes secundaris de l'ús de cloroquina inclouen reaccions adverses neuromusculars, auditives, gastrointestinals, cerebrals, dèrmiques, cardiovasculars (poc freqüents) i sanguínies.[27]

Embaràs[modifica]

No s'ha demostrat que la cloroquina tingui efectes nocius en el fetus quan s'utilitza per tractar la profilaxi de la malària.[41] Petites quantitats de cloroquina i dels seus metabòlits són excretades en la llet materna durant la lactància;[42] quantitats que no són perilloses pels lactants, però que tampoc tenen cap valor profilàctic contra la malària. La cloroquina pot ser prescrita amb seguretat als infants, sense efectes adversos d'importància sempre que es respecti la posologia indicada.[43] Estudis amb ratolins han mostrat que la cloroquina etiquetada radioactivament passa ràpidament a través de la placenta i s'acumula en els ulls del fetus on hi pot romandre fins a cinc mesos després que el fàrmac s'hagi eliminat de la resta del cos.[44][45] Es recomana a les donen embarassades o que planegin estar-hi no viatjar a regions amb alt risc de contreure la malària.[41]

Vellesa[modifica]

No hi ha proves suficients per determinar si la cloroquina és segura per les persones més grans de 65 anys. No obstant això, el fàrmac és en bona part eliminat pels ronyons i la seva toxicitat s'ha de supervisar acuradament en individus amb funcions renals baixes.[44] Amb independència de la seva edat, la dosi recomanable per les persones que tenen un índex de filtrat glomelular de 10–20 ml/min ha de ser igual o inferior a 50 mg/dia i l'administració de cloroquina està contraindicada si dit índex és <10 ml/min. En malalts que pateixen una insuficiència renal important es pot produir una alta concentració plasmàtica del medicament, la qual provoca pancitopènia (disminució simultània de la quantitat circulant de glòbuls blancs, glòbuls vermells i plaquetes) simptomàtica, anèmia megaloblàstica i dermatitis exfoliativa intensa.[46]

Interaccions amb altres fàrmacs[modifica]

  • Els antiàcids poden reduir l'absorció de cloroquina si es prenen amb menys de 4 hores de diferència.
  • La cimetidina pot inhibir el metabolisme de la cloroquina incrementant-ne els nivells en el cos, mentre que la ranitidina[47] no altera la sevafarmacodinàmica.[48]
  • Els nivells d'ampicil·lina en el cos poden ser reduïts degut a la presència de cloroquina si es prenen amb menys de 2 hores de diferència.
  • Els nivells de ciclosporina en el cos poden augmentar degut a la presència de cloroquina.[49]
  • Risc incrementat de convulsions si es pren juntament amb mefloquina o proguanil.[50]
  • L'associació de cloroquina i primaquina[51] incrementa significativament el nivell plasmàtic d'aquesta darrera substància, un fet potencialment perillós per les persones amb deficiència de G6PD.[52]
  • A nivell cel·lular, la cloroquina incrementa notablement el temps d'excreció de la digoxina i de la digitoxina,[53] un fet a tenir en compte si el fàrmac s'administra a persones tractades amb aquests heteròsids i que comporta un control rigorós, ja que podria ser causa d'una intoxicació digitàlica.

Sobredosi[modifica]

La cloroquina és molt perillosa en cas de sobredosi. Estudis publicats l'any 1961 van mostrar que tres nens que havien patit sobredosi van morir en menys de 2.5 hores després de prendre el medicament. Mentre que el grau de sobredosi no va ser descrit, se sap que l'índex terapèutic de la cloroquina és baix.[54] Els símptomes d'una sobredosi inclouen mal de cap, somnolència, trastorns visuals, nàusees i vòmits, col·lapse cardiovascular, convulsions i aturada respiratòria i cardíaca sobtada.[44] No existeix cap antídot contra la intoxicació per cloroquina. Dosis altes del fàrmac tenen un efecte cardiotòxic que indueix un blocatge auriculoventricular que pot ser causa d'arítmia incontrolable i aturada cardíaca subsegüent.[55] L'administració precoç endovenosa d'emulsions lipídiques ha demostrat ser útil per limitar dita cardiotoxicitat en sobredosis molt serioses.[56] La absorció de la cloroquina en el tub digestiu és del 90% i es produeix de forma molt ràpida (pic sèric a las 1,5-3 h de la ingesta). Valors en sang de la substància per sobre de 3 μg/ml són potencialment letals. La mortalitat global de la intoxicació per cloroquina amb un tractament adequat (adrenalina, ventilació mecànica i diazepam) és d'un 10%. Una ingesta superior a 5 g, la hipotensió greu (pressió arterial sistólica <80 mmHg) i la prolongació del complex QRS (>0,20 s) en l'ECG són fets indicadors d'un mal pronòstic.[57]

En alguns casos, dosis excessives de cloroquina provoquen psicosis agudes.[58] Eventualment, els trastorns psíquics són producte d'una reacció adversa particular a dosis correctes del fàrmac i es poden agreujar amb la presa de medicaments psicotròpics per tractar la simptomatologia inicial.[59]

Un derivat de la cloroquina aprovat l'any 1955, la hidroxicloroquina (que difereix de la cloroquina només per la substitució d'un hidroxietil per un etil en el grup amino terciari de la cadena lateral del compost), té una vida mitjana llarga (de 32 a 56 dies) en la sang i un gran volum de distribució (580–815 L/kg).[60] Els rangs terapèutic, tòxic i letal són usualment definits com de 0.03 a 15 mg/L, 3.0 a 26 mg/L i 20 a 104 mg/L, respectivament. Tanmateix, la tolerància individual a la cloroquina pot variar més del que es pensava anteriorment.[60]

Resistència[modifica]

Des del primer cas documentat de resistència a la cloroquina en la dècada de 1950 per part de P. falciparum, soques resistents han aparegut al llarg de l'Àfrica Occidental i Oriental, sud-est asiàtic i en l'Amèrica del Sud. L'eficàcia de la cloroquina contra P. falciparum ha minvat a mesura que les soques resistents del paràsit han anat evolucionant. Neutralitzen l'acció del fàrmac mitjançant un mecanisme que drena cap a fora la cloroquina que es troba in els vacúols digestius. Les cèl·lules resistents expulsen cloroquina 40 vegades més ràpidament que les cèl·lules normals, les mutacions relacionades amb la resistència afecten proteïnes de membrana dels vacúols digestius, sent crítiques aquelles mutacions del P. falciparium relacionades amb el gen PfCRT (de l'anglès P. falciparum chloroquine resistance transporter).[61] La proteïna mutada, però no en la seva forma natural, transporta cloroquina quan és expressada en òocits de Xenopus i es creu que media el pas de la cloroquina des del seu lloc d'acció fins al vacúol digestiu.[62]

Algunes substàncies que han revertit amb èxit la resistència a la cloroquina en la malària són clorfenamina,[63] gefitinib, imatinib,[64] tariquidar[65] i zosuquidar.[66] Una línia de recerca que ha aconseguit resultats prometedors davant les soques cloroquina-resistents és la síntesi de nous agents antipalúdics formats per la combinació de cloroquina o dels seus derivats i sals de diversos metalls, com ara el ruteni o l'or, amb el propòsit de crear composts que tinguin estructures moleculars que no puguin ser reconegudes pels paràsits.[67] També es treballa en el desenvolupament d'una metodologia genèrica que possibiliti l'elaboració de fàrmacs basats en les diferents propietats quirals de la cloroquina i anàlegs. Les dades obtingudes in vitro i in vivo indiquen que els (S)-isòmers de dites substàncies sòn mès actius contra les formes resistents del P. falciparum que els (R)-isomers.[68] Alguna molècula dissenyada d'aquesta manera es considera candidata a fer assajos preclínics i ja es troba sota avaluació toxicofarmacològica.[69]

Hi ha especialistes que opinen que la presa de dosis molt altes de cloroquina (tres vegades superiors a les habituals) pot ser eficaç davant els problemes de resistència, sempre que siguin administrades -per raons farmacodinàmiques, farmacocinètiques i de seguretat- en forma de preparats d'alliberació lenta.[70]

Farmacologia[modifica]

  • Absorció: ràpida i quasi completa.
  • Distribució: àmpliament distribuïda en els teixits corporals.
  • Unió a proteïnes plasmàtiques: 55%.
  • Metabolisme: Parcialment hepàtic per produir desetilcloroquina,[71] el metabòlit principal.
  • Excreció: Orina (≥50% de la substància excretada sense modificacions). L'acidificació de l'orina augmenta l'eliminació del fàrmac.

La cloroquina té un volum de distribució gran perquè es difon en el teixit adipós del cos. La cloroquina i altres quinines relacionades amb aquest fàrmac s'han associat amb casos de toxicitat retinal, especialment quan es subministra en dosis més elevades durant temps més llargs.[72] L'acumulació del fàrmac pot donar lloc a dipòsits que poden conduir a la visió borrosa i la ceguesa. Es recomanen visites rutinàries a un oftalmòleg en cas de tractament prolongat.[73]

La cloroquina és també un agent lisosomotròpic, que vol dir que s'acumula preferentment en els lisosomes de les cèl·lules del cos. El pKa pel nitrogen de la quinolina de la cloroquina és 8,5; el que significa que està aproximadament 10% desprotonat a pH fisiològic (7,4) tal com es calcula amb l'equació de Henderson-Hasselbalch. Aquest percentatge baixa fins a aproximadament 0,2% a pH lisosòmic de 4,6. Com que la forma desprotonada és més permeable a les membranes que la forma protonada, el compost queda atrapat en els lisosomes.[74]

Es creu que el caràcter lisosomotròpic de la cloroquina és el causant de gran part de la seva activitat antimalàrica; el fàrmac es concentra en el vacúol alimentari àcid del paràsit on interfereix amb processos essencials. Les seves propietats lisosomotròpiques també permeten el seu ús en experiments in vitro per estudiar malalties relacionades amb lípids intracel·lulars,[75][76] o fenòmens d'autofàgia i d'apoptosi.[77]

Mecanisme d'acció[modifica]

Antimalàric[modifica]

Dins els glòbuls vermells, el paràsit de la malària, que es troba llavors en la seva etapa del cicle de vida asexual,ha de degradar l'hemoglobina per adquirir els aminoàcids essencials, que el paràsit requereix per construir la seva pròpia proteïna i pel metabolisme energètic. La digestió es porta a terme en un vacúol de la cèl·lula parasitària.[78]

L'hemoglobina està formada per una unitat proteica (digerida pel paràsit) i una unitat hemo (que el paràsit no utilitza). Durant aquest procés, el paràsit allibera el grup hemo tòxic i soluble. El fragment hemo consisteix en un anell de porfirina anomenat Fe (II)-protoporfirina IX (FP). Per evitar la destrucció cel·lular per part d'aquesta molècula, el paràsit biocristal·litza el grup hemo per formar hemozoïna, una molècula que no és tòxica. L'hemozoïna s'acumula al vacúol digestiu en forma de cristalls insolubles.[79]

La cloroquina entra als glòbuls vermells mitjançant difusió simple, inhibint el funcionament del vacúol digestiu i la cèl·lula paràsita. Aleshores la cloroquina és protonada (a CQ2+) degut al pH àcid (4,7) del vacúol, fet que impedeix que la cloroquina surti del vacúol per difusió. La cloroquina s'uneix a les molècules d'hemozoïna prevenint la biocristal·lització de grups hemo, resultant en l'acumulació de grups hemo lliures, tòxics. La cloroquina s'uneix al grup hemo (o FP) per formar el complex FP-cloroquina; Aquest complex és molt tòxic per a la cèl·lula i altera la funció de la membrana. L'acció tòxica de FP-cloroquina i FP resulta en la lisi cel·lular i en última instància l'autodigestió cel·lular del paràsit. En essència, la cèl·lula paràsit s'ofega en els seus propis productes metabòlics.[80] Per tant, els paràsits que no formen hemozoïna són resistents a la cloroquina.[81]

Altres[modifica]

La cloroquina inhibeix la captació de tiamina,[82] actuant específicament sobre la proteïna de transport SLC19A3.[83] Aquest fet podria ser l'explicació d'alguns dels efectes no desitjats del fàrmac i suggereix que un suplement de tiamina seria una mesura útil per evitar-los.

En l'artritis reumatoide, la cloroquina actua inhibint la proliferació de limfòcits, l'acció de la fosfolipasa A2, l'alliberament d'enzims per part dels ribosomes, l'alliberament d'espècies reactives de l'oxigen per part dels macròfags i la producció de IL-1.[84]

Sent un fàrmac d'utilitat per tractar malalties tropicals febrils, s'ha avaluat l'eficàcia de la cloroquina contra la infecció pel virus Chikungunya. Encara que in vitro té capacitat inhibitòria davant el VCHIK, emprat com a tractament profilàctic en primats no humans augmenta la replicació del virus i retarda la resposta cel·lular/humoral. En humans infectats, el tractament curatiu amb cloroquina disminueix els nivells de citocines i altera les reaccions immunes adaptatives, sense cap efecte supressor sobre la càrrega viral perifèrica (quantitat de VCHIKs en sang).[85] Una combinació d'hidroxicloroquina i doxiciclina ha demostrat ser eficaç en determinats casos d'endocarditis provocada per la forma crònica de la febre Q que no milloren amb altres medicaments.[86]

En models murins, el fàrmac inhibeix de forma significativa la transmissió vertical del virus del Zika i el consegüent desenvolupament de microcefàlia.[87] La cloroquina redueix eficaçment la capacitat infecciosa del ZIKV, segons experiments realitzats en cultius de cèl·lules precursores neurals humanes i es creu que, sola o combinada amb inhibidors de l'ARN-polimerasa viral com ara el sofosbuvir, podria formar part de futurs tractaments contra el virus.[88]

In vitro, les propietats proapoptòsiques de la cloroquina tenen activitat contra cultius cel·lulars de colangiocarcinoma (càncer de les vies biliars) al induir un alt grau d'estrès en el seu reticle endoplasmàtic, fet que podria ser d'interès terapèutic per tractar aquest tipus de neoplàsia.[89] Experimentalment, la cloroquina augmenta la sensibilitat de les cèl·lules del glioblastoma davant el tractament quimio i radioteràpic, una característica potencialment beneficiosa encara no validada per assajos clínics.[90] Dit efecte d'increment de sensibilitat a la radioteràpia s'ha observat també en cultius de cèl·lules de càncer vesical pertanyents a línies moleculars diferents.[91] Pel que fa als tumors de mama d'alta agressivitat i immunohistoquímicament HER2 positius,[92] l'addició de cloroquina restaura la sensibilitat de les cèl·lules neoplàsiques al trastuzumab (Herceptin®)[93] en casos refractaris.[94] El fet que la cloroquina i la hidroxicloroquina siguin els únics fàrmacs inhibidors de l'autofàgia aprovats per la FDA ha comportat que hagin estat àmpliament emprats en molts treballs per determinar si el blocatge autofàgic té un paper beneficiós en el tractament antineoplàstic o no i si l'ús d'aquests compostos millora les teràpies existents sense risc. Hi ha autors que no qüestionen l'activitat positiva de la cloroquina, sola o en unió d'altres medicaments, en la regressió tumoral; però posen l'accent sobre les efectes adversos que s'han observat in vivo i in vitro, incloent la desorganització de l'aparell de Golgi i de les xarxes endolisosomals i recomanen precaució a l'hora d'interpretar els resultats de les esmentades investigacions.[95]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Aralen Phosphate». The American Society of Health-System Pharmacists. [Consulta: Dec 2, 2015].
  2. AEMPS «Resochín 155 mg» (en castellà). Ficha técnica, 2016 Jul; FT 15.797 (rev), pàgs: 10 [Consulta: 22 juliol 2018].
  3. Wiltz SA, Crawford P, Nichols W, Hayes M «Clinical inquiries. What is the most effective and safe malaria prophylaxis during pregnancy?» (en anglès). J Fam Pract, 2008 Gen; 57 (1), pp: 51-53. ISSN: 1533-7294. PMID: 18171572 [Consulta: 8 agost 2018].
  4. Shreekant D, Bhimanna K «4-aminoquinolines: An Overview of Antimalarial Chemotherapy» (en anglès). Med Chem, 2016; 6, pp: 1-11. DOI: 10.4172/2161-0444.1000315. ISSN: 2161-0444 [Consulta: 21 juliol 2018].
  5. Zumla, Alimuddin I.; Cook, Gordon C. Protozoan Infections, A: Manson's tropical diseases. 22nd. [Edinburgh]: Saunders, 2009, p. 1240. ISBN 9781416044703. 
  6. «WHO Model Lists of Essential Medicines» (en en-gb). [Consulta: 5 novembre 2015].
  7. WHO/MSH. «International Drug Price Indicator Guide-2014 (Frye JE, Ed.)». [Consulta: 18 agost 2015].
  8. Plowe CV «Antimalarial drug resistance in Africa: strategies for monitoring and deterrence». Curr. Top. Microbiol. Immunol., 295, 2005, pàg. 55–79. DOI: 10.1007/3-540-29088-5_3. PMID: 16265887.
  9. Uhlemann AC, Krishna S «Antimalarial multi-drug resistance in Asia: mechanisms and assessment». Curr. Top. Microbiol. Immunol., 295, 2005, pàg. 39–53. DOI: 10.1007/3-540-29088-5_2. PMID: 16265886.
  10. Arguin, PM; Tan, KR «Malaria» (en anglès). A: Health Information for International Travel - “Yellow Book”, Chap. 3; Infectious Diseases Related to Travel. CDC, 2017; Jun 12, pàgs: 20. ISSN: 0095-3539 [Consulta: 18 agost 2018].
  11. PubChem «Atovaquone» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jul 14; CID 74989 (rev), pàgs: 55 [Consulta: 21 juliol 2018].
  12. Patel, JC «Chloroquine in the treatment of amoebic liver abscess» (en anglès). Br Med J, 1953 Abr 11; 1 (4814), pp: 811-813. ISSN: 0007-1447. PMC: 2015979. PMID: 13032509 [Consulta: 21 juliol 2018].
  13. Shenoy VP, Vishwanath S, Indira B, Rodrigues G «Hepato-pulmonary amebiasis: a case report» (en anglès). Braz J Infect Dis, 2010; 14 (4), pp: 372-373. DOI: 10.1016/S1413-8670(10)70077-5. ISSN: 1678-4391. PMID: 20963322 [Consulta: 8 agost 2018].
  14. PubChem «Metronidazole» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jul 14; CID 4173 (rev), pàgs: 100 [Consulta: 21 juliol 2018].
  15. Restrepo Suarez, JF «Antimaláricos en el tratamiento de la artritis reumatoidea» (en castellà). Rev Col Reumatol, 1999 Jun; 6 (2), pàgs: 5. ISSN: 0121-8123 [Consulta: 22 juliol 2018].
  16. Yokogawa N, Eto H, Tanikawa A, Ikeda T, et al «Effects of Hydroxychloroquine in Patients With Cutaneous Lupus Erythematosus: A Multicenter, Double-Blind, Randomized, Parallel-Group Trial» (en anglès). Arthritis Rheumatol, 2017 Abr; 69 (4), pp: 791-799. DOI: 10.1002/art.40018. ISSN: 2326-5205. PMID: 27992698 [Consulta: 22 juliol 2018].
  17. Kim, KN «Treatment of juvenile rheumatoid arthritis» (en anglès). Korean J Pediatr, 2010 Nov; 53 (11), pp: 936–941. DOI: 10.3345/kjp.2010.53.11.936. PMC: 3012273. PMID: 21218015 [Consulta: 22 juliol 2018].
  18. PubChem «Hydroxychloroquine» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Nov 24; CID 3652 (rev), pàgs: 37 [Consulta: 1r desembre 2018].
  19. Floris A, Piga M, Mangoni AA, Bortoluzzi A, et al «Protective Effects of Hydroxychloroquine against Accelerated Atherosclerosis in Systemic Lupus Erythematosus» (en anglès). Mediators Inflamm, 2018 Feb 18; 2018, pp: 3424136. DOI: 10.1155/2018/3424136. PMC: 5835241. PMID: 29670462 [Consulta: 1r desembre 2018].
  20. Giraldo, P «Síndrome antifosfolipídico» (en castellà). OrphaNet, 2011; Abr 22 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 24 juliol 2018].
  21. Sciascia S, Radin M, Bazzan M, Roccatello D «Novel diagnostic and therapeutic frontiers in thrombotic anti-phospholipid syndrome» (en anglès). Intern Emerg Med, 2017 Feb; 12 (1), pp: 1-7. DOI: 10.1007/s11739-016-1596-2. ISSN: 1828-0447. PMID: 28044251 [Consulta: 24 juliol 2018].
  22. Both T, Dalm VA, van Hagen PM, van Daele PL «Reviewing primary Sjögren's syndrome: beyond the dryness - From pathophysiology to diagnosis and treatment» (en anglès). Int J Med Sci, 2017 Feb 23; 14 (3), pp: 191-200. DOI: 10.7150/ijms.17718. PMC: 5370281. PMID: 28367079 [Consulta: 26 octubre 2018].
  23. Hile GA, Lowe L, Kahlenberg JM «Cutaneous purpura of Sjögren syndrome successfully treated with hydroxychloroquine» (en anglès). JAAD Case Rep, 2017 Jul 18; 3 (4), pp: 326-328. DOI: 10.1016/j.jdcr.2017.04.011. PMC: 5517835. PMID: 28752122 [Consulta: 1r desembre 2018].
  24. Wang SQ, Zhang LW, Wei P, Hua H «Is hydroxychloroquine effective in treating primary Sjogren's syndrome?: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). BMC Musculoskelet Disord, 2017 Maig 12; 18 (1), pp: 186. DOI: 10.1186/s12891-017-1543-z. PMC: 5427554. PMID: 28499370 [Consulta: 26 octubre 2018].
  25. Liu, LU; Phillips, J; Bonkovsky H; Porphyrias Consortium of the Rare Diseases Clinical Research Network «Familial Porphyria Cutanea Tarda» (en anglès). GeneReviews® [Internet], 2018 Set 8; NBK143129 (rev), pàgs: 16. PMID: 23741761 [Consulta: 1r desembre 2018].
  26. Singal AK, Kormos-Hallberg C, Lee C, Sadagoparamanujam VM, et al (en anglès) Clin Gastroenterol Hepatol, 2012 Des; 10 (12), pp: 1402-1409. DOI: 10.1016/j.cgh.2012.08.038. PMC: 3501544. PMID: 22985607 [Consulta: 1r desembre 2018].
  27. 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 «DailyMed - CHLOROQUINE- chloroquine phosphate tablet CHLOROQUINE- chloroquine phosphate tablet, coated». [Consulta: 3 novembre 2015].
  28. de Andrade BA, Padron-Alvarado NA, Muñoz-Campos EM, Morais TL, Martinez-Pedraza R «Hyperpigmentation of hard palate induced by chloroquine therapy» (en anglès). J Clin Exp Dent, 2017 Des 1; 9 (12), pp: e1487-e1491. DOI: 10.4317/jced.54387. PMC: 5794129. PMID: 29410767 [Consulta: 23 juliol 2018].
  29. Nair PA, Patel T «Palmoplantar exfoliation due to chloroquine» (en anglès). Indian J Pharmacol, 2017 Mar-Abr; 49 (2), pp: 205-207. DOI: 10.4103/ijp.IJP_659_16. PMC: 5497445. PMID: 28706336 [Consulta: 23 juliol 2018].
  30. Duman H, Topal IO, Kocaturk E, Cure K, Mansuroglu I «Acute generalized exanthematous pustulosis induced by hydroxychloroquine: a case with atypical clinical presentation» (en anglès). An Bras Dermatol, 2017 Mai-Jun; 92 (3), pp: 404-406. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20175561. PMC: 5514588. PMID: 29186260 [Consulta: 23 juliol 2018].
  31. Tejera Santana, M; O'Shanahan Navarro, G; García Oliva, I; Hernández Obregón, D; Borges Trujillo, R «Recomendaciones actuales en el screening de la toxicidad ocular por antipalúdicos» (en castellà). Arch Soc Canar Oftal, 2015; 26, pp: 17-23. ISSN: 0211-2698 [Consulta: 22 juliol 2018].
  32. Iglesias Cubero G, Rodriguez Reguero JJ, Rojo Ortega JM «Restrictive cardiomyopathy caused by chloroquine» (en anglès). Br Heart J, 1993 Maig; 69 (5), pp: 451-452. ISSN: 0007-0769. PMC: 1025112. PMID: 8518071 [Consulta: 26 agost 2018].
  33. Lopez-Ruiz N, Uribe CE «Chloroquine cardiomyopathy: beyond ocular adverse effects» (en anglès). BMJ Case Rep, 2014 Set 15; 2014, pii: bcr2014205751. DOI: 10.1136/bcr-2014-205751. PMC: 4166238. PMID: 25225192 [Consulta: 26 agost 2018].
  34. Cervera A, Espinosa G, Font J, Ingelmo M «Cardiac toxicity secondary to long term treatment with chloroquine» (en anglès). Ann Rheum Dis, 2001 Mar; 60 (3), pp: 301. ISSN: 1468-2060. PMC: 1753564. PMID: 11245140 [Consulta: 26 agost 2018].
  35. Di Girolamo F, Claver E, Olivé M, Salazar-Mendiguchía J, et al «Dilated Cardiomyopathy and Hydroxychloroquine-induced Phospholipidosis: From Curvilinear Bodies to Clinical Suspicion» (en anglès). Rev Esp Cardiol (Engl Ed), 2018 Jun; 71 (6), pp: 491-493. DOI: 10.1016/j.rec.2017.04.017. ISSN: 1885-5857. PMID: 28528883 [Consulta: 1r desembre 2018].
  36. Choudhary S, McLeod M, Torchia D, Romanelli P «Drug Reaction with Eosinophilia and Systemic Symptoms (DRESS) Syndrome» (en anglès). J Clin Aesthet Dermatol, 2013 Jun; 6 (6), pp: 31–37. ISSN: 1941-2789. PMC: 3718748. PMID: 23882307 [Consulta: 26 juliol 2018].
  37. Arora, A; Mohamed, MA; Thompson, AD «Addressing DRESS: A Case of a Hydroxychloroquine-Induced Reaction» (en anglès). Consultant, 2017 Nov; 57 (11), pp: 648-650. ISSN: 0010-7069 [Consulta: 26 juliol 2018].
  38. Bogaczewicz, A; Sobów, T «Psychiatric adverse effects of chloroquine» (en anglès). Psychiatr Psychol Klin, 2017; 17 (2), pp: 111–114. DOI: 10.15557/PiPK.2017.0012. ISSN: 1644-6313 [Consulta: 28 octubre 2018].
  39. Germain, D «Enfermedad de Fabry» (en castellà). Orphanet, 2012 Mar; ORPHA:324 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 25 novembre 2018].
  40. Albay D, Adler SG, Philipose J, Calescibetta CC, et al «Chloroquine-induced lipidosis mimicking Fabry disease» (en anglès). Mod Pathol, 2005 Maig; 18 (5), pp: 733-738. DOI: 10.1038/modpathol.3800344. ISSN: 1530-0285. PMID: 15605079 [Consulta: 25 novembre 2018].
  41. 41,0 41,1 «Malaria - Chapter 3 - 2016 Yellow Book | Travelers' Health | CDC». [Consulta: 11 novembre 2015].
  42. Ogunbona FA, Onyeji CO, Bolaji OO, Torimiro SE «Excretion of chloroquine and desethylchloroquine in human milk» (en anglès). Br J Clin Pharmacol, 1987 Abr; 23 (4), pp: 473-476. ISSN: 0306-5251. PMC: 1386098. PMID: 3580253 [Consulta: 5 agost 2018].
  43. Comité de Medicamentos de la AEP «Cloroquina». Pediamécum, 2015; Ag, pàgs: 7. ISSN: 2531-2464 [Consulta: 5 agost 2018].
  44. 44,0 44,1 44,2 «ARALEN® CHLOROQUINE PHOSPHATE, USP». [Consulta: 11 maig 2015].
  45. Ullberg S, Lindquist NG, Sjòstrand SE «Accumulation of chorioretinotoxic drugs in the foetal eye» (en anglès). Nature, 1970 Set 19; 227 (5264), pp: 1257-1258. ISSN: 0028-0836. PMID: 5452818 [Consulta: 22 juliol 2018].
  46. Thorogood N, Atwal S, Mills W, Jenner M, et al «The risk of antimalarials in patients with renal failure» (en anglès). Postgrad Med J, 2007 Des; 83 (986), pp: e8. DOI: 10.1136/pgmj.2007.063735. PMC: 2750932. PMID: 18057166 [Consulta: 25 novembre 2018].
  47. PubChem «Ranitidine» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Oct 20; CID 3001055 (rev), pàgs: 88 [Consulta: 28 octubre 2018].
  48. Kiang, TKL; Wilby, KJ; Ensom, MHH «Pharmacokinetic Drug Interactions Affecting Antimalarials» (en anglès). A: Clinical Pharmacokinetic and Pharmacodynamic Drug Interactions Associated with Antimalarials, Chapter 4. Springer Nature, 2014; Nov 10, pp: 41 ISBN 978-3-319-10526-0. DOI: 10.1007/978-3-319-10527-7 [Consulta: 18 agost 2018].
  49. Nampoory MR, Nessim J, Gupta RK, Johny KV «Drug interaction of chloroquine with ciclosporin» (en anglès). Nephron, 1992; 62 (1), pp: 108-109. DOI: 10.1159/000187007. ISSN: 2235-3186. PMID: 1436274 [Consulta: 25 agost 2018].
  50. Schiemann R, Coulaud JP, Bouchaud O «Seizures after antimalarial medication in previously healthy persons» (en anglès). J Travel Med, 2000 Maig-Jun; 7 (3), pp: 155–156. ISSN: 1708-8305. PMID: 11179947 [Consulta: 24 agost 2018].
  51. PubChem «Primaquine» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Ag 15; CID 4908 (rev), pàgs: 59 [Consulta: 18 agost 2018].
  52. Pukrittayakamee S, Tarning J, Jittamala P, Charunwatthana P, et al «Pharmacokinetic Interactions between Primaquine and Chloroquine» (en anglès). Antimicrob Agents Chemother, 2014 Jun; 58 (6), pp: 3354-3359. DOI: 10.1128/AAC.02794-13. PMC: 4068454. PMID: 24687509 [Consulta: 18 agost 2018].
  53. Griffiths N, Lamb JF, Ogden P «The effects of chloroquine and other weak bases on the accumulation and efflux of digoxin and ouabain in HeLa cells» (en anglès). Br J Pharmacol, 1983 Ag; 79 (4), pp: 877-890. ISSN: 0007-1188. PMC: 2044946. PMID: 6652360 [Consulta: 28 octubre 2018].
  54. Cann, Howard M.; Verhulst, Henry L. «Fatal acute chloroquine poisoning in children». Pediatrics, 27, 1, 1961, pàg. 95–102. ISSN: 0031-4005. PMID: 13690445.
  55. Phipps C, Chan K, Teo F, Ponampalam R «Fatal chloroquine poisoning: a rare cause of sudden cardiac arrest» (en anglès). Ann Acad Med Singapore, 2011 Jun; 40 (6), pp: 296-297. ISSN: 0304-4602. PMID: 21779619 [Consulta: 23 juliol 2018].
  56. ten Broeke R, Mestrom E, Woo L, Kreeftenberg H «Early treatment with intravenous lipid emulsion in a potentially lethal hydroxychloroquine intoxication» (en anglès). Neth J Med, 2016 Jun; 74 (5), pp: 210-214. ISSN: 0300-2977. PMID: 27323674 [Consulta: 28 octubre 2018].
  57. Toyas Miazza, C; Sánchez Miret, JI; Aráiz Burdío, JJ; Ferrer Dufol, A «Intoxicación aguda por cloroquina, potencialmente letal» (en castellà). Medicina Intensiva, 2003 Abr; 27 (4), pp: 249-251. DOI: 10.1016/S0210-5691(03)79906-9. ISSN: 0210-5691 [Consulta: 23 octubre 2018].
  58. Zaki SA, Mauskar A, Shanbag P «Toxic psychosis due to chloroquine overdose: a case report» (en anglès). J Vector Borne Dis, 2009 Mar; 46 (1), pp: 81-82. ISSN: 0972-9062. PMID: 19326713 [Consulta: 28 octubre 2018].
  59. Maxwell NM, Nevin RL, Stahl S, Block J, et al «Prolonged neuropsychiatric effects following management of chloroquine intoxication with psychotropic polypharmacy» (en anglès). Clin Case Rep, 2015 Jun; 3 (6), pp: 379–387. DOI: 10.1002/ccr3.238. PMC: 4498847. PMID: 26185633 [Consulta: 28 octubre 2018].
  60. 60,0 60,1 Molina, D. Kimberley «Postmortem Hydroxychloroquine Concentrations in Nontoxic Cases». The American Journal of Forensic Medicine and Pathology, 33, 1, 2012, pàg. 41–2. DOI: 10.1097/PAF.0b013e3182186f99. ISSN: 0195-7910. PMID: 21464694.
  61. Pulcini S, Staines HM, Lee AH, Shafik SH, et al «Mutations in the Plasmodium falciparum chloroquine resistance transporter, PfCRT, enlarge the parasite’s food vacuole and alter drug sensitivities» (en anglès). Sci Rep, 2015 Set 30; 5, pp: 14552. DOI: 10.1038/srep14552. PMC: 4588581. PMID: 26420308 [Consulta: 22 juliol 2018].
  62. Martin, R. E.; Marchetti, R. V.; Cowan, A. I.; Howitt, S. M.; Broer, S. «Chloroquine Transport via the Malaria Parasite's Chloroquine Resistance Transporter». Science, 325, 5948, 2009, pàg. 1680–2. DOI: 10.1126/science.1175667. ISSN: 0036-8075. PMID: 19779197.
  63. Deane KJ, Summers RL, Lehane AM, Martin RE, Barrow RA «Chlorpheniramine Analogues Reverse Chloroquine Resistance in Plasmodium falciparum by Inhibiting PfCRT» (en anglès). ACS Med Chem Lett, 2014 Mar 3; 5 (5), pp: 576-581. DOI: 10.1021/ml5000228. PMC: 4027738. PMID: 24900883 [Consulta: 22 novembre 2018].
  64. PubChem «Imatinib» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jul 21; CID 5291 (rev), pàgs: 46 [Consulta: 24 juliol 2018].
  65. PubChem «Tariquidar» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jul 21; CID 148201 (rev), pàgs: 23 [Consulta: 24 juliol 2018].
  66. Alcantara, Laura M.; Kim, Junwon; Moraes, Carolina B.; Franco, Caio H.; Franzoi, Kathrin D. «Chemosensitization potential of P-glycoprotein inhibitors in malaria parasites». Experimental Parasitology, 134, 2, 2013, pàg. 235–43. DOI: 10.1016/j.exppara.2013.03.022. PMID: 23541983.
  67. Navarro M, Castro W, Madamet M, Amalvict R, et al «Metal-chloroquine derivatives as possible anti-malarial drugs: evaluation of anti-malarial activity and mode of action» (en anglès). Malar J, 2014 Des 3; 13, pp: 471. DOI: 10.1186/1475-2875-13-471. PMC: 4289335. PMID: 25470995 [Consulta: 22 novembre 2018].
  68. Sinha M, Dola VR, Soni A, Agarwal P, et al «Synthesis of chiral chloroquine and its analogues as antimalarial agents» (en anglès). Bioorg Med Chem, 2014 Nov 1; 22 (21), pp: 5950-5960. DOI: 10.1016/j.bmc.2014.09.009. ISSN: 0968-0896. PMID: 25284252 [Consulta: 23 novembre 2018].
  69. Dola VR, Soni A, Agarwal P, Ahmad H, et al «Synthesis and Evaluation of Chirally Defined Side Chain Variants of 7-Chloro-4-Aminoquinoline To Overcome Drug Resistance in Malaria Chemotherapy» (en anglès). Antimicrob Agents Chemother, 2017 Feb 23; 61 (3), pii: e01152-16. DOI: 10.1128/AAC.01152-16. PMC: 5328577. PMID: 27956423 [Consulta: 23 novembre 2018].
  70. Ursing J, Rombo L, Bergqvist Y, Rodrigues A, Kofoed PE «High-Dose Chloroquine for Treatment of Chloroquine-Resistant Plasmodium falciparum Malaria» (en anglès). J Infect Dis, 2016 Abr 15; 213 (8), pp: 1315-1321. DOI: 10.1093/infdis/jiv590. ISSN: 0022-1899. PMID: 26656124 [Consulta: 23 novembre 2018].
  71. PubChem «Desethylchloroquine» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Nov 17; CID 95478 (rev), pàgs: 21 [Consulta: 25 novembre 2018].
  72. Yusuf IH, Foot B, Galloway J, Ardern-Jones MR, et al «The Royal College of Ophthalmologists recommendations on screening for hydroxychloroquine and chloroquine users in the United Kingdom: executive summary» (en anglès). Eye (Lond), 2018; Jun 11, pp:. DOI: 10.1038/s41433-018-0136-x. PMC: 6043500. PMID: 29887605 [Consulta: 22 juliol 2018].
  73. «Cloroquina. Vademecum de la A a la Z» (en castellà). Instituto Químico Biológico. [Consulta: 23 gener 2018].
  74. Homewood CA, Warhurst DC, Peters W, Baggaley VC «Lysosomes, pH and the anti-malarial action of chloroquine» (en anglès). Nature, 1972 Gen 7; 235 (5332), pp: 50-52. ISSN: 0028-0836. PMID: 4550396 [Consulta: 23 juliol 2018].
  75. Chen, Patrick M; Gombart, Zoë J; Chen, Jeff W «Chloroquine treatment of ARPE-19 cells leads to lysosome dilation and intracellular lipid accumulation: possible implications of lysosomal dysfunction in macular degeneration». Cell & Bioscience, 1, 1, 2011, pàg. 10. DOI: 10.1186/2045-3701-1-10. PMC: 3125200. PMID: 21711726.
  76. Kurup, Pradeep; Zhang, Yongfang; Xu, Jian; Venkitaramani, Deepa V.; Haroutunian, Vahram «Aβ-Mediated NMDA Receptor Endocytosis in Alzheimer's Disease Involves Ubiquitination of the Tyrosine Phosphatase STEP61». Journal of Neuroscience, 30, 17, 2010, pàg. 5948–57. DOI: 10.1523/JNEUROSCI.0157-10.2010. PMC: 2868326. PMID: 20427654.
  77. Kim, Ella L.; Wüstenberg, Robin; Rübsam, Anne; Schmitz-Salue, Christoph; Warnecke, Gabriele «Chloroquine activates the p53 pathway and induces apoptosis in human glioma cells». Neuro-Oncology, 12, 4, 2010, pàg. 389–400. DOI: 10.1093/neuonc/nop046. PMC: 2940600. PMID: 20308316.
  78. Abu Bakar N, Klonis N, Hanssen E, Chan C, Tilley L «Digestive-vacuole genesis and endocytic processes in the early intraerythrocytic stages of Plasmodium falciparum» (en anglès). J Cell Sci, 2010 Feb 1; 123 (Pt 3), pp: 441-450. DOI: 10.1242/jcs.061499. ISSN: 1477-9137. PMID: 20067995 [Consulta: 23 juliol 2018].
  79. Fitch, CD «Involvement of heme in the antimalarial action of chloroquine» (en anglès). Trans Am Clin Climatol Assoc, 1998; 109, pp: 97–106. ISSN: 0065-7778. PMC: 2194336. PMID: 9601131 [Consulta: 23 juliol 2018].
  80. Hempelmann E. «Hemozoin biocrystallization in Plasmodium falciparum and the antimalarial activity of crystallization inhibitors». Parasitol Research, 100, 4, 2007, pàg. 671–676. DOI: 10.1007/s00436-006-0313-x. PMID: 17111179.
  81. Lin JW, Spaccapelo R, Schwarzer E, Sajid, M, et al «Replication of Plasmodium in reticulocytes can occur without hemozoin formation, resulting in chloroquine resistance». J Exp Med, 212, 2015, pàg. 893–903. DOI: 10.1084/jem.20141731. PMC: 4451122. PMID: 25941254.
  82. Liu, Jun; Huang, Zhiwei; Srinivasan, Sankaranarayanan; Zhang, Jianhuai; Chen, Kaifu «Discovering Thiamine Transporters as Targets of Chloroquine Using a Novel Functional Genomics Strategy». PLoS Genetics, 8, 11, 2012, pàg. e1003083. DOI: 10.1371/journal.pgen.1003083. PMC: 3510038. PMID: 23209439.
  83. UniProt «Thiamine transporter 2» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2018 Jul 18; Q9BZV2 (S19A3_HUMAN) (rev), pàgs: 10 [Consulta: 21 juliol 2018].
  84. Jiménez Palop, M «Antipalúdicos: actualización de su uso en enfermedades reumáticas» (en castellà). Reumatol Clin, 2006 Jul-Ag; 2 (4), pp: 190-201. DOI: 10.1016/S1699-258X(06)73045-5. ISSN: 1699-258X [Consulta: 23 juliol 2018].
  85. Roques P, Thiberville SD, Dupuis-Maguiraga L, Lum FM, et al «Paradoxical Effect of Chloroquine Treatment in Enhancing Chikungunya Virus Infection» (en anglès). Viruses, 2018 Maig 17; 10 (5), pii: E268. DOI: 10.3390/v10050268. PMC: 5977261. PMID: 29772762 [Consulta: 5 agost 2018].
  86. Roca, B «Fiebre Q» (en castellà). An Med Interna, 2007 Nov; 24 (11), pp: 558-560. ISSN: 0212-7199. PMID: 18275268 [Consulta: 26 novembre 2018].
  87. Li C, Zhu X, Ji X, Quanquin N, et al «Chloroquine, a FDA-approved Drug, Prevents Zika Virus Infection and its Associated Congenital Microcephaly in Mice» (en anglès). EBioMedicine, 2017 Oct; 24, pp: 189-194. DOI: 10.1016/j.ebiom.2017.09.034. PMC: 5652284. PMID: 29033372 [Consulta: 14 setembre 2018].
  88. Shiryaev SA, Mesci P, Pinto A, Fernandes I, et al «Repurposing of the anti-malaria drug chloroquine for Zika Virus treatment and prophylaxis» (en anglès). Sci Rep, 2017 Nov 17; 7 (1), pp: 15771. DOI: 10.1038/s41598-017-15467-6. PMC: 5694003. PMID: 29150641 [Consulta: 14 setembre 2018].
  89. Jia B, Xue Y, Yan X, Li J, et al «Autophagy inhibitor chloroquine induces apoptosis of cholangiocarcinoma cells via endoplasmic reticulum stress» (en anglès). Oncol Lett, 2018 Set; 16 (3), pp: 3509–3516. DOI: 10.3892/ol.2018.9131. PMC: 6096195. PMID: 30127955 [Consulta: 10 setembre 2018].
  90. Weyerhäuser P, Kantelhardt SR, Kim EL «Re-purposing Chloroquine for Glioblastoma: Potential Merits and Confounding Variables» (en anglès). Front Oncol, 2018 Ag 27; 8, pp: 335. DOI: 10.3389/fonc.2018.00335. PMC: 6120043. PMID: 30211116 [Consulta: 23 setembre 2018].
  91. Wang F, Tang J, Li P, Si S, et al «Chloroquine Enhances the Radiosensitivity of Bladder Cancer Cells by Inhibiting Autophagy and Activating Apoptosis» (en anglès). Cell Physiol Biochem, 2018 Feb; 45 (1), pp: 54-66. DOI: 10.1159/000486222. ISSN: 1421-9778. PMID: 29316551 [Consulta: 23 setembre 2018].
  92. Palacios, J; Andreu, X; Calasanz, MJ; Concha, A; et al «Recomendación para la determinación de HER2 en cáncer de mama. Consenso nacional de la Sociedad Española de Anatomía Patológica (SEAP) y de la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM)» (en castellà). Rev Esp Patol, 2009 Gen-Mar; 42 (1), pp: 3-16. ISSN: 1699-8855. PMID: 10.1016/S1699-8855(09)70147-3 [Consulta: 23 novembre 2018].
  93. DrugBank «Trastuzumab» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2018 Nov 23; DB00072 (rev), pàgs: 12 [Consulta: 23 novembre 2018].
  94. Cufí S, Vazquez-Martin A, Oliveras-Ferraros C, Corominas-Faja B, et al «The anti-malarial chloroquine overcomes primary resistance and restores sensitivity to trastuzumab in HER2-positive breast càncer» (en anglès). Sci Rep, 2013; 3, pp: 2469. DOI: 10.1038/srep02469. PMC: 3749547. PMID: 23965851 [Consulta: 23 novembre 2018].
  95. Mauthe M, Orhon I, Rocchi C, Zhou X, et al «Chloroquine inhibits autophagic flux by decreasing autophagosome-lysosome fusion» (en anglès). Autophagy, 2018 Jul; 14 (8), pp: 1435-1455. DOI: 10.1080/15548627.2018.1474314. PMC: 6103682. PMID: 29940786 [Consulta: 23 novembre 2018].