Virus del Zika

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Virus del Zika
Imatge de MET del ZIKV. La fletxa indica una partícula vírica, d'uns 40 nm de diàmetre, amb una coberta exterior clara i un cos interior dens i més fosc. Font: Public Health Image Library. Goldsmith, C. CDC, 2016.
Imatge de MET del ZIKV. La fletxa indica una partícula vírica, d'uns 40 nm de diàmetre, amb una coberta exterior clara i un cos interior dens i més fosc. Font: Public Health Image Library. Goldsmith, C. CDC, 2016.
Classificació científica
Grup: iv
Família: 'Flaviviridae'
Gènere: 'Flavivirus'
Espècie: 'Virus del Zika'
Aedes aegypti és un dels principals vectors de transmissió del virus del Zika

El virus del Zika (ZIKV) [1] és un virus del gènere Flavivirus, família Flaviviridae, grup IV, sense classificar.[2] Té interès en medicina per produir la febre del Zika. La febre i el virus porten el nom del bosc de Zika, a Uganda, on el virus es va aïllar per primer cop el 1947.[3]

Les infeccions, conegudes com a febre del Zika, sovint no provoquen símptomes o són símptomes lleus. Des dels anys cinquanta, s'ha detectat la presència del virus dins d'un estret cinturó equatorial de l'Àfrica cap a Àsia. El 2014, el virus s'estengué a l'est a través de l'oceà Pacífic cap a la Polinèsia Francesa, després cap a l'illa de Pasqua i, el 2015, a Mèxic, Amèrica Central, el Carib i Amèrica del Sud, on el brot ha assolit el caràcter de pandèmia.[4]

El virus del Zika està emparentat taxonòmicament amb els virus del dengue, la febre groga, l'encefalitis japonesa, el virus de l'encefalitis de Saint Louis i el virus del Nil occidental. Filogenèticament és molt proper al virus Spondweni, amb el qual forma un clade dintre del gènere Flavivirus.[5] Emprant serologies, no és fàcil veure les diferències entre aquests dos virus.[6]

Habitualment, la malaltia que provoca és semblant a una forma tènue de dengue,[7] si bé –en alguns casos d'infecció en dones embarassades– pot comportar lesions cerebrals fetals, sobre tot si la infecció es produeix durant el primer trimestre de gestació.[8] Així mateix, l'infecció materna implica un risc d'avortament.[9]

Alguns investigadors vinculen la infecció congènita pel ZIKV amb el desenvolupament de greus anomalies articulars (artrogriposi) en determinats nadons.[10] El ZIKV roman en el nadó infectat més de dos mesos.[11] També s'han descrit lesions oculars de diferents tipus en nens de mares infectades.[12][13] En adults, s'han identificat diversos casos d'uveïtis, tant anteriors com posteriors i de grau molt variable.[14]

És un virus ARN monocatenari positiu, el seu diàmetre és d'uns 50 nmm, la càpsida és icosaèdrica i les seves característiques morfològiques només poden observar-se per mitjà d'un microscopi electrònic de transmissió.[15] Amb crio-microscòpia electrònica d'alta resolució (9Å) s'han observat, a virus immadurs, diferències en les proteïnes i aminoàcids d'alguns components de la càpsida entre soques pre-epidèmiques i epidèmiques; que podrien modular la sensibilitat del ZIKV als anticossos i afectar el seu potencial infecciós.[16] Com altres Flavivirus, el ZIKV té la característica d'infectar fàcilment determinades cèl·lules de la pell, fet que li permet disseminar-se amb rapidesa per tot l'organisme.[17]

Descripció[modifica | modifica el codi]

La febre del Zika és una malaltia relativament nova, causada per un virus que pertany a la família Flaviviridae. El virus es va identificar per primera vegada el 1947 en els boscos de Zika, a Uganda, i es va detectar en éssers vius mitjançant estudis serològics el 1952. El virus es va concentrar principalment a l'Àfrica. Va tenir caràcter epidèmic a l'oceà Pacífic i també es va localitzar a Malàisia i Micronèsia d'abril a juliol del 2007 (aquell any, a les illes Yap[18] dels Estats Federats de Micronèsia hi va haver un brot important amb 185 casos confirmats). L'abril del 2015, es va confirmar un brot de febre del Zika mitjançant la tècnica de RT-PCR[19] al Brasil, a la ciutat de Salvador de Bahia. Els estudis genòmics més recents indiquen que l'ancestre del ZIKV aparegué entre 1930-1945 i que la mutabilitat de les soques descendents ha anat augmentant en el decurs dels darrers anys.[20]

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

El primer cas conegut de febre del Zika es va documentar en un macaco rhesus (Macaca mulatta) en un arbre del bosc de Zika, Uganda, el 1947. Es van notificar també alguns brots a l'Àfrica tropical i en algunes zones del sud-est asiàtic.[21] El 1978 es va descriure un petit brot de febre aguda a Indonèsia a causa de la infecció pel virus del Zika. El virus es va concentrar principalment a l'Àfrica, tot i que també es va localitzar a Malàisia i Micronèsia (incloent-hi les illes Yap) d'abril a juliol del 2007. El primer brot important, amb 185 casos confirmats, es va detectar l'any 2007 a les illes Yap dels Estats Federats de Micronèsia. Aquesta va ser també la primera vegada que la febre del Zika es va manifestar fora de l'Àfrica i d'Àsia. El maig del 2015, el Brasil va informar oficialment dels seus primers 16 casos de la malaltia.[22]

El primer brot conegut fora de l'Àfrica i d'Àsia va ser reportat a l'illa de Yap, en la qual d'abril a juliol del 2007 es van confirmar 108 casos per PCR o mitjançant serologia i es van considerar sospitosos 72 casos més. Els símptomes més comuns van ser granellada, febre, artràlgies i conjuntivitis, però no es van reportar morts. Probablement, el mosquit Aedes hensilli, que era l'espècie predominant identificada a les illes Yap durant el brot, va ser el principal vector de transmissió i, tot i que es desconeix la manera com va arribar el virus a l'illa, se sospita que va introduir-s'hi a través de mosquits infectats o d'un humà portador.

El 27 de novembre del 2015, l'OMS va alertar de la possible relació d'aquest virus amb la microcefàlia,[23] i va detallar que fins al 30 de novembre del 2015 s'havien detectat 1.248 casos de microcefàlia en 14 estats del Brasil, que ara estan en investigació. Segons l'informe, en aquest país la incidència de microcefàlia en nounats ha augmentat 20 vegades des de l'any 2010: llavors es registraven 5 casos cada 100.000 nascuts, i cinc anys més tard se'n registraven gairebé 100 de cada 100.000.

El novembre del 2015, les autoritats sanitàries brasileres van començar a sospitar que la causa d'aquesta multiplicació de casos de microcefàlia era el virus del Zika. El 17 de novembre, l'Institut Oswaldo Cruz de Rio de Janeiro va detectar el virus del Zika en dues dones embarassades de Paraíba, els fetus de les quals havien estat diagnosticats de microcefàlia. El 28 de novembre del 2015, l'Institut Evandro Chagas de malalties tropicals, a Belém, va tornar a detectar el virus del Zika en la sang d'un bebè de l'estat de Pará que tenia microcefàlia i altres anomalies, i que va morir al cap de cinc minuts de néixer. Va ser en aquesta ocasió que el Ministeri de Salut del Brasil va establir per primera vegada la relació entre el virus i la microcefàlia, i l'ens de Vigilància en Salut Pública va alertar-ne. El mateix dia, l'entitat va notificar tres defuncions associades a la infecció pel virus del Zika, que corresponien a dos adults i un nounat. Estudis recents indiquen una clara relació temporal entre l'aparició de lesions cutànies (exantema -un tipus d'erupció a la pell-) en embarassades infectades, la síndrome de Guillain-Barré, i el desenvolupament de microcefàlia fetal.[24] Aquesta relació no es produeix en infeccions similars, com la del virus del dengue.[25] A part de microcefàlia, els resultats de la imatgeria per ressonància magnètica en fetus i nounats infectats demostren una gran diversitat d'anomalies cerebrals,[26] objectivades als 10 dies post-infecció en models experimentals d'inoculació induida.[27] Alguns autors consideren la infecció fetal pel ZIKV com una síndrome congènita pròpia i particular amb un ampli ventall de manifestacions.[28]

Un grup d'investigadors ha identificat dues proteïnes (NS4A i NS4B) al ZIKV, responsables d'actuar sobre les cèl·lules mare nervioses, augmentar l'autofàgia i alterar la normal neurogènesi fetal.[29] S'ha demostrat que el ZIKV lesiona directament els orgànuls de les cèl·lules mare neurals embrionàries humanes, ocasionant anomalies en tota una xarxa de gens que regulen l'apoptosi, la diferenciació cel·lular i el desenvolupament del sistema nerviós.[30] Com altres virus neuroteratogènics, el ZIKV pot travessar la placenta, ja que té la capacitat d'infectar diferents tipus de cèl·lules placentàries[31] -com les corials- i creuar la barrera hematoencefàlica del fetus.[32] Una altra hipòtesi proposada per explicar la greu teratogènia causada pel ZIKV es fonamenta en la seva capacitat d'interferir el metabolisme dels retinoides.[33] Es creu també que durant la replicació del virus aquest indueix una resposta immunològica contra els gangliòsids del cervell, que altera la sinaptogènesi i lesiona de forma indirecta el normal creixement del sistema nerviós fetal.[34] Segons sigui la soca, el ZIKV pot presentar diferents patrons infectius de les cèl·lules neurals.[35]

El primer cas fatal va ser el d'un home adult sense cap trastorn neurològic, però diagnosticat de lupus eritematós, artritis reumatoide, alcoholisme i que havia fet un ús crònic de corticoides. Va ingressar amb sospita de dengue, però el diagnòstic final va ser infecció pel virus del Zika mitjançant la tècnica RT-PCR. Es va detectar el genoma del virus del Zika en mostra de sang, cervell, fetge, melsa i en una mescla de vísceres (ronyons, pulmons i cor). Addicionalment es va dur a terme una seqüenciació parcial del virus i es va identificar el Zika. El segon cas fatal va ser el d'una noia de 16 anys del municipi de Benevides, en l'estat de Pará. Tampoc no va presentar cap trastorn neurològic, i va ingressar al servei hospitalari amb sospita de dengue. Els símptomes (cefalea, nàusees i petèquies) van començar el 29 de setembre del 2015 i va morir a final del mes d'octubre. Es va confirmar infecció pel virus del Zika a través de la tècnica RT-PCR. El tercer cas fatal és el de cinc nounats. Es sospita que, en adults no immunodeprimits, infeccions prèvies per altres Flavivirus poden condicionar un pitjor pronòstic en la malaltia.[36] S'ha publicat algun quadre de mielitis aguda derivada d'una infecció per ZIKV.[37] A Nova Caledònia s'han descrit un parell de casos de miastènia gravis subseqüents a infecció per ZIKV.[38]

A Europa, el primer cas d'un nadó afecte de microcefàlia, relacionat amb infecció materna per ZIKV, va ser identificat a Barcelona, a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.[39] Investigadors d'aquest hospital confirmaren que la presència prolongada d'ARN del ZIKV al sèrum de la mare pot ser un indicador d’infecció fetal i que -al mateix temps- dita presència seria atribuïble a la seva replicació al fetus o a la placenta, a causa d'un efecte de retroalimentació entre la placenta i la mare.[40]

A Itàlia, ja al maig de 2015 es va detectar un cas d'infecció simptomàtica per ZIKV en una persona persona vinguda del Brasil dos dies abans.[41] Investigadors francesos varen publicar al desembre de 2016 el primer cas de miocarditis en un adult derivada d'una infecció aguda importada per ZIKV.[42]

L'agost de 2016, els casos a l'Estat Espanyol eren 247.[43] El mateix mes es va detectar la expansió autòctona del virus a Singapur.[44] A finals de gener de 2017, els casos confirmats pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat segons les dades de la Red Nacional de Vigilancia Epidemiológica eren 308, 118 a Catalunya, 73 a Madrid, 19 a l'Aragó, 15 a Andalusia, 14 a Castella i Lleó, 13 a València, 12 a Galícia, 8 a La Rioja, 8 al País Basc, 7 a les Illes Balears, 6 a Navarra, 6 a Astúries i la resta molt repartida per tot l'Estat; 43 d'ells dones embarassades i 3 nadons indicant infecció congènita per ZIKV, tots fills de mares infectades a zones de risc. Dels 308 casos, dos eren autòctons i deguts a transmissió sexual.[45] Des de la setmana 44 de control, el nombre de casos detectats ha minvat molt.

El 2 de desembre de 2016, segons la Divisió de malalties transmeses per vectors dels CDC, els països i territoris a Amèrica, Asia, Oceania i Àfrica amb transmissió activa del ZIKV eren 61.[46] A 75 països han estat identificades infeccions –de transmissió activa o passiva– pel ZIKV, 58 d'ells amb brots importants (novembre 2016).

Transmissió autòctona del virus del Zika a Amèrica[modifica | modifica el codi]

La primera constatació de la presència del virus del Zika a Amèrica va ser confirmada el febrer del 2014 a l'illa de Pasqua, a Xile. La presència del virus es va detectar fins al juny del mateix any en aquesta àrea. Fins a l'1 de desembre del 2015, eren 9 els estats membres de l'Organització Panamericana de la Salut que havien confirmat la presència local del virus del Zika: el Brasil, Xile (a l'illa de Pasqua), Colòmbia, El Salvador, Guatemala, Mèxic, Paraguai, Surinam i Veneçuela.[47]

El maig del 2015, es van confirmar els primers casos de transmissió al Brasil. Fins a l'1 de desembre del 2015, un total de 18 estats van confirmar la circulació autòctona del virus: regió nord (Amazones, Pará, Rondônia, Roraima i Tocantins), regió nord-est (Alagoas, Badia, Ceará, Maranhão, Paraíba, Pernambuco, Piauí i Rio Gran do Nord), regió sud-est (Espírito Santo, Rio de Janeiro i São Paulo), centre-oest (Mato Grosso) i regió sud (Paraná).[48]

L'octubre del 2015 les autoritats de salut de Colòmbia notificaren la detecció del primer cas autòcton d'infecció per virus del Zika al departament de Bolívar. Fins a desembre del 2015, 26 de les 36 entitats territorials van confirmar la circulació autòctona del virus. Colòmbia lidera la llista d'infectats amb 578 diagnòstics de 3.170 reportats. La regió del nord de Santander presenta la quantitat més gran d'infectats, amb 350 casos. A més a més, el novembre del 2015, El Salvador, Guatemala, Mèxic, Paraguai, Surinam i Veneçuela van confirmar casos de transmissió autòctona.[47]

Als EUA, els primers casos de transmissió local del ZIKV han estat detectats pel Florida Department of Health al juliol de 2016,[49] aconsellant els CDC que les dones embarassades no vagin a determinats llocs del Comtat de Miami-Dade.[50] A finals d'agost, un cas d'infecció pel ZIKV va ser detectat a Pinellas, molts kilòmetres al nord de la ciutat de Miami.[51] Les inundacions ocorregudes durant dit mes a Louisiana i al juny a Texas podrien afavorir el creixement dels mosquits vectors i, per tant, la possible extensió de la malaltia per tots els estats del Golf de Mèxic nord-americà.[52] Emperò, aquest fet no ha estat provat de forma científica. La primera mort relacionada amb el ZIKV d'un nen a Texas va ser informada a l'agost de 2016.[53] Segons els CDC, el primer cas d'infecció per transmissió local en aquest Estat va ser detectat al novembre de 2016.[54] Un altre cas va ser confirmat al desembre a la zona de Brownsville.[55]

Com efecte no desitjat de les fumigacions preventives contra els mosquits vectors amb insecticides organofosforats neurotòxics (Naled), a les zones tractades amb el producte varen morir millions d'abelles.[56] El Departament de Treball dels EUA va publicar, com mesura preventiva, un document amb normes i recomanacions dirigit als treballadors exposats als mosquits.[57] La FDA va aprovar, com mesura de biocontrol, l'alliberament de mosquits genèticament modificats a Key West,[58] malgrat el rebuig majoritàri dels habitants de l'illa.[59] Aquesta tècnica, que va ser emprada mesos abans a Piracicaba, comporta que les larves d'Aedes aegypti no arribin a la maduresa.[60] Per controlar les larves del mosquit també s'han utilitzat fumigacions amb el bacteri Bacillus thuringiensis serotip israelensis (Bti), un microorganisme firmicut present al sòl que forma espores tòxiques que ataquen molt selectivament aquesta espècie de culícids i no afecten a altres insectes que no són objecte de control.[61]

La celebració dels Jocs Olímpics d'estiu de 2016 va generar una forta polèmica científica sobre la possibilitat d'un augment de la seva expansió incontrolada, els possibles riscos a assumir i les mesures de control recomanables.[62][63][64]

Sent una malaltia infecciosa fortament emergent i en procés de ràpida extensió geogràfica, es considera una amenaça per a la salut mundial.[65] La OMS la va declarar "emergència de salut pública d'importància internacional" al febrer de 2016.[66] Nou mesos després, al novembre de 2016 el portaveu de la OMS va declarar que, segons els criteris de dita organització, el Zika ja no es considerava "emergència global"; si bé especificant que ha de ser vist com un greu problema a llarg termini.[67] Els CDC varen publicar a finals de 2016 un estudi molt detallat, fent un repàs als principals esdeveniments de l'any relatius al tema i anticipant les prioritats del treball sobre el ZIKV a les Amèriques.[68] L'OPS va presentar al maig del mateix any un recull d'instruccions i recomanacions per prevenir, diagnosticar, notificar i controlar les infeccions pel ZIKV en les gestants.[69] Dita organització lliurà, uns mesos abans, un algoritme de detecció basat en les xarxes de vigilància del dengue ja existents (22 laboratoris nacionals de referència).[70]

Alguns investigadors plantejen factors ambientals, com la contaminació, a l'hora de valorar les possibles concauses de la teratogènia del ZIKV.[71] Científics brasilers, recopilant les dades obtingudes des de l'esclat de la malaltia al seu país indiquen que podrien existir casos sense diagnosticar, malgrat les normes de l'OPS.[72]

L'adaptabilitat vectorial del virus a diverses espècies de mosquits i la concurrència d'activitats humanes modernes expliquen la rapidesa de la seva expansió.[73] La soca viral causant de les infeccions a les Amèriques és d'origen asiàtic i s'ha dividit en petits subtipus locals. Quasi dos anys després de l'inici de la pandèmia a les Amèriques, els experts alerten sobre les causes del seu esclat: deforestació, desastres naturals, augment de la temperatura mitjana, pobresa, manca de control dels vectors, recessió, accés limitat als serveis de sanitat, corrupció política i generalització dels viatges. Aquest conjunt de factors dibuixa un panorama molt procliu al ressorgiment i l'emergència de les malalties vectorials per arbovirus.[74]

Transmissió[modifica | modifica el codi]

Es transmet amb la picada d'un mosquit del gènere Aedes, com l'Aedes aegypti, que causa el dengue. Aedes albopictus és considerat també un vector important.[75] Aedes africanus i diferents espècies de Haemagogus (un mosquit arborícola de les selves d'Amèrica) es consideren potencials vectors.

Com moltes virasis, pot transmitir-se per transfusions amb sang infectada.[76] Això obliga a establir noves tipologies analítiques per utilitzar amb seguretat aquesta sang o els seus derivats,[77] com les plaquetes,[78] ja que alguns donants poden estar infectats i no haver manifestat cap símptoma. Els mètodes per aconseguir una donació de sang amb garanties sanitàries depenen de molts factors, especialment dels criteris geogràfics.[79] En aquesta línia, s'ha comprovat que els mètodes d'inactivació vírica utilitzats en la preparació de derivats de plasma, són eficaços en el cas de presència de ZIKV.[80] Als EUA continentals s'han detectat els primers casos de donants de sang infectats, emprant una combinació de analítiques serològiques i tests d'àcid nucleic d'alta especificitat (cobas® Zika Test).[81]

Entre humans, la transmissió és vertical (placentària de mare a fetus i per la llet materna) i horitzontal (transfusions i contacte sexual -veure Prevenció-).[82] Al igual que altres malalties transmeses per mosquits (com la febre groga), un mosquit vector pot picar a una persona infectada -si el virus roman present a la sang perifèrica- i infectar a un altre individu no infectat amb una nova picada.[83] La transmissió per la llet materna sembla no ser una constant, o -almenys- la presència de partícules víriques en ella no implica necessàriament una transmissió perinatal eficaç del ZIKV.[84] S'ha demostrat la presència del virus al calostre (244 × 104 còpies/mL) i la llet d'una dona infectada a les 36 setmanes de gestació i l'absència de particles virals a placenta, líquid amniòtic, sang de cordó i orina del nadó (nascut a les 38 setmanes sense anomalies). Es detectà el virus a la llet 9 dies després del part (216,000 copies/mL), amb capacitat infecciosa segons els cultius realitzats, fet que va desaconsellar la lactància.[85]

Els darrers estudis epidemiològics i d'entomologia mèdica indiquen que primats no humans poder ser hostes del virus i que aquest és endèmic a alguns països d'Àfrica i Asia. Aquest fet fa que es consideri possible la transmissió zoonòtica directa per la mossegada de dits animals. Probablement, fins ara, moltes infeccions per ZIKV es confonien amb virasis semblants.[86] A banda dels primats, encara no es coneix amb certesa el paper d'altres animals salvatges o domèstics en la transmissió indirecta del virus, en especial en zones periurbanes.[87]

Fins ara no s'ha demostrat la transmissió del virus a través de la saliva,[88] si bé no es pot descartar en el cas de persones amb lesions a la mucosa oral i/o malaltia periodontal.[89]

Actualment, només hi ha descrit un cas d'infecció per ZIKV en un treballador de laboratori, a causa d'una punció d'agulla.[90]

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

El virus del Zika pot ser identificat mitjançant una prova de RT-PCR (en anglés: Real Time-Polymerase Chain Reaction, una de les tècniques de la PCR) a sang, saliva, orina i semen,[91][92] en pacients greument malalts, o fins i tot asimptomàtics,[93] i per serologia mitjançant la detecció d'anticossos IgM específics a partir del cinquè dia posterior a l'aparició de la febre (tècnica ELISA).[94] És possible que es manifestin reaccions serològiques creuades amb altres flavivirus estretament relacionats, com el dengue[95] o el virus de l'encefalitis japonesa.[96][97] Equips de recerca europeus treballen en una nova prova ELISA modificada amb proteïnes ZIKV recombinades, per reduir el nombre de dites reaccions creuades i millorar la capacitat diagnòstica precoç.[98] Un nou mètode colorimètric de tipus MTT i d'alt rendiment, per detectar el virus en cèl·lules vives o quantificar la seva infectivitat (grau de poder infectiu d'un agent patògen) després de diferents tractaments, ha estat descrit recentment (febrer 2017). Aquest test pot ser valorat amb rapidesa a ull nu o de forma automatitzada i el seu cost és molt baix.[99]

Existeixen ja aparells poc costosos per identificar la presència del ZIKV en la saliva humana fora d'un laboratori.[100]

Emprant la RT-PCR en temps real, el virus pot ser detectat a mostres de moltes espècies de mosquits vectors en tres hores.[101] Els CDC han desenvolupat un test de laboratori que detecta conjuntament el RNA del ZIKV, del virus del dengue i del virus chikungunya (Trioplex rRT-PCR), per emprar en cas d'emergència.[102] Als EUA, s'han comercialitzat tests automàtics d'amplificació isotèrmica de l'àcid nucleic per detectar qualitativament l'ARN del ZIKV en sèrum i orina (com el sistema Aptima®), una alternativa a la PCR que no necessita de dispositiu termociclador i utilitza un software específic.[103] S'han fet assajos en humans i animals d'una nova tècnica de RT-PCR dirigida a detectar la regió 5'-UTR (de l'anglès untranslated region), que no presenta in vivo o in vitro reaccions creuades amb altres virus.[104]

A Catalunya, els organismes de vigilància epidemiològica tenen establerts protocols davant els possibles casos d'infecció per ZIKV.[105]

A l'Estat, la vigilància d'aquest tipus de virasis s'emmarca dins del Plan Nacional de Preparación y Respuesta frente a Enfermedades Transmitidas por Vectores.[106]

Vector[modifica | modifica el codi]

El virus del Zika és un flavivirus transmès principalment per mosquits associats a la transmissió del virus del dengue. S'ha identificat -poques vegades fins ara- també en mosquits dels gèneres Culex (Culex perfuscus), Anopheles (Anopheles coustani) i Mansonia (Mansonia uniformis).[107] El virus va ser aïllat per primera vegada l'any 1947 a la sang d'un macaco rhesus infectat del Yellow Fever Research Laboratory britànic, ubicat al bosc de Zika, a Uganda.[108] Es creu que l'espècie Aedes henselli fou el principal vector del brot de ZIKV a Yap i que Aedes furcifer i Aedes africanus (una espècie amb gran afinitat pels primats arborícoles) són els mosquits de major prevalença al continent africà.[109] Actualment, es considera que el mosquit Culex quinquefasciatus –almenys en determinats llocs i ambients– és un més que possible vector.[110] Estudis experimentals fets per grups d'investigadors europeus indiquen que els tipus de Culex habituals a Europa Central no són vectors competents de transmissió del ZIKV. El mosquit Aedes albopictus -a 27°C- mostra una capacitat de transmissió similar a la de l'espècie Aedes aegypti, fet no observat a temperatures més baixes.[111] De moment no hi ha cap estudi que demostri que l'Aedes japonicus japonicus (una espècie invasora de culícids, considerada un vector del dengue i de la chikungunya i recentment identificada a Alemanya, França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia i Àustria) sigui capaç de transmetre el ZIKV.[112]

Prevenció[modifica | modifica el codi]

És un consens que el virus es transmet pels mosquits i, per això, el control del vector és un element essencial per reduir la incidència de la malaltia. Òbviament, una forma bàsica de prevenció és emprar repel·lents d'insectes a les zones de risc, com ara els DEETs, la picaridina o l'oli de Corymbia citriodora (p-mentà-3,8-diol o PMD).[113]

A hores d'ara, es treballa en una nova forma de control del mosquit Aedes aegypti, infectant-lo amb la bacteria intracel⋅lular Wolbachia.[114] La FDA ha autoritzat una prova de control del vector Aedes aegypti emprant mosquits genèticament modificats,[115] a Key Heaven, una de les illes inferiors dels Keys de Florida.[116] Brasil ha iniciat al setembre de 2016 un proyecte d'alliberament general en dos anys d'uns 100 milions de mosquits modificats, de la soca OX513A (anomenats Friendly Aedes™), a 10 districtes del municipi de Piracicaba.[117] Aquests tipus de mosquits incorporen un marcador fluorescent per facilitar la seva identificació. També s'ha estudiat la possibilitat d'alliberar a determinades zones milions de mosquits mascles esterilitzats per radiacions gammma.[118] Una empresa privada, amb suport dels NIH, desenvolupa una trampa entomològica de baix cost, emprant aigua i un odoritzant que li confereix una olor a fenc, per atraure i eliminar els mosquits vectors.[119] Un larvicida relativament nou del grup dels anàlegs de l'hormona juvenil, el piriproxifèn,[120] ha demostrat la seva eficàcia atacant les formes primerenques dels mosquits vectors a l'Amazònia.[121]

És una infecció que es pot transmetre per via sexual en els humans.[122] Ha estat filiada la transmissió dona-home per aquesta via, fet no descrit fins ara i que fa recomanable augmentar les mesures de precaució,[123] ja que el virus es replica amb facilitat al tracte vaginal i manté la capacitat infecciosa durant setmanes.[124] A l'Estat Espanyol el primer cas de transmissió home-dona per aquesta via fou detectat al juny de 2016 a Madrid.[125] La infecció per via sexual pot donar-se sense símptomes evidents.[126] Si bé aquesta no és la principal forma de transmissió i no pot ser considerada per se una veritable malaltia de transmissió sexual, encara no es coneix exactament la persistència temporal del virus als fluids i mucoses en funció de les variables individuals, motiu que fa considerar el contacte sexual com un potencial "reservori" víric a zones i estacions de l'any amb baixa presència de mosquits.[127]

Ha estat demostrada la presència d'ARN del ZIKV al semen, uns 6 mesos després dels primers símptomes infecciosos.[128] Proves fetes en ratolins mascles del tipus C57BL/6 (una variant especialment seleccionada per treballs de laboratori) indiquen que el ZIKV provoca orquitis-epididimitis i altera l'espermatogènesi d'aquests animals.[129] Cap estudi portat a terme fins a la data demostra que la infecció per ZIKV comporti -o que no comporti- infertilitat masculina persistent en humans.[130]

Hi ha investigadors que recomanen programar l'embaràs, a determinades zones, en funció del cicle vital dels mosquits vectors del ZIKV.[131]

Fa poc, s'ha proposat una sistematització metodològica d'accés obert en la recerca de nous fàrmacs, per tractar amb eficàcia aquest tipus d'infecció vírica.[132] Han estat identificats compostos orgànics de molècula petita (emiracsan, niclosamida i un inhibidor cinasa dependent de ciclina conegut com PHA-690509) que redueixen la mort neuronal causada pel ZIKV i podrien ser útils en el desenvolupament de fàrmacs antivirals.[133] Treballs experimentals fan pensar que la nanchangmicina (un antibiòtic poliestèric obtingut de la fermentació del bacteri Streptomyces nanchangensis),[134] és capaç de bloquejar els primers passos emprats pel ZIKV per penetrar dintre de les cèl·lules; és a dir, altera el mecanisme d'endocitosi depenent de clatrina que utilitza per internalitzar-se.[135] Un mecanisme per impedir la replicació del ZIKV és crear antivirals que alterin els enzims que regulen el seu cicle vital. Concretament, bloquejar una helicasa ARN pròpia dels flavivirus -la NS3-Hel, de la qual es coneix molta informació estructural- responsable de la replicació genòmica i de la síntesi de l'ARN viral.[136]

Alguns assajos clínics, amb l'objectiu d'aconsseguir una vacuna contra el virus, es troben en fases avançades.[137][138] Aquests estudis -proves controlades aleatòries- requereixen un disseny molt acurat, ja que els possibles efectes nocius sobre el sistema nerviós a llarg termini són, a hores d'ara, desconeguts.[139] S'ha publicat, segons estudis in silico, que la vacunació contra certes variants de grip (Influenzavirus A) podria ser un factor coadjuvant en la prevenció de les infeccions pel ZIKV.[140]

Els NIH han aprovat un assaig (fase I/Ib), en grups de voluntaris,[141] d'una vacuna experimental contra el ZIKV (GLS-5700, InOvio/GeneOne).[142] L'Institut Walter Reed, el NIAID (National Institute of Allergy and Infectious Diseases) i Sanofi-Pasteur, van engegar un assaig (fase I) per trobar una vacuna amb virus inactius, a l'octubre de 2016.[143] Un equip multidisciplinari publicà també a l'octubre de 2016 els seus resultats sobre una vacuna efectiva en primats no humans.[144] Les proves d'una nova vacuna, basada en molècules de mRNA amb nucleòsids modificats (encarregades de codificar determinades glicoproteïnes d'una soca de ZIKV de l'any 2013) i encapsulades en nanopartícules lipídiques han demostrat un alt nivell d'eficàcia protegint macacos i ratolins de la infecció, emprant una dosi única.[145] Alterant de forma específica el mRNA, s'aconsegueix evitar la reactivitat creuada epitòpica amb el virus del dengue i reduir possibles efectes adversos de la vacuna. A més, dites nanopartícules podrien incloure mRNA addicional codificador d'altres proteïnes pròpies dels flavivirus (com la NS1), augmentant així la resposta de protecció.[146]

Un nou projecte: OpenZika (IBM World Community Grid), que utilitza una plataforma BOINC, ha estat engegat el 2016. El seu propòsit és recollir dades genòmiques i clíniques dels principals centres investigadors i bancs de biologia molecular, per afavorir la recerca i desenvolupament d'estratègies globals i productes terapèutics de darrera generació contra el ZIKV.[147] En aquesta línia, s'ha fet una compilació de totes les proteïnes produïdes pel ZIKV i dels genotips virals resultants, disponible a la Virus Pathogen Resource.[148] La necessitat d'harmonitzar els protocols globals de prevenció i actuació ha estat reconeguda a diferents conferències internacionals.[149]

Alguns investigadors proposen fer prediccions dinàmiques i millorar els sistemes de vigilància tradicionals dels brots de ZIKV, emprant les dades en temps real obtingudes per mitjà de l'eina Google Trends (creada per conèixer el nivell de cerca d'una paraula clau durant un període de temps determinat).[150]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Virus del Zika». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 febrer 2016].
  2. "Zika virus: Health alerts in South America and Caribbean following fears illness may causi birth deformities" (anglès)
  3. «ATCC Product Sheet Zika virus (ATCC® VR84TM) Original Source: Blood from experimental forest sentinel rhesus monkey, Uganda, 1947». American Type Culture Collection. [Consulta: 4 febrer 2016].
  4. McKenna, Maryn. «Zika Virus: A New Threat and a New Kind of Pandemic». Germination. National Geographic, 13-01-2016. [Consulta: 6 febrer 2016].
  5. Saiz, JC; Vázquez-Calvo, Á; Blázquez, AB; Merino-Ramos, T; et al «Zika Virus: the Latest Newcomer» (en anglès). Front Microbiol, 2016 Apr 19; 7, pp. 496. DOI: 10.3389/fmicb.2016.00496. PMC: 4835484. PMID: 27148186 [Consulta: 24 octubre 2016].
  6. Haddow, AD; Woodall, JP «Distinguishing between Zika and Spondweni viruses» (en anglès). Bulletin of the World Health Organization, 2016; Oct 1, 94 (10), pp: 711-711A. DOI: 10.2471/BLT.16.181503. PMC: 5043216. PMID: 27843157 [Consulta: 14 desembre 2016].
  7. «Zika virus infection» (en anglès). [Consulta: 6 febrer 2016].
  8. Petersen, LR; Jamieson, DJ; Powers, AM; Honein, MA «Zika Virus» (en anglès). N Engl J Med, 2016 Apr 21; 374 (16), pp. 1552-1563. DOI: 10.1056/NEJMra1602113. PMID: 27028561 [Consulta: 18 juliol 2016].
  9. van der Eijk, AA; van Genderen, PJ; Verdijk, RM; et al «Miscarriage Associated with Zika Virus Infection» (en anglès). N Engl J Med, 2016 Jul 27. DOI: 10.1056/NEJMc1605898 [Consulta: 28 juliol 2016].
  10. van der Linden, V; Filho, EL; Lins, OG; van der Linden, A; et al «Congenital Zika syndrome with arthrogryposis: retrospective case series study» (en anglès). BMJ, 2016 Aug 9; 354, pàg. i3899. DOI: 10.1136/bmj.i3899. PMID: 27509902 [Consulta: 13 agost 2016].
  11. Oliveira, D; Almeida, FJ; Durigon, EL; Marchetti, I; et al «Prolonged Shedding of Zika Virus Associated with Congenital Infection» (en anglès). NEJMc, 2016; Aug 24. DOI: 10.1056/NEJMc1607583 [Consulta: 26 agost 2016].
  12. de Paula Freitas, B; de Oliveira Dias, JR; Prazeres, J; Sacramento, GA; et al «Ocular Findings in Infants With Microcephaly Associated With Presumed Zika Virus Congenital Infection in Salvador, Brazil» (en anglès). JAMA Ophthalmol, 2016; 134 (5), pp. 529-535. DOI: 10.1001/jamaophthalmol.2016.0267. PMID: 26865554 [Consulta: 16 agost 2016].
  13. Jampol, LM; Goldstein, DA «Zika Virus Infection and the Eye» (en anglès). JAMA Ophthalmol, 2016; 134 (5), pp. 535-536. DOI: 10.1001/jamaophthalmol.2016.0284 [Consulta: 17 agost 2016].
  14. Kodati, S; Palmore, TN; Spellman, FA; Cunningham, D; et al «Bilateral posterior uveitis associated with Zika virus infection» (en anglès). Lancet, 2017 7 Gen; 389 (10064), pp: 125-126. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)32518-1. PMID: 27939402 [Consulta: 3 febrer 2017].
  15. Barreto-Vieira, DF; Barth, OM; Silva, MA; et al «Ultrastructure of Zika virus particles in cell cultures» (en anglès). Mem Inst Oswaldo Cruz, 2016 Jul 11. DOI: 10.1590/0074-02760160104. PMID: 27409841 [Consulta: 28 juliol 2016].
  16. Prasad, VM; Miller, AS; Klose, T; Sirohi, D; et al «Structure of the immature Zika virus at 9 Å resolution» (en anglès). Nat Struct Mol Biol, 2017 Gen 9, pàgs: 14. DOI: 10.1038/nsmb.3352. PMID: 28067914 [Consulta: 4 febrer 2017].
  17. Hamel, R; Dejarnac, O; Wichit, S; Ekchariyawat, P; et al «Biology of Zika Virus Infection in Human Skin Cells» (en anglès). J Virol, 2015 Sep; 89 (17), pp. 8880-96. DOI: 10.1128/JVI.00354-15. PMID: 26085147 [Consulta: 19 juliol 2016].
  18. RSOE
  19. «Identificat virus causador de la malaltia misteriosa a Salvador i a Veneçuela i en altres països RMS», 29-04-2015. [Consulta: 2 maig 2015].
  20. Yokoyama, S; Starmer, WT «Possible roles of new mutations shared by Asian and American Zika viruses» (en anglès). Mol Biol Evol, 2017, 12 Gen, pii: msw270. DOI: 10.1093/molbev/msw270. PMID: 2808777 [Consulta: 17 gener 2017].
  21. Simpson, DIH. Zika virus infection in man (1964). Trans. Roy. Soc. Trop. Med. Hyg., 58:335-338.
  22. Globo News May 14, 2015, Brazilian Health Ministry confirms first casis of zika in two states, http://g1.globo.com/bemestar/noticia/2015/05/ministerio-da-saude-confirma-16-casos-de-zika-virus-no-brasil.html
  23. «ZIKA». ZIKA.
  24. Paploski, IA; Prates, AP; Cardoso, CW; Kikuti, M; et al «Time Lags between Exanthematous Illness Attributed to Zika Virus, Guillain-Barré Syndrome, and Microcephaly, Salvador, Brazil» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2016 Aug 15; 22 (8). DOI: 10.3201/eid2208.160496. PMID: 27144515 [Consulta: 16 juliol 2016].
  25. dos Santos, T; Rodriguez, A; Almiron, M; et al «Zika Virus and the Guillain–Barré Syndrome — Case Series from Seven Countries» (en anglès). N Engl J Med, 2016, 31 Aug. DOI: 1056/NEJMc1609015 [Consulta: 4 agost 2016].
  26. Soares de Oliveira-Szejnfeld, P; Levine, D; Melo, AS; Amorim, MM; et al «Congenital Brain Abnormalities and Zika Virus: What the Radiologist Can Expect to See Prenatally and Postnatally» (en anglès). Radiology, 2016 Aug 23, pàg. 161584. DOI: 10.1148/radiol.2016161584. PMID: 27552432 [Consulta: 25 agost 2016].
  27. Waldorf, KM; Stencel-Baerenwald, JE; Kapur, RP; Studholme, C; et al «Fetal brain lesions after subcutaneous inoculation of Zika virus in a pregnant nonhuman primate» (en anglès). Nat Med, 2016 Sep 12. DOI: 10.1038/nm.4193. PMID: 27618651 [Consulta: 14 setembre 2016].
  28. de Oliveira Melo, AS; Santana Aguiar, R; Ramos Amorim, MM; Arruda, MB; et al «Congenital Zika Virus Infection. Beyond Neonatal Microcephaly» (en anglès). JAMA Neurol, Published online, 2016 3 Oct. DOI: 10.1001/jamaneurol.2016.3720 [Consulta: 4 octubre 2016].
  29. Liang, Q; Luo, Z; et al «Zika Virus NS4A and NS4B Proteins Deregulate Akt-mTOR Signaling in Human Fetal Neural Stem Cells to Inhibit Neurogenesis and Induce Autophagy» (en anglès). Cell Stem Cell, 2016 (article en premsa). DOI: 10.1016/j.stem.2016.07.019 [Consulta: 14 agost 2016].
  30. Dang, J; Tiwari, SK; Lichinchi, G; Qin, Y; et al «Zika Virus Depletes Neural Progenitors in Human Cerebral Organoids through Activation of the Innate Immune Receptor TLR3» (en anglès). Cell Stem Cell, 2016 Aug 4; 19 (2), pp. 258-265. DOI: 10.1016/j.stem.2016.04.014. PMID: 27162029 [Consulta: 6 octubre 2016].
  31. Tabata, T; Petitt, M; Puerta-Guardo, H; Michlmayr, D; et al «Zika Virus Targets Different Primary Human Placental Cells, Suggesting Two Routes for Vertical Transmission» (en anglès). Cell Host Microbe, 2016 Aug 10; 20 (2), pp. 155-166. DOI: 10.1016/j.chom.2016.07.002. PMID: 27443522 [Consulta: 7 octubre 2016].
  32. Kim, K; Shresta, S «Neuroteratogenic Viruses and Lessons for Zika Virus Models» (en anglès). Trends Microbiol, 2016 Aug; 24 (8), pp. 622-636. DOI: 10.1016/j.tim.2016.06.002. PMID: 27387029 [Consulta: 16 agost 2016].
  33. Mawson, AR «Pathogenesis of Zika Virus-Associated Embryopathy» (en anglès). Biores Open Access, 2016 Jun 1; 5 (1), pp. 171-176. DOI: 10.1089/biores.2016.0004. PMID: 27403405 [Consulta: 18 agost 2016].
  34. Wang, JN; Ling, F «Zika Virus Infection and Microcephaly: Evidence for a Causal Link» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2016 Oct 20; 13 (10), pii: E1031. DOI: 10.3390/ijerph13101031. PMC: 5086770. PMID: 27775637 [Consulta: 6 novembre 2016].
  35. Simonin, Y; Loustalot, F; Desmetz, C; Foulongne, V; et al «Zika Virus Strains Potentially Display Different Infectious Profiles in Human Neural Cells» (en anglès). EBioMedicine, 2016 21 Sep, pii: S2352-3964(16)30427-3. DOI: 10.1016/j.ebiom.2016.09.020. PMID: 27688094 [Consulta: 4 octubre 2016].
  36. Swaminathan, S; Schlaberg, R; Lewis, J; et al «Fatal Zika Virus Infection with Secondary Nonsexual Transmission» (en anglès). N Engl J Med, 2016, 28 Sep. DOI: 10.1056/NEJMc1610613 [Consulta: 2 octubre 2016].
  37. Mécharles, S; Herrmann, C; Poullain, P; Tran, TH; et al «Acute myelitis due to Zika virus infection» (en anglès). Lancet, 2016 2 Ab; 387 (10026), pp: 1481. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)00644-9. PMID: 26946926 [Consulta: 3 febrer 2017].
  38. Molko, N; Simon, O; Guyon, D; Biron, A; et al «Zika virus infection and myasthenia gravis: Report of 2 cases» (en anglès). Neurology, 2017 Feb 10 (online), pàgs:. DOI: 10.1212/WNL.0000000000003697 [Consulta: 13 febrer 2017].
  39. «Nace en Barcelona el primer bebé de Europa con microcefalia por virus de Zika», La Vanguardia, 26 juliol 2016. [Consulta: 26 juliol 2016].
  40. Suy, A; Sulleiro, E; Rodó, C; Vázquez, É; et al «Prolonged Zika Virus Viremia during Pregnancy» (en anglès). N Engl J Med, 2016, 7 Dec. DOI: 10.1056/NEJMc1607580 [Consulta: 10 desembre 2016].
  41. Nicastri, E; Pisapia, R; Corpolongo, A; Fusco, FM; et al «Three cases of Zika virus imported in Italy: need for a clinical awareness and evidence-based knowledge» (en anglès). BMC Infect Dis., 2016 Nov 11; 16 (1), pp: 669. DOI: 10.1186/s12879-016-1973-5. PMC: 5106818. PMID: 27835966 [Consulta: 12 febrer 2017].
  42. Aletti, M; Lecoules, S; Kanczuga, V; Soler, C; et al «Transient myocarditis associated with acute Zika virus infection» (en anglès). Clin Infect Dis., 2016 Des 10, pii: ciw802 (article de subscripció). DOI: 10.1093/cid/ciw802. PMID: 27940942 [Consulta: 12 febrer 2017].
  43. «Ascienden a 247 los casos de zika en España», La Vanguardia, 29 agost 2016. [Consulta: 29 agost 2016].
  44. «Zika virus: Singapore confirms 41 locally transmitted cases», BBC News, 29 agost 2016. [Consulta: 1 setembre 2016].
  45. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad «Salud pública. Enfermedad por virus Zika. Casos diagnosticados» (en castellà). Webs temáticas, 2017, 23 Gen [Consulta: 13 febrer 2017].
  46. CDC «All Countries & Territories with Active Zika Virus Transmission» (en anglès). Zika Virus. Areas with Zika., 2016, 2 Des [Consulta: 13 desembre 2016].
  47. 47,0 47,1 «1 de desembre de 2015: Síndrome neurològica, anomalies congènites i infecció per virus Zika. Implicacions per a la salut pública en les Amèriques - Alerta epidemiològica» (en castellà). [Consulta: 10 desembre 2015].
  48. Heukelbach, J; Alencar, CH; Kelvin, AA; et al «Zika virus outbreak in Brazil» (en anglès). J Infect Dev Ctries, 2016 Feb 28; 10 (2), pp. 116-20. DOI: 10.3855/jidc.8217. PMID: 26927450 [Consulta: 9 juliol 2016].
  49. Florida Department of Health «Department of Health Daily Zika Update» (en anglès). FloridaHealth®, 2016, 1 Aug [Consulta: 1 agost 2016].
  50. CDC «Advice for people living in or traveling to South Florida» (en anglès). Zika Virus. Areas with Zika. Cases in the US, 2016, 19 Aug [Consulta: 23 agost 2016].
  51. Steenhuysen, J; Stein, L «Florida announces Zika case hundreds of miles from Miami» (en anglès). Reuters Health, 2016, 23 Aug [Consulta: 26 agost 2016].
  52. Prentice, C «Health official warns Zika could spread across U.S. Gulf» (en anglès). Reuters World News, 2016, 22 Aug [Consulta: 26 agost 2016].
  53. KHOU «Harris County newborn becomes first Zika death in Texas» (en anglès). KHOU.com, Houston, 2016, 9 Aug [Consulta: 23 setembre 2016].
  54. CDC-U.S. Department of Health & Human Services «CDC supporting Texas investigation of possible local Zika transmission» (en anglès). News Releases, 2016, 28 Nov [Consulta: 29 novembre 2016].
  55. CDC-U.S. Department of Health & Human Services «Advice for people living in or traveling to Brownsville, Texas» (en anglès). Zika Virus. Areas with Zika/Cases in the US, 2016, 14 Des [Consulta: 19 desembre 2016].
  56. Guarino, B «'Like it's been nuked': Millions of bees dead after South Carolina sprays for Zika mosquitoes» (en anglès). Miami Herald, 2016, 1 Sep [Consulta: 4 setembre 2016].
  57. Occupational Safety and Health Administration «FactSheet: Interim Guidance for Protecting Workers from Occupational Exposure to Zika Virus» (en anglès). OSHA3855. US Department Of Labor, 04/10/2016 [Consulta: 9 setembre 2016].
  58. Fox, M «Here's Why Scientists Are Not Afraid of Genetically Modified Mosquitoes» (en anglès). NBCNews.com, 2016, 8 Jun [Consulta: 23 setembre 2016].
  59. Adalja, A; Sell, TK; McGinty, M; Boddie, C «Genetically Modified (GM) Mosquito Use to Reduce Mosquito-Transmitted Disease in the US: A Community Opinion Survey» (en anglès). PLoS Curr, 2016 maig 25; 8, pii: ecurrents.outbreaks.1c39ec05a743d41ee39391ed0f2ed8d3. DOI: 10.1371/currents.outbreaks.1c39ec05a743d41ee39391ed0f2ed8d3. PMC: 4915778. PMID: 27366585 [Consulta: 23 setembre 2016].
  60. Waltz, E «GM mosquitoes fire first salvo against Zika virus» (en anglès). Nat Biotechnol, 2016 Mar; 34 (3), pp: 221-222. DOI: 10.1038/nbt0316-221. PMID: 26963535 [Consulta: 23 setembre 2016].
  61. EPA «Bti para el control del mosquito» (en castellà). Control de plagas, 2016, 16 Ag [Consulta: 7 desembre 2016].
  62. Toresdahl, BG; Asif, IM «Update on Zika Virus: Considerations for the Traveling Athlete» (en anglès). Sports Health, 2016 Jul 19, ppi. 1941738116659060. DOI: 10.1177/1941738116659060. PMID: 27436751 [Consulta: 2 agost 2016].
  63. Grills, A; Morrison, S; Nelson, B; et al «Projected Zika Virus Importation and Subsequent Ongoing Transmission after Travel to the 2016 Olympic and Paralympic Games - Country-Specific Assessment, juliol 2016» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2016 Jul 22; 65 (28), pp. 711-5. DOI: 10.15585/mmwr.mm6528e1. PMID: 27442184 [Consulta: 2 agost 2016].
  64. Trilla, A; Trilla-Aymerich, G. (article de subscripció) «Virus Zika: viajes, mosquitos y Juegos Olímpicos» (en castellà). Med Clin (Barc), 2016 Aug 5; 147 (3), pp. 113-5. DOI: 10.1016/j.medcli.2016.06.021. PMID: 27435517 [Consulta: 2 agost 2016].
  65. Sikka, V; Chattu, VK; Popli, RK; et al «The Emergence of Zika Virus as a Global Health Security Threat: A Review and a Consensus Statement of the INDUSEM Joint working Group (JWG)» (en anglès). J Glob Infect Dis, 2016 Jan-Mar; 8(1), pp. 3-15. DOI: 10.4103/0974-777X.176140. PMID: 27013839 [Consulta: 9 juliol 2016].
  66. Comité de Emergencia-OMS «Declaración de la OMS sobre la primera reunión del Comité de Emergencia del Reglamento Sanitario Internacional (2005) sobre el virus del Zika y el aumento de los trastornos neurológicos y las malformaciones congénitas» (en castellà). Centro de prensa de la OMS, 2016 Feb 1 [Consulta: 6 novembre 2016].
  67. «Zika no longer public health emergency, WHO declares», The Telegraph News, 18 novembre 2016. [Consulta: 19 novembre 2016].
  68. Oussayef, NL; Pillai, SK; Honein, MA; Ben Beard, C; et al «Zika Virus—10 Public Health Achievements in 2016 and Future Priorities» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2016 30 Des; 65, pàgs. 9. DOI: 10.15585/mmwr.mm6552e1 [Consulta: 4 gener 2017].
  69. OPS «Consideraciones provisionales para la atención de mujeres gestantes en escenarios con alta circulación del virus Zika: documento destinado a profesionales de salud» (en castellà). Sede de la OPS. Publicaciones Generales, 2016, pàgs. 30 [Consulta: 18 febrer 2017].
  70. PAHO «Algorithm for detecting Zika virus (ZIKV)» (en anglès). Zika virus (ZIKV) Surveillance in the Americas: Laboratory detection and diagnosis, 2016; Feb, pàgs. 6 [Consulta: 19 febrer 2017].
  71. Fauci, AS; Morens, DM «Zika Virus in the Americas — Yet Another Arbovirus Threat» (en anglès). N Engl J Med, 2016 Feb 18; 374 (7), pp. 601-604. DOI: 10.1056/NEJMp1600297. PMID: 26761185 [Consulta: 19 setembre 2016].
  72. Brito, CA; Cordeiro, MT «One year after the Zika virus outbreak in Brazil: from hypotheses to evidence» (en anglès). Rev Soc Bras Med Trop, 2016 Sep-Oct; 49 (5), pp: 537-543. DOI: 10.1590/0037-8682-0328-2016. PMID: 27812646 [Consulta: 19 novembre 2016].
  73. Fajardo, Á; Cristina, J; Moreno, P «Emergence and Spreading Potential of Zika Virus» (en anglès). Front Microbiol, 2016 Oct 20; 7, pp. 1667. DOI: 10.3389/fmicb.2016.01667. PMC: 5071320. PMID: 27812357 [Consulta: 8 novembre 2016].
  74. Ali, S; Gugliemini, O; Harber, S; Harrison, A; et al «Environmental and Social Change Drive the Explosive Emergence of Zika Virus in the Americas» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2017 Feb 9; 11 (2), pp: e0005135. DOI: 10.1371/journal.pntd.0005135. PMID: 28182667 [Consulta: 10 febrer 2017].
  75. Dasti, JI «Zika virus infections: An overview of current scenario» (en anglès). Asian Pac J Trop Med, 2016 Jul; 9 (7), pp. 621–625. DOI: 10.1016/j.apjtm.2016.05.010. PMID: 27393087 [Consulta: 18 juliol 2016].
  76. Kashima, S; Slavov, SN; Covas, DT «Zika virus and its implication in transfusion safety» (en anglès). Rev Bras Hematol Hemoter, 2016 Jan-Feb; 38 (1), pp. 90-91. DOI: 10.1016/j.bjhh.2016.01.002. PMID: 26969782 [Consulta: 18 juliol 2016].
  77. US Department of Health and Human Services, Food and Drug Administration. Center for Biologics Evaluation and Research «Recommendations for donor screening, deferral, and product management to reduce the risk of transfusion-transmission of Zika virus» (en anglès). Guidance for Industry, 2016 Feb. [Consulta: 23 juliol 2016].
  78. Motta, IJ; Spencer, BR; Cordeiro da Silva, SG; Arruda, MB; et al «Evidence for Transmission of Zika Virus by Platelet Transfusion» (en anglès). NEJMc, 2016 Aug 17. DOI: 10.1056/NEJMc1607262 [Consulta: 18 agost 2016].
  79. Marano, G; Pupella, S; Vaglio, S; et al «Zika virus and the never-ending story of emerging pathogens and transfusion medicine» (en anglès). Blood Transfus, 2016 Mar; 14 (2), pp. 95-100. DOI: 10.2450/2015.0066-15. PMID: 26674815 [Consulta: 19 agost 2016].
  80. Kühnel, D; Müller, S; Pichotta, A; Radomski, KU; et al «Inactivation of Zika virus by solvent/detergent treatment of human plasma and other plasma-derived products and pasteurization of human serum albumin» (en anglès). Transfusion, 2016 Dec 26, pàgs: 15. DOI: 10.1111/trf.13964. PMID: 28019034 [Consulta: 7 febrer 2017].
  81. Galel, SA; Williamson, PC; Busch, MP; Stanek, D; et al «First Zika-positive donations in the continental United States» (en anglès). Transfusion, 2017 Feb 5, pàgs. 8. DOI: 10.1111/trf.14029. PMID: 28164310 [Consulta: 7 febrer 2017].
  82. Mishra, B; Behera, B «The mysterious Zika virus: Adding to the tropical flavivirus mayhem» (en anglès). J Postgrad Med, 2016 Oct-Dec; 62 (4), pp; 249-254. DOI: 10.4103/0022-3859.191006. PMID: 27763483 [Consulta: 6 novembre 2016].
  83. Kelley, T; Richards, S «Insights into Zika Virus History, Human Health Effects, and Control Measures» (en anglès). Environ Health Insights, 2016 Sep 18; 10, pp. 173-174. DOI: 10.4137/EHI.S40953. PMC: 5027887. PMID: 27679523 [Consulta: 4 novembre 2016].
  84. Cavalcanti, MG; Cabral-Castro, MJ; Gonçalves, JL; Santana, LS; et al «Zika virus shedding in human milk during lactation. An unlikely source of infecton?» (en anglès). Int J Infect Dis., 2017 Feb 7, pii: S1201-9712(17)30045-0. DOI: 10.1016/j.ijid.2017.01.042. PMID: 28188933 [Consulta: 12 febrer 2017].
  85. Sotelo, JR; Sotelo, AB; Sotelo, FJB; Doi, AM; et al «Persistence of Zika Virus in Breast Milk after Infection in Late Stage of Pregnancy» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2017 Ma 15; 23 (5), pàgs:. DOI: 10.3201/eid2305.161538 [Consulta: 14 febrer 2017].
  86. Kindhauser, MK; Allen, T; Frank, V; Santhana, RS; Dye, C «Zika: the origin and spread of a mosquito-borne virus» (en anglès). Bull World Health Organ, 2016 Sep 1; 94 (9), pp: 675-686C. DOI: 10.2471/BLT.16.171082. PMC: 5034643. PMID: 27708473 [Consulta: 6 novembre 2016].
  87. Bueno, MG; Martinez, N; Abdalla, L; Duarte Dos Santos, CN; Chame, M «Animals in the Zika Virus Life Cycle: What to Expect from Megadiverse Latin American Countries» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2016 Dec 22; 10 (12), pp: e0005073. DOI: 10.1371/journal.pntd.0005073. PMID: 28005902 [Consulta: 2 gener 2017].
  88. Siqueira, WL; Moffa, EB; Mussi, MC; Machado, MA «Zika virus infection spread through saliva--a truth or myth?» (en anglès). Braz Oral Res, 2016; 30 (1), pii. S1806-83242016000100801. DOI: 10.1590/1807-3107BOR-2016.vol30.0046. PMID: 26981761 [Consulta: 27 juliol 2016].
  89. Bonaldo, MC; Ribeiro, IP; Lima, NS; et al «Isolation of Infective Zika Virus from Urine and Saliva of Patients in Brazil» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2016 Jun 24; 10 (6), pàg. e0004816. DOI: 10.1371/journal.pntd.0004816. PMID: 27341420 [Consulta: 7 agost 2016].
  90. Center for Infectious Disease Research and Policy. University of Minnesota «Needle stick infects lab worker with Zika virus» (en anglès). Zika News, 2016, 9 Jun [Consulta: 9 agost 2016].
  91. Atkinson, B; Hearn, P; Afrough, B; et al «Detection of Zika Virus in Semen» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2016 May; 22 (5), pp. 940. DOI: 10.3201/eid2205.160107. PMID: 27088817 [Consulta: 11 juliol 2016].
  92. Bingham, AM; Cone, M; Mock, V; Heberlein-Larson, L; et al «Comparison of Test Results for Zika Virus RNA in Urine, Serum, and Saliva Specimens from Persons with Travel-Associated Zika Virus Disease - Florida, 2016» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2016 maig 13; 65 (18), pp. 475-8. DOI: 10.15585/mmwr.mm6518e2. PMID: 27171533 [Consulta: 28 agost 2016].
  93. Wiwanitkit, S; Wiwanitkit, V «Afebrile, asymptomatic and non-thrombocytopenic Zika virus infection: Don't miss it!» (en anglès). Asian Pac J Trop Med, 2016 May; 9 (5), pp. 513. DOI: 10.1016/j.apjtm.2016.03.036. PMID: 27261865 [Consulta: 11 juliol 2016].
  94. Huzly, D; Hanselmann, I; Schmidt-Chanasit, J; Panning, M «High specificity of a novel Zika virus ELISA in European patients after exposure to different flaviviruses» (en anglès). Euro Surveill, 2016 Apr 21; 21 (16), pii 30203. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2016.21.16.30203. PMID: 27126052 [Consulta: 9 agost 2016].
  95. Priyamvada, L; Quicke, KM; Hudson, WH; et al «Human antibody responses after dengue virus infection are highly cross-reactive to Zika virus» (en anglès). Proc Natl Acad Sci U S A, 2016 Jul 12; 113 (28), pp. 7852-7. DOI: 10.1073/pnas.1607931113. PMID: 27354515 [Consulta: 28 juliol 2016].
  96. Faye, O; Faye, O; Dupressoir, A; Weidmann, M; Ndiaye, M; Alpha, Sall A «One-step RT-PCR for detection of Zika virus». J Clin Virol, 2008 Sep; 43 (1), pp. 96-101. DOI: 10.1016/j.jcv.2008.05.005. PMID: 18674965 [Consulta: 17 juliol 2016].
  97. Lanciotti, RS; Kosoy, OL; Rentin, JJ; et al «Genetic and serologic properties of Zika virus associated with an epidemic, Yap State, Micronèsia, 2007» (en anglès). Emerging Infectious Diseases, 2008 Aug; 14 (8), pp. 1232-9. DOI: 10.3201/eid1408.080287. PMID: 18680646 [Consulta: 17 juliol 2016].
  98. Steinhagen, K; Probst, C; Radzimski, C; Schmidt-Chanasit, J; et al «Serodiagnosis of Zika virus (ZIKV) infections by a novel NS1-based ELISA devoid of cross-reactivity with dengue virus antibodies: a multicohort study of assay performance, 2015 to 2016» (en anglès). Euro Surveill, 2016 Dec 15; 21 (50), pii 30426. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2016.21.50.30426. PMID: 28006649 [Consulta: 2 gener 2017].
  99. Müller, JA; Harms, M; Schubert, A; Mayer, B; et al «Development of a high-throughput colorimetric Zika virus infection assay» (en anglès). Med Microbiol Immunol, 2017; 7 Feb, pàgs: 11. DOI: 10.1007/s00430-017-0493-2. PMID: 28176006 [Consulta: 8 febrer 2017].
  100. Song, J; Mauk, MG; Hackett, BA; Cherry, S; et al «Instrument-Free Point-of-Care Molecular Detection of Zika Virus» (en anglès). Anal Chem, 2016 Jul 19; 88 (14), pp. 7289-94. DOI: 10.1021/acs.analchem.6b01632. PMID: 27306491 [Consulta: 28 agost 2016].
  101. Faye, Oumar; Faye, Ousmane; Diallo, Diawo; Diallo, Mawlouth; et al «Quantitative real-time PCR detection of Zika virus and evaluation with field-caught mosquitoes» (en anglès). Virol J, 2013 Oct 22; 10, p. 311. DOI: 10.1186/1743-422X-10-311. PMID: 24148652 [Consulta: 28 agost 2016].
  102. CDC-U.S. Department of Health & Human Services «Trioplex Real-time RT-PCR Assay» (en anglès). Instructions for Use, 2016; 21 Sep (v1.2), pàgs: 50 [Consulta: 19 desembre 2016].
  103. Hologic, Inc. «Aptima® Zika Virus Assay» (en castellà). AW-15406-2401 Rev. 002, 2016; 1 Sep, pàgs: 38 [Consulta: 29 gener 2017].
  104. Chan, JF; Tee, KM; Zhu, Z; et al «Improved detection of Zika virus RNA in human and animal specimens by a novel, highly sensitive and specific real-time RT-PCR assay targeting the 5'-untranslated region of Zika virus» (en anglès). Trop Med Int Health, 2017 Feb 18, pàgs: 20 prov. (article de subscripció). DOI: 10.1111/tmi.12857. PMID: 28214373 [Consulta: 20 febrer 2017].
  105. Departament de Salut. Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública. Generalitat de Catalunya «Protocol d’actuació davant de la infecció pel virus de Zika en l’àmbit obstètric i pediàtric de Catalunya» (en català). Canal Salut, 2016, 20 de juliol, pàgs: 18 [Consulta: 12 octubre 2016].
  106. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad «Plan Nacional de Preparación y Respuesta frente a Enfermedades Transmitidas por Vectores» (en castellà). MSSSI, 2016 Abril; Part I, pàgs: 77 [Consulta: 20 febrer 2017].
  107. Jamil, Z; Waheed, Y; Durrani, TZ «Zika virus, a pathway to new challenges» (en anglès). Asian Pac J Trop Med, 2016 Jul; 9 (7), pp. 626-629. DOI: 10.1016/j.apjtm.2016.05.020. PMID: 27393088 [Consulta: 10 novembre 2016].
  108. Vorou, R «Zika virus, vectors, reservoirs, amplifying hosts, and their potential to spread worldwide: what we know and what we should investigate urgently» (en anglès). Int J Infect Dis, 2016 Jul; 48, pp. 85-90. DOI: 10.1016/j.ijid.2016.05.014. PMID: 27208633 [Consulta: 18 juliol 2016].
  109. Carlson, CJ; Dougherty, ER; Getz, W «An Ecological Assessment of the Pandemic Threat of Zika Virus» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2016 Ag; 10 (8), pp: e0004968. DOI: 10.1371/journal.pntd.0004968. PMC: 5001720. PMID: 27564232 [Consulta: 14 febrer 2017].
  110. Leal, WS «Zika mosquito vectors: the jury is still out» (en anglès). F1000Res, 2016 Oct 20; 5, pp: 2546. DOI: 10.12688/f1000research.9839.1. PMC: 5105876. PMID: 27853521 [Consulta: 15 desembre 2016].
  111. Heitmann, A; Jansen, S; Lühken, R; Leggewie, M; et al «Experimental transmission of Zika virus by mosquitoes from central Europe» (en anglès). Euro Surveill, 2017 Gen 12; 22 (2), pii: 30437. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2017.22.2.30437. PMID: 28106528 [Consulta: 22 gener 2017].
  112. Kaufman, MG; Fonseca, DM «Invasion biology of Aedes japonicus japonicus (Diptera: Culicidae)» (en anglès). Annu Rev Entomol, 2014; 59, pp: 31-49. DOI: 10.1146/annurev-ento-011613-162012. PMC: 4106299. PMID: 24397520 [Consulta: 22 gener 2017].
  113. Webb, CE; Hess, IM «A review of recommendations on the safe and effective use of topical mosquito repellents» (en anglès). Public Health Res Pract, 2016 Dec 14; 26 (5), pii: 2651657. DOI: 10.17061/phrp2651657. PMID: 27997936 [Consulta: 24 desembre 2016].
  114. Aliota, MT; Peinado, SA; Velez, ID; Osorio, JE «The wMel strain of Wolbachia Reduces Transmission of Zika virus by Aedes aegypti» (en anglès). Sci Rep, 2016 Jul 1; 6, pp. 28792. DOI: 10.1038/srep28792. PMID: 27364935 [Consulta: 11 juliol 2016].
  115. «Oxitec’s Vector Control Solution — A Paradigm Shift in Mosquito Control», Intrexon Corporation, 7 abril 2016. [Consulta: 6 agost 2016].
  116. «EE.UU. aprueba un experimento con un mosquito transgénico para combatir el zika», La Vanguardia, 6 agost 2016. [Consulta: 6 agost 2016].
  117. Paes de Andrade, P; Lima Aragão, FJ; Colli, W; Dellagostin, OA; et al «Use of transgenic Aedes aegypti in Brazil: risk perception and assessment» (en anglès). Bulletin of the World Health Organization; Type: Policy & practice, pàg. Article ID:BLT.16.173377, pp. 1-13 [Consulta: 15 octubre 2016].
  118. Fellner, C «Zika Virus: Anatomy of a Global Health Crisis» (en anglès). P T, 2016 Apr; 41 (4), pp. 242-253. PMC: 4811255. PMID: 27069344 [Consulta: 23 setembre 2016].
  119. «Woodinville biotech gets $1.5M to build a better mosquito trap, fight Zika», Puget Sound Business Journal, 9 agost 2016. [Consulta: 15 octubre 2016].
  120. Departament de Salut «Sistemes de control biològic i dels productes bioracionals» (en català). Control integrat de plagues. Generalitat de Catalunya, 2011; 7 Oct [Consulta: 19 gener 2017].
  121. Abad-Franch, F; Zamora-Perea, E; Luz, SL «Mosquito-Disseminated Insecticide for Citywide Vector Control and Its Potential to Block Arbovirus Epidemics: Entomological Observations and Modeling Results from Amazonian Brazi» (en anglès). PLoS Med, 2017 Gen 17; 14 (1), pp. e1002213. DOI: 10.1371/journal.pmed.1002213. PMID: 28095414 [Consulta: 19 gener 2017].
  122. D'Ortenzio, E; Matheron, S; Yazdanpanah, Y; et al «Evidence of Sexual Transmission of Zika Virus» (en anglès). N Engl J Med, 2016 Jun 2; 374 (22), pp. 2195-8. DOI: 10.1056/NEJMc1604449. PMID: 27074370 [Consulta: 11 juliol 2016].
  123. Davidson, A; Slavinski, S; Komoto, K; Rakeman, J; Weiss, D «Suspected Female-to-Male Sexual Transmission of Zika Virus — New York City, 2016» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2016 15 July, 65. DOI: 10.15585/mmwr.mm6528e2 [Consulta: 18 juliol 2016].
  124. Yockey, LJ; Varela, L; Rakib, T; Khoury-Hanold, W; et al «Vaginal Exposure to Zika Virus during Pregnancy Leads to Fetal Brain Infection» (en anglès). Cell, 2016 Aug 25; 166 (5), pp: 1247-1256.e4. DOI: 10.1016/j.cell.2016.08.004. PMC: 5006689. PMID: 27565347 [Consulta: 24 octubre 2016].
  125. «Spain records first case of sexually transmitted Zika virus», Reuters, 1 juliol 2016 (en anglès). [Consulta: 6 novembre 2016].
  126. Brooks, RB; Carlos, MP; Myers, RA; White, MG; et al «Likely Sexual Transmission of Zika Virus from a Man with No Symptoms of Infection — Maryland, 2016» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2016 26 August, 65. DOI: 10.15585/mmwr.mm6534e2 [Consulta: 29 agost 2016].
  127. Althaus, CL; Low, N «How Relevant Is Sexual Transmission of Zika Virus?» (en anglès). PLoS Med, 2016 Oct 25; 13 (10), pp. e1002157. DOI: 10.1371/journal.pmed.1002157. PMID: 27780196 [Consulta: 2 novembre 2016].
  128. Nicastri, E; Castilletti, C; Liuzzi, G; Iannetta, M; et al «Persistent detection of Zika virus RNA in semen for six months after symptom onset in a traveller returning from Haiti to Italy, febrer 2016» (en anglès). Euro Surveill, 2016 Aug 11; 21 (32), pp. 30314. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2016.21.32.30314. PMC: 4998502. PMID: 27541989 [Consulta: 2 novembre 2016].
  129. Ma, W; Li, S; Ma, S; Jia, L; et al «Zika Virus Causes Testis Damage and Leads to Male Infertility in Mice» (en anglès). Cell, 2016 Dec 1; 167 (6), pp: 1511-1524.e10. DOI: 10.1016/j.cell.2016.11.016. PMID: 27884405 [Consulta: 25 gener 2017].
  130. Holmes, D «Disease watch: Zika virus - concerns for male fertility» (en anglès). Nat Rev Endocrinol, 2017 Gen; 13 (1), pp: 3. DOI: 10.1038/nrendo.2016.191. PMID: 27857129 [Consulta: 25 gener 2017].
  131. Martinez, ME «Preventing Zika Virus Infection during Pregnancy Using a Seasonal Window of Opportunity for Conception» (en anglès). PLoS Biol, 2016 Jul 28; 14 (7), pp. e1002520. DOI: 10.1371/journal.pbio.1002520. PMID: 27467271 [Consulta: 31 juliol 2016].
  132. Ekins, S; Mietchen, D; Coffee, M; et al «Open drug discovery for the Zika virus» (en anglès). F1000Res, 2016 Feb 9; 5, pp. 150. DOI: 10.12688/f1000research.8013.1. PMID: 27134728 [Consulta: 10 juliol 2016].
  133. Xu, M; Lee, EM; Wen, Z; Cheng, Y; et al «Identification of small-molecule inhibitors of Zika virus infection and induced neural cell death via a drug repurposing screen» (en anglès). Nat Med, 2016 Oct; 22 (10), pp. 1101-1107. DOI: 10.1038/nm.4184. PMID: 27571349 [Consulta: 7 octubre 2016].
  134. Sun, Y; Zhou, X; Liu, J; Bao, K; et al «'Streptomyces nanchangensis', a producer of the insecticidal polyether antibiotic nanchangmycin and the antiparasitic macrolide meilingmycin, contains multiple polyketide gene clusters» (en anglès). Microbiology, 2002 Feb; 148 (Pt 2), pp: 361-371. DOI: 10.1099/00221287-148-2-361. PMID: 11832500 [Consulta: 20 gener 2017].
  135. Rausch, K; Hackett, BA; Weinbren, NL; Reeder, SM; et al «Screening Bioactives Reveals Nanchangmycin as a Broad Spectrum Antiviral Active against Zika Virus» (en anglès). Cell Rep, 2017 Gen 17; 18 (3), pp: 804-815. DOI: 10.1016/j.celrep.2016.12.068. PMID: 28099856 [Consulta: 20 gener 2017].
  136. Jain, R; Coloma, J; García-Sastre, A; Aggarwal, AK «Structure of the NS3 helicase from Zika virus» (en anglès). Nat Struct Mol Biol, 2016 Aug; 23 (8), pp: 752-754. DOI: 10.1038/nsmb.3258. PMC: 5085289. PMID: 27399257 [Consulta: 27 gener 2017].
  137. Dyer, O «Zika vaccine could be in production by year's end, says maker» (en anglès). BMJ, 2016 Feb 1; 352, pp.i630. DOI: 10.1136/bmj.i630. PMID: 26829957 [Consulta: 16 juliol 2016].
  138. Maurice, J «WHO reveals its shopping list for weapons against Zika» (en anglès). Lancet, 2016 Feb 20; 387 (10020), pp. 733. DOI: 10.1016/ S0140-6736(16)00390-1. PMID: 26913304 [Consulta: 28 juliol 2016].
  139. Marston, HD; Lurie,N; Borio, LL; Fauci, AS «Considerations for Developing a Zika Virus Vaccine» (en anglès). N Engl J Med, 2016 Sep 29; 375 (13), pp. 1209-1212. DOI: 10.1056/NEJMp1607762. PMID: 27682031 [Consulta: 30 setembre 2016].
  140. Veljkovic, V; Paessler, S «Possible repurposing of seasonal influenza vaccine for prevention of Zika virus infection» (en anglès). F1000Res, 2016 Feb 18 [revised 2016 Mar 23]; 5, pp: 190. DOI: 10.12688/f1000research.8102.2. PMC: 4857754. PMID: 27158449 [Consulta: 10 novembre 2016].
  141. «Safety and Immunogenicity of a Zika Virus DNA Vaccine, VRC-ZKADNA085-00-VP, in Healthy Adults» (en anglès), ClinicalTrials.gov/U.S. National Institutes of Health, 4 agost 2016. [Consulta: 5 agost 2016].
  142. «Inovio Pharmaceuticals Doses First Subject in Zika Vaccine Clinical Trial» (en anglès), Inovio Pharmaceuticals, 26 juliol 2016. [Consulta: 5 agost 2016].
  143. «Zika Virus Purified Inactivated Vaccine (ZPIV) Accelerated Vaccination Schedule Study (Z001)» (en anglès), ClinicalTrials.gov/U.S. National Institutes of Health, 9 desembre 2016. [Consulta: 11 desembre 2016].
  144. Dowd, KA; Ko, SY; Morabito, KM; Yang, ES; et al «Rapid development of a DNA vaccine for Zika virus» (en anglès). Science, 2016 Oct 14; 354 (6309) -Article de subscripció-, pp: 237-240. DOI: 10.1126/science.aai9137. PMID: 27708058 [Consulta: 26 desembre 2016].
  145. Pardi, N; Hogan, MJ; Pelc, RS; Muramatsu, H; et al «Zika virus protection by a single low-dose nucleoside-modified mRNA vaccination» (en anglès). Nature, 2017 Feb 2 (online), pàgs: 16. DOI: 10.1038/nature21428 [Consulta: 3 febrer 2017].
  146. Richner, JM; Himansu, S; Dowd, KA; Butler, SL; et al «Modified mRNA Vaccines Protect against Zika Virus Infection» (en anglès). Cell, 2017 Feb 16, pii: S0092-8674(17)30195-2. DOI: 10.1016/j.cell.2017.02.017. PMID: 28222903 [Consulta: 23 febrer 2017].
  147. Ekins, S; Perryman, AL; Horta Andrade, C «OpenZika: An IBM World Community Grid Project to Accelerate Zika Virus Drug Discovery» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2016 Oct 20; 10 (10), pp: e0005023. DOI: 10.1371/journal.pntd.0005023. PMC: 5072634. PMID: 27764115 [Consulta: 3 novembre 2016].
  148. Sun, G; Larsen, CN; Baumgarth, N; Klem, EB; Scheuermann, RH «Comprehensive Annotation of Mature Peptides and Genotypes for Zika Virus» (en anglès). PLoS One, 2017 26 Gen; 12 (1), pp: e0170462. DOI: 10.1371/journal.pone.0170462. PMID: 28125631 [Consulta: 28 gener 2017].
  149. Van Kerkhove, MD; Reveiz, L; Souza, JP; Jaenisch, T; et al «Harmonisation of Zika virus research protocols to address key public health concerns» (en anglès). Lancet Glob Health, 2016 Nov 1, pii: S2214-109X(16)30255-8. DOI: 10.1016/S2214-109X(16)30255-8. PMID: 27815145 [Consulta: 10 novembre 2016].
  150. Teng, Y; Bi, D; Xie, G; Jin, Y; et al «Dynamic Forecasting of Zika Epidemics Using Google Trends» (en anglès). PLoS One, 2017 Jan 6; 12 (1), pp: e0165085. DOI: 10.1371/journal.pone.0165085. PMID: 28060809 [Consulta: 12 gener 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Virus del Zika Modifica l'enllaç a Wikidata