Organització Nacional de Trasplantaments

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióOrganització Nacional de Trasplantaments
Logotipo de la ONT.png
Dades bàsiques
Abreviació ONT
Tipus entitat agència governamental
Història
Fundació 1989
Fundadors Rafael Matesanz
Activitat
Organització i govern
Seu central 
Societat matriu Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat d'Espanya
Afiliacions Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat d'Espanya
Altres dades
Premi(s)

Web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

L'Organització Nacional de Trasplantaments (en castellà: Organización Nacional de Trasplantes) (ONT) és un organisme públic, dependent del Ministeri de Sanitat i Política Social d'Espanya, encarregat de tots els assumptes relacionats amb els trasplantaments a Espanya.[1][2] Ha sigut considerada diverses vegades una institució referent per l'alta taxa de donants que aconsegueix.[3]

El 16 de juny de 2010[4] aquesta organització, juntament amb The Transplantation Society, fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional.[5]

Història[modifica]

Va ser fundat l'any 1989 pel nefròleg Rafael Matesanz[1] amb l'objectiu de crear un organisme coordiandor de caràcter tècnic encarregat de desenvolupar les funcions relacionades amb l'obtenció i utilització clínica d'òrgans, teixits i cèl·lules. A partir de la seva creació Espanya ha passat de 14 donants per milió de persones a un percentatge de 35,1 donants l'any 2005, aconseguint el percentatge més elevat del món.abril 2019[cal citació]

El novembre de 2018, la directora plantejà la creació d'un protocol de col·laboració amb l'assistència sanitària privada perquè els morts tinguen dret a ser donants.[6]

Funcionament[modifica]

El seu principal objectiu és la promoció de la donació altruista com a únic fi que el ciutadà espanyol que necessiti un trasplantament tingui una més gran i millor possibilitat d'aconseguir-lo.

Per a poder realitzar la seva feina l'organisme actua com una unitat tècnica operativa que va seguint els principis de cooperació, eficàcia i solidaritat, complint la missió de coordinar i facilitar les activitats de donació, extracció, preservació, distribució,[7] intercanvi i, finalment, de trasplantament d'òrgans, teixits o cèl·lules[8] en el conjunt del sistema sanitari espanyol.[9]

La ONT actua com una agència de serveis en el conjunt del sistema sanitari espanyol, promovent l'increment continuat de la disponibilitat dels òrgans, teixits i cèl·lules per al trasplantament, garantitzant així mateix la correcta distribució d'aquests elements d'acord amb el grau de coneixements tècnics i d'acord amb els principis de l'ètica sanitària.

Directors[modifica]

  • Rafael Matesanz (1989-2017)
  • Beatriz Domínguez-Gil (2017-)[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Pérez Ávila, María «Beatriz Domínguez-Gil, nombrada nueva directora de la Organización Nacional de Trasplantes». El Mundo, 12-05-2017 [Consulta: 11 abril 2019].
  2. Portalatín, Beatriz G. «13 trasplantes al día en España». El Mundo, 12-01-2016 [Consulta: 11 abril 2019].
  3. Solar P., Sebastián [et al] «Tres factores que influyen en la actitud de las personas ante la donación de órganos». Revista chilena de cirugía, 60, 3, juny 2008, pàg. 262-267. DOI: 10.4067/S0718-40262008000300017.
  4. Reuters «La organización de trasplantes de España, premio príncipe de Asturias». Público, 16-06-2010 [Consulta: 11 abril 2019].
  5. «La Organización Nacional de Trasplantes de España y The Transplantation Society - Premio Príncipe de Asturias». Premios Príncipe de Asturias. [Consulta: 11 abril 2019].
  6. Ibañes, Laura G. «Los donantes crecerían un 5-10% involucrando a la sanidad privada». Diario Médico, 19-11-2018 [Consulta: 11 abril 2019].
  7. Alonso-Pulpón, Luis «El trasplante cardíaco en España. Organización y resultados». Rev Esp Cardiol., 53, supl. 1, 2000, pàg. 39-52 [Consulta: 11 abril 2019].
  8. Valderrábano, F. «El tratamiento sustitutivo de la insuficiencia renal crónica en España». Nefrología, 14, 1994, pàg. 27-35.
  9. Tornos Mas, Joaquín «Sistema de Seguridad Social versus Sistema Nacional de Salud». DS : Derecho y salud, 10, 1, 2002, pàg. 10-11. ISSN: 1133-7400.

Enllaços externs[modifica]