Fernando Henrique Cardoso

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFernando Henrique Cardoso

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juny 1931 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
President del Brasil
1r gener 1995 – 1r gener 2003
← Itamar FrancoLuiz Inácio Lula da Silva →
Ministre d'Hisenda del Brasil
19 maig 1993 – 30 març 1994 – Rubens Ricupero →
Senador del Brasil
15 març 1983 – 5 octubre 1992
← André Franco Montoro
Circumscripció electoral: São Paulo (en) Tradueix

Dades personals
FormacióUniversitat de São Paulo (–1952) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Brasília Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, escriptor, sociòleg, diplomàtic, sociòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Brown
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat de París
Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials
Universitat de São Paulo
Collège de France Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit de la Social Democràcia Brasilera Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeRuth Cardoso (1953–2008)
Patrícia Kundrát (en) Tradueix (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Lloc webifhc.org.br Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1342026 Facebook: presidentefhc Twitter: FHC Modifica el valor a Wikidata

Fernando Henrique Cardoso (Rio de Janeiro, 18 de juny de 1931) és un polític i sociòleg brasiler, president de la república en dos períodes constitucionals: de 1995 a 1999, i des d'aquest any fins al 2003

Biografia[modifica]

Nascut el 18 de juny a la ciutat de Rio de Janeiro, residí des de ben petit a la ciutat de Sao Paulo. Graduat per la Universitat de São Paulo, d'on va esdevenir professor de ciències polítiques i sociologia.

Va ser autor juntament amb Enzo Faletto d'un text molt important dintre de les ciències socials llatinoamericanes "Dependencia y desarrollo en America Latina Ensayo de interpretación sociológica" publicat l'any 1969.

Vida política[modifica]

És cofundador i president honorífic del Partit de la Social Democràcia Brasilera o PSDB (en portuguès: Partido da Social Democracia Brasileira). Mentre Brasil va estar sota un govern militar, Cardoso, que en aquell temps era professor de sociologia a la universitat, fou expulsat del país. Quan va tornar va esdevenir un dels més importants membres de les campanyes que demanaven el retorn de la democràcia i del respecte dels drets humans. El 1985 va pretendre l'alcaldia de Sao Paulo, però fou derrotat a les eleccions.

Va ser Ministre de Relacions Exteriors i després Ministre d'Hisenda en el govern del president Itamar Franco, sent un dels creadors de l'anomenat Plano Real, que era un programa econòmic ideat per a substituir la moneda per a contenir l'enorme inflació que assotava el país. Aquest èxit amb el temps li va valer obtenir la presidència i en les eleccions de 1994 va tenir el suport del President Franco per esdevenir candidat.

En el seu govern va iniciar una política neoliberal com succeïa en la dècada del 1990 als països de gairebé tota Amèrica Llatina, continuant en gran part amb l'obertura econòmica que havia començat uns anys abans. Amb l'èxit del pla econòmic, Cardoso va tenir el suport suficient per a canviar la Constitució per tal de poder-se presentar novament a la Presidència de la República. El 1998 Cardoso va enfrontar-se a Luiz Inácio Lula da Silva, com havia passat el 1994, i el va derrotar novament.

En el seu segon mandat hagué d'enfrontar-se a diverses crisis econòmiques mundials, que van afectar l'economia del país i la d'altres països d'Amèrica del Sud (conegut com efecte Caipirinha) i van col·locar en risc el triomf del real, també hi va haver una crisi energètica que va fer disminuir la popularitat del President.

L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional "per la seva tasca, dins i fora del Brasil, en favor de l'enfortiment dels valors democràtics, el perfeccionament de les institucions i la cerca del progrés i el benestar de la població".

En les eleccions de 2002 el candidat del seu partit va ser derrotat, i el 2003 va ser succeït per Luiz Inácio Lula da Silva, màxim representant de l'esquerra brasilera. Des de llavors, Cardoso s'ha dedicat a seminaris i a un Institut que duu el seu nom.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Henrique Cardoso