Fernando Henrique Cardoso
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 juny 1931 ![]() Rio de Janeiro (Brasil) ![]() |
![]() | |
1r gener 1995 – 1r gener 2003 ← Itamar Franco – Luiz Inácio Lula da Silva → | |
Ministre d'Hisenda del Brasil | |
19 maig 1993 – 30 març 1994 – Rubens Ricupero → | |
Senador del Brasil | |
15 març 1983 – 5 octubre 1992 ← André Franco Montoro Circumscripció electoral: São Paulo (en) ![]() | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de São Paulo (–1952) ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | Brasília ![]() |
Ocupació | polític, escriptor, sociòleg, diplomàtic, sociòleg ![]() |
Ocupador | Universitat Brown Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat de París Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials Universitat de São Paulo Collège de France ![]() |
Partit | Partit de la Social Democràcia Brasilera ![]() |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Ruth Cardoso (1953–2008) Patrícia Kundrát (en) ![]() ![]() |
Premis
| |
Lloc web | ifhc.org.br ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() |
Fernando Henrique Cardoso (Rio de Janeiro, 18 de juny de 1931) és un polític i sociòleg brasiler, president de la república en dos períodes constitucionals: de 1995 a 1999, i des d'aquest any fins al 2003
Biografia[modifica]
Nascut el 18 de juny a la ciutat de Rio de Janeiro, residí des de ben petit a la ciutat de Sao Paulo. Graduat per la Universitat de São Paulo, d'on va esdevenir professor de ciències polítiques i sociologia.
Va ser autor juntament amb Enzo Faletto d'un text molt important dintre de les ciències socials llatinoamericanes "Dependencia y desarrollo en America Latina Ensayo de interpretación sociológica" publicat l'any 1969.
Vida política[modifica]
És cofundador i president honorífic del Partit de la Social Democràcia Brasilera o PSDB (en portuguès: Partido da Social Democracia Brasileira). Mentre Brasil va estar sota un govern militar, Cardoso, que en aquell temps era professor de sociologia a la universitat, fou expulsat del país. Quan va tornar va esdevenir un dels més importants membres de les campanyes que demanaven el retorn de la democràcia i del respecte dels drets humans. El 1985 va pretendre l'alcaldia de Sao Paulo, però fou derrotat a les eleccions.
Va ser Ministre de Relacions Exteriors i després Ministre d'Hisenda en el govern del president Itamar Franco, sent un dels creadors de l'anomenat Plano Real, que era un programa econòmic ideat per a substituir la moneda per a contenir l'enorme inflació que assotava el país. Aquest èxit amb el temps li va valer obtenir la presidència i en les eleccions de 1994 va tenir el suport del President Franco per esdevenir candidat.
En el seu govern va iniciar una política neoliberal com succeïa en la dècada del 1990 als països de gairebé tota Amèrica Llatina, continuant en gran part amb l'obertura econòmica que havia començat uns anys abans. Amb l'èxit del pla econòmic, Cardoso va tenir el suport suficient per a canviar la Constitució per tal de poder-se presentar novament a la Presidència de la República. El 1998 Cardoso va enfrontar-se a Luiz Inácio Lula da Silva, com havia passat el 1994, i el va derrotar novament.
En el seu segon mandat hagué d'enfrontar-se a diverses crisis econòmiques mundials, que van afectar l'economia del país i la d'altres països d'Amèrica del Sud (conegut com efecte Caipirinha) i van col·locar en risc el triomf del real, també hi va haver una crisi energètica que va fer disminuir la popularitat del President.
L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional "per la seva tasca, dins i fora del Brasil, en favor de l'enfortiment dels valors democràtics, el perfeccionament de les institucions i la cerca del progrés i el benestar de la població".
En les eleccions de 2002 el candidat del seu partit va ser derrotat, i el 2003 va ser succeït per Luiz Inácio Lula da Silva, màxim representant de l'esquerra brasilera. Des de llavors, Cardoso s'ha dedicat a seminaris i a un Institut que duu el seu nom.
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Henrique Cardoso |
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 2000 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.
- Persones vives
- Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Gran Creu de Cavaller amb Cordó de l'orde al Mèrit de la República Italiana
- Gran Creu de Classe Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Premis Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional
- Presidents del Brasil
- Senadors brasilers
- Relacions internacionals del Brasil
- Alumnes de la Universitat de São Paulo
- Gran Creu de la Legió d'Honor
- Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Bany
- Cavallers de l'Orde de l'Elefant
- Gran Creu de l'orde de la Creu del Sud
- Officiers de les Palmes Acadèmiques
- Professors de la Universitat de Califòrnia a Berkeley
- Professors de la Universitat de Brown
- Doctors honoris causa per la Universitat Harvard
- Doctors honoris causa per la Universitat de Cambridge
- Doctors honoris causa per la Universitat de Porto
- Doctors honoris causa per la Universitat de Salamanca
- Doctors honoris causa per la Universitat de Miami
- Polítics de Rio de Janeiro
- Ministres del Brasil
- Ministres d'Economia
- Neoliberals
- Naixements del 1931
- Militants del Partit de la Socialdemocràcia Brasilera