Vés al contingut

Nilo Peçanha

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNilo Peçanha
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 octubre 1867 Modifica el valor a Wikidata
Campos dos Goytacazes (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 1924 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Rio de Janeiro senator (en) Tradueix
3 maig 1921 – 31 març 1924
Rio de Janeiro senator (en) Tradueix
3 maig 1912 – 31 desembre 1914
7è President del Brasil
14 juny 1909 – 15 novembre 1910
← Afonso Pena – Hermes Rodrigues da Fonseca →
26è President of the Federal Senate of Brazil (en) Tradueix
15 novembre 1906 – 14 juny 1909
← Afonso Pena – Venceslau Brás Pereira Gomes →
5è Vicepresident del Brasil
15 novembre 1906 – 14 juny 1909
← Afonso Pena – Venceslau Brás Pereira Gomes →
Rio de Janeiro senator (en) Tradueix
3 maig 1903 – 31 desembre 1903
Diputat federal de Rio de Janeiro
15 novembre 1890 – 31 desembre 1902 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicPardo i afrobrasilers Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Dret de la Universitat de São Paulo
Universitat Federal de Pernambuco Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitRio Republican Party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnita Peçanha Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Nilo Peçanha (portuguès: Nilo Procópio Peçanha) (Campos dos Goytacazes, 2 d'octubre de 1867 - Rio de Janeiro, 31 de març de 1924) va ser un polític brasiler.[1][2] Elegit vicepresident del Brasil en les eleccions de 1906, va haver d'assumir la presidència de la república després de la mort d'Afonso Pena, el 14 de juny de 1909,[3] i va governar fins al termini de la legislatura, el 15 de novembre de 1910.[4][5]

Nilo Peçanha és el patró de l'educació professional i tecnològica al Brasil.[6]

Biografia

[modifica]

Vida personal

[modifica]

Nilo Peçanha va néixer el 2 d'octubre de 1867 a Campos dos Goytacazes, Rio de Janeiro, fill de Sebastião de Sousa Peçanha, flequer conegut com el Sebastião da Padaria ('Sebastià de la fleca'), i de Joaquina Anália de Sá Freire, descendent d'una família de pagesos.[7] Els seus orígens van ser molt humils: ell explicava haver estat criat amb "pão dormido e paçoca" ('pa dur i mantega de cacauet').[8]

Tenia quatre germans i dues germanes. La família vivia pobrament en una granja de l'actual barri de Morro do Coco, Campos dos Goytacazes, fins que es van traslladar al centre de la ciutat quan Nilo Peçanha va arribar a l'edat escolar.[9]

Es va casar amb Ana de Castro Belisário Soares de Sousa, coneguda com a "Anita", descendent de famílies aristocràtiques i riques de Campos dos Goytacazes, néta del vescomte de Santa Rita i besneta del baró de Muriaé i primer baró de Santa Rita. El matrimoni va ser un escàndol social, ja que la núvia va haver de fugir de casa per casar-se amb un home pobre i mulat, tot i que un polític prometedor.[10]

Va ser descrit com a mestiç[11][12][13] i va ser sovint ridiculitzat a la premsa en vinyetes i anècdotes que feien referència al color de la seva pell.[14][15][16] Durant la seva joventut, l'elit social de Campos dos Goytacazes l'anomenava "el mestís de Morro do Coco".[10] Va ser maçó i Gran Mestre del Gran Orient del Brasil des del 23 de juliol de 1917 fins al 24 de setembre de 1919, quan va dimitir del seu càrrec.

Carrera política

[modifica]

Va participar en les campanyes abolicionistes i republicanes que van estendre's al llarg de la dècada del 1880, al final del regnat de l'emperador Pere II. Va començar la seva carrera política quan va ser elegit a l'Assemblea Constituent el 1890. El 1903 va ser elegit successivament senador i president de l'estat de Rio de Janeiro, romanent en el càrrec fins al 1906, quan va ser elegit vicepresident, amb Afonso Pena ocupant la presidència del país. Com a president fluminense, el 26 de febrer de 1906 va signar l'Acord de Taubaté, un pacte conjunt dels presidents de Rio de Janeiro, Minas Gerais i São Paulo per involucrar el govern federal en l'enfortiment de la indústria cafetera.[17] Quatre dies després de l'Acord de Taubaté, l'1 de març de 1906, va ser elegit vicepresident de la república, amb 272.529 vots contra només 618 vots atorgats a Alfredo Varela.[18] Els seus seguidors eren anomenats nilistes.

Amb la mort del president Afonso Pena (1847–1909), Nilo Peçanha, que era vicepresident, va assumir la presidència del Brasil el 14 de juny de 1909, amb el lema "Pau i Amor". Durant el seu govern, es va crear el Servei de Protecció Índica (SPI), predecessor de la Fundació Nacional per als Pobles Indígenes (FUNAI), a causa de la preocupació pels pobles indígenes. També es va crear l'Escola d'Aprenents Artesans, la primera escola tècnica del Brasil que no tenia un enfocament militar, considerada una precursora de la xarxa d'instituts educatius del Centre Federal d'Educació Tecnològica (CEFET); per aquest motiu, Nilo Peçanha és el patró de l'educació professional i tecnològica del Brasil, a través de la Llei 12.417/2011, que va oficialitzar l'homenatge el 2011.[19][20][21]

Durant el curt període de govern de Nilo Peçanha, va haver-hi una intensa disputa per la successió entre els candidats Hermes da Fonseca, nebot de l'expresident Deodoro da Fonseca, i Rui Barbosa. Polítics de l'estat de São Paulo i de Minas Gerais, aliats històrics, ara recolzaven candidats diferents. São Paulo i Bahia recolzaven Rui Barbosa, mentre Minas Gerais i Rio Grande do Sul recolzaven Hermes.[1] Nilo Peçanha va enfrontar l'agreujament de les tensions entre les oligarquies polítiques "paulista" i "mineira".

Controvèrsia racial

[modifica]

El 1921, quan es va presentar a la presidència com a candidat de l'oposició, la premsa va publicar cartes falsament atribuïdes al candidat oficialista, Artur Bernardes, cosa que va causar una crisi política, ja que insultaven l'expresident mariscal Hermes da Fonseca,[22] un representant dels militars, i també Nilo Peçanha, a qui anomenaven mulat.

Alguns investigadors afirmen que les seves fotografies presidencials van ser retocades per blanquejar la seva pell fosca.[23][24] Alberto da Costa e Silva afirma que Nilo Peçanha va ser un dels quatre presidents brasilers que van ocultar la seva ascendència africana, els altres van ser Campos Sales, Rodrigues Alves i Washington Luís.[25]

Gilberto Freyre, escrivint sobre futbol, el va utilitzar com a paradigma del mulat que guanya utilitzant la malícia i amagant el joc, esmentant que "el nostre estil de joc (...) expressa el mateix mulatisme del qual Nilo Peçanha ha estat la millor expressió en l'art polític fins ara".[26] Abdias Nascimento afirma que, malgrat la seva pell fosca, Nilo Peçanha va ocultar els seus orígens africans i que els seus descendents i la seva família sempre van negar que fos mulat.[27]

La biografia oficial escrita per Celso Peçanha, exgovernador de l'estat de Rio de Janeiro i parent seu,[28][29][30] no esmenta els seus orígens racials; tanmateix, una altra biografia posterior sí que ho fa.[31] Per tant, alguns investigadors expressen dubtes sobre si Nilo Peçanha era una persona mestissa o no.[32]

President Peçanha

La vida després de la presidència

[modifica]

Al final del seu mandat presidencial, va tornar al Senat el 1912 i, dos anys més tard, va ser elegit de nou president de l'estat de Rio de Janeiro. Va dimitir el 1917 per ocupar el càrrec de ministre d'Afers Exteriors. El 1918, va ser elegit de nou senador federal.

El 1921, es va presentar a les eleccions presidencials de la República com a part del Moviment de Reacció Republicana, que tenia com a objectiu oposar el liberalisme polític a la política de les oligarquies estatals. Tot i que l'establishment polític de Pernambuco, Bahia, Rio Grande do Sul i Rio de Janeiro, així com una gran part dels militars, el recolzaven, Artur Bernardes el va derrotar a les eleccions de l'1 de març de 1922. El president de la República d'aquell moment, Epitácio Pessoa, no va participar en les negociacions (démarches, en el corrent gal·licista de l'època) sobre la seva successió presidencial.

Artur Bernardes va rebre 466.877 vots enfront dels 317.714 vots donats a Nilo Peçanha. Nilo només va rebre el suport dels estats de Rio de Janeiro, Rio Grande do Sul, Pernambuco i Bahia.[33]

Nilo Peçanha va morir el 31 de març de 1924, als 56 anys, a Rio de Janeiro, víctima d'una insuficiència cardíaca causada per la malaltia de Chagas. Abans de la seva mort, patia greus problemes de salut. El seu cos va ser enterrat al cementiri de São João Batista, al barri de Botafogo, Rio de Janeiro.[34][35][36]

Homenatges

[modifica]

El 14 de juny de 1920, Portugal li va concedir la Gran Creu de l'Orde Militar de Sant'Iago da Espada.[37] Per la seva tasca potenciant la formació professional al país, va ser declarat patró de l'educació professional i tecnològica del Brasil, a través de la Llei 12.417/2011.[38][20][21] També hi ha una trentena d'institucions d'educació bàsica al país que porten el nom de l'expresident.[39]

A l'estat de Bahia, des del 1930, hi ha el municipi de Nilo Peçanha en honor de l'expresident. El nom del municipi de Nilópolis, fundat el 1947 a l'àrea metropolitana de Rio de Janeiro, l'honora.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Política brasileira, Presidentes do Brasil e a República, Nilo Peçanha». [Consulta: 10 març 2022].
  2. ↑ «Galeria dos Presidentes», 28-06-2010. Arxivat de l'original el 2010-06-28. [Consulta: 10 març 2022].
  3. ↑ «Nilo Procópio Peçanha». UOL Educação. Folha da manhã. [Consulta: 27 agost 2012]..
  4. ↑ Beattie, Peter M. The Tribute of Blood: Army, Honor, Race, and Nation in Brazil, 1864–1945 (en anglès). Duke University Press, 2001-09-26. ISBN 0-82232743-0. .
  5. ↑ Giffin, Donald W. The Hispanic American Historical Review, 44, 3, 01-08-1964, pàg. 437-439. DOI: 10.2307/2511892.
  6. ↑ «Nilo Peçanha é patrono da educação profissional e tecnológica» (en portuguès). Agência Senado, 10-06-2011. [Consulta: 14 maig 2020]..
  7. ↑ «Nilo Procópio Peçanha». UOL Educação. Folha da manhã. [Consulta: 27 agost 2012]..
  8. ↑ Ribeiro de Vasconcellos, Francisco Jose. «As grandes damas do Rio Negro na Republica Velha» (en portuguès brasiler). Tribuna de Petrópolis, 20-05-2001. Arxivat de l'original el 2009-07-22. [Consulta: 2 octubre 2023].
  9. ↑ «Nilo Peçanha». Presidentes do Brasil. Presidência da República..
  10. ↑ 10,0 10,1 «As Grandes Damas do Rio Negro na República Velha». IHP. Arxivat de l'original el 2009-07-22. [Consulta: 10 agost 2008].
  11. ↑ Giffin, Donald W. The Hispanic American Historical Review, 44, 3, 01-08-1964, pàg. 437-439. DOI: 10.2307/2511892.
  12. ↑ «Maxwell». Vrac. [Consulta: 26 octubre 2015].
  13. ↑ PAIXÂO. «Crítica da razão culturalista: relações raciais e a construção das desigualdades sociais no Brasil» (PDF) p. 296. Instituto Universitário de Pesquisas do Rio de Janeiro, 01-04-2005. [Consulta: 3 setembre 2008]..
  14. ↑ Beattie, Peter M. The Tribute of Blood: Army, Honor, Race, and Nation in Brazil, 1864–1945 (en anglès). Duke University Press, 2001-09-26. ISBN 0-82232743-0. .
  15. ↑ Lustosa, Isabel. As trapaças da sorte: ensaios de história política e de história cultural. Editora UFMG, 2004. ISBN 978-85-7041405-2. .
  16. ↑ Carneiro. «Mendes Fradique e seu método confuso: sátira, boemia e reformismo conservador» p. 148. Universidade Federal do Paraná, 2008. [Consulta: 3 setembre 2008]..
  17. ↑ LACOMBE, Lourenço Luiz. Os chefes do Executivo Fluminense. Petrópolis, RJ : Museu Imperial, 1973
  18. ↑ Porto, Walter Costa. O voto no Brasil. Topbooks, 2002. 
  19. ↑ «Você sabia que o Brasil já teve um presidente negro?». www.terra.com.br. [Consulta: 4 octubre 2024].
  20. ↑ 20,0 20,1 «Governo Afonso Penna e Nilo Peçanha (1906-1909): Crise na sucessão». educacao.uol.com.br. [Consulta: 4 octubre 2024].
  21. ↑ 21,0 21,1 «Centenário da morte de Nilo Peçanha: o primeiro presidente negro do Brasil – Arpen RJ». [Consulta: 4 octubre 2024].
  22. ↑ , <http://portalimprensa.com.br/colunistas/colunas/2008/10/06/imprensa301.shtml>.
  23. ↑ Lustosa, Isabel. As trapaças da sorte: ensaios de história política e de história cultural. Editora UFMG, 2004. ISBN 978-85-7041405-2. .
  24. ↑ «Portal». Prefeitura de São Paulo. Arxivat de l'original el 2015-10-30. [Consulta: 26 octubre 2015].
  25. ↑ , <http://www.fundacaoastrojildo.org.br/index.asp?opcao=mostra_noticia&id=1351>.
  26. ↑ apud , <http://www.scielo.oces.mctes.pt/pdf/aso/n179/n179a06.pdf>.
  27. ↑ «Human Development» (PDF) (en anglès). Brazil. [Consulta: 26 octubre 2015]..
  28. ↑ Celso Peçanha. Nilo Peçanha e a Revolução Brasileira. Civilização Brasileira, 1969. 
  29. ↑ Celso Peçanha. A Planície e o Horizonte:Memorias Inacabadas. Editora Cromos, 1997. ISBN 8585955023. 
  30. ↑ «A nova aurora; outro, de Nascimento Moraes (1882-1958), Vencidos e degenerados, publicado em 1915». Portal Guesa Errante, 2004. [Consulta: 12 outubro 2018].
  31. ↑ Giffin, Donald W. The Hispanic American Historical Review, 44, 3, 01-08-1964, pàg. 437-439. DOI: 10.2307/2511892.
  32. ↑ «Courier». UNESCO, 1951. [Consulta: 12 outubro 2018].
  33. ↑ Porto, Walter Costa. O voto no Brasil. Topbooks, 2002. 
  34. ↑ «1924: Ex-presidente da República Nilo Peçanha morre aos 56 anos». Folha de S.Paulo, 30-03-2024. [Consulta: 4 octubre 2024].
  35. ↑ «Biografia». Biblioteca: Presidência da República. [Consulta: 4 outubro 2024].
  36. ↑ «Centenário da morte de Nilo Peçanha: o primeiro presidente negro do Brasil – Arpen RJ». [Consulta: 4 octubre 2024].
  37. ↑ «Cidadãos Estrangeiros Agraciados com Ordens Portuguesas». Presidência da República Portuguesa. [Consulta: 3 abril 2016]..
  38. ↑ «Nilo Peçanha é patrono da educação profissional e tecnológica». Senado Federal. [Consulta: 4 octubre 2024].
  39. ↑ «Catálogo de Escolas». Instituto Nacional de Estudos e Pesquisas Educacionais Anísio Teixeira | Inep. [Consulta: 23 febrer 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nilo Peçanha


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nilo_Peçanha&oldid=36320657»