Vés al contingut

Hermes da Fonseca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHermes da Fonseca
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 maig 1855 Modifica el valor a Wikidata
São Gabriel (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 setembre 1923 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Petrópolis (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
8è President del Brasil
15 novembre 1910 – 15 novembre 1914
← Nilo Peçanha – Venceslau Brás Pereira Gomes →
Senador del Brasil
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcademia Militar das Agulhas Negras Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Conservador Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Grau militarmariscal Modifica el valor a Wikidata
Comandant de (OBSOLET)Escola de Sargentos (pt) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflicteRevolta da Armada (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNair de Tefé
Orsina da Fonseca Modifica el valor a Wikidata
FillsMário Hermes da Fonseca
 () Modifica el valor a Wikidata
PareHermes Ernesto da Fonseca Modifica el valor a Wikidata
ParentsManuel Deodoro da Fonseca, oncle
Severiano Martins da Fonseca, oncle Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 80818025Modifica el valor a Wikidata

Hermes da Fonseca (portuguès: Hermes Rodrigues da Fonseca) (São Gabriel, 12 de maig de 1855 - Petrópolis, 9 de setembre de 1923) va ser un militar amb rang de mariscal i polític brasiler, president del Brasil entre 1910 i 1914.[1][2]

Era nebot del mariscal Manuel Deodoro da Fonseca, primer president de la República i va ser el primer president brasiler nascut a Rio Grande do Sul.

Biografia

[modifica]

Era nascut a São Gabriel (província de Rio Grande do Sul), fill del militar i polític d'Alagoas, Hermes Ernesto da Fonseca, i de la gaúcha Rita Emília Fernandes Barbosa, natural de Rio Pardo. Com a part del seu servei a les Forces Armades del Brasil, el seu pare va ser traslladat a São Gabriel. Hermes va néixer allí en 1855. Quan el seu pare va ser enviat a la Guerra de la Triple Aliança, la família va tornar a Rio de Janeiro.[1][2]

Carrera militar

[modifica]

El 1871, als setze anys, va completar els estudis amb una llicenciatura en ciències i lletres i es va matricular a l'Escola Militar de Praia Vermelha, Durant aquest període, va tenir com a instructor Benjamin Constant, un dels primers que va introduir les idees positivistes d'Auguste Comte al Brasil. Tot i que no va adoptar una posició positivista ortodoxa, no va poder evitar ser influenciat pel seu mestre. En acabar els seus estudis, va servir com a ajudant de camp del príncep Gastó d'Orleans, comte d'Eu.[3]

Rodrigues va donar suport a la república proclamada pel seu oncle Manuel Deodoro da Fonseca, qui va convidar-lo a ser el seu ajudant de camp i secretari militar després de la presa del poder. En deu mesos va ascendir de capità a tinent coronel.[4]

Durant la Segona Revolta de l'Armada (1893), es va distingir a Niterói, comandant la defensa del govern de Floriano Peixoto. Des del 1894, quan va ser ascendit a coronel, fins al 1896 va comandar el 2n Regiment d'Artilleria Muntada, i després va ser nomenat cap de la Casa Militar de la Presidència.[4] Va comandar la Brigada de Policia de la Capital Federal, actual Policia Militar de l'Estat de Rio de Janeiro, entre 1899 i 1904, per després assumir el comandament de l'Escola Militar de Realengo, que formava oficials de l'Exèrcit del Brasil.[5][3]

Com a comandant de l'Escola Preparatòria de Realengo, el 1904, va reprimir la Revolta de les Vacunes el 1904. Un moviment que, en nom de la llibertat individual, protestava contra la vacuna obligatòria contra la verola, reflectint també una insatisfacció popular més profunda amb el règim de la "República de l'Espasa". Va comandar la 1a Regió Militar, a Rio de Janeiro, des del 24 de desembre de 1904 fins al 7 de juliol de 1906.[6] El president Rodrigues Alves el va ascendir a mariscal.[3]

Va ocupar diversos càrrecs governamentals fins a convertir-se en Ministre de Guerra durant el govern d'Afonso Pena (1906-1909), entre el 15 de novembre de 1906 i el 27 de maig de 1909.[7]

Durant aquest període, va constatar que l'exèrcit "mancava de personal i material bèl·lic, organització i comandament". Per resoldre aquest problema, va intentar reduir els comandaments i alliberar l'Estat Major de l'Exèrcit d'algunes tasques administratives, perquè pogués centrar-se en les activitats de campanya. També s'haurien de reduir les diverses escoles militars, per disminuir la sobrecàrrega d'oficials subalterns a les files de l'exèrcit.[8]

A suggeriment del baró de Rio Branco, va enviar oficials a entrenar-se a l'Imperi Alemany, que, en tornar al Brasil, van ser coneguts com els "Joves Turcs".[9] Va reformar l'exèrcit i el ministeri amb la creació de grans unitats permanents, les "Brigades Estratègiques", i serveis tècnics i administratius. D'aquestes innovacions, la més important va ser la institució del servei militar obligatori mitjançant la una llei de 1908. Tanmateix, el programa no es posaria en pràctica fins al 1916.[10][11] A causa de la discussió a la Cambra sobre la participació dels militars en la vida política del país, va dimitir del seu càrrec. Més tard, va exercir com a jutge del Tribunal Militar Suprem (actualment Superior Tribunal Militar).[5][3]

Les eleccions de 1910

[modifica]
Hermes saluda el públic a la seva investidura. Asseguts al costat d'Hermes al carruatge hi ha Venceslau Brás (dreta), el seu vicepresident. Al seient davanter (d'esquerra a dreta) hi ha Alcebíades Peçanha i Bento Ribeiro.

El novembre de 1908, després de tornar d'un viatge a Alemanya, on havia assistit a maniobres militars com a convidat de Guillem II, va ser nomenat per a la successió presidencial. Va tenir el suport del president Nilo Peçanha, substitut d'Afonso Pena, i dels representants estatals al Congrés Nacional, amb l'excepció dels escons de São Paulo i Bahia. Aquests estats van donar suport a la candidatura a la presidència i vicepresidència del senador Ruy Barbosa i del president de São Paulo Albuquerque Lins, respectivament, i van iniciar la campanya civilista.[2][12]

Per primera vegada en el règim republicà, es va establir un ambient de campanya electoral, amb la disputa entre civilistes i hermistes. El president Peçanha va retornar la cartera ministerial a Hermes da Fonseca, reforçant així la seva posició.[3]

A les eleccions de l'1 de març de 1910, el país va quedar dividit: Bahia, São Paulo, Pernambuco, Rio de Janeiro i part de Minas Gerais van donar suport al candidat Ruy Barbosa,[2] i els altres estats van donar suport a la candidatura d'Hermes da Fonseca, que tenia Venceslau Brás com a vicepresident. Hermes va rebre 403.867 vots, contra els 222.822 vots atorgats a Barbosa.[13] Segons el mateix Tribunal Superior Electoral, però, l'elecció de Fonseca es va deure a un frau (recurrent en aquell moment), és a dir, a la manipulació del resultat, facilitada pel fet que el candidat conservador tenia el suport del president d'aleshores, Nilo Peçanha.[14]

Després de ser elegit, va viatjar a Europa, on va presenciar la caiguda de la monarquia a Portugal.[3]

A la Presidència de la República

[modifica]
Carrer de Salvador després del bombardeig del govern federal durant la Política de Salvació

En la seva primera setmana al càrrec, el novembre de 1910, Hermes da Fonseca es va enfrontar a la Revolta de la Fuetada, una revolta que s'havia planejat durant gairebé dos anys i que va culminar en un motí dels mariners del cuirassat Minas Gerais, el cuirassat São Paulo, el cuirassat Deodoro i el creuer Bahia, liderats pel mariner João Cândido Felisberto.[15] Després d'aconseguir el seu objectiu —posar fi a l'aplicació del càstig del fuet a l'Armada— i amnistiar als més de dos mil mariners amotinats, el govern va trair la seva paraula i va iniciar un procés d'expulsió de mariners. El primer motí, ja controlat, va ser seguit per un aixecament al batalló del Cos de Marines sense cap raó aparent. El mariscal va ordenar el bombardeig dels ports i va posar el país sota setge. Més de 1.200 mariners van ser expulsats i centenars van ser arrestats i executats. Tot i ser força popular quan va ser elegit, la seva imatge va quedar greument danyada després de la revolta. Dos anys més tard, una altra revolta va arribar a pertorbar la seva presidència, la Guerra del Contestado, que no es va superar fins al final del seu govern.[15]

Matrimoni del mariscal Hermes da Fonseca amb Nair de Tefé.

Durant la seva presidència, es va implementar l'anomenada "Política de Salvació", que, ja sigui mitjançant maniobres electorals o l'ús de la força militar, intentava promoure intervencions federals als estats de São Paulo, Rio Grande do Sul, Pernambuco, Bahia, Piauí, Ceará i Alagoas. Mentre afirmava la seva intenció d'acabar amb les trames de corrupció política en aquests estats, els governadors eren substituïts per aliats que donaven suport al govern federal. Era, per tant, una política centralista. Tot i haver reeixit a Pernambuco, Bahia i Alagoas, la Política de Salvació va provocar una violenta oposició popular i política, i va causar una ruptura en les seves relacions amb el senador Pinheiro Machado, que afavoria l'statu quo. Molts elements de la política estatal es van involucrar en la lluita armada i van aconseguir derrotar el govern, amb els combats més violents ocorreguts a Ceará, on els polítics estatals es van aliar amb el popular sacerdot catòlic Cícero Romão per oposar-se a la intervenció del govern en el que es va conèixer com la Sedició de Juazeiro.[16][17]

Durant el seu govern, hi va haver una nova renegociació del deute extern del Brasil el 1914, amb un segon préstec de finançament (el primer havia estat negociat per Campos Sales), ja que la situació financera del Brasil no era bona. La seva política exterior va mantenir l'acostament als Estats Units, esbossat pel baró de Rio Branco, qui fou ministre d'exteriors fins al 1912, quan va morir.[3]

A nivell nacional, va continuar el programa de construcció ferroviària, incloent-hi el ferrocarril Madeira-Mamoré i les escoles tecnico-professionals, esbossades durant l'administració d'Afonso Pena. Va establir la Universitat de Paraná. Va completar les renovacions i la construcció de la Vila Militar de Deodoro i l'Hospital Central de l'Exèrcit (HCE), entre d'altres, a més de les viles obreres de Rio de Janeiro, al suburbi de Marechal Hermes i al barri de Gávea.[3]

Imatge d'Hermes da Fonseca portant la faixa presidencial brasilera de nova creació.

Amb les mobilitzacions sindicals creixents a Rio de Janeiro, el president Hermes va emprendre una acció sense precedents a la Primera República Brasilera, que tendia a la repressió dels moviments sindicals: el 1912, va patrocinar, proporcionant transport i instal·lacions, el IV Congrés de Treballadors Brasilers, que havia estat organitzat pel seu fill, l'aleshores diputat Mário Hermes. Aquesta acció governamental, però, va ser vista amb sospita pels líders sindicals, contraris als denominats sindicats grocs, que busquen la col·laboració amb el govern.[17]

Va ser l'únic president que es va casar durant el seu mandat; la seva primera esposa, Orsina Francioni da Fonseca, amb qui s'havia casat el 16 d'abril de 1879, va morir el 30 de novembre de 1912.[2] La seva segona esposa va ser la caricaturista Nair de Tefé von Hoonholtz, filla del baró de Teffé.[2] Nair seria considerada avui feminista i, al llarg de la seva llarga vida, participaria en les primeres celebracions de l'Any Internacional de la Dona. Les cerimònies civils i religioses van tenir lloc el 8 de desembre de 1913 al Palau de Rio Negro, a Petrópolis.[18]

Durant la seva administració, es va emetre un decret que establia l'ús de la faixa presidencial al Brasil, i va ser el primer president a portar-la i el primer a passar-la al seu successor.[2] Des de llavors, tots els presidents l'han rebut en el moment de la seva investidura.[3]

Hermes da Fonseca és un dels tres únics oficials militars que han esdevingut presidents democràticament per elecció directa. Els altres dos van ser Eurico Gaspar Dutra i Jair Bolsonaro. Durant tot el seu mandat, va portar uniforme, fins i tot durant les reunions ministerials.[4]

Després de la presidència

[modifica]

En deixar la presidència, el novembre de 1914, es va presentar al Senat per Rio Grande do Sul, però es va negar a ocupar l'escó a causa de l'assassinat de José Gomes Pinheiro Machado, el mateix dia que havia de prendre possessió del càrrec, el setembre de 1915. Va viatjar a Europa, distanciant-se de la política, i només va tornar al Brasil el 1920, després d'uns anys vivint a Suïssa, quan va començar una nova campanya presidencial.[2]

Rebut calorosament pels militars, va ser nomenat president del Club Militar el 1921. En aquest càrrec, va entrar en conflicte amb el govern d'Epitácio Pessoa, quan va posicionar-se a favor de la candidatura de Nilo Peçanha, en el moviment de "reacció republicana", i involucrant-se en la revolta militar fallida de 1922, coneguda com la Revolta del Fort de Copacabana.[3]

Durant la campanya electoral per a les presidencials de 1922, la crisi de les cartes falses atribuïdes a Artur Bernardes, on Hermes da Fonseca va ser anomenat "sergent sense compostura", va causar una immensa agitació mediàtica.[19][20] El seu arrest va ser decretat pel president Epitácio Pessoa el 2 de juliol de 1922. L'endemà va ser alliberat per ordre del mateix president.[21] Detingut de nou el 5 de juliol, acusat de conspiració en la revolta que va començar en aquella data a Rio de Janeiro, va passar sis mesos a la presó, alliberat per habeas corpus el gener de 1923. Malalt, es va retirar a Petrópolis, allotjant-se amb els seus sogres, els barons de Tefé. Allà va morir el 9 de setembre de 1923, i va ser enterrat al cementiri de la ciutat.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Silva, Hélio. Hermes da Fonseca, um marechal na presidência, 1910-1914 (en portuguès brasiler). Grupo de Comunicação Três, 1983. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Renato Cancian. «Governo Hermes da Fonseca (1910-1914)». UOL - Educação. [Consulta: 9 setembre 2012].
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 FONSECA FILHO, Hermes da, Marechal Hermes, Editora IBGE, Rio de Janeiro, 1961.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 MCCANN, Frank D., Soldados da Pátria:História do Exército Brasileiro, 1889-1937 Editora Companhia das Letras, 1999, ISBN 8535910840, ISBN 9788535910841, 744 pp.
  5. ↑ 5,0 5,1 Oliveira, Almir de. O Marechal Hermes da Fonseca (en portuguès). Edicões Caminho Novo, 1956. 
  6. ↑ «Comandantes da 1ª Região Militar». [Consulta: 16 fevereiro 2021].
  7. ↑ «Comandantes do Exército Brasileiro». [Consulta: 16 fevereiro 2021].
  8. ↑ McCann, Frank D. Soldiers of the Patria: A history of the Brazilian Army, 1889-1937. São Paulo: Companhia das Letras, 2007, p. 142-143. ISBN 9788535910841. 
  9. ↑ Contestado: a guerra cabocla. Autor: Aureliano Pinto de Moura. Biblioteca do Exército, 2003, pág. 61. ISBN 9788570113269 Adicionado em 31/03/2018.
  10. ↑ Rodrigues, Fernando da Silva Análise Estratégica, 15, 1, Fevereiro 2020, pàg. 51-64 [Consulta: 12 gener 2021].
  11. ↑ Castro, Celso. «LEI DO SORTEIO MILITAR». A: Dicionário da Elite Política Republicana (1889-1930). Rio de Janeiro: Centro de Pesquisa e Documentação de História Contemporânea do Brasil, 2015. 
  12. ↑ Cancian, Renato. «Governo Hermes da Fonseca (1910-1914)» (en portuguès brasiler). UOL. [Consulta: 30 setembre 2023].
  13. ↑ PORTO, Walter Costa, O voto no Brasil, Editora Topbooks, 2002
  14. ↑ «A primeira campanha presidencial – 1910». www.tse.jus.br. [Consulta: 22 febrer 2022].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Hermes Rodrigues da Fonseca». Centro de Informação de Acervos dos Presidentes da República e Almanaque Abril. UOL - Educação. [Consulta: 9 setembre 2012].
  16. ↑ «Política das salvações». InfoEscola. [Consulta: 9 setembre 2021].
  17. ↑ 17,0 17,1 «FONSECA, Hermes da». Fundação Getúlio Vargas.
  18. ↑ «Primeira-e-eterna-dama - Revista de História». www.revistadehistoria.com.br. Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 25 octubre 2015].
  19. ↑ Machado, Luiz Toledo. Formação do Brasil e unidade nacional. IBRASA, 1980. 
  20. ↑ Abreu, Alzira Alves de. Dicionário histórico-biográfico da Primeira República (1889-1930). Editora FGV. 
  21. ↑ Foguel, Israel. Brasil: República Federativa. Clube de Autores (managed). 

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hermes da Fonseca
  • Marechal Hermes, barri de classe mitjana en la Zona Nord del municipi del Rio de Janeiro.


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hermes_da_Fonseca&oldid=36208622»