Ranieri Mazzilli
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 abril 1910 Caconde (Brasil) |
| Mort | 21 abril 1975 Caconde (dictadura militar del Brasil (1964-1985)) |
| Causa de mort | complicacions quirúrgiques |
| 2 abril 1964 – 15 abril 1964 ← João Goulart – Humberto d'Alencar Castelo Branco → | |
| 25 agost 1961 – 7 setembre 1961 ← Jânio Quadros – João Goulart → | |
| Diputat federal de San Paulo | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Federal Fluminense |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Brasília |
| Ocupació | polític, advocat, periodista |
| Partit | Social Democratic Party (1945) (en) |
| Família | |
| Cònjuge | Sílvia Mazzilli |
| Premis | |
Pascoal Ranieri Mazzilli (Caconde, 27 d'abril de 1910 — São Paulo 21 d'abril de 1975)[1] va ser un advocat, periodista i polític brasiler, havent estat president de Brasil en dos moments durant el 17° període del Govern Republicà. El primer, després de la renúncia del titular Jânio Quadros, i durant l'absència del vicepresident João Goulart, que estava en visita oficial a la República Popular de la Xina. En aquest període, Mazzilli va governar el país durant catorze dies, del 25 d'agost al 8 de setembre de 1961. Mazzilli va governar el país, per segona vegada, del 2 d'abril de 1964 fins al 15 d'abril de 1964, nomenat per la Junta Militar Provisional que governava el país des del cop d'estat del 1r d'abril.[2][3][4]
Com va assenyalar l'historiador Hélio Vianna, "va ser el Sr. Paschoal Ranieri Mazzilli el primer fill d'immigrants no portuguesos a ocupar la presidència de la República del Brasil".[5]
Trajectòria
[modifica]El seu pare era Domingos Mazzilli, un italià de Montemurro, Basilicata, que va emigrar al Brasil el 1892, a 15 anys; i la seva mare, Angela Liuzzi,[6] també era de Montemurro i va emigrar al Brasil el 1889 a 2 anys. Com a fill d'immigrants pobres, Mazzilli va tenir una infància modesta i va començar a treballar de ben petit.[7]
Mazzilli va ingressar a la Facultat de Dret de São Paulo el 1930, però no va completar els seus estudis, treballant breument com a recaptador d'impostos a Taubaté. Va lluitar a la Revolució de 1932, al costat de São Paulo com a tinent, i aviat va ser ascendit a capità del Batalló 7 de Setembre, participant en la batalla del "Front del Túnel".[8] Aquell mateix any, va començar a treballar com a periodista, especialitzant-se en assumptes financers. El 1940 va decidir finalitzar la seva formació, graduant-se a la Facultat de Dret de Niterói (Universitat Federal Fluminense) aquell mateix any.
Mazzilli va ser nomenat president de la Cambra de Diputats del Brasil entre 1958 i 1965,[9] un càrrec que el situava en la segona posició de la línia successòria presidencial, per darrere del vicepresident del país. Per aquesta raó, va haver d'assumir la presidència interina del país durant dues setmanes entre agost i setembre de 1961, després de la dimissió de Jânio Quadros i durant l'absència del vicepresident João Goulart, qui es trobava de visita oficial a la Xina. Aquest va ser un període crític en la història política del país. Després de la dimissió de Quadros, es va formar una junta militar provisional, que volia impedir la presa de possessió de Goulart, un socialista, i deixar a Mazzilli formar un govern titella sota la supervisió de la cúpula de les Forces Armades. La pressió civil, política i també d'una part de l'exèrcit, va fer-los recular i pactar una solució intermèdia. El Brasil va substituir el sistema presidencialista per una democràcia parlamentària, a canvi d'autoritzar la successió constitucional del cap de govern. de tal forma que Mazzilli va abandonar la presidència el 7 de setembre, quan es va permetre l'arribada de Goulart a Brasília.[10][11]
La inestabilitat política va arribar a l'extrem i la nit del 31 de març de 1964 els militars van donar un cop d'estat. João Goulart va ser destituït del poder de manera permanent.[12] Degut al canvi de sistema polític forçat de 1961, ningú va ser nomenat vicepresident. Així doncs, el dia 2 d'abril, Mazzilli va assumir per segona ocasió la presidència interina.[13] Va estendre el seu mandat durant dues setmanes, fins que el 15 d'abril el mariscal Humberto de Alencar Castelo Branco (aleshores Cap de l'Estat Major) va prendre el poder mitjançant eleccions indirectes.[14]
A causa de la naturalesa transitòria d'ambdues administracions i la situació d'emergència que va acompanyar els seus dos mandats presidencials, Mazzilli mai va tenir un paper rellevant al govern brasiler, excepte en la seva posició conciliadora, evitant el vessament de sang en el cop militar de 1964.[15][16]
Segons el nebot de Ranieri, l'advocat brasiler i professor de dret Hugo Nigro Mazzilli,[17] el seu govern va ser important per evitar el "vessament de sang" en la transició entre la democràcia i la dictadura, i el seu oncle no va donar suport al cop d'estat i va afrontar els seus moments presidencials com una imposició constitucional.[18]
Política global
[modifica]Va ser un dels signants de l'acord per convocar una convenció per a la redacció d'una constitució mundial.[19][20] Com a resultat, per primera vegada en la història de la humanitat, es va reunir una Assemblea Constituent Mundial per redactar i adoptar la Constitució per a la Federació de la Terra.[21]
Referències
[modifica]- ↑ Biblioteca da Presidência da República, http://www.biblioteca.presidencia.gov.br/presidencia/presidencia/ex-presidentes/ranieri-mazzilli, access sept., 29, 2016.
- ↑ Koifman, Fabio. Presidentes do Brasil: De Deodoro a FHC (en portuguès). RIO. ISBN 978-0-00-054147-5.
- ↑ A República e a História dos Presidentes do Brasil (en portuguès). Discovery Publicações, 2019. ISBN 978-85-8417-141-5.
- ↑ Vizeu, Rodrigo. Os presidentes: a história dos que mandaram e desmandaram no Brasil, de Deodoro a Bolsonaro (en portuguès). HarperCollins Brasil, 2019. ISBN 978-85-9508-639-5.
- ↑ Vianna, Hélio, História do Brasil, vol. III, Editora Melhoramentos, 1963, São Paulo, p. 314.
- ↑ Mazzilli, Hugo. Muitas vidas. Ed. Juarez de Oliveira, São Paulo, 1998, in https://www.mazzilli.com.br/pages/livros/muitasvidas.html, access sept., 29, 2016.
- ↑ Koifman, Fábio. Presidentes Do Brasil: De Deodoro a FHC.
- ↑ Biblioteca da Presidência da República, http://www.biblioteca.presidencia.gov.br/presidencia/presidencia/ex-presidentes/ranieri-mazzilli, access sept., 29, 2016.
- ↑ «Presidentes da Câmara dos Deputados». Portal da Câmara dos Deputados.
- ↑ Ferreira, Jorge Luiz. João Goulart: uma biografia (en portuguès). Civilização Brasileira, 2011, p. 226-258. ISBN 978-85-200-1056-3.
- ↑ «Paschoal Mazzilli - Biografia» (en portuguès brasiler). UOL Educação. Arxivat de l'original el 2024-12-16. [Consulta: 12 setembre 2025].
- ↑ «As Horas Do Golpe» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. [Consulta: 12 setembre 2025].
- ↑ Sousa Ribeiro, David Ricardo. Da crise política ao golpe de estado: conflitos entre o poder executivo e o poder legislativo durante o governo João Goulart (tesi) (en portuguès brasiler). Universitat de São Paulo, 2013.
- ↑ «AIT-01-64». [Consulta: 12 setembre 2025].
- ↑ Mazzilli, Hugo, Muitas vidas, p. 229 e s., ed. Juarez Oliveira, São Paulo, Brasil, 1998, in https://www.mazzilli.com.br/pages/livros/muitasvidas.html,
- ↑ «Golpe começou invisível, diz sobrinho de substituto de Jango».
- ↑ «Reportagem do portal Terra sobre o Golpe de 1964» (en portuguès). Arxivat de l'original el 2018-12-27.
- ↑ «Golpe começou invisível, diz sobrinho de substituto de Jango».
- ↑ «Letters from Thane Read asking Helen Keller to sign the World Constitution for world peace. 1961». Helen Keller Archive. American Foundation for the Blind. [Consulta: 1r juliol 2023].
- ↑ «Letter from World Constitution Coordinating Committee to Helen, enclosing current materials». Helen Keller Archive. American Foundation for the Blind. [Consulta: 3 juliol 2023].
- ↑ «Preparing earth constitution | Global Strategies & Solutions | The Encyclopedia of World Problems». The Encyclopedia of World Problems | Union of International Associations (UIA). Arxivat de l'original el 19 July 2023. [Consulta: 15 juliol 2023].