Vés al contingut

Afonso Pena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAfonso Pena
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 novembre 1847 Modifica el valor a Wikidata
Santa Bárbara (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juny 1909 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpneumònia Modifica el valor a Wikidata
6è President del Brasil
15 novembre 1906 – 14 juny 1909
← Francisco de Paula Rodrigues Alves – Nilo Peçanha →
4t Vicepresident del Brasil
17 juny 1903 – 15 novembre 1906
← Francisco de Assis Rosa e Silva – Nilo Peçanha →
25è President of the Federal Senate of Brazil (en) Tradueix
15 novembre 1902 – 15 novembre 1906
← Francisco de Assis Rosa e Silva – Nilo Peçanha →
President of Banco do Brasil (en) Tradueix
19 octubre 1895 – 14 novembre 1898
← Fernando Lobo Leite Pereira
Governador de l'estat de Minas Gerais
14 juliol 1892 – 7 setembre 1894
← Eduardo Ernesto da Gama Cerqueira – Crispim Jacques Bias Fortes →
Diputat Federal de Minas Gerais
Minas Gerais senator (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Dret de la Universitat de São Paulo
Colégio do Caraça Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat, catedràtic, polític, banquer Modifica el valor a Wikidata
PartitPartido Republicano Mineiro
Partido Liberal Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaria Guilhermina de Oliveira Pena Modifica el valor a Wikidata
FillsOtávio Moreira Penna, Afonso Pena Júnior Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Afonso Pena (portuguès: Afonso Augusto Moreira Pena) (Santa Bárbara, 30 de novembre de 1847 - Rio de Janeiro, 14 de juny de 1909) va ser un polític brasiler, president del Brasil entre el 15 de novembre de 1906 i la data de la seva mort. Abans d'entrar en política, va ser advocat i jurista.[1] Va començar la seva carrera política durant l'Imperi, ocupant diversos càrrecs, entre ells president de la seva província natal, Minas Gerais, legislador, president del Banc de la República i ministre d'Estat.

Fill d'un immigrant portuguès, Pena va obtenir la llicenciatura i el doctorat en dret a la Facultat de Dret de la Universitat de São Paulo. Va exercir l'advocacia a Minas i va ser elegit diputat provincial el 1874. El 1878, va ser elegit diputat general, sent reelegit en les eleccions següents. També durant l'Imperi, va exercir com a Ministre d'Estat de 1882 a 1885, encapçalant les carteres de Guerra, Justícia, Agricultura i Transports.

El 1892, Pena va ser elegit president de Minas Gerais. Durant el seu mandat, va traslladar la capital de l'estat d'Ouro Preto a Belo Horizonte i va fundar la Facultat de Dret Gratuïta. El 1903, va ser nomenat vicepresident de la República i, a les eleccions de 1906, va ser elegit president amb gairebé tots els vots. Com a president, va facilitar l'intercanvi de diferents unitats monetàries, va ampliar la xarxa ferroviària i va connectar l'Amazones amb Rio de Janeiro per fil telegràfic. Va morir en el càrrec el 1909 i va ser succeït per Nilo Peçanha.

Biografia

[modifica]

Natural de Santa Bárbara, Pena era fill de Domingos José Teixeira Pena i Anna Moreira Teixeira Pena. El seu pare era natural de São Salvador da Ribeira de Pena, Portugal, i al seu nou país posseïa terres i una mina d'or, treballant com a miner. Els seus guanys eren suficients per proporcionar a la família un nivell de vida descrit com a "còmode".[2][3] La seva mare provenia d'una influent família política de Santa Bárbara.[2] De petit, va ser protegit per la seva mainadera Ambrosina, una esclava. Segons José Anchieta da Silva, un dels seus biògrafs, Pena va ser un dels primers abolicionistes que va lluitar per millors condicions laborals per als esclaus del seu pare. La seva àvia paterna, Maria José dos Prazeres Machado Pena, va ser una dona portuguesa que va viure fins als cent tretze anys.[a]

Pena va completar els seus estudis primaris a la seva ciutat natal, transferint-se el 1857 al Colégio do Caraça, mantingut pels sacerdots llatzeristes. A l'escola, va rebre classes de francès, anglès i retòrica. El 1866, es va traslladar a la ciutat de São Paulo per estudiar a la Facultat de Dret. Durant els seus estudis, va ser company de classe de Rui Barbosa, Joaquim Nabuco, Castro Alves i Rodrigues Alves. Amb aquest últim, va fundar la revista Imprensa Acadêmica, centrada en el debat de temes acadèmics i polítics. Es va graduar amb una llicenciatura en Dret el 23 d'octubre de 1870. L'any següent, va obtenir el doctorat a la mateixa institució, defensant la seva tesi "Letra de Câmbio ".[2] Després de rebutjar una oferta per ensenyar a la seva alma mater, va tornar a Minas Gerais, on va fundar el seu propi bufet d'advocats.[3] Va exercir el mandat de diputat per l'estat de Minas Gerais en 1874.[3]

El 1875, Pena es va casar amb Maria Guilhermina de Oliveira, filla de Belisário Augusto de Oliveira Pena, vescomte de Carandaí, i descendent d'Honorio Hermeto Carneiro Leão, marquès de Paraná. La parella va tenir dotze fills: Maria da Conceição, Afonso Junior, Otávio, Álvaro, Salvador, Albertina, Maria Guilhermina, Alexandre Moreira, Manuel, Regina Alexandre, Dora i Olga.[3][4] El seu fill Afonso Junior va ser ministre de Justícia i Afers Interns sota el president Artur Bernardes i membre de l'Acadèmia Brasilera de Lletres.[5]

Els anys següents, mentre es mantenia com a diputat, també va ocupar alguns ministeris: de Guerra (1882), Agricultura, Comerç i Obres Públiques (1883 i 1884), i Justícia (1885). Afonso Pena i Rodrigues Alves, el seu company de facultat, van ser els dos únics presidents de la República que abans havien sigut consellers de l'Imperi de Brasil, i l'únic membre del Gabinet Imperial de Pere II que va arribar a President de la República de Brasil.[2] Afonso Pena va presidir a continuació l'Assemblea Constituent de Minas Gerais, subsegüent a la proclamació de la república.[3]

Carrera política

[modifica]

Parlamentari i Ministre d'Estat; 1870 a 1892

[modifica]
Maria Guilhermina, esposa de Pena

Com a estudiant de dret, Pena simpatitzava amb la monarquia i es va negar a signar el Manifest Republicà de 1870. Catòlic fervent, va defensar l'abolició de l'esclavitud. Després de la facultat de dret, va exercir l'advocacia a Santa Bárbara i més tard a Barbacena, on va donar-se a conèixer pel seu activisme en defensa dels esclaus. El 1874, va ser elegit diputat provincial pel Partit Liberal. El 1878, va ser elegit diputat general. La seva carrera política es va beneficiar inicialment del mecenatge de Martinho de Campos i d'Afonso Celso, què el van ajudar a ascendir dins del Partit Liberal.[2]

Pena va ser reelegit a la Cambra de Diputats i hi va romandre fins al 1889. Durant aquest període, va advocar per augmentar el nombre de ciutadans amb dret a vot, reduint els requisits legals per poder formar part del cens. El 1882, va començar la seva experiència en càrrecs executius, com a Ministre de Guerra al gabinet del primer ministre Martinho de Campos. En els anys següents, va ser Ministre d'Agricultura, Comerç i Obres Públiques (1883 a 1884) i d'Interior i Justícia (1885). Tot i que va votar a favor de la Llei Àuria, que derogava defiitivament l'esclavitud al Brasil, la seva prominència nacional el va portar a abandonar els ideals abolicionistes de joventut, ja que estava preocupat pels impactes econòmics i buscava ser lleial al partit.[2][3] El 1888, va ser nomenat membre del Consell d'Estat.[2]

President de Minas Gerais i camí cap a la presidència; 1892 a 1906

[modifica]

Amb la Proclamació de la República, Peña va considerar abandonar la política per reprendre les seves activitats personals, concretament el dret i l'ensenyament. Tanmateix, finalment va adoptar una "acceptació resignada" del règim establert, sent elegit a l'Assemblea Constituent de Minas Gerais com a senador d'aquest estat. El 1892, es va presentar a la presidència de Minas Gerais amb una candidatura única recolzada per tots els partits. Va ser la primera elecció directa per al càrrec, i Peña va ser elegit amb 48.000 vots.[2][6]

Va encapçalar el govern mineiro entre 1892 i 1894. Com a governador, Pena es va oposar al president Floriano Peixoto i va acollir els seus opositors a l'estat. El 1892, va ser un dels fundadors de la Facultat Lliure de Dret, sent també un dels seus directors.[7] El 1893, va veure com s'aprovava la llei (que ell mateix havia redactat) que dictaminava la creació de la ciutat de Belo Horizonte, que hauria de servir com a nova capital de l'estat, que, en aquell moment, era Ouro Preto.[2][8]

Pena va deixar el govern de Minas Gerais el 1894 i va ser succeït per Bias Fortes.[2] El 1895, va ser nomenat pel president Prudente de Morais per dirigir el Banco da República, ara Banco do Brasil. En aquell moment, era la principal institució bancària del Brasil. Va romandre president del banc fins al 1898.[9] El 1900, va exercir com a president del Consell Deliberatiu de Belo Horizonte, amb funcions anàlogues a les del posterior Cambra Municipal. Al mateix temps, va tornar al Senat de l'Estat, on va exercir fins al 1902.[3]

L'1 de març de 1902, Rodrigues Alves va ser elegit president de la Repúblic,a tenint Francisco Silviano de Almeida Brandão com el seu vicepresident. Brandão va morir el setembre de 1902, abans de prendre possessió. Per reemplaçar-lo, el 18 de març de 1903 va guanyar les noves eleccions a la vicepresidència, i va jurar el càrrec el 23 de juny de 1903.[9][10][11] En aquella època, el vicepresident brasiler també ocupava el càrrec de president del Senat Federal.

A les eleccions de 1906, va ser el candidat presidencial de la coalició O Bloco, formada pels estats de Minas Gerais, Rio Grande do Sul, Bahia i Rio de Janeiro.[11] Pena va derrotar fàcilment els seus oponents a l'obtenir 288.285 vots, el 97,92% dels vots vàlids, contra els 4.865 vots de Lauro Sodré i els 207 vots de Rui Barbosa. El senador Nilo Peçanha, de la mateixa candidatura, va ser elegit vicepresident amb el 92,96% dels vots.[12]

Pena cap al 1906

President de la República; 1906 a 1909

[modifica]

Abans d'assumir el càrrec, Pena va viatjar pel país, recorrent més de 21.000 quilòmetres i visitant divuit capitals estatals. Va jurar com el 6è president de la República el 15 de novembre de 1906.[13] Tot i haver estat elegit sobre la base de l'anomenada política del "cafè amb llet", la seva administració no estava completament lligada als interessos regionals del pol São Paulo - Minas Gerais. Va fomentar la creació de ferrocarrils i va connectar l'Amazones amb Rio de Janeiro per fil telegràfic, gràcies a l'expedició de Cândido Rondon.[14][15]

El 1906, el govern de Pena va adoptar el patró or, creant el Fons de Conversió, fixant el tipus de canvi a la lliura esterlina, en un valor de 1 mil-réis per 15 penics. Va fer la primera compra estatal d'existències de cafè, en vigor durant la Primera República, transferint així la càrrega de l'apreciació del cafè al Govern Federal. Amb anterioritat, s'havia practicat regionalment, només per São Paulo, Minas Gerais i Rio de Janeiro, que havien signat l'Acord de Taubaté. Aquestes mesures conduirien més tard a un període de gran prosperitat i control de la inflació, interromput per l'esclat de la Primera Guerra Mundial.[16][17]

A la vinyeta d'O Malho, es critica a Peña per tenir gent jove al seu equip.

El govern de Pena va modernitzar l'exèrcit i l'armada a través del general Hermes da Fonseca, i va fomentar la immigració.[18][19] El seu lema era "governar és poblar", que anys després seria adoptat i ampliat pel president Washington Luís, que va declarar: "Governar és poblar; però no es pot poblar sense construir carreteres i de tota mena; governar és, per tant, fer carreteres".[20][21]

Durant la presidència de Pena, els ministeris van ser ocupats per joves polítics que respectaven molt la seva autoritat. Aquests joves van rebre el sobrenom d'escola bressol.[22] Fins i tot va declarar, en una carta a Rui Barbosa, que el paper dels ministres era dur a terme les seves idees: «En el repartiment de carteres, no em vaig preocupar de la política, ja que aquesta direcció em correspon a mi, segons les bones normes del règim. Els ministres duran a terme les meves idees. Soc jo qui fa la política».[23]

El president Pena va fomentar enormement la construcció de ferrocarrils, destacant la construcció del Ferrocarril del Nord-oest del Brasil i la connexió dels ferrocarrils de São Paulo amb els de Paraná, permetent, per primera vegada, la connexió de les regions sud-est i sud del Brasil per tren.[15] Pena també va modernitzar les capitals i els ports brasilers.[24]

A causa del distanciament dels interessos tradicionals de les oligarquies de l'anomenada República oligàrquica, Pena va afrontar una crisi durant la seva successió. David Morethson Campista, nomenat pel president, va ser rebutjat pels grups que donaven suport a Hermes da Fonseca (principalment per Pinheiro Machado, el congressista més influent de l'època). El president va intentar sense èxit nomenar Campos Sales i Rodrigues Alves. Enmig de tot això, també va començar la campanya civilista, llançada per Rui Barbosa.[25]

Palau de Catete durant el vetlatori d'Afonso Pena

Mort

[modifica]
Vetlatori per Afonso Pena al Palau de Catete

El 14 de juny de 1909, Pena va morir al Palau de Catete a causa d'una pneumònia, de la què ja havia mostrat símptomes el mes anterior. Es va especular que la seva mort va ser causada per un "trauma moral" a causa de la recent mort del seu fill Álvaro i la crisi de successió. La seva vetlla es va celebrar al palau de govern, i el 16 de juny el seu cos va ser enterrat al cementiri de São João Batista. Nilo Peçanha va jurar immediatament el càrrec de president, fins al final de la legislatura, el 15 de novembre de 1910.[26][27][28]

El 1912, el cos de Pena va ser instal·lat en un mausoleu inaugurat al cementiri de São João Batista de Rio de Janeiro. Probablement va ser esculpit a Itàlia, construït amb marbre de Carrara en un estil eclèctic, barrejant neoclàssic i art nouveau, per José Maria Oscar Rodolfo Bernardelli, un artista mexicà que s'havia establert al Brasil a finals del segle xix. La sepultura era encapçalada per la figura d'una dona plorant sobre la làpida, de tres tones, representant la Pàtria. El 13 de febrer de 2009, el mausuleu i les restes de l'expresident Pena van traslladar-se a la ciutat històrica de Santa Bárbara, on descansen a la mansió on va néixer, ara convertida en el Memorial Afonso Pena.[29]

Homenatges

[modifica]

Pena va ser homenatjat donant el seu nom a la ciutat de Penápolis,[30] a la ciutat de Conselheiro Pena,[31] al Centre Acadèmic de la Facultat de Dret de la Universitat Federal de Minas Gerais, el CAAP (Centre Acadèmic Afonso Pena). Com que va ser-ne el fundador i primer director, la Facultat mateixa encara és anomenada afectuosament la Casa Vella d'Afonso Pena pels estudiants, antics alumnes, professors i personal, així com per tota la comunitat acadèmica i jurídica que hi interactua.[32]

A Belo Horizonte, Pena dona nom a l'avinguda més important de la ciutat.[33] De la mateixa manera, a Campo Grande, la capital de Mato Grosso do Sul, el seu nom apareix a l'avinguda principal.[34] També dona nom a una avinguda important a Porto Velho, Rondônia. També és homenatjat a l'estat de Paraná,[35] al donar el seu nom al principal aeroport, l'Aeroport Internacional Afonso Pena, situat a l'àrea metropolitana de Curitiba.[36]

Estàtua del president Pena a Belo Horizonte, Minas Gerais

Notes

[modifica]
  1. ↑ Facultat de Dret de Minas Gerais, publicat per la Revista Brasileira d'Estudis Polítics, Silva va escriure: "De petit, Affonso Penna revelava la seva personalitat evitant el maltractament dels esclaus, i quan va veure una de les esclaves embarassades treballant en la dura tasca de la mineria a cel obert, va discutir l'assumpte amb el capatàs al servei del seu pare, Benedito. Es va establir, com a ordre en aquells llocs, que a la mina del seu pare, les esclaves embarassades, a partir del sisè mes d'embaràs, no farien cap altra feina que cuinar i rentar la roba. Affonso Penna va ser un abolicionista precoç.[3]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Afonso Pena
  1. ↑ Lacombe, Américo Jacobina. Afonso Pena e sua época (en portuguès brasiler). J. Olympio Editora, 1986. ISBN 978-85-03-00124-3. 
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Cláudia Maria Ribeiro Viscardi. «Afonso Pena» (en portuguès). Atlas Histórico do Brasil. Fundação Getúlio Vargas, 2016.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Silva, José Anchieta da «Affonso Augusto Moreira Penna: duas vezes o criador da primeira Faculdade de Direito em Minas Gerais» (en portuguès). Revista Brasileira de Estudos Políticos, 40, 01-01-2012, pàg. 177–192. DOI: 10.9732/179. ISSN: 2359-5736.
  4. ↑ «07. AFFONSO AUGUSTO MOREIRA PENNA». Descubra Minas, 2020. [Consulta: 3 agost 2020].
  5. ↑ «Afonso Pena Júnior» (en portuguès brasiler). [Consulta: 10 setembre 2025].
  6. ↑ «Presidente do Tribunal participa de homenagem ao ex-presidente Afonso Pena». Tribunal de Justiça de Minas Gerais, 09-06-2009. [Consulta: 4 agost 2020].
  7. ↑ Luiz Arnaut. «PESQUISA HISTÓRICA: FUNDAÇÃO DA FACULDADE DE DIREITO». Faculdade de Direito da Universidade Federal de Minas Gerais. [Consulta: 3 agost 2020].
  8. ↑ «Pena, Afonso Augusto Moreira (1847–1909)». Encyclopedia, 2020. [Consulta: 3 agost 2020].
  9. ↑ 9,0 9,1 PORTO, Walter Costa, O voto no Brasil,e mesmo assim com todos a sua volta Topbooks, 2002
  10. ↑ Costa Porto, Walter. O voto no Brasil: da Colônia à 5a. República (en portuguès brasiler). Gráfica do Senado Federal, 1989. 
  11. ↑ 11,0 11,1 «Pena, Afonso Augusto Moreira». Arquivo Nacional. Dibrarq. [Consulta: 4 agost 2020].
  12. ↑ Diego Speggiorin DeVincenzi. «A crista do Chantecler: José Gomes Pinheiro Machado no jogo das mediações políticas brasileiras (1889-1915)». Universidade Federal do Rio Grande do Sul, 2018. [Consulta: 4 agost 2020].
  13. ↑ Alex dos Santos Silva. «Conheça todos os presidentes que já governaram o Brasil». Guia do Estudante, 31-07-2018. [Consulta: 4 agost 2020].
  14. ↑ «Afonso Augusto Moreira Pena». Uol. [Consulta: 4 agost 2020].
  15. ↑ 15,0 15,1 Naief Haddad. «Afonso Pena avançou Brasil adentro com as ferrovias e redes de telégrafo». Folha de S. Paulo, 13 outubro 2019. [Consulta: 4 agost 2020].
  16. ↑ «Governo Afonso Pena - resumo, características». História do Brasil. [Consulta: 4 agost 2020].
  17. ↑ Gabriel Almeida Antunes Rossini. «CONVÊNIO DE TAUBATÉ». Fundação Getúlio Vargas. Centro de Pesquisa e Documentação de História Contemporânea do Brasil. [Consulta: 4 agost 2020].
  18. ↑ Beskow, Gabriela Carames. A modernização da Marinha Brasileira no início do século XX na visão da imprensa: os jornais O Paiz e Correio da Manhã. Revista Navigator, 6 de novembro de 2014, p. 12. 
  19. ↑ Renato Lemos. «FONSECA, Hermes da». Fundação Getúlio Vargas. Centro de Pesquisa e Documentação de História Contemporânea do Brasil. [Consulta: 4 agost 2020].
  20. ↑ Euler de França Belém. «O presidente que iniciou a política do café com leite e o presidente que amava cachorros». Jornal Opção, 27 outubro 2019. [Consulta: 4 agost 2020].
  21. ↑ Cortez, Ana Isabel Parente. Os caminhos sertão à dentro: Vias abertas por nativos e estradas de ribeiras no Ceará no século XVIII. Revista Latino-Americana de História, Outubro de 2013, p. 20. 
  22. ↑ Faquin, Giovanni Stroppa. "Políticos da nova raça": o Jardim da Infância e a experiência do Poder na Primeira República. Juiz de Fora: Universidade Federal de Juiz de Fora, 2007, p. 162. 
  23. ↑ «Brasil aos olhos de um português». Diário de Caratinga, 04-11-2014. [Consulta: 4 agost 2020].
  24. ↑ «História - 1906 - Afonso Pena». Folha de S. Paulo, 2002. [Consulta: 4 agost 2020].
  25. ↑ Renato Cancian. «Governo Afonso Penna e Nilo Peçanha (1906-1909) - Crise na sucessão». Uol, 23-07-2013. [Consulta: 4 agost 2020].
  26. ↑ «Os finados do Museu da República: quem são?». Museu da República. [Consulta: 4 agost 2020].
  27. ↑ «14 de Junho de 1909 - Morre Afonso Pena». iFolha, 10-06-2012. [Consulta: 4 agost 2020].
  28. ↑ «Política brasileira, Presidentes do Brasil e a República, Nilo Peçanha». [Consulta: 10 març 2022].
  29. ↑ «Santa Bárbara recebe restos mortais do ex-presidente do Brasil Affonso Penna e resgata memória da cidade». DeFato, 2009. [Consulta: 4 agost 2020].
  30. ↑ «Em 1917, Penápolis apresenta petição ao Legislativo paulista para se tornar comarca». Assembleia Legislativa de São Paulo, 15-06-2015. [Consulta: 4 agost 2020].
  31. ↑ «Prefeitura de Conselheiro Pena». Prefeitura de Conselheiro Pena, 01-01-2017. [Consulta: 4 agost 2020].
  32. ↑ «120 anos: Histórico». Faculdade de Direito da Universidade de Minas Gerais. [Consulta: 4 agost 2020].
  33. ↑ «Avenida Afonso Pena, coração de Belo Horizonte, reúne ritmos, cores e sabores de todos os lugares». G1, 31 outubro 2017. [Consulta: 4 agost 2020].
  34. ↑ Cláudia Gaigher. «Antigo e moderno contrastam na 'Afonso Pena' em Campo Grande». G1, 23-08-2016. [Consulta: 4 agost 2020].
  35. ↑ O aeroporto tem o nome da localidade em que foi construído, a Colônia Afonso Pena, esta sim nomeada em homenagem ao ex-presidente
  36. ↑ «HISTÓRICO». Empresa Brasileira de Infraestrutura Aeroportuária, 2020. [Consulta: 4 agost 2020].


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Afonso_Pena&oldid=36414392»