Delfim Moreira
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 novembre 1868 Cristina (Brasil) |
| Mort | 1r juliol 1920 Santa Rita do Sapucaí (Brasil) |
| 9è Vicepresident del Brasil | |
| 28 juliol 1919 – 1r juliol 1920 ← Delfim Moreira – Francisco Álvaro Bueno de Paiva → | |
| 28è President of the Federal Senate of Brazil (en) | |
| 15 novembre 1918 – 1r juliol 1920 ← Urbano Santos – Francisco Álvaro Bueno de Paiva → Legislatura: 31st legislature of the National Congress of the United States of Brazil (en) | |
| 8è Vicepresident del Brasil | |
| 15 novembre 1918 – 16 gener 1919 ← Urbano Santos – Delfim Moreira → | |
| 15 novembre 1918 – 28 juliol 1919 ← Venceslau Brás Pereira Gomes – Epitácio Pessoa → | |
| Minas Gerais senator (en) | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Facultat de Dret de la Universitat de São Paulo Universitat de São Paulo |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Brasília |
| Ocupació | advocat, polític |
| Partit | Partido Republicano Mineiro |
| Família | |
| Cònjuge | Francisca de Abreu Ribeiro |
| Cronologia | |
| gener 1918-desembre 1920 | pandèmia de grip de 1918 |
Delfim Moreira (portuguès: Delfim Moreira da Costa Ribeiro) (Cristina, 7 de novembre de 1868 - Santa Rita do Sapucaí, 1 de juliol de 1920) va ser un advocat i polític brasiler. Va ser president del Brasil en funcions entre el 15 de novembre de 1918 i el 28 de juliol de 1919,[a] i vicepresident fins a la data de la seva mort. Va ser el 10è president del Brasil.[1]
Biografia
[modifica]El seu pare, Antonio Moreira de la Costa Pinto, era portuguès nascut a Junqueira, en el municipi de Vila do Conde, districte de Porto. Del costat matern, és descendent de famílies brasileres ben antigues, com la família Moraes de Antas. Va estudiar en el seminari de Mariana i va cursar dret a la Facultat de Dret de São Paulo, graduant-se el 1890. Pertanyent a la generació de republicans històrics de Minas Gerais, va ser diputat estatal de 1894 a 1902, sent nomenat secretari de l'interior del govern estatal. Delfim Moreira també va ser governador de Minas Gerais, de 1914 a 1918.[2][3][4]
Va acompanyar Francisco de Paula Rodrigues Alves durant les eleccions, en qualitat de candidat a la vicepresidència. La parella va ser guanyadora dels comicis (1 de març de 1918), però Rodrigues Alves va contraure la grip espanyola abans de la presa de possessió, programada pel 15 de novembre, i no va poder jurar el càrrec, així que Moreira va iniciar el mandat com a president interí. El president electe va morir finalment el 16 de gener de 1919. Com la Constitució vigent al Brasil preveia que el vicepresident només assumiria definitivament el càrrec en cas d'haver-se sobrepassat els dos anys de mandat (la meitat de la legislatura), es van convocar noves eleccions a la presidència.[5][6]
Presidència interina
[modifica]El senador Epitácio Pessoa va sortir elegit president en els comicis del 13 d'abril, derrotant Ruy Barbosa.[7] Pessoa es trobava aleshores exercint com a representant brasiler a la Conferència de Pau de París, així que Moreira va estendre l'interinitat fins al retorn del president electe. Un cop es va signar el Tractat de Versalles, Pessoa va emprendre el viatge de tornada a Rio de Janeiro. El 28 de juliol va ser investit com a 11è president i Delfim Moreira va exercir, finalment, com a vicepresident. El seu curt mandat (que va quedar conegut com la "regència republicana") va ser un període marcat per diversos problemes socials.[8][9]
Amb la crisi pressupostària derivada de la Primera Guerra Mundial, va promoure l'augment dels aranzels duaners, va emetre títols de deute i va reduir la despesa pública, cosa que va afectar funcionaris de diverses categories i va provocar més revoltes i vagues a tot el país.[3] Va reformar l'administració del territori d'Acre i va republicar el Codi Civil brasiler amb diverses correccions al text original de 1916. Va decretar la intervenció a l'estat de Goiás.
Durant la seva presidència, Delfim Moreira va patir una malaltia, arterioesclerosi precoç,[3] que el va deixar completament desconcentrat i desconnectat de les seves tasques, i a la pràctica, qui prenia les decisions era el ministre Afrânio de Melo Franco.[3]
A la seva mort, l'1 de juliol de 1920, encara ocupava la vicepresidència del govern d'Epitácio Pessoa. Francisco Álvaro Bueno de Paiva el va substituir. Delfim i Augusto Rademaker (president de la Junta Militar de 1969) són els únics brasilers en haver exercit primer la Presidència per a després la Vicepresidència.[10]
Notes
[modifica]- ↑ Durant aquest període, va ser vicepresident i president en funcions alhora.
Referències
[modifica]- ↑ «Delfim Moreira». Presidência da República do Brasil.
- ↑ «AntasMoraes.pdf».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Delfim Moreira: biografia, governo e greve geral». Guia Estudo. [Consulta: 29 juny 2021].
- ↑ «Biografia» (en portuguès brasiler). Presidência da República, 05-06-2014. Arxivat de l'original el 2014-06-05. [Consulta: 1r octubre 2023].
- ↑ Tales Pinto. «Regência republicana de Delfim Moreira». alunosonline.uol.com. Consultado em 12 de fevereiro de 2017.
- ↑ A República e a História dos Presidentes do Brasil (en portuguès). Discovery Publicações, 2019. ISBN 978-85-8417-141-5.
- ↑ «Há 100 anos, Epitacio se elegeu presidente sem estar no Brasil» (en portuguès brasiler). [Consulta: 11 setembre 2025].
- ↑ «DELFIM MOREIRA DA COSTA RIBEIRO JUNIOR» (en portuguès brasiler). Centro de Pesquisa e Documentação História Contemporânea do Brasil. Fundació Getúlio Vargas. [Consulta: 1r octubre 2023].
- ↑ Mota, Carlos Guilherme; López, Adriana; Santos Pérez, Jose Manuel. Historia de Brasil: una interpretación (en castellà). Ediciones Universidad de Salamanca, 2009-06-30, p. 420-421. ISBN 978-84-7800-268-9.
- ↑ «Presidente» (en portuguès brasiler). Centro de Informação de Acervos dos Presidentes da República. Arxiu Nacional del Brasil. [Consulta: 1r octubre 2023].
- Advocats de Minas Gerais
- Presidents del Brasil
- Vicepresidents del Brasil
- Diputats federals del Brasil
- Alumnes de la Facultat de Dret de la Universitat de São Paulo
- Morts al Brasil
- Polítics de Minas Gerais
- Governadors brasilers
- Naixements del 1868
- Morts el 1920
- Polítics del segle XX
- Polítics del segle XIX
- Advocats del segle XX
